Pins (Zacatecas)

Erro al crear miniatura:

Pins (Zacatecas)

Pins és una localitat mexicana ubicada en l'estat de Zacatecas, capçalera del municipi homònim. Es localisa dins del desert del Gran Tunal.

Va ser fundat el 12 de febrer de 1594 baix el nom de “Real de La nostra Senyora de la Puríssima Concepció de Cuzco i Descobriment de Mines que criden de la Serra de Pins” i formava una etapa important del Camí Real de Terra Adins, conectant la Ciutat de Mèxic en Santa Fe, El seu nom actual es deu als boscs que cobrien la serra i la fusta de la qual va ser usada en la fundició dels metals.

Segons el Cens de Població i Vivenda 2020 conta en una població de 6,304 habitants. Esta capçalera municipal es troba dividida en 4 barris: Centre, Tlaxcala, La Colla i Els Arquitos.

Localisació Geogràfica

La capçalera municipal de Pins, Zac.,es localisa en les coordenades geogràfiques extremes és: Al nort 22°17′55″ de latitut nort; a l'est 101°34′30″; a l'oest 101°49′ de llongitut oest. Té una altura mija sobre el nivell de la mar de  2470 m s. n. m.

Història

El Gran Tunal solia ser la llar dels huachichiles, i es caracterisa per una escassa vegetació d'alts yucas i espinoses xares ademés de grans planures, de les quals emergixen alguna replanells rocosos. En l'est del triàngul delimitat per les capitals dels tres estats, es troba la Serra de Pins, i en una de les seues ales, el poble del mateix nom, construït en el lloc a on varen ser descobertes les primeres mines d'or i argent, a uns 2700 metros d'altura.

El 17 de novembre de 1603 va estar en Pins a fer la refundació d'una vila el visitador del Districte Miner de Zacatecas i oidor de l'Audiència de Guadalajara, Lic. Gaspar de la Font i en nom del seu Majestad el Rei d'Espanya, dita Vila devia cridar-se " Nova Toledo", pero no va prosperar tal nom. Durant els sigles XVII i XVIII i part de el XIX va ser conegut com a Alcaldia Major de Serra de Pins, també en el nom de Jurisdicció de Serra de Pins i per a 1787 se li coneixia com Sub-Delegació de Serra de Pins de la Intendencia de Zacatecas.

El 17 de giner de 1825 es va donar en Zacatecas una Constitució Política i el territori va quedar dividit en onze partits: un d'ells Pins, integrat per Pins, Ahualulco de Pins i Real de Sant Nicolás dels Àngels. Per a 1892, cap a fins de el XIX l'Estat de Zacatecas estava dividit en dotze partits i 55 municipis, el "Partit de Pins" estava constituït pels municipis de Pins, El Carro (hui Vila González Ortega) Vila García, Nòria d'Àngels i Santa Rita (hui Vila Hidalgo); i per a estos anys la seua denominació i fins a la data és "Municipi de Pins, Zacatecas".

Diverses pintures rupestres han segut trobades en les coves del Canó del Duraznillo i en la comunitat de Jaltomate, i segons els estudis del Cerrito de Dolores i Santa Elena de la Creu hi ha evidència d'una dels tants poblats prehispánicos que formaven lo que hui en dia s'ha cridat sub-àrea arqueològica de el "Tunal Gran ". Testimoni d'este passat de l'home són les ceràmiques i objectes localisats encara en les faldes dels cerros. En l'extensió de lo que hui és el municipi de Pins va habitar la tribu huachichil que vol dir "cap colorat ", un dels grups més importants que a l'hora d'invasió espanyola  en la defensa del seu territori, forma de vida i la seua llibertat, sent constants els seus atacs en el camí de l'argent.

A l'arribada dels espanyols des de 1550 Pins va ser explorat per capitans espanyols que capturaven indis huachichiles venent-los com a esclaus; mentres flares misionero  varen predicar la doctrina cristiana sent particular la chafada Franciscana es fa present per a 1603 i vestigi d'això el convent de Sant Francisco que encara esta en peu.

