Indústria aeroespacial
L'indústria aeroespacial és l'indústria que s'ocupa del disseny, fabricació, comercialisació i manteniment d'aeronaus (avions, helicòpters, vehículs aéreus no tripulats, missils, etc.), naus espacials i eixidas, aixina com d'equips específics associats (propulsió, sistemes de navegació, etc.). És una de les activitats del sector econòmic de l'indústria aeronàutica, automovilística i espacial. Estos sectors estan estretament lligats a les activitats d'abastiment de materials militars, i al seu consegüent us en fins destructius. L'indústria aeroespacial és l'aplicació de les activitats de l'aeronàutica als vols al espai exterior, l'aplicació del qual per a la defensa té fins militars.
En l'Unió Europea, les companyies Airbus, BAE Systems, Thales, Dassault, Saab i Leonardo representen una gran part de l'indústria aeroespacial i esforç d'investigació, en l'Agència Espacial Europea com un dels majors consumidors de tecnologia i productes aeroespacials. En Rússia, les majors companyies aeroespacials són Oboronprom i l'United Aircraft Corporation que engloben a Mikoyán, Sujói, Iliushin, Túpolev, Yakovlev i Beríyev.
En Estats Units, el Departament de Defensa i la NASA són els majors consumidors de tecnologia i productes aeroespacials. Mentres que les companyies Boeing, United Technologies Corporation, Arkab Inc, Lockheed Martin i SpaceX Es troben entre els fabricants aeroespacials en majors capacitats i alvanços aeroespacials.
Entre les localitats importants de l'indústria aeroespacial civil en tot lo món es troben: Seattle (Boeing), Hawthorne (SpaceX) i Kent (Blue Origin) en Estats Units, Califòrnia, Montreal en Canadà (Bombardier), Toulouse en França i Hamburc en Alemània (abdós Airbus/EADS), el noroest d'Anglaterra i Bristol en el Regne Unit (BAE Systems, Airbus i AgustaWestland), aixina com São José dos Camps en Brasil a on es troba la sèu d'Embraer, en sèu en Perú es troba SEMAN
Història
En el curs de la primera mitat de el XX, l'indústria aeronàutica estava repartida en el conjunt del món industrialisat, encara que en predominancia d'Estats Units. Des del final de la Segona Guerra Mundial i encara més des del desplome del bloc soviètic, l'indústria aeronàutica ha estat incontestablemente dominada per Estats Units, encara que Europa va alcançar algunes innovacions: el Comet de la companyia britànica de Havilland serà el primer avió civil de propulsió a chorrada; la Caravelle, de la companyia francesa Sud Aviation, va anar el primer turborreactor comercial de curt i mig alcanç i l'únic en la planta motriu montada en la part posterior del fuselage; França i Regne Unit varen llançar en conjunt el Concort, primer avió comercial supersònic que va aplegar a la velocitat Mach 2. Després, Europa, per mig del Airbus, va conseguir establir una competència eficaç en el domini del transport civil. Certs estats europeus han mantingut una indústria militar aeroespacial siga per a preservar la seua independència front a l'hegemonia nortamericana o be perque Estats Units els ha negat l'accés a la seua producció. La primacia d'Estats Units s'explica pel tamany del seu mercat intern (militar i civil) que comporta a l'amortisació més ràpida dels costs de producció i pel domini de la tecnologia alvançada necessària per al desenroll de nous aparats o sistemes.
El reagrupament dels industrials de l'aeronàutica
L'importància de les inversions i l'amplitut dels cicles necessaris per a desenrollar un nou aparat han precipitat el reagrupament d'industrials per mig de compres i fusions. Esta tendència és molt notòria en els fabricants de naus i motors, encara que una miqueta menys per als fabricants d'equipaments.
En França, solament subsistixen Dassault Aviation, fabricant d'aeronaus; Snecma, fabricants de motors per a aeronaus, i Thales. Aérospatiale va ser una atra empresa aeroespacial creada en 1970 i composta de més d'una dotzena de societat creades abans de la Segona Guerra Mundial pioneres en l'aviació; pero en 2001 es va fusionar en una atra empresa per a crear Aérospatiale-Matra i, despuix, va ser absorbida per la corporació europea EADS. Des de l'1 de giner de 2011, França també conte, a través d'ENAC, en la major universitat aeronàutica europea.[1]
En el Regne Unit, el constructor BAE Systems i el fabricant de motors Rolls-Royce plc han seguit un curs idèntic. Aixina, BAE es va formar el 30 de novembre de 1999 en la fusió de British Aerospace (Bae), de Havilland, Avro, Blackburn, Hawker, Armstrong, Vickers, Bristol i Marconi Electronic Systems (MES), la filial de defensa de General Electric (GEC). Com a resultat de la fusió, BAE Systems és el successor de gran part dels més famosos avions i sistemes de defensa britànics.
En Alemània, el constructor DASA (Deutsche Aerospace AG) va sorgir de la fusió de Messerschmitt, Bölkow, Dornier i dos divisions d'AEG. En juliol de 2000, DASA es va fusionar junt a Aérospatiale-Matra i CASA per a formar EADS.
En Espanya, la constructora CASA associada a EADS, la tecnològica SENER, el consorci IberEspacio i l'operador de satèlits Hisdesat són les empreses espanyoles més importants en l'indústria espacial europea de el XXI.
En Estats Units, un moviment idèntic ha dut a fusions a l'interior de les fabricants d'aeronaus: Boeing (McDonnell, Douglas, North American), General Dynamics (Gulfstream), Northrop Grumman (Northrop, Grumman, Westinghouse, Teledyne-Ryan, TRW), Lockheed-Martin (Lockheed, Martin Marietta). Aixina mateix, l'empresa Rockwell Collins s'enfoca en la fabricació d'equips, mentres que United Technologies i General Electric es dedica a la manufactura de motors.
Paralelament a estes reestructuracions, varen emergir nous constructors en els països en desenroll (en particular, el Surest Asiàtic i Amèrica del Sur). Pel moment, molts dels constructors de l'indústria aeronàutica sorgits del bloc soviètic seguixen sent en bona part depenents de l'indústria nortamericana i europea per als seus motors i equips.
Referències
Vore també
Aeronàutica Indústria aeronàutica Tecnologia espacial
Enllaços externs
Associació d'indústries aeroespacials contribucions de l'indústria aeroespacial
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Industria aeroespacial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.