Sombrerete
Sombrerete és una ciutat mexicana ubicada en l'estat de Zacatecas, capçalera del municipi homònim. Va ser fundada en l'any 1555 per Juan de Tolosa i en l'any de 2020 contava en una població de 25,068 habitants.
La ciutat de Sombrerete és una de les ciutats més importants culturalment de l'estat per formar part del Camí Real de Terra Adins, l'Unesco va declarar en l'any 2010 com Patrimoni de la Humanitat al centre històric de Sombrerete junt en atres dos llocs del municipi: el parc nacional Serra d'Òrguens i La Nòria de Sant Pantaleón.
Sombrerete també va ser inclosa en l'any 2012 dins del programa turístic Pobles Màgics número 50 per la Secretaria de Turisme Federal, ya que posseïx una gran riquea arquitectònica, i molts llocs turístics en la ciutat i en el municipi, com el parc nacional Serra d'Òrguens, les Cuevas Pintes, entre uns atres. En les seues afores s'ha descobert mines d'or.
En ocórrer la pren de Zacatecas en 1914, va ser capital de l'estat durant un any. El primer governador de l'estat va ser originari de la ciutat de Sombrerete que fora declarat ciutat en novembre de 1570 pel repentí creiximent de població i la riquea de minerals en les mines del municipi.
Escut
[editar | editar còdic]El seu significat és: El contorn és una pell d'escurçó, animal representatiu, junt en el lagartijo de la regió, avall es troba la nopal, planta abundant també en la regió. El sabre representa la conquista dels espanyols imposta als indígenes, un túnel que va de dalt cap a avall i representa la mineria, i cap a avall la mar i unes barres en la relació a l'abundància del mineral de Sombrerete.[1]
Història
[editar | editar còdic]Antecedents prehispánicos
[editar | editar còdic]Existixen vestigis d'assentaments indígenes prehispánicos. Segons els estudiosos del tema, la cultura d'estos llocs és la cridada "Chalchihuites", que va durar des del preclásico superior fins a la mitat del epiclásico (primers anys de nostra era al 900). Els grups humans d'este territori eren sedentarios, dedicats primordialmente a l'agricultura i poc a la caça.
No es coneixen les causes de la desaparició de les comunitats assentades en la regió. Les hipòtesis que es manegen sobre el tema comprenen: el canvi en les condicions ambientals, una major pressió dels grups nómades i el fi de les metròpolis de les valls centrals de Mesoamérica.
Conforme varen desaparéixer les comunitats de la regió, el territori va ser paulatinament ocupat per grups de nómades, recolectors i caçadors. Estos indígenes són cridats "chichimecas". En aplegar els espanyols a la regió, els chichimecas habitaven el territori.
Periodo colonial
[editar | editar còdic]En 1555 va arribar a la regió Juan de Tolosa, al front d'un reduït grup compost d'espanyols, flares franciscanos i indígenes aliats. Este grup va assentar els seus reals al fondo d'una quebrada, prop d'un manantial, naixent aixina el Real i Mines del Sombrerete. En 1570 l'Audiència de Guadalajara li va concedir el títul de Vila de Llerena.
Ya per a llavors havien aumentat el número de fundos miners i la Vila tenia gran importància, ya que des de 1567 contava en el temple i convent franciscano de Sant Mateo, dels claustres del qual eixien els flares a difondre una nova religió i un diferent modo de viure entre els indígenes comarcanos.
L'importància de Sombrerete va aumentar en el XVII en establir-se una Real Caixa, en la que ademés de recaptar-se els "quints" reals, es fonien i ensajaven minerals provinents de regions tan alluntades com Chihuahua i Sinaloa. A esta oficina hacendaria varen estar inscrites les receptorías dels hui municipis de Saín Alt, Chalchihuites, Sant Miguel del Mezquital (hui municipi de Miguel Auza), Riu Gran i General Francisco R. Murguía.
Si be és cert que en els orígens de Sombrerete es varen deure a la riquea argentífera, també és veritat que la societat que va sorgir va aplicar eixos recursos a favorir el comerç i l'agricultura, igualment es va preocupar per embellir les edificacions religioses. En esta época va iniciar la formació de facendes que varen sobreviure fins a principis de el XX.
