Anar al contingut

Mausoleu de Halicarnaso

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:The ruins of the Mausoleum at Halicarnassus.jpg
Mausoleu de Halicarnaso


El Mausoleu de Halicarnaso o el Sepulcro de Mausolo (Plantilla:Lang-grc, Mausoléion tes Halikarnasú) va ser un monument funerari suntuoso construït entre l'any 353 i el 350 a. C.[1] en Halicarnaso (actualment Bodrum, Turquia) per a Mausolo, un sátrapa del imperi persa. L'edifici va ser encarregat per la seua esposa i germana, Artemisia II de Caria, als arquitectes grecs Sàtir i Piteo.[2][3]

El Mausoleu media aproximadament 134 metros de perímetro i 46 metros d'altura, i cada u dels quatre costats estava adornat en relleus escultòrics confiats a un dels següents escultors grecs de l'escola ática: Leocares, Briaxis, Escopas i Timoteo, emulant-se en una artística competició entre ells.[4] El disseny del Mausoleu va ser considerat un gran triumfo estètic, tant que Antípatro de Sidón ho va tindre com una de les Sèt Maravelles del Món. Esta edificació, aixina mateix, indica una nova tendència cap a lo monumental en l'art del periodo postclásico o helenístico.

La paraula mausoleu actualment s'utilisa per a referir-se a un monument funerari i sepulcro.

Context històric

[editar | editar còdic]

En el 545 a. C., l'imperi persa aqueménida va incorporar el chicotet regne de Caria, situat en la costa del Àsia menor i lindante en les ciutats gregues de la regió coneguda com Jonia. La seua capital era Milasa.

En el 377 a. C., el governant de la regió, Hecatomno, va fallir i va deixar el control del govern de Caria al seu fill, Mausolo. Hecatomno, un aristócrata helé que va aplegar a ser sátrapa persa, havia pres el control d'algunes de les ciutats i districtes veïns. Va tindre varis fills: Artemisia, Mausolo, Ada, Hidrieo i Pixodaro. Mausolo es va casar en Artemisia, pese a ser la seua germana,[5] i quan va fallir Hecatomno abdós varen governar Caria i varen seguir expandint el seu territori fins a la costa suroest de Anatolia, invadint parcialment el territori de Licia, a on varen aplegar a conéixer les tombes monumentals de Janto, possible inspiració del futur Mausoleu.[6]


Cap a el 370 a. C. varen canviar la capitalitat a Halicarnaso a on es va realisar, per iniciativa de Mausolo, una ampliació de la ciutat en la que es va construir un palau residencial i una gran muralla.[7] Mausolo, que parlava grec i estava culturalment helenizado, va encarregar estàtues, temples i edificis de relluent marbre, i molt possiblement va pensar en una tomba digna d'un sátrapa. Quan va morir, en 353 a. C., la seua dòna i germana, Artemisia, va heretar el govern i va proseguir en els plans d'una tomba monumental. Pero Artemisia solament va sobreviure a Mausolo dos anys. Els seus successors, els també germans i esposos Hidrieo i Ada, varen tindre que continuar en la construcció, encara que en menys entusiasme.

Construcció i descripció

[editar | editar còdic]

És provable que Mausolo començara a planificar la tomba abans de la seua mort, com a part de les obres de construcció en Halicarnaso, de modo que quan va morir, Artemisia va continuar el proyecte de construcció. Artemisia no va escatimar en despeses per a construir la tomba. Va enviar mensagers a Grècia per a trobar als artistes en més renom de l'época. Entre ells estava Escopas, l'home que havia supervisat la reconstrucció del temple de Artemisa en Éfeso. Els escultors famosos que varen intervindre varen ser (en l'orde en que els cita Vitruvio): Leócares, Briaxis, Escopas i Timoteo, aixina com centenars d'atres artesans.

La tomba es va erigir en un tossal que dominava la ciutat. Tota la construcció es trobava en un pati tancat. En el centre del pati hi havia una plataforma de pedra sobre la que s'assentava la tomba. Una escala flanquejada per lleons de pedra conduïa a la part superior de la plataforma, que tenia a lo llarc de les seues parets exteriors moltes estàtues de deus i deeses. En cada cantó, guerrers de pedra a cavall montaven guàrdia. En el centre de la plataforma, la tomba de marbre s'elevava com un bloc quadrat que s'estretia fins a alcançar un terç de l'altura del Mausoleu, uns 45 m. Esta secció estava coberta en bajorrelieves que mostraven escenes d'acció, incloent la batalla dels centauros en els lapitas i l'Amazonomaquia, combat dels grecs i les amazones, una raça de dònes guerreres.