Sobre la fundació de Pins, els historiadors s'han dedicat a examinar documents de l'época i de la regió com l'investigador Powel que assegura que Pins es va fundar el 24 de febrer de 1588 , per una atra part  un dels documents   que menciona l'existència de Pins és la denúncia d'una mina d'Or i Argent en data 18 d'octubre de 1593 que para llavors era Alcaldia Major pertanyent al govern de Guadalajara, capital de la Nova Galícia.

El Virrey Don Luis de Velasco desconeix a l'Alcalde  i pren  possessió el 12 de febrer de 1594  en el nom de "Real de La nostra Senyora de la Concepció  de Cuzco i descobriment de mines que criden de Serra de Pins " , document que senyala al primer descobridor el Capità Joan López Pallares, Alonso de Rojas i Bartolomé Pissano i en senyal  de dita possessió va fer senyalar i quadrar la plaça   que ha d'estar en dit real, fent posar estacas i posant una creu alta en la part i lloc que va senyalar per a l'iglésia.

La chafada franciscana es fa present: el convent de la Puríssima Concepció de Serra de Pins té tres religiosos que administren als pocs indis que hi havia en el poble que cridaven de Tlaxcala i als indis que estaven dispersos en les estàncies, vaquerías i llabors de tota la jurisdicció.

Més vesprada en la lluita d'independència a on la Corona Espanyola sent que les seues colónies s'escapen, en lo polític Pins ya no era Alcaldia Major ni pertanyia a Guadalajara, li denominaven Sub-Delegació de Serra de Pins i formava part de Intendencia de Zacatecas, reconeixent-se la seua importància com a Real a on es beneficien mines. Es reconeixia a Real de Pins com a gran i ric de les que s'extrauen els preciosos minerals. Esta població es trobava fortificada, quedant defesa pel costat dels tossals per un fos molt ample i profunt que es dominava des dels parapetos construïts sobre les cases. Pel costat propenc a la planura, els carrers que duen a la Plaça es trobaven bloquejades per un mur, alçat en el sol propòsit de brindar protecció del fòc de fusilería, construït en esclafidors i reforçat en trincheres. Estes defenses eren inútils contra tropes organisades perque les altures dominen per complet el lloc des d'un tir de fusil. No obstant, en una ocasió va ser sitiada per mil cinccents patriotes i havia pogut resistir els seus atacs.

Durant el procés de la Guerra d'Independència, el 18 de juny de 1817, Francisco Javier Mina, despuix de pernoctar en la facenda de l'Esperit-Sant va acampar de nit en els voltants del Real de Pins (mineral de la intendencia de Zacatecas), que era defés per part dels realistes en 300 hòmens i cinc canons a les órdens de López Portillo. Mina intimó la rendició prometent respectar persones i propietats i amenaçant en les conseqüències que duria la seua reducció per la força pero López li va respondre en altivez; a lo que els independents es varen preparar a l'assalt i els realistes a la resistència. El sege haguera segut llarc i sanguinós sense el tire de 15 soldats del Regiment de l'Unió que en marchar estos a  reforçar un lloc varen observar que sense ser vists ni oïts podien travessar alguns terrats i aplegar la plaça, i sense donar avís a ningú d'este colp d'audàcia, els atacants varen passar a través dels terrats, una a una atra fins a aplegar a la plaça a on varen descendir per mig de les seues acarones i a la llum de les antorches de l'enemic varen vore la seua reserva, que estava sobre les armes en cinc peces d'artilleria. Varen alvançar sobre ella quant varen poder sense ser observats, i llavors varen llançar els seus tres vives acostumats i varen carregar sobre l'enemic en les bayonetes. Despavoridos els defensors, varen començar a  fugir, creent que Mina havia entrat per sorpresa en la plaça. Mina, avisat d'aquell atrevit colp, va penetrar ràpidament en la plaça sense gran treball, puix els centinelas havien abandonat els seus llocs”, de tal manera que només va haver un mort. Com la plaça presa per assalt havia refusat rendir-se baix condicions honrosas d'acort en les lleis de la guerra, Mina la va entregar al saqueig, pero al mateix temps va encarregar i va supervisar a les tropes per a que no cometeren actes de violència personals, sent aixina que en generar-se l'incident de que un soldat del Regiment de l'Unió havia furtat una custòdia d'or d'un dels temples, va manar fusilar al soldat en la plaça. En la vesprada del dia 19 de juny el general Mina, despuix de lliberar baix paraula als presoners que havien caigut en les seues mans, va evacuar Pins, duent una part dels trofeus de la seua última victòria, que consistia en un lot de banderes, quatre canons, varis lots d'armes, una gran cantitat de municions, roba i pertrechos. No obstant, per no tindre mules per al seu transport, es varen tirar a un pou quinze caixes de municions, dos canons despuix d'haver segut clavats i alguns atres artículs

Despuix de 1821 Pins va sofrir  els estralls d'una posguerra d'Independència en la constitució de la primera República  Federal i en 1824 pansa a ser municipi de l'Estat de Zacatecas i capçalera municipal del partit polític.

En la guerra de reforma destaca l'acció lliurada en Loma Alta, Serra de Pins, a pocs quilómetros de la capçalera municipal a on el 24 d'abril de 1860, el general José López Uroaga al front de l'eixèrcit lliberal de la Guàrdia Nacional de Sant Luis Potosí i Zacatecas, derrota i pren presoners al general conservador Rómulo Díaz de la Vega i al coronel Manuel María Calvo.

Durant l'intervenció francesa, un  grup de republicans avecindado en Pins va resistir l'alvanç imperialista, i,  de la mateixa manera que atres grups en el país, bàsicament va amprar tècniques de guerrilla. Estes guerrilles implementades en diferents punts de Zacatecas i Guanajuato formaven part del pla d'operacions juaristas concebudes des de Saltillo per a intentar fer espente i recuperar les ciutats de Guadalajara i Sant Luis Potosí abans de l'arribada de Maximiliano i Carlota. Les notícies internacionals del diari Li Mondé Illustré redacten, en el mateix periodo de la nota de l'entrada triumfal de Maximiliano i Carlota a la Ciutat de Mèxic, una nota de la "Expeditión du Mexique-Affaire Pins", a on es declarava que este grup de Pins era autorisat pel govern de Benito Juárez, i se'ls donava la denominació de “caçadors de França i bandits”. Previ a esta data, coexistien per a l'época grups de bandolerismo en la regió de Jalisco i Aguascalientes favorits pel grup conservador  i que servien al mateix temps de “forces auxiliars” de l'eixèrcit francés en la finalitat de preservar un ambient de desorde que alterara les funcions del govern republicà.  En esta capçalera existien al voltant de 150 hòmens de cavalleria i infanteria al mando del Cap Polític i Militar Don Francisco Orozco, que encara que mal armats, havien declarat junt en pobladors patriotes de la població, l'oposició a l'imposició de l'Emperador Maximiliano per part del grup conservador del país, La resistència de Pins va ser sostinguda fins al 8 de maig de 1864, a on el general Hériller va movilisar durant la nit anterior des d'una posició de 7 o 8 llegües de distància a quatre companyies de el  62.º, quatre companyies del 95.º, dos companyies de zuavos, dos esquadrons de cavalleria i una secció de montanya, totes baix el mando del tinent coronel Martín de 2.ª de Zouaves  sumant dos mil hòmens en armes de tot tipo i dos canons d'artilleria de montanya Estes forces varen rodejar i varen prendre per sorpresa al grup de Pins i que durant quatre hores es va donar el tiroteig dins del poble, puix no va donar temps als de la resistència a anar cap als cerros. Despuix de la pren de la plaça pels francesos, segons lo reportat per De Lauzun de la 62.ª Companyia, al final del dia es va reportar que encara que la mitat dels atacats va fugir “per un malaït camí abandonat”, havien deixat per terra a la mitat de “la banda”. En la nota de dit "Affair Pins" De Lauzun, reporta l'escena de la batalla per mig d'ilustració i reconeix que els caiguts per terra varen ser  200 jóvens "ben decidits". Despuix d'açò, Pins és ocupat per l'eixèrcit expedicionario francés.

