Juktas

Archiu:Mt. Juktas-1.jpg

Juktas

Juktas (en grec, Γιούχτας) és un mont de Grècia ubicat en l'illa de Creta, en l'unitat perifèrica de Heraclión. Té 811 m d'altura.

Arqueologia

En el mont Juktas, que té dos cims, s'han trobat restants de dos santuaris minoicos de montanya. Des d'este mont es canalisava aigua dolça fins al palau de Cnosos per mig d'un sistema d'ingenieria d'aqüeductes i canonades.

El jaciment va ser excavat per primera volta per Arthur Evans en 1909 i posteriorment per Alexandra Karetsou a partir de 1974. El santuari minoico de Psilí Korfí està situat en el cim principal del mont. Provablement es va construir en el periodo minoico mig IA (cap al 2100 a. C.) Consta de dos terrats escalonats a les que s'aplega a través d'una rampa. En el costat occidental dels terrats hi havia un altar i a l'est d'una dels terrats hi havia cinc habitacions. Entorn al santuari hi havia una paret ciclópea de més de 700 m de llarc, més de 3 m d'ample i uns 3,5 m d'alt. Entre les troballes s'han trobat signes en llineal A.

En el cim nort es troba un atre santuari, el d'Anemospilia.

Per un atre costat, en l'ala suroest del mont es troba la cova de Stravomyti, que té cinc entrades i llac en el seu interior. Va ser utilisada com a lloc de enterrament en el Neolític, com a refugi i vivenda en el minoico antic i com a almagasén i lloc de cult des del minoico mig III o el minoico recent I, época a la que pertanyen vàries grans pithoi. Allí es varen trobar també atres restants arqueològics com a ceràmica d'época micénica decorada en espirals o flors, un caixco en una banya doble i una branca, un soport per a un altar, un gavinet per a efectuar sacrificis, una fusayola, un biberón, un betilo i una lucerna. El cult en este lloc va perdurar durant els periodos geomètric i clàssic. S'ha sugerit que la divinitat a la que ací s'adorava era Ilitía, o Dictina, o una Artemisa local, o una divinitat relacionada en les aigües subterrànees o una divinitat ctónica.