En la part superior d'esta secció de la tomba s'alçaven trentassís esveltes columnes, mostrant dèu per costat —cada cantó compartia una columna entre costats adjacents—. La columnata s'alçava un atre terç de l'altura. Entre cada parell de columnes hi havia una estàtua. Darrere de les columnes hi havia un sòlit bloc similar a una cella que soportava el pes de l'enorme sostre de la tomba. El sostre, que comprenia la major part de l'últim terç de l'altura, era de forma piramidal. En el cim hi havia una cuadriga en quatre enormes cavalls que tiraven d'un carro en el que viajaven Mausolo i Artemisia.

Història posterior

[editar | editar còdic]

Els historiadors moderns han senyalat que dos anys no haurien segut suficients per a completar la construcció i decoració d'un monument tan complex i nou. Per això creuen que l'edificació va ser començada abans de la mort de Mausolo, i continuada despuix pels governants posteriors.[8] El Mausoleu de Halicarnaso semblava un temple encara que no ho era, i un modo de marcar la diferència en un temple genuí varen ser els seus elevats murs exteriors. Segons afirma l'arquitecte romà Vitruvio, el seu disseny va ser confiat a Sàtir i Piteo, que varen descriure en un tractat les principals característiques de l'edifici, tractat que no ha aplegat fins a nosatres.[8] Pausanias afig que els romans varen tindre al Mausoleu com una de les principals maravelles, i que per això el nom de «mausoleu» va passar a aplicar-se a tota tomba suntuosa.[9]


El Mausoleu va soportar les invasions i la destrucció de la ciutat per Alejandro Magne, els bàrbars i els àraps. Pero no se sap en precisió quan va quedar arruïnat. Eustacio, en el seu comentari sobre la Ilíada escrit en el XII, afirma que «era i és una maravella». Açò va induir a Fergusson a concloure que l'edifici va quedar convertit en ruïnes, provablement per un terremot, entre eixa época i 1402, quan els cavallers hospitalaris o de Malta es varen establir en el lloc i varen consignar per escrit que ya estava en ruïnes.[9] No obstant, Luttrell menciona que en eixa época els grecs i turcs de la zona no tenien un nom o una llegenda per a referir-se a eixes ruïnes, lo que li fa pensar que la destrucció va ser molt anterior.[10]

En 1522, els Cavallers de Sant Joan varen utilisar els restants de Mausoleu per a la reparació del castell de Bodrum. També varen reutilisar una série de bajorrelieves per a decorar el nou edifici.

Tot lo que quedava en l'emplaçament original en el XIX eren els fonaments i alguns fragments d'escultures. El govern britànic va enviar una missió que va acometre les primeres excavacions i que va enviar a Londres les peces de marbre millor conservades.[11] Es varen trobar una série de túnels que duyen a la cámara mortuoria subterrànea, que va ser destruïda posteriorment pels saquejadors de tombes. En les excavacions mampreses en 1972, encara quedaven restants suficients per a recompondre el disseny de dita cambra.[8]

Parts del grup escultòric situat en la part més alta (un grup en un carruage de quatre cavalls) i algun friso es varen salvar, i hui es poden contemplar-se en el Museu Britànic de Londres.

Dimensions i ornamentació

[editar | editar còdic]

Gran part de l'informació que s'ha recaptat sobre el Mausoleu i la seua estructura prové del romà Plinio el Vell.[12] Va consignar per escrit algunes senyes bàsiques sobre el disseny arquitectònic, entre ells les seues dimensions. L'edifici era rectangular, no quadrat, rodejat per una columnata de trentassís columnes. Estava arrematat per una superestructura piramidal que retrocedia en vintiquatre escalons fins al cim, en a on hi havia un carro en quatre cavalls de marbre i dos figures humanes. L'edifici estava adornat en frisos en bajorrelieve i escultures de bulto complet. «Les figures lliures estaven dispostes en cinc o sis nivells diferents».[8]