Eixe mateix dia, 8 de maig de 1864, despuix de batalla i en el pretext de la baixa d'un soldat zuavo  a mans d'habitants del poble que encara resistien, el coronel Marten va donar l'orde de saqueig en tota la capçalera municipal i a on, ademés de robos es ultrajaron a dònes i inclús a chiquetes de 7 anys. Durant el saqueig i irrupció de les cases, es varen prendre presos a 20 hòmens que varen ser processats per cort marcial de soldats francesos sense cap juí o defensa. Els francesos varen donar el malnom a estos hòmens de  “Zaragozas” que s'havien resistit a dits ultrages a les seues famílies i també per negar-se a  denunciar als soldats  de cavalleria i infanteria de Don Francisco Orozco que havien fugit per la serra, o inclús que havien segut detinguts baix sospita com el cas d'un pastor trobat en el cerro, un llaurador que extrea aiguamel i duya una cuchilla, un sabater molt vell que tenia instruments tallants per al seu treball i un malalt mental perque no s'entenia lo que parlava. El poble, apartat de tot auxili de pobles veïns o de la capital de Zacatecas a on es disputava una atra cruenta batalla, no varen poder rescatar als presos, i només es va presentar l'advocat Don. Luciano de la Rosa, oriunt del lloc, que en reclamar al coronel Marten el seu procedir, va ser tirat en violència del lloc i acte seguit, varen ser fusilats. Marten en el seu festeig, i en plena embriaguea va ordenar es passara gavinet a tot habitant del poble indistint gènero i edat, pero afortunadament les órdens varen ser desoír pels seus oficials. El 9 de maig, segons  llista de aprensión, entre les que figurava l'advocat De la Rosa, els francesos varen irrompre novament cases dels principals de Pins i varen prendre presos a més hòmens de família, impugnant-los el càrrec de complicitat a les forces d'Orozco. El coronel Marten els va oferir l'oportunitat del pagament d'una multa equivalent a una suma important de diners a raó de llibertat condicionada. Els presos que es varen negar al pagament de la multa, despuix de ser confessats pel retor de Pins varen ser fusilats en la matinada del 10 de maig de 1864 quedant assentada la seua mort per fusilament en els archius parroquials. Marten va dividir al seu grup en tres parts que es varen dirigir a Aguascalientes, a Santa Rita i a Zacatecas. En Santa Rita es va lliberar a part dels hòmens que varen pagar la multa i el restant en Zacatecas despuix de la batalla en eixe lloc.

El 26 de maig d'eixe mateix any, varen retornar en una segona alvançada 400 soldats d'infanteria francesos i alguns soldats mexicans conservadors baix el mando del coronel Chapi, qui varen exigir diferents multes en pesos ore i alhajas de la població en penyora imposta pel general Castagni, en raó a que s'inculpava al poble sancer d'haver rebut i amagat a les forces de Francisco Orozco, de tal manera que entre este dia i el 28 de maig de 1864 varen ser depresos més de 80 hòmens del rancho de la Nòria, amprats de diferents facendes  i de la capçalera. D'ells varis varen ser fusilats sense juí per a fer pressió sobre el destí que tindria la població total en cas de no pagar la multa, no obstant la intercesión del hacendado de Pedregoso Don José María de Salazar i el clerc i retor de Pins don Joaquín Barba, oriunt de la Facenda de Sant Nicolás, varen reunir arques de les iglésies de Pins més de 3000 pesos en argent, pero per a completar la suma i conseguir el respecte de la vida dels habitants, es va entregar als francesos el peto del vestit de l'image venerada de la Verge en el Temple de Tlaxcala en Pins, Zacatecas; el qual consistia en cuadrilongos eslabonados de filigrana d'or massiç, adornat en esmeraldes, diamants, rubíes i topacios i en un cinturó de grans i belles esmeraldes. Despuix d'açò, els francesos varen eixir rumbo a Aguascalientes regió que recolzava al nou emperador, deixant una guàrdia permanent en Pins durant el periodo de l'imperi. Es narra pels supervivents que despuix de queixa realisada pel Bisbe de Sant Luis al General Bazaine per este acte, dit general va tornar solament a la població les alhajas personals corresponents a 2000 pesos argent pero no les vestidura de la verge ni les seues joyes.

