Spoleto

Spoleto (en italiano) o Espoleto (en español) (antiga Spoletium) és una antiga ciutat ubicada en la Província de Perugia (regió de Úmbria) en Itàlia central, a 385 m sobre el nivell de la mar en les estribaciones dels Apeninos. La seua població, segons el cens de 2003, és de 38 000 habitants. La ciutat és un centre turístic i la sèu anual del Festival de los Dos Mundos (Festival dei Due Mondi), organisat des de 1958 pel compositor italo-nortamericà Gian Carlo Menotti.

L'iglésia de Sant Salvatore és part d'un grup de sèt llocs coneguts com «Centros de poder de los longobardos en Itàlia (568-774 d.C.)», declarat Patrimonio de la Humanidad per la Unesco el 25 de juny de 2011.

Història

La primera menció històrica de Spoleto és la notícia sobre la fundació d'una colónia allí en 240 a. C. i encara era, segons Cicerón colónia llatina in primis firma et illustris, una colónia llatina en 95 a. C. Despuix de la batalla de Trasimeno en 217 a. C. va ser atacada per Aníbal, qui va ser repelit pels habitants.
Durant la segunda guerra púnica, Spoleto va ser un profitós aliat de Roma. Va sofrir considerablement durant les guerres civils de Cayo Mario i Sila. Este últim, despuix de la seua victòria sobre Craso, va confiscar el territori de Spoletium en 82 a. C. Des d'eixe moment en avant es convertiria en municipi.

Baix els lombardos, Spoleto es va convertir en la capital d'un ducado independent, el Ducado de Spoleto, a partir de 570, i els seus ducs varen governar una considerable part d'Itàlia central. En 774, conquistat per Carlemany es va convertir en part del Sacro Imperio Carolingi.

En 1155 Spoleto, "ciutat molt ben fortificada, defesa per cent torres"  va ser, segons la tradició, destruïda per Federico Barbarroja qui més vesprada en 1185, com a signe de reconciliació, donó a la ciutat el Sant Icon, una image de la Verge actualment exposta en la Catedral. Disputada llavors entre l'Imperi i l'Iglésia , va ser agregada a esta última pel Papa Inocencio III en 1198 i, definitivament, en 1247.

La ciutat va ser durament colpejada pel terremot de 1298. Devastada pels conflictes entre güelfos i gibelinos, va ser reconciliada per la moradura Egidio Albornoz, qui en 1359 va iniciar la construcció de la fortalea com a sèu dels governadors de la ciutat; va ser assegurada a l'Iglésia i convertida en un important centre de l'Estat Pontifici, que li va enviar governadors autorisats, entre ells Lucrecia Borgia en 1499.

A partir de la Renaixença , Spoleto es va transformar gradualment, passant de ser un centre predominantment estratègic a un centre cultural, en la fundació de la Accademia degli Ottusi, també coneguda com a Acadèmia de Spoletina. Varen seguir periodos d'esplendor i decadència. Els papes Urbano VIII i Pío IX varen ser bisbe i arquebisbe de Spoleto , respectivament .

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	18 903	21 168	21 539	24 648	25 975	28 215	32 103	32 341	38 155	38 308	36 156	37 360	37 763	37 889

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Spoleto.
• Lloc oficial
• Lloc oficial dels operatores turístics de Spoleto
• Festival dels Dos Móns