Arjanes
Arjanes (en grec, Αρχάνες) és una localitat i unitat municipal de Grècia que pertany al municipi d'Arjanes-Asterusia i a l'unitat perifèrica de Heraclión, pocs quilómetros al sur de Cnosos, en la zona central de l'illa de Creta. La zona conté importants ruïnes d'época minoica, encara que el terreny per a les excavacions està molt llimitat per les edificacions modernes.[1]
Arqueologia
[editar | editar còdic]Les investigacions arqueològiques que han tingut lloc en Arjanes han tret a la llum un assentament i una necròpolis de gran importància en el periodo minoico. Varen ser portades a terme en primer lloc per Stefanos Xanthoudides en 1912, per Arthur Evans en 1922, posteriorment per Spyridon Marinatos i Nikolaos Platón, a partir de 1964 per Yannis Sakellarakis i Efi Sapouna i en 2024 per Efi Sapouna.
Assentament
[editar | editar còdic]
En Arjanes va haver un assentament des del Neolític tardà. A continuació, les troballes de ceràmica del «estil Vasilikí» i els restants arquitectònics mostren la presència d'un assentament en el periodo minoico antic en una estructura social organisada i contactes en l'exterior.
L'importància de l'assentament va créixer durant el periodo minoico mig, a on s'aprecia la presència d'un complex palacial, en el districte de Turkogitonia, la construcció del qual s'estima que va tindre lloc cap al 1900 a. C. i que va sofrir una primera destrucció entorn al 1700 a. C. i una segona cap al 1600 a. C. provablement per causa de terremots. Entre les troballes d'este periodo destaquen peces de ceràmica de Kamarés i els santuaris de la zona, com el d'Anemospilia.
En el periodo minoico tardà varen aparéixer en les afores de Arjanes mansions o viles aïllades, com les de Vatípetro o Karnari pero el palau va continuar funcionant fins a la seua destrucció final, que es va produir cap al 1450 a. C. Este palau contava en un pati central, una entrada monumental, escala, tres pisos i diverses sales entre les que es trobaven espais residencials, recints sagrats i un archiu a on s'han trobat fresca, peces de ceràmica, d'obsidiana, de sabonet, sagells i inscripcions en llineal A. Un de les troballes més singulars és la denominada cabanya de Arjanes, que és un model d'argila que representa lo que podria ser una casa minoica. Hi havia també un sistema per a l'abastiment d'aigua.
En posterioritat a esta destrucció del palau, en el periodo micénico, l'assentament va seguir estant en us i va alcançar un gran desenroll, com mostren les troballes realisades en la necròpolis de Furní.
El lloc va continuar sent habitat durant tots els periodos de l'Antiga Grècia (arcaic, clàssic. helenístico i romà) a on va tindre especial importància el santuari que havia ubicat en el mont Juktas. El primer moment en el que es documenta el nom de Arjanes és en el periodo clàssic. Són, no obstant, escassos els restants del periodo bizantino. Del periodo veneciano es conserva la font de Morozini i també queden restants del periodo otomà.[2][3][4][5]
Àrea de Trullos
[editar | editar còdic]En el districte de Trullos, ubicat en la part més alta i oriental de Arjanes, s'han trobat restants d'edificis del minoico mig II i III i del minoico tardà I (1800-1500 a. C.) d'un destacat nivell arquitectònic i en importants troballes materials, entre els que es troben texts en llineal A. Per estes característiques s'ha sugerit que estos restants podrien ser una part anexa del palau o un «menut palau».[6][7]
Necròpolis de Furní
[editar | editar còdic].jpg)
Junt a Arjanes està la necròpolis minoica de Furní que conté mostres de tots els tipos de enterrament minoicos: tombes de cista, de tholos (I, B, i G), edificacions funeràries (edificis 3, 5, 6, 8, i 18), i un híbrit únic, l'edifici 19, que posseïx un exterior rectangular i un interior absidal.[8]
Inscripcions
[editar | editar còdic]El primer testimoni d'escritura en Creta és la cridada "escritura de arjanes", considerada una forma primitiva de jeroglífic cretense, usada per a tasques segons pareix no relacionades en l'administració. Apareix exclusivament en sagells del minoico antic III–minoico mig IA.[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Runnes, C. i Murray, P. 2001 "Greece before history" Stanford University Press, p. 71
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Història de Arjanes (en grec)
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Descripció de Arjanes (en grec)
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Palau de Arjanes (en grec)
- ↑ Τριώροφο, με τοιχογραφίες και εκπληκτικά ευρήματα, το μινωικό ανάκτορο των Αρχανών, en mononews.gr (en grec)
- ↑ Arjanes en la pàgina digitalcrete.ims.forth.gr [1] archivat en Wayback Machine. (en grec)
- ↑ Inscripció en llineal A de Trullos, en la pàgina www.ime.gr (en grec)
- ↑ McEnroe, John_C. 2011 Architecture of Minoan Crete Texas, University of Texas Press p. 37
- ↑ Younger, John G. 1999 The Cretan Hieroglyphic Script: A Review Article. Minos 31–2: 379–400.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arjanes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.