Ara estem en condicions d'afirmar que els coneiximents de Plinio provenien d'un tractat escrit pels arquitectes. Està clar que Plinio no va comprendre del tot el disseny del mausoleu, lo que crea problemes a l'hora de recrear el seu aspecte. No obstant, expon moltes senyes que ajuden al llector a recompondre les peces del rompecabezas. Atres escrits de Pausanias, Estrabón i Vitruvio també nos ajuden a reunir més informació sobre el Mausoleu.[13]

Segons Plinio, el mausoleu tenia Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). al nort i al sur, més curt en atres fronts, Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de perímetro, i 25 colzes (Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value).) d'altura. Estava rodejat per 36 columnes. A esta part la cridaven el pteron. Sobre el pteron hi havia una piràmide en la part superior en 24 escalons i igual en altura a la part inferior. L'altura de l'edifici era de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..[14]

Solament hi ha un atre autor que done les dimensions del Mausoleu: Higino, un gramàtic de l'época d'Augusto. Descriu el monument com construït en pedres relluents, en Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'altura i Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de perímetro.[15] És provable que es referira a colzes, i llavors coincidiria exactament en les dimensions de Plinio, pero este text es considera en gran mida corrupte i té poca autoritat.[13]


La bellea del Mausoleu no estava només en el disseny arquitectònic en sí, sino en les #decoració i estàtues que adornaven l'exterior en diferents nivells del podi i del sostre: estàtues de persones, lleons, cavalls i atres animals, a diferents escales. Com les estàtues eren de mers mortals i d'animals, el Mausoleu ocupa un lloc especial en l'història dels grans edificis grecs, ya que no estava dedicat a cap dels deus de l'antiga Grècia.

S'han trobat vint estàtues de lleons en un tamany llaugerament major al natural. Una atra troballa important va ser la profunditat de la roca sobre la que s'alçava l'edifici. Esta roca va ser excavada en uns 2,5 a 3 m de profunditat en un àrea de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..[14]

El Mausoleu estava adornat en moltes escultures grans i belles. Les escultures del nort varen ser fetes per Escopas, les de l'est per Briaxis, les del sur per Timoteo i les de l'oest per Leocares. Algunes d'estes escultures s'han perdut o solament s'han conservat fragments, i la temàtica representada solament es coneix a través de relats històrics. Les grans figures de Mausolo i Artemisia estaven en el carro del cim de la piràmide. Els grups ecuestres separats estan colocats en els cantons del subpodio.[13] Els caps femenins semicolosales poden haver pertanygut a les acroteras que representaven a les sis ciutats carias incorporades a Halicarnaso. Els treballs d'identificació encara continuen en l'actualitat, ya que encara hi ha equips que seguixen excavant i investigant els elements artístics del Mausoleu.

Redescubrimiento arqueològic

[editar | editar còdic]

En el XIX, un cònsul britànic es va apropiar de vàries de les estàtues del castell de Bodrum, que residixen ara en el Museu Britànic. En 1852, dit museu va enviar a l'arqueòlec Charles Thomas Newton a buscar més restants del Mausoleu. La seua tasca no va ser fàcil. No coneixia l'ubicació exacta de la tomba, i el cost de comprar totes les chicotetes parceles de la zona per a buscar-la hauria segut astronòmic. En el seu lloc, Newton va estudiar els relats d'escritors antics, com Plinio, per a tindre una idea del tamany i ubicació aproximats del monument, i després va comprar una parcela en el lloc més provable. Excavant, Newton va explorar les afores a través de túnels que va excavar baix les parceles circumdants. Va poder localisar alguns murs, una escala i, finalment, tres dels cantons dels fonaments. En estos coneiximents, Newton va poder determinar qué parceles devia comprar. A continuació, Newton va excavar el lloc i va trobar seccions dels relleus que decoraven la paret de l'edifici i parts de la teulada escalonada. També va descobrir una roda de carro de pedra trencada d'uns 2 m de diàmetro, que procedia de la cuadriga de la teulada. Per últim, va trobar les estàtues de Mausolo i Artemisia que havien estat en el pináculo de l'edifici.

Entre 1966 i 1977, el Mausoleu va ser investigat a fondo pel professor Kristian Jeppesen de l'Universitat de Aarhus, Dinamarca. Frut de les seues indagacions, ha elaborat una monografia en sis volums, El Mausoleu de Halikarnassos.[16]

Hui en dia, l'enorme castell dels cavallers Hospitalaris, o cavallers de Sant Joan, seguix en peu en Bodrum, i els blocs de pedra polida i marbre del Mausoleu poden vore's incorporats els seus murs. En l'emplaçament del Mausoleu només queden els fonaments i un chicotet museu. Algunes de les escultures que es conserven en el Museu Britànic inclouen fragments d'estàtues i moltes lloses del friso que mostra l'Amazonomaquia, o batalla entre grecs i amazones. Allí les imàgens de Mausolo i de Artemisia vigilen els pocs restants trencats de la bella tomba que ella li va construir.

Galeries

[editar | editar còdic]

Estàtues de la cuadriga del pináculo

[editar | editar còdic]
  • Estàtua comunament identificada en Artemisia.
    Estàtua comunament identificada en Artemisia.
  • Estàtua comunament identificada en Mausolo.
    Estàtua comunament identificada en Mausolo.
  • Erro al crear miniatura:
    Fragment d'un dels cavalls.

Plaques del friso de la Amazonomaquia

[editar | editar còdic]

#Reconstrucció tentatives del Mausoleu

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Thiollet, Jean-Pierre (2010). Bodream (en francés), Pariu: Anagramme, p. 89-90. ISBN 978-2-35035-279-4.
  2. ↑ Kostof, Spiro (1985). A History of Architecture (en anglés), Oxford: Oxford University Press, p. 9. ISBN 0-19-503473-2.
  3. ↑ Gloag, John (1969). Guide to Western Architecture, Revised Edition edició (en anglés), The Hamlyn Publishing Group, p. 362.
  4. ↑ «Dictionary of Greek and Roman Antiquities, page 744» (en anglés). Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2006. Consultat el 21 de setembre de 2006.
  5. ↑ Lo mateix va ocórrer entre els atres germans Hidrieo i Ada, que també varen governar Caria despuix del decés de Mausolo i Artemisia. Aixina mateix Ada va aplegar a ser mare adoptiva d'Alejandro Magne.
  6. ↑ André-Salvini, 2005, p. 46.
  7. ↑ Adrià Piñol Villanueva, Halicarnaso i Salmacis. Història d'una comunitat greco-caria., en Faventia Supplementa 2. Contacte de poblacions i estrangeria en el món grec antic, p.177.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Colvin, 1991, pp. 30-31.
  9. ↑ 9,0 9,1 Fergusson, 1862, p. 10.
  10. ↑ A. Luttrell, The later history of the Maussolleion and its utilization in the Hospitaller castle at Bodrum, en Kristian Jeppesen i uns atres, «The Maussolleion at Halikarnassos», 1986.
  11. ↑ Fergusson, 1862, p. 7.
  12. ↑ Plinio el Vell, Història Natural, XXXVI, 30-31.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Fergusson, 1862.
  14. ↑ 14,0 14,1 Fergusson, 1862, p. 9.
  15. ↑ Higino, Faules, CCXXXIII, 2.
  16. ↑ Jeppesen, 2003.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2005) Forgotten Empire: The World of Ancient Pèrsia (en anglés), University of Califòrnia Press. ISBN 978-0520247314.
  • Brandt, J. Rasmus (2017). Life and Death in Àsia Minor in Hellenistic, Roman, and Byzantine Claves: Studies in Archaeology and Bioarchaeology (en anglés), Filadèlfia: Oxbow Books. ISBN 978-1785703591.
  • Colvin, Howard (1991). Architecture and the after-life (en anglés), Yale University: New Haven Press. ISBN 978-0300050981.
  • Cook, B. F.; Ashmole, {{{nom2}}} (2005). Relief Sculpture of the Mausoleum At Halicarnassus (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780198132127.
  • Dmitriev, Sviatoslav (2005). City Government In Hellenistic and Roman Àsia Minor (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780195170429.
  • Fergusson, James (1862). The Mausoleum at Halicarnassus restored in conformity with the recently discovered remains (en anglés), Londres: John Murray.
  • (2023) The seven wonders of the Ancient world (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0197648148.
  • Jeppesen, Kristian (2003). The Maussolleion at Halikarnassos. Reports of the Danish Archaeological Expedition to Bodrum. Vol. 5, The Superstructure: A Comparative Analysis of the Architectural, Sculptural, and Literary Evidence (en anglés), Aahrus: Aahrus University Press. ISBN 978-8788415155.
  • Steele, James (1992). Hellenistic Architecture In Àsia Minor (en anglés), Londres: Academy Editions. ISBN 0-85670-981-6.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mausoleu_de_Halicarnaso&oldid=994988»