Les mines que li varen donar major fama a Sombrerete són les de Pabelló i Vetanegra, les riquees llegendàries del qual varen permetre a la família Fagoaga accedir al títul del Marquesado de l'Apartat. Una atra família que es va beneficiar de les activitats econòmiques de la regió va ser la de la Campa i Cos, que va tindre el títul del Comtat de Sant Mateo de Valparaíso.[1]
Sigle XIX
[editar | editar còdic]A l'inici d'este sigle, la Vila de Sombrerete va aplegar albergar trenta mil habitants i contar en trentaquatre facendes de benefici. En 1810 es va establir una Casa de Moneda, ahí es va falcar la famosa emissió de monedes "Vargas".
En la guerra d'Independència alguns sombreretenses varen contribuir en la causa independentiste, varen enviar diners a través de Julián Fernández, germà de Félix, conegut en l'història del país com Guadalupe Victoria, primer president de la República.
En consumar-se l'Independència, Sombrerete va ser elevat a categoria de ciutat pel Congrés Constituent de Zacatecas. Des de llavors es va convertir en capçalera de Partit -va substituir la figura de Subdelegació de la Intendencia de Zacatecas-, és dir un territori polític que va integrar les municipalitat de Sain Alt, Chalchihuites i Sant Andrés del Téul (hui municipi de Jiménez del Teul).
L'importància econòmica de Sombrerete va permetre, en la primera mitat de el XIX, que varis sombreretenses ocuparen posicions burocràtiques i polítiques importants en la capital de l'Estat. Inclús el primer Governador electe en la República federal va ser el sombreretense José María Bracho, un atre personage és el lliberal Miguel Auza Arrenechea, Governador de Zacatecas abans i despuix de la Guerra de Reforma i de l'Intervenció francesa.
Durant l'Intervenció francesa el partit de Sombrerete va pertànyer al Departament de Fresnillo -segregat del Departament de Zacatecas, abdós varen pertànyer a la comandància militar de Guadalajara-. Casi al final de la guerra, la capçalera municipal de Sombrerete es va convertir en sèu del Govern Provisional que va encapçalar el lliberal Miguel Auza. En 1866 va passar per ací el president Benito Juárez.[1]
Sigle XX
[editar | editar còdic]Durant el Porfiriato Sombrerete va mantindre les seues activitats mineres, comercials i agrícoles. Les seues facendes de camp eren reconegudes a nivell nacional per la producció de cotó i de grans. Encara que les seues comunitats es varen mantindre en tranquilitat, en 1911 varen sorgir d'esta regió els contingents revolucionaris que arboraven la no reelecció, varen estar baix el mando del maderista Luis Moya.
Despuix de 1911 la regió no va tindre la tranquilitat d'antany. Constantment les seues facendes i les capçaleres municipals del Partit varen ser atacades i les activitats econòmiques varen decaure. Entre 1913 i 1914 Sombrerete va ser la capital provisional del Estat de Zacatecas. Varen estar al front del govern el general Pànfil Natera, comandant de la Divisió del Centre, i Luis J. Zalce, polític maderista identificat en el lliberalisme mexicà.
En la Guerra Cristera la regió va ser escenari d'atacs fets pels cristeros i els agraristas. Les comunitats rurals varen ser les més afectades. Despuix d'este alçament armat la regió no ha sofrit majors trastorns socials i polítics.
Sombrerete és una regió agrícola important en Mèxic degut, entre atres cultius, a la producció de frijol.[2] En l'estat, el municipi ocupa un lloc preponderant per les activitats comercials que dominen la regió nort de Zacatecas.[1]
Geografia
[editar | editar còdic]Enclavada en la serra del mateix nom, i al peu del Cerro del Sombreretillo. Famosa pels seus pròspers minerals d'or, argent, plom, estany i mercuri, Sombrerete és també coneguda per la seua gran riquea arquitectònica en magnífics temples i edificis de ben llaurades pedreres construïts en l'época en que la República Mexicana encara era la Nova Espanya.
