Janto (ciutat)
Janto (en licio: 𐊀𐊕𐊑𐊏𐊀 Arñna; en griego: Ξάνθος Xánthos) va ser una antiga ciutat de Licia, l'actual Kınık, en la Província de Antalya, en Turquia, i va anar també el nom del riu junt al que la ciutat estava situada, hui cridat riu Işen. En les primeres fonts, Janto designava a tota Licia.
Està en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des de l'any 1988.
La ciutat
[editar | editar còdic]El seu nom licio era Arñna, els hititas i els luvitas la varen cridar Arinna, i els grecs Xanthos, Ξάνθος. Els romans varen cridar a la ciutat Xanthus, com tots els sufixos en -vos grecs va ser canviat per -us en llatí. Janto va ser un centre comercial i cultural dels licios, i més vesprada dels perses, macedonios, grecs i romans que per tanda varen conquistar la ciutat i varen ocupar el territori adjacent.
Janto és mencionada per numerosos escritors grecs i romans. Estrabón informa que Janto era la major ciutat de Licia. Heródoto i Apiano descriuen la conquista de la ciutat per Harpago per al Imperi aqueménida, cap al 540 a. C. Segons Heródoto, els perses varen derrotar a un chicotet eixèrcit licio en les planures del nort de la ciutat. Despuix de l'enfrontament els licios es varen retirar a la seua ciutat que va ser sitiada per Harpargo. Els licios varen destruir la seua pròpia acrópolis, varen matar a les seues dònes, fills i esclaus, després varen procedir a un atac suïcida contra les superiors tropes perses. La població sancera de Janto va perir, llevat 80 famílies que estaven absents durant la batalla.
Durant l'ocupació persa, un cap local va estar al front del govern, i ya cap al 520 a. C. va falcar les seues pròpies monedes. Cap a 516 a. C., Janto va ser inclosa en la primera satrapía de Darío I en la llista de tributs. La sòrt de Janto va seguir a la de Licia quan esta última va canviar de bando en el transcurs de les guerres mèdiques.
Les excavacions arqueològiques han demostrat que Janto va ser destruïda aproximadament entre el 475 i el 470 a. C.; si va anar l'estratego ateniense Cimón o els perses és un debat que està obert. Com no tenim referències de fonts gregues o perses sobre la destrucció, alguns especialistes atribuïxen la destrucció a causes naturals o accidentals.
En les décades finals de el V Janto va conquistar la propenca Termeso i la va incorporar a Licia.
Els informes sobre la rendició de la ciutat a Alejandro Magne diferixen: Arriano informa sobre una rendició pacífica, pero Apiano afirma que la ciutat va ser saquejada. Despuix de la mort d'Alejandro, la ciutat va canviar de mans entre els diádocos; Diodoro Sículo informa de la captura de Janto per Ptolomeo I Sóter. Apiano, Dion Casio i Plutarco referixen que la ciutat va ser una atra volta destruïda en la tercera guerra civil de la República romana, c. 42 a. C., per Brut, pero Apiano diu que va ser reconstruïda baix Marco Antonio. Els restants del amfiteatre romà permaneixen en el lloc. Marins informa que hi havia una escola de gramàtics en Janto en l'antiguetat tardana.
Les excavacions arqueològiques de Janto han collit molts texts en licio i grec antic, incloent varis texts bilingües que han segut usats per a dessifrar el licio.
El riu Janto
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Riu Işen.
Estrabón informa de que el nom original del riu era Sibros o Sirbis. Durant l'invasió persa el riu és cridat Sirbe que significa "groc" com la paraula grega "xanthos", que també significa groc. El riu usualment tenia una tonalitat groga per la terra de la base aluvial de la vall. Hui el lloc de Janto domina l'actual població de Kinik.
Una llegenda grega diu que el riu va ser creat pels dolors de part de Leto, el temple del qual, el Letoon, està en la vora occidental del riu alguns quilómetros al sur de Janto. El Letoon ha segut excavat en el XX i ha proporcionat numerosos texts licios, grecs i arameos. Un notable text trilingüe, conegut com el Letoon trilingüe, va ser trobat allí i conté una referència al rei Artajerjes. El Letoon, junt a Janto, ha segut designat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
Restants
[editar | editar còdic]
La ciutat de Janto apareix ya habitada en el VIII L'àrea ocupada és la que els estudiosos han denominat acrópolis licia, una elevació situada en la part suroccidental de la ciutat. En dit periodo va sorgir un palau, emparentat en els edificis neohititas del mateix tipo coneguts en el nort de Síria.
Les troballes ceràmiques presenten, junt a peces de fabricació local, una cantitat notable de peces importades, procedents en especial de l'illa de Rodas. Junt al palau, o tal volta en un ala del mateix, devia haver un lloc de cult, corroborat per la troballa d'antics objectes en un depòsit pertanyent a un temps més recent.
Esta primera ocupació del lloc va ser interrompuda bruscament al mateix temps que Janto feya la seua entrada oficial en l'història, és dir, quan els acontenyiments ocorreguts en la ciutat varen ser registrats per primera volta en una font escrita.
En el VI es va rodejar la acrópolis en una fortificació i es va construir un nou palau en el mateix lloc que l'anterior. Junt a ell, també el lloc de cult va ser objecte de renovació, edificant-se un temple de tres cellas, la disposició de la qual fa pensar que estiguera dedicat a Leto i als seus fills, Artemisa i Apolo.
El nivell d'ocupació corresponent a esta fase ha demostrat ser especialment ric en ceràmica grega d'importació, en particular ática, de la que Janto constituïx el depòsit més important de tota Àsia, tant des del punt de vista quantitatiu com a qualitatiu. No és inverosímil pensar que la tradició referida per Heródoto, entorn a l'exili del ateniense Lico en esta zona, tinguera com a base eixa extraordinària intensitat de relacions entre la capital del Ática i la ciutat licia.
L'àrea situada al nort de la acrópolis va ser destinada a zona de sepultura, i d'entorn al 540 a. C. data el primer dels monuments funeraris que varen fer famosa a la ciutat en l'història dels grans descobriments de l'arqueologia.
Es tracta d'una gran pilastra que servix de sostingues a una tomba i, per la seua decoració, li l'ha cridat «del lleó». Destinada a un personage desconegut, pero sense dubte lligat a la casa real de Janto, esta pilastra monolítica presenta en la zona superior una decoració que constituïx el tancament de la cambra sepulcral.
Les lloses duen esculpidas la figura d'un lleó que derriba a un bou, una lleona en els seus cadells i una escena de lluita entre un home i un lleó.
La Columna Inscrita
[editar | editar còdic]Entre el 430 i el 410 a. C. es va erigir al nort de la acrópolis la columna inscrita, l'importància de la qual no és només de caràcter històric artístic, sino epigràfic.
En la columna figura una larguísima inscripció licia, encara no dessifrada en tota claritat, a la que es varen afegir dotze versos grecs que recordaven les victòries d'un rei de Janto, provablement el Khaei, conegut per les monedes falcades en este mateix periodo.
Les victòries mencionades en l'inscripció varen ser obtingudes en la guerra del Peloponeso, en la que Janto va ser aliada d'Atenes. Estan reproduïdes en els cantons dels cossos eixints de la columna, sostinguda segons un model de clara derivació persa per un bou agenollat.
L'escena bèlica presenta al monarca que recorre el camp de batalla abatent als seus enemics. Per damunt de l'escena, els escuts arrebatats als vençuts componen un llarc friso. En la part alta de la columna el rei estava assentat en un tro en lleons als costats.
Monument de les Nereidas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Monument de les Nereidas.
En la part suroccidental de la ciutat es va erigir, entre el 410 i el 400 a. C., el més célebre dels monuments de Janto, el monument de les Nereidas.
Les excavacions i els estudis de la missió arqueològica francesa han permés reconstruir perfectament l'arquitectura d'este sepulcro, que va pertànyer a un príncip licio desconegut i que va ser edificat per artistes desconeguts de la Jonia grega.
La situació del Monument de les Nereidas respecte a la topografia general de la ciutat indica l'extensió que havia alcançat Janto en el V
Monument de les Harpías
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Monument de les Harpías.
.jpg)
D'entre les pilastres d'época arcaica descolla el gran i complex Monument de les Harpías.
El nom, que és modern, fa referència a quatre figures esculpidas, en un principi identificades com harpías, pero que despuix han resultat ser sirenas.
Sarcòfec de Payava
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sarcòfec de Payava.
A principis de el IV l'àrea sepulcral s'estenia cap al nort, a on s'alineaven les fronteres de les tombes rupestres, algunes d'elles en forma de templete.
A este periodo pertanyen alguns sarcòfecs produïts en tallers locals, que varen adoptar formes estilístiques gregues, com el de Payava.
Fonts
[editar | editar còdic]- Trevor R. Bryce, The Lycians, vol. I, pp. 12-27
- Estrabón, Geografia xiv,3,6
- Heródoto, Històriai.176
- Apiano, bell. civ., 4.10.76-80, 5.1.7
- Arriano, Anábasis 1.24.4
- Diodoro Sículo, Biblioteca històrica xx.27.1
- Dion Casio, 47, 34.1-3
- Plutarco, Brut 30-31
- Marins, vita Procli 6-8
- Quint de Esmirna, 11,22-26
Notes
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- VV. AA: (1988). Els grans descobriments de l'arqueologia, tom V, Barcelona: Planeta-De Agostini, pp. 299-301. ISBN 978-84-395-0688-0.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Janto (ciutat).- Canadian Epigraphic Mission at Xanthos-Letoon, pàgina web del proyecte d'investigació de Janto per l'Université du Québec à Montréal i l'Université Laval, incloent treballs publicats descargables (anglés)
- French Archaeological Mission of Xanthos-Letoon
- Archivat el 24 de maig de 2011 archivat en Wayback Machine., informació general dels treballs arqueològics del lloc (francés).
- UNESCO: Letoon de Janto (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Janto (ciudad)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.