Anar al contingut

Crassostrea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crassostrea
Erro al crear miniatura:
Argopeceten purpuratus (Finch, 1824)

Crassostrea és un gènero de moluscs bivalvats de la família Ostreidae[1] coneguts popularment com ostiones, estretament emparentats en les ostres. Són àmpliament aprofitats per les persones com aliment pel seu alt valor nutritiu i per la facilitat en que s'obté i els múltiples métodos per a conseguir-ho, des de la captura a mà, fins a grans cultius ostrícolas.

El ostión es distinguix per presentar una closca de forma irregular i asimètrica, la cara exterior de la qual és asprosa i obscura, contrastant en l'interior, que presenta una superfície plana i lluenta gràcies a que el carbonat de calcio es transforma en una substància iridiscent cridada nacre.

Rellevància com a aliment

[editar | editar còdic]

La rellevància del ostión com a font alimentícia es basa en l'alta fecunditat d'este molusc, que pot aplegar a produir fins a 60 millons de chicotets ous, lo que li otorga un enorme potencial per a la seua explotació industrial. La seua importància en l'alimentació es deu també a la versatilitat que té en la cuina, puix admet numeroses presentacions, poden servir-se ostiones frescs, guisats, fumats, en vinagre, enlatados, secs, en la seua closca ("al tapesco") i tantes més com dicte l'inventiva.

Els majors productors de ostión en el món són Japó, França, Chile, Estats Units, Espanya, Perú, Mèxic i Austràlia. Els métodos de cultiu són molt variats i es dividixen en tres grups principals: el método de cultiu en "suspensió", el cultiu "de fondo" i en "ramadas".

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Crassostrea en l'ITIS.