Localisació
[editar | editar còdic]Es comunica a través la carretera federal núm. 45, a una distància de 167 km al noroest de la capital de l'estat, Zacatecas. La ciutat es troba a una altitut de 2,351 m s. n. m.
Clima
[editar | editar còdic]El clima en la ciutat de Sombrerete és fresc la major part de l'any.
Les temperatures en primavera oscilen entre els 15º(min) i 20º (max) i 7º i 10° (min) entre març i abril. Els primers mesos de l'estiu alcança fins als 25º. Mentres que en juliol i agost, quan les pluges s'incrementen (750 mm aprox.), la temperatura oscila entre els 13º (min) i els 24.5º (max). En autumne les temperatures oscilen entre els 8º i 11º (min) i 18º i 20º (max). En hivern les temperatures oscilen entre els 0º 18ºpromig (max.), les nevades són comunes en els mesos de novembre a Març, les temperatures mínimes són en promig 2 c° a 4 c° menors que en la capital zacatecana.[3] Les condicions es fan més benévolas fins a fins de febrer.
El clima fret és per l'elevació del municipi (2300 m s. n. m.), encara que cal recalcar que en les zones mineres més altes les nevades són constants en els mesos de decembre i giner i es registren temperatures de fins a -17 °C.
Composició
[editar | editar còdic]En la regió que comprenen els municipis zacatecanos de Chalchihuites, Saín Alt, Jiménez del Téul, Valparaíso i Sombrerete i els municipis confrontants de l'estat de Durango: Súchil i Vicente Guerrero, i algunes localitats en el municipi de Sombrerete són: Hidalgo (Colónia Hidalgo) Vila Insurgents (El Calabazal), Sant Josep de Mesillas, González Ortega, Sant Martín, Toll Blanco, Ejido Saragossa (Francisco R. Murguía), Corrals, Estància de Guadalupe, Sant Josep de Félix, Aigua Zarca, José Ma. Morelos, Doroteo Arango (Gates Mochas), Luis Moya, Ull d'Aigua del Calabazal, Providència, Sales Pérez, Sant Francisco d'Òrguens, Sant Joan de la Tàpia (La Tàpia), Santa Rita del Calabazal, Sant Francisco de les Flors (El Ranchito) i L'Àlber, entre uns atres.
Cultura
[editar | editar còdic]Patrimoni de la humanitat
[editar | editar còdic]El 2 d'agost de 2010, el Comité del Patrimoni Mundial de l'UNESCO en Brasília en la seua XXXIV sessió, va inscriure com a Patrimoni Cultural de la humanitat al Camí Real de Terra Adins, en este es varen incloure tres llocs dins del municipi de Sombrerete, Zacatecas. Els llocs que varen rebre tal nomenament varen ser el centre històric de la ciutat, el parc nacional Serra d'Òrguens i La Nòria de Sant Pantaleón, Sombrerete.
Turisme
[editar | editar còdic]Posseïx llocs turístics com:
- El Temple Parroquial, edificació que data del sigle XVlll, la seua frontera és d'estil barroc en certes remanencias platerescas, té una gran porta central d'arc afranquida per dos columnes ricament decorades. La torre és de tres cossos, conta en 9 valioses pintures de l'autor desconegut i la seua interior pedrera rosa i parets escalonades. Es va iniciar la seua construcció en 1777.
- El Temple de Sant Dumenge, construït en el sigle XVlll, va ser costejat per don Fernando de la Campa i Cos, Comte de Sant Mateo de Valparaíso. La seua portada és churrigueresca de tres cossos, en columnes salomónicas i casetes en escultures, la seua finestra de cor poligonal en ample marc llaurat, darrere de l'altar es conserven els restants del Comte. Posseïx magnífiques obres pictòriques de Arellano.