Aplega la pau porfiriana en els anys de 1870 i va ser la gran época d'or de Pins i va tornar el progrés en la mineria, es destaquen pinenses en les lletres i en les arts, les facendes tant agrícoles com a ganaderes i mezcaleras es varen repondre i varen alcançar un progrés a nivell nacional. En les últimes décades de el XIX es reportava l'operació de diferents fàbriques de Mezcal en Pins: La Pendencia, Saldaña, Sant Carlos, La Trinitat, Santiago, Sant Martin, Valenzuela, El Patrocini, Tolosa, de Manuel María, Bot, Sant Josep, Victoria, Sant Diego, Guadalupe, El Chinenc i Cavalleries, que en conjunt anualment produïen més de dos millons de litros. A pesar d'este auge miner i industrial, el descontent cap a la gestió de Manuel González superposta a les órdens de Porfirio Díaz, fa que esclate una gresca a inicis de 1884 que és acallat despuix del reporte de Bernardo Reis, General en Cap de Sant Luis Potosí.

L'abús dels cacics i la corrupció per l'enriquiment fàcil va provocar que el poble prenguera les armes en la revolució fratricida de 1910, despuix de la mort de Francisco I. Madero i per a derrocar a Victorià  Horta del poder, el 25 de maig de 1914, en Pins es lliura una batalla entre els revolucionaris comandados per el general José Isabel Roures i els federals comandados pel coronel José Gil Soto Mayor, combat que va durar sis hores triumfant els revolucionaris.

Cultura

Festivitats populars

• Fira regional de Sant Matías, celebrat en la segona quinzena de febrer. Mostra cultural i gastronòmica. En honor a Sant Matías Apòstol considerada com la fira més important de l'estat.
• Festa dels farols celebrada el 8 de decembre, començant des del 30 de Novembre el seu novenario, es fa en honor de la puríssima Concepccíón, que data de l'any 1601, realisada en el barri de Tlaxcala el qual s'allumena nit despuix de nit en fanals de diferent tamanys als quals se'ls coloca una vela de parafina en el centre i es pengen d'extrem a extrem en el carrer, en on es porta a terme la dansa de matlachines.
• Festival de dansa tradicional, celebrat el tercer dumenge de juliol. Es concentren més de 40 danses del municipi de pins, entre les quals es troba la representació de la dansa de la Ploma, La danses d'Indis, Broncos de Santa Elena i la dansa dels maltachines sent una de les més importants.
• Dia de Morts 1-2 de novembre, desfilada de calacas, concurs de disfrassos i murals.

Barris

Centre

Concentra els principals monuments al voltant de tres jardins: la Plaça d'Armes, el Jardí de les Flors i el Jardí Benito Juárez. En el costat nort de la Plaça d'Armes es troba ocupat pel temple i el convent de Sant Francisco. El temple alberga l'image religiosa més venerada de la regió, més conegut com “El nostre Pare Jesús”. El pati del convent ha segut objecte d'una restauració cuidadosa en la qual, les pintures dels arcs i de les columnes han segut reconstituidas en els mateixos pigments naturals utilisats pels artistes indígenes de el XVII. Li fa front de l'atre costat de la Plaça la parròquia de Sant Matías, l'edificació escomençada del qual al final de XVII mai va ser conclosa. Presenta detalls arquitectònics interessants tals com una frontera barroca de pedra rojosa i escultures de personages i animals fantàstics fets de “pedres rejoneadas” en les seues parets exteriors. El jardí de les Flors concentra el major número de construccions en portones porfirianos.

La Colla

Situat en la part alta del poble, va ser la zona d'explotació minera. En est va agranar encara és possible trobar vestigis de les seues antigues facendes mineres, com la Facenda de la Puríssima, de la Candelaria o del Tir General o la de Sant Ramón. Ací es concentraven també un gran número de alfareros

Tlaxcala

Es troba de l'atre costat de la riera i va ser fundat per indígenes tlaxcaltecas - els qui varen aplegar en els espanyols - i varen recolzar a pacificar els huachichiles, per mig de la “pau de compra”: aliments, ferramentes i roba a eren oferits a canvi de l'abandó de les armes. El barri es va construir al voltant del temple dedicat a l'Inmaculada Concepció, una ermita que va ser reemplaçada al final de el XVIII per l'edifici que existix ara.

Els Arquitos

En este barri en la part baixa de la localitat es troben l'ex-facendes de l'antiga Fundició de la Casa de Moneda que va operar durant el XVIII falcant monedes realistes en 1814. També s'observen part dels restants d'aqüeductes que abastien esta fundició. Actualment el complex de part de la frontera de construccions de la exhacienda aixina com els arcs a on es traspassaven aigües conten en un chicotet jardí molt atractiu.