Edat Obscura

Es denomina Edat Obscura al periodo de l'història de Grècia que transcorre des del colapse del món micénico (entre 1200-1100 a. C.) fins a l'época arcaica grega (VIII). Es caracterisa per la seua escassea de fonts primàries, lo que fa difícil la reconstrucció de les realitats històriques d'este periodo.

Causes

El colapse i desaparició de la civilisació micénica va donar inici a l'Edat Obscura. Davant la problemàtica que oferixen les escasses fonts per a clarificar les causes d'este afonament s'han propost diverses possibles explicacions. Les hipòtesis hui predominants tendixen a considerar que va ser producte de varis fenomens interrelacionados.

Tesis tradicional

AP

En el passat s'ha oferit l'explicació de que les destrucció dels centres micénicos varen ser portades a terme pels dorios, procedents del nort de Grècia. Esta explicació es recolza en l'estudi dels dialectes grecs de l'época posterior aixina com en el mit de la tornada dels Heráclidas.

En contra d'esta tesis alguns historiadors, com Z. W. Rubinsohn, han senyalat que l'arribada dels dorios va deure produir-se dos sigles més vesprada de les destrucció mentres uns atres, com John Witch, argumenten que en l'época micénica ya hi havia parlants del dialecte dorio. Tampoc hi ha evidències arqueològiques d'una cultura doria que haguera suplantat l'anterior.

Tesis dels pobles de la mar

S'ha associat l'inici de l'Edat Obscura en una onada d'invasions dels pobles de la mar a causa de la rodalia cronològica aproximada de la destrucció dels palaus micénicos en les invasions documentades en Egipte d'estos pobles. Algunes inscripcions de tablillas de llineal B d'época immediatament anterior a la destrucció del palau de Pilos sugerixen que en esta ciutat s'esperava un atac procedent del mar.

L'orige d'estes invasions deu inscriure's en el context posterior a la caiguda de l'Imperi hitita que va eliminar la font d'estabilitat que havia permés la creació de rets de comerç a llarga distància i la prosperitat de les ciutats-estat de l'Alce durant l'Edat del Bronze.

Sense una potència dominant capaç de grans campanyes de represàlia, molts pobles nómades o semi-nomádas varen ser capaces d'atacar a les poblacions més civilisades.

No obstant mai ha estat clar per qué tants pobles es varen posar en marcha al mateix temps i per qué súbitament tots ells varen obtindre una ventaja militar tan gran contra civilisacions que duyen sigles de hegemonia. Atres problemes d'esta teoria són que en la major part de les illes del Egeo no s'aprecien senyals de destrucció, aixina com la constatació de que numeroses destrucció de Grècia continental varen tindre lloc llunt de la costa.

Segons pareix estos pobles varen adoptar una série d'armes noves (notablement l'espasa llarga i la javalina) que els varen permetre enfrontar en ventaja a l'arma per excelència de les aristocràcia que governaven les ciutats-estats: el carro en arqueros.

Factors interns

S'ha propost que la rivalitat entre els diversos palaus micénicos va poder ser la causa de la destrucció dels mateixos, aixina com de la disminució dels recursos i de possibles tumults civils contra l'aristocràcia.

No obstant, esta hipòtesis per sí sola no conseguix explicar el fet, arqueológicament constatat, de que varen ser abandonats un número molt elevat d'assentaments menors. Per això s'ha propost que en l'afonament també va poder incidir l'agotament dels cultius aixina com un empobriment d'una part de població que va poder ser per una excessiva càrrega d'imposts i una gran exigència de treball obligatori.

Causes naturals

No es pot descartar que un fort terremot colaborara en el procés de desintegració de la pròspera unitat econòmica que va alimentar les cultures de l'época micénica.

Com a conseqüència de l'inestabilitat i les invasions, l'agricultura de tipo mediterràneu (fràgil de per sí) va colapsar, reduint-se extraordinàriament la cantitat de població que podia mantindre. És possible que alguna variació climàtica i/o l'agotament de terrenys agrícoles per causa d'una prèvia sobreexplotació també coadjuvaren a la persistència de l'Edat Obscura durant quatrecents anys. Este canvi climàtic no ha segut, no obstant, suficientment demostrat.

També s'han propost com causa factors patològics com la generalisació d'algunes malalties, en base a l'estudi de restants d'ossos d'excavacions en Lerna i Tirinto.

Divisió

Esquifo del periodo submicénico. Museu Arqueològic de Nauplia.

En este periodo s'ha establit una subdivisió basada en la datació d'estils ceràmics predominants en el Ática, que no sempre poden extrapolarse en facilitat a atres regions de Grècia. Es tracta, puix, de fases arqueològiques, que marquen una evolució no idèntica en distintes àrees de l'Hélade, pero que s'ampren per consens com un modo convenient de classificació general.

Periodo submicénico

AP

Durant el periodo submicénico es constata un repertori tipològic reduït com una evolució del estil graner micénico, en una decoració simple de llínees horisontals ondulades, verticals, triànguls o semicírculs fets a mà. Es tracta de motius obscurs sobre fondo clar.

Periodo protogeométrico

Artícul principal → Periodo protogeométrico.

Ánfora protogeométrica. Atenes, Museu Arqueològic del Ceràmic.

El periodo protogeométrico cobrix aproximadament una cronologia compresa entre el 1050 i el 900 a. C. Es produïx un gran alvanç en la ceràmica gràcies a bestreta tècniques com l'aparició del torne ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple aixina com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la calitat del decantament i dels barnices.

Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínees rectes paraleles. Els únics motius curvos que apareixen es realisen en l'us del compàs. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient.

Cap al final de protogeométrico apareix una variant decorativa denominada estil de Dípilon negre.

Periodo geomètric

Artícul principal → Periodo geomètric.

Peça de ceràmica del periodo geomètric conservada en el Museu Arqueològic de Calcis.

L'estil geomètric es dona a partir de l'any 900 a. C. En una primera fase d'este estil predominen les parts negres en els gots, que estan poc decorats. No hi ha massa novetats en les formes de les peces, pero ya apareixen algunes com l'enócoe de base plana. En una fase posterior apareixen noves formes de gots i es cuida més l'ornamentació, en novetats com a círculs enllaçats, meandres, llínees en zigzag i alguns animals estilisats. La fase d'apogeu d'este estil té lloc a partir del 770 a. C., en grans ánforas i cráteras decorades per mig de variats motius geomètrics entre els que apareixen també aniames i a voltes la figura humana.

Els millors eixemples de l'art protogeométrico i geomètric es troben en Atenes, en les necròpolis del Ceràmic i del Dípilon.

Vore també

• Colapse de l'Edat del Bronze Final
• Dialectes del grec antic
• Mestre del Dípilon
• Priniàs
• Kalapodi