- El Temple de la Soletat, és una construcció del sigle XVlll, es distinguix perque la seua torre d'estil morisco la fa diferent a la dels demés temples de la ciutat. La seua frontera és d'estil churrigueresco conformada per dos cossos, en un s'aprecien 4 columnes, decorades en vinyes i dos casetes en igual número d'escultures. Al centre de l'altar major l'image de la Santíssima Verge de la Soletat. El 15 de setembre es realisa una gran festa en el seu honor.
- El Temple de la Santa Veracruz, la seua edificació s'ubica a finals de el XVII. La frontera principal es compon de l'accés principal i de la finestra del cor. Ell accés principal conta en un arc de mig punt, flanquejat per dos pilastres, remota en un entablamento.La finestra del cor és de forma rectangular en marc de cantería. La capella és d'una sola nau, en ochavos en el seu mur testero i cor. El sostre és de fusta, en molles i ménsulas gravades. El cor i l'escalinata són de fusta. L'altar és d'estil barroc, en fusta dorada. Es compon de dos cossos en arremate, en tres carrers, en la primera conta en pilars estípite. El pis és de fusta, en vàries portes de criptes.
- El Convent de Sant Mateo, va ser edificat en el sigle XVl, destaca el seu claustre de dos nivells de pilastres. La seua construcció va iniciar en 1567, el seu estil és churrigueresco.
- El Temple de la Tercera Orde (únic en el país pel seu estil renaixentiste i la seua volta en l'interior única en Amèrica Llatina), el seu portada estil renaixentiste, en llaurat de pedrera i clau d'unió que té la rodela de la sagrada orde de Sant Francisco. La seua planta és elíptica, en una volta que és pes sostinguda solament per dos arcs i construïda en grava porosa de poc pes, originada dels residus metàlics per coloració.
- El Temple de Sant Francisco, construcció del sigle XVl, obra impulsada per fra Juan d'Angulo. La portada del temple és churrigueresca, de dos cossos formats per estípites i casetes en escultures, l'arremate i la torre posseïxen columnes salomónicas, els arcs a l'entrada del convent tenen esculpidas caràcters tlaxcaltecas.
- El Museu Municipal, inaugurat el 22 de març de 1981, té en el seu contingut històric, documents originals del coloniaje; periòdics editats en Sombrerete, com El Centinela i El Caudillo; fotografies antigues, incloent les del mineral Nòria de Sant Pantaleón, documents pertanyents al comte de Sant Mateo de Valparaíso Don Fernando de la Campa i Cos; poemes de Manuel de la Parra, Juliol Fonts i de la poeta Esther Fonts; marches musicals del professor Manuel Benítez Valle i Genaro Contreras; fotografies d'artistes nacionals i estrangers que han filmat películes en el parc nacional Serra d'Òrguens; restants d'ossos prehistòrics d'animals i objectes personals de personages notables de la regió.
- Parc nacional Serra d'Òrguens, àrea natural protegida i declarada parc nacional, és coneguda per les seues formacions rocoses en formes caprichoses de gran altura, la qual cosa li ha guanyat popularitat mundial en haver segut lloc de gravació de múltiples películes.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Fernando de la Campa i Cos (1676-1742). Espanyol que per les seues activitats ganaderes i agrícoles va obtindre el títul de Comte del Comtat de Sant Mateo de Valparaíso. Va ser un benefactor de vàries institucions religioses i educatives. Els seus restants reposen en el temple de Sant Dumenge de Sombrerete.
- José María Bracho. Advocat. Va ocupar vàries posicions burocràtiques en la transició de la Colónia al Mèxic independent. Va ser designat primer governador del Zacatecas federaliste, encara que va renunciar a tal posició.
- María de la Llum Rivas de Bracho (1796- 1873). Esposa de l'anterior. A la seua mort va llegar els seus bens a la comunitat, en els quals es va construir i va sostindre una escola de primeres lletres.
- Sabás Iturbide i Mexía (1812-1875). Advocat i Polític. Va ser governador de l'Estat de Mèxic i va conservar íntima amistat en Melchor Ocampo. Va morir fusilat en la Ciutat de Mèxic.
