Furní
La necròpolis minoica de Furní (en grec, Φουρνί) és un jaciment arqueològic ubicat en el tossal homònim, en l'illa de Creta (Grècia), que conté restants de la civilisació minoica. Este jaciment va ser descobert en 1964 i excavat per Yannis Sakellarakis.
El lloc arqueològic es troba prop d'Arjanes, a on hi havia un assentament minoico, i del mont Juktas, a on hi havia un important santuari. Es tracta d'una necròpolis que va estar en us durant un llarc periodo de temps, aproximadament entre 2400 i 1200 a. C. Les excavacions han tret a la llum una gran varietat de monuments funeraris, centenars de enterrament i rics aixovar funeraris. Oferix també molta informació sobre diferents aspectes, com el cult que rendien els minoicos als morts, les seues costums funeràries o les seues relacions exteriors.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]En la partix nort de la necròpolis es troba el recint funerari de l'época micénica, que consta de 7 tombes del periodo minoico tardà IIIA (XIV) Tant el recint com les tombes tenen forma rectangular. Les tombes varen ser excavades en la roca natural, hi havia esteles funeràries sobre elles i cada una inclou un sarcòfec o lárnax ricament decorat (pese a que estos lárnax es varen trobar buits). Per una atra part, al sur d'este recint es troba la cridada tomba abovedada A, construïda en la primera mitat de el XIV i que va pertànyer a un personage important lloc que contenia un ric aixovar funerari compost de ceràmica, sagells i collars d'or i objectes de marfil, entre atres objectes. Un dels sagells destaca per contindre representada una escena de cult. Els restants d'un bou i d'un cavall indiquen que provablement estos animals varen ser sacrificats en honor de l'ocupant de la tomba. La planta d'este edifici s'assembla a la del Tesor de Atreo de Micenas i a la de la Tomba de Minias d'Orcómeno.
En la part oriental del jaciment es troba l'edifici funerari 4, rectangular, que consta de diferents nivales i dos ales separades. Es va usar durant el periodo minoico tardà IA (1550-1500 a. C.) En l'ala este, que tenia una planta superior, varen ser trobades numeroses peses de teler, ademés de gavinets, entre atres objectes. També s'elaborava ací va vindre. L'ala oest podria haver-se usat per a realisar rituals. Ací varen ser trobades numeroses copes i fragments de dos figurillas en forma de campana.
La tomba abovedada B és el monument més gran del cementeri. Va estar en us des d'abans del 2000 a. C. fins a el XIV Provablement va ser un lloc de enterrament de la realea. Durant el seu periodo d'us se li varen afegir diversos elements, per lo que consta d'un total de 12 espais. Un lárnax contenia els ossos de 19 persones, entre elles dos chiquets, i la majoria fallits abans dels 35 anys. Una de les cambres d'este complex funerari va pertànyer al periodo minoico mig IA i tenia dos plantes. En ella va ser trobat un alfiler d'argent en una inscripció en llineal A.
El monument funerari 6 té 6 espais rectangulars paralels i pertany al periodo minoico mig IA. Es creu que tenia la funció d'osario, per la gran cantitat d'ossos trobats ací.
L'edifici funerari 3 és quadrat, simètric i està molt ben conservat. Tenia un aixovar important i va estar en us des del periodo minoico mig IA fins al cap del 1400 a. C.
La tomba abovedada C pertany al periodo minoico primerenc III (cap a 2300/2150-2160/2025 a. C.) Contenia un abundant aixovar funerari entre el que destaquen les abundants figurillas, algunes d'elles procedents de les Cícladas. Varen aparéixer enterrament en sarcòfecs i en el sol. Té una finestra orientada al sur aixina com un fumeral en la part superior de la cúpula.
També hi havia un aixovar abundant en l'edifici funerari 19, que pertany als periodos minoico mig IA i IB i és l'únic edifici funerari de Creta que té un arc.
La tomba abovedada I, que es troba en la part meridional, és l'edifici més antic de la necròpolis. Va estar en us aproximadament dos sigles entre el 2400-2300 i el 2100-2000 a. C.
La tomba abovedada D, que es troba més al sur, contenia un ric enterrament d'una dòna de el XIV Es dona la circumstància de que ací el cadàver va ser colocat en una llitera de fusta.[2][3]
En l'edifici funerari 9 es varen trobar diversos enterrament del minoico mig IA, ademés d'un depòsit d'ossos de periodos anteriors. En una de les seues habitacions, junt a un enterrament infantil, es va trobar un sistro fabricat en argila i varetes de fusta. L'aparició d'este instrument és un indici de les relacions que mantenien els minoicos en els egipcíacs des d'una época molt primerenca.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: Necròpolis de Furní (història) (en grec)
- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: Necròpolis de Furní (descripció) (en grec)
- ↑ Furní en la pàgina www.minoancrete.com (en anglés)
- ↑ María soletat Milà Quiñones de León, El sistro: el sò d'Egipte en Creta, pp.205, 209, en revista Isimu, vol. 18 (2016), ISSN 1575-3492.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Furní» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.