Anar al contingut

Meleagris gallopavo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Wild Turkey, Creekside Park, 8 May 2014 (14145843695).jpg
pavo salvage (Meleagris gallopavo)
Per a atres usos d'este terme vore Pavo.

El pavo salvage (Meleagris gallopavo), també conegut com guajolote, gallipavo,[1][2] guajolote norteny, pisca, chompipe, guanajo, totole, cocono, o simplement pavo, és una espècie d'au galliforme de la família Phasianidae (guajolotes, guales, perdius, i faisans[3]). És originari d'Estats units i Mèxic, pero s'ha introduït com a au domèstica en casi tot lo món. El seu nom originari en llengua náhuatl és huey xolotl (lliteralment "gran criat"), de la qual cosa deriva la seua denominació popular com "guajolote". La seua població al moment de l'arribada dels europeus es calcula en quaranta millons d'eixemplars, sent fortament caçada o domesticada. En l'actualitat s'estima que hi ha quatre millons en estat salvage i molts millons més en estat domèstic.

La seua coloració és generalment café obscura en reflexos vert metàlic o #bronzejada. Els machos posseïxen plomes iridiscents color roig, vert, coure, bronze i dorat. Les femelles són color gris o café. No posseïx plomes en cap i coll, pero sí carúncules rojoses, púrpura i blava. Posseïx una papada rojosa i una formació carnosa colgante que creix en la base del pico. Es distribuïx en Amèrica del Nort, des del sur d'Ontario, Canadà, fins al sur de Mèxic. En Mèxic se li ha registrat en vintiquatre estats del país (les excepcions són Baixa Califòrnia, Baixa Califòrnia Sur, Ciutat de Mèxic, Morelos, Tabasco, Campeche i Yucatán).[3]

Habita principalment bosc de pi-encino, també pot trobar-se en xara xerófilo o en bosc de coníferes, de encino o mesófilo. Si be en Mèxic la NOM-059-SEMARNAT-2001 classificava a l'espècie com "Subjecta a protecció especial", en la NOM-059-SEMARNAT-2010 apareix com "No evaluada"; la UICN 2019-1 la considera com de Preocupació menor. Les seues poblacions són disminuïdes per l'explotació forestal, per l'impacte de les activitats humanes i perque és molt susceptible a contraure malalties. La tendència poblacional del guajolote selvat sembla ser que va en aument, per la qual cosa no es troba en una categoria més alta, segons la UICN. En Mèxic, és de gran importància cinegética i està considerada com a espècie de caça llimitada (s'emet un permís que autorisa la cacera de solament un eixemplar per temporada). L'espècie es veu afectada pel comerç ilícit nacional.[3]

En molts països, este pavo és apreciat per la seua carn, i la seua variant domèstica és una popular au de corral.

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1994). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/285.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Segona part: Falconiformes i Galliformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 41 (2): 183-191. ISSN 0570-7358. Consultat el 23 de novembre de 2012.
  2. . Avibase.
  3. 3,0 3,1 3,2 .