- Miguel Auza Arrenechea (1822-1892). Advocat lliberal. Va participar en la Guerra de Reforma i en contra de l'Intervenció francesa. Va alcançar el grau de general. Va ser diputat al Constituent de 1857, Governador de l'estat vàries voltes i Magistrat de la Suprema Cort de Justícia de la Nació.
- Trinitat García (1831-1906). Professor i miner. Va ser Diputat local i Governador interí de l'estat. En 1879 va ser Secretari de Facenda. És autor del llibre: "Els miners mexicans".
- Ignacio Álvarez Román (1839-1885). Advocat conservador. Va participar en el Segon Imperi, va ser designat per Maximiliano croniste de l'Imperi durant el lloc de Querétaro. És autor d'Estudis sobre l'història general de Mèxic, en varis toms, este treball és el primer text d'historiografia general de Mèxic.
- Luis Moya Regis (1855-1911). Comerciant i miner. Va ser el primer cap revolucionari i antirreeleccionista de Zacatecas.
- Benito Garza Pérez (1855-1911). Advocat lliberal. Va participar en varis clubs antirreeleccionistas. Va assistir al Congrés Lliberal de Sant Luis Potosí, en Zacatecas va rebre a Francisco I. Madero en la seua campanya presidencial; va ser director de l'Institut de Ciències de l'Estat.
- Jairo Rolando Dyer Castañeda (1869-1925). Mege i polític lliberal. Va ser diputat constituent en 1917, va participar en les discussions de l'artícul 123.
- Alfonso Bou Chávez (1873-1952). Advocat lliberal que egresó de l'Institut de Ciències de Zacatecas. Es va dedicar al periodisme i a l'història; va ser director del Museu Nacional i de l'archiu de la Suprema Cort de Justícia.
- Manuel de la Parra (1878-1930). Poeta fundador de l'Ateneu de la Joventut. Va escriure en La llacor moderna.
- Joaquín Amaro Domínguez (1889-1952). General revolucionari. Va ser Secretari de Guerra entre 1924 i 1931 i director del Colege Militar.[1]
- Dò Salvador Mercat Galindo (1900-1952). Descendent d'una de les famílies més acabalades de l'Estat de Zacatecas, va ser impulsor de la cultura en Sombrerete, fundador del Teatre Hidalgo, ubicat en els portals que es troben front a la parròquia i a on es reunia l'aristocràcia rural, ahí mateixa es varen presentar espectàculs de talla internacional aixina com els artistes més importants de l'época; el teatre Hidalgo es convertiria despuix en el Cine Hidalgo, a on es varen proyectar les primeres películes de cine mut musicalizadas en viu.
Economia
[editar | editar còdic]Activitats econòmiques
[editar | editar còdic]Les seues activitats comercials són la mineria, l'agricultura, la ganaderia, i el comerç.
Població
[editar | editar còdic]La seua població és de 58,201 habitants, el 30% de la sifra mencionada viu en la Ciutat de Sombrerete, la població restant en comunitats rurals. La seua extensió territorial és de 3,571 km².
Alcaldes
[editar | editar còdic]
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «INAFED». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2013. Consultat el 24 de febrer de 2013.
- ↑ Secretaria d'Agricultura i Desenroll Rural. «Zacatecas: un camp ple de producció». gob.mx. Consultat el 2026-04-05.
- ↑ «rwunderground: R Interface to Weather Underground API». CRAN: Contributed Packages. Consultat el 2024-10-21.
- ↑ «Mor alcalde de Sombrerete en accident automovilístic».
- ↑ «de-hui-nou-president-municipal-de-sombrerete/amp/?amp_js_v=a6&_gsa=1&usqp=mq331AQHKAFQLLAURABIA%3D%3D#aoh=16153261799285&referrer=https%3A%2F%2Fwww.google.com&_tf=De%20%251%24s&share=https%3A%2F%2Fimagenzac.com.mx%2Fcapital%2Fjuan-pablo-castaneda-lizardo-és-des de-hui-nou-president-municipal-de-sombrerete%2F Juan Pablo Castañeda Lizardo nou president municipal de Sombrerete, substituïx al seu germà fallit».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sombrerete» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.