Anar al contingut

Serra Mare Occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Serra Mare Occidental

La Serra Mare Occidental és una cadena montanyosa que comprén tot el noroest mexicà i l'extrem suroccidental dels Estats Units.[1]

En els seus 1500 km de llarc recorre Arizona, part de Sonora, Chihuahua, Sinaloa, Durango, Nayarit, Zacatecas, Aguascalientes i Jalisco, lloc a on s'unix al Eix Volcànic Travesser de Mèxic. La serra té una extensió de 289 000 km² i ocupa la sexta part del territori mexicà. El seu esgambi en promig és de 150 km, en altures de fins a 3000 metros sobre el nivell de la mar.[2] Transversalmente, estes serres són travessades pel Ferrocarril de Chihuahua al Pacífic i un Tren Turístic també cridat Chepe.

Erro al crear miniatura:
Panorama de la Serra Mare Occidental

El terreny és escarpado en vàries regions, lo que fa que les variacions de temperatura siguen extremes. En el cim de les barrancas, el clima és fret (aplegant en hivern als -20 °C i en estiu als 20 °C de promig), i en la vall templada o càlit (en hivern 10 °C de promig, alcançant els 40 °C en estiu).

Erro al crear miniatura:
Paisage de la Serra Mare Occidental.
Erro al crear miniatura:
Barranca d'Huentitán en Jalisco, el començ de la Serra Mare Occidental.


La Serra Mare Occidental és el pulmó de la zona nort de Mèxic; coberta per grans boscs mixts de pi-encino, de pins, carrascas i oyamel, en els últims anys ha sofrit una greu deterioració. La cadena alberga numeroses espècies endèmiques, en una àmplia varietat de flora i fauna. Segons el Biodiversity Management of the Madrean Archipelago Report de 1994, fins a eixa data la Serra Mare Occidental contava en més de sèt mil espècies de plantes, de les quals quatre mil eren endèmiques. Mentres que atres zones boscoses del món conten només en quatre o cinc espècies de pins en cada ecosistema, en la Serra Mare Occidental es troben quinze diferents, més unes 25 de carrasques. No obstant, la tala forestal inmoderada dels últims 120 anys ha deteriorat considerablement l'ecosistema, acabant en numeroses espècies i posant a unes atres a la vora de la extinció. Estudis realisats per J. Marjan Lammertink, Jorge A. Rojas Vaig prendre, Federico M. Casillas Orona i Roger L. Otto varen permetre determinar que pràcticament tot el bosc de la Serra Mare Occidental ha segut somés a programes d'aprofitament forestal.

En la Serra existixen si més no 517 espècies de fauna: 290 d'aus, 70 de mamífers, 87 de reptils, 20 d'amfibis i 50 de peixos. Entre els mamífers descollen la farda, el zorrillo, vàries espècies de rat penats, el coyot, el armadillo, el venado coa blanca, la comadreja, el javalí, el teixó, el puma, el jaguar, el ocelote i el gat montés. Encara que estan en perill d'extinció, encara existixen en lo més recóndito de la Serra Tarahumara el puma i el orso negre. De les aus, 24 espècies són endèmiques. 10 estan en perill d'extinció; entre elles, la guacamaya verda, la cotorra serrana, la coa, el àguila real i el falcó pelegrí. Certs estudis inclouen també al trogón orejón, el muçol tacat i la chara pinta entre les aus en perill d'extinció. Dels reptils, 22 espècies són endèmiques i dels amfibis dotze tenen eixe caràcter. Entre els peixos d'aigua dolça, alguns comestibles, destaquen la trucha arcoíris, Eleotris picta, la Cichlasoma beani i peixos de la família poeciliidae i Eleotridae.

Vegetació de les tres zones en la serra

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Paisage de la Serra Mare Occidental en Nayarit.


Alta Tarahumara

[editar | editar còdic]
El ric Santiago al seu pas pels llímits de l'estat de Nayarit i Jalisco; a un costat, la Serra Mare Occidental.
Vegetació potencial
bosc de coníferes i encinos (100%)
Temperatura mija anual
càlida (4,92%), templada (64,41%)
Precipitació
400 a 600 mm (16,99%), 600 a 800 mm (83%)
Humitat
semiárida (6,81%), subhúmeda (23,81%)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons