Boa constrictor
.jpg)
La boa constrictora (Boa constrictor) és una espècie de serp gran de la família Boidae que habita en Amèrica, principalment en gran part de la conca de l'Amazones. És l'espècie més àmpliament coneguda i distribuïda del gènero Boa.
Noms comuns
[editar | editar còdic]El seu nom comú és principalment "boa constrictora", encara que és també coneguda com tragavenado en Veneçola, güío en Colòmbia, mantona en el Perú i mazacuata (del náhuatl ‘mazatl’ "venado" i ‘coatl’, "serp") en Centroamérica i en el sur de Mèxic, jiboia i lampalagua en Amèrica del Sur, en Equador també se li crida matacaballo. Ademés, en alguns estats mexicans esta espècie és coneguda com limacoa, en l'estat de Nayarit se li coneix com ilama i en l'estat de Tabasco com sauyan.
Subespecies
[editar | editar còdic]
Per l'àmplia extensió de terreny que ocupa, les poblacions de la boa constrictora han adquirit determinades característiques físiques específiques de cada regió. Normalment se solen reconéixer les següents huit subespecies:
| Subespecies vàlides[1] | Autor de tàxon | Nom comú | Distribució |
|---|---|---|---|
| B. c. amarali | Stull, 1932 | Boa de Amaral | Brasil, Bolívia i Paraguay[2] |
| B. c. constrictor | Linnaeus, 1758 | Boa de coa roja | Sudamérica[2] |
| B. c. imperator | Daudin, 1803 | Boa comuna o Mazacuata | América Central i nort d'Amèrica del Sur[2] |
| B. c. longicauda | Price & Russo, 1991 | Boa de Tombes | Noroest de Perú i suroccidente d'Equador[2] |
| B. c. melanogaster | Langhammer, 1983 | Boa d'Equador | Equador i nort de Perú[3] |
| B. constrictor nebulosa | (Lazell, 1964) | Boa de Dominica | Dominica[2] |
| B. c. occidentalis | Philippi, 1873 | Boa de les vizcacheras, lampalagua o boa argentina | Argentina, surest de Bolívia i Paraguay[2] |
| B. constrictor orophias | Linnaeus, 1758 | Boa de Santa Lucía | Santa Lucía |
Atres espècies varen passar a integrar la sinonímia de B. imperator; estes són:
- B. c. eques (Eydoux & Souleyet, 1842)
- B. c. isthmica (Garman 1883)
- B. c. mexicana (Jan 1863)
- B. c. ortonii Cope, 1878
- B. c. sabogae (Barbour, 1906)
- B. c. sigma Smith, 1943.[4]
La més gran és Boa constrictor, havent-se trobat #espècimen de més de quatre metros en estat salvage i caracterisada pel roig lluent de la seua coa.
Descripció
[editar | editar còdic]És la serp més llarga i robusta de Sudamérica, medix fins a 5 m de llongitut hocico-cloaca i s'alimenta de rosegadors i cérvols, el seu pes pot rondar de 45 a 70 Kg. El seu cap és llaugerament triangular en aspecte dorsal i distintiva de l'angost coll. Els seus ulls són menuts en pupiles elíptiques. La seua esquena bronzejada o grisa posseïx taques cafens usualment en taques clares a l'interior. L'esquena del cap és color bronze o gris en una angosta llínea obscura que s'origina sobre el hocico i s'estén sobre el cos. Una llínea obscura originada en la part lateral del cap a escala del nas, pansa posteriorment a través de la mitat baixa de l'ull, cap a l'àngul de la mandíbula.
Medix entre 0,5 i 4 m, depenent de la subespecie i el sexe de l'animal, sent les femelles normalment majors que els machos. El major eixemplar en captivitat és una femella de 5,5 m de Surinam que es troba en el Zoo de Sant Diego.
Presenta una atractiva coloració que consistix en superfícies dorsals de tons rojosos que queden dins d'un fondo que pot ser blanc, rosat, marró o dorat, depenent de la subespecie o els cruzamientos portats a terme en captivitat. Durant els dies pròxims a la muda adquirixen una pell de color grisáceo poc vistosa i els seus ulls es tornen de color blanc cremoso.
En la naturalea és rar que vixquen més de vint anys, encara que en captivitat poden alcançar els trenta en relativa facilitat. En el Jardí Zoològic de Filadèlfia es va registrar el cas d'una Boa constrictor que va aplegar a viure 40 anys, 3 mesos i 14 dies.
Comportament
[editar | editar còdic]És un animal solitari i nocturn. Passa el dia amagada entre les branques dels arbres o en algun tronc i ix a caçar en caure la nit. Sol trepar als arbres i tendir des d'allí emboscades als seus assuts. També baixa al sol en freqüència en busca d'aigua i és bona nadadora.
Per la seua mala visió, depén de les seues escamas termosensibles (fosetas labials) per a detectar als seus assuts. Entre elles s'inclouen fardachos, pardals de tamany moderat, zarigüeyas, #rat penats, ratas i fardas. Sent especial predilecció pels #rat penat, als que captura des dels arbres en ple vol. Mata als seus assuts per mig de constricció fins a estrangular-les.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]La seua àrea de distribució comprén el continent americà, des de Mèxic fins al centre de la Argentina. En Mèxic, esta boa habita a lo llarc dels alvertents del Pacífic i del Golf, en els estats del sur – surest i en el centre del país.
Viu en hàbitats en poca cantitat d'aigua, com a deserts i sabanas, al mateix temps que li la pot trobar en boscs humits i terrenys de cultiu. És un reptil tant terrestre com a arbòreu. Es troba en gran cantitat d'ambients entre els 0 i 1,500 m s. n. m. El clima que coincidix en l'àrea de distribució de l'espècie varia substancialment.
Reproducció
[editar | editar còdic]Arribada l'época de reproducció, la femella comença a segregar feromonas a través de la seua cloaca per a atraure als machos. La femella adquirix una posició rígida característica mentres el mascle es mou llentament al seu entorn, sempre atent als seus moviments. Quan la femella es mostra receptiva, el mascle comença a passar per damunt d'ella i a constreñirla suaument. La femella no ovulará fins que no haja donat començ este corteig.
Despuix d'un llarc periodo de corteig, el mascle introduïx un dels seus dos hemipenes en la cloaca de la femella i deposita la seua esperma. Despuix de la còpula la femella intensifica el seu nivell de melanina, prenent un color més obscur per a absorbir més calor. Durant la gestació la femella canviarà de muda i despuix de quatre mesos donarà a llum entre 20 i 60 crío vives d'entre 30 i 40 cm. Els recent naixcuts normalment no escomençaran a menjar fins que hagen tingut la seua primera muda.
Amenaces i conservació
[editar | editar còdic]El principal risc que corre esta espècie és conseqüència de l'explotació que s'està donant gràcies al comerç illegal que es fa d'ella. Els canvis d'us del sol també representen un risc important.[5]
En els últims anys les boes constrictoras han guanyat popularitat entre els amants de les mascotes exòtiques. Un problema que comporten és el gran tamany que apleguen a alcançar els animals adults, especialment la subespecie B. c. constrictor. En la comunitat autònoma de Canàries està prohibida la tinença, segons el Decret 30/2018 de 5 de març, pel que es regula el règim jurídic de la tinença d'animals potencialment perillosos.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Kluge (1991)[6] va traslladar els gèneros Sanzinia i Acrantophis a Boa, basant-se en una filogenia derivada de característiques morfològiques. No obstant, posteriorment s'ha vist que estos gèneros de Madagascar no formen un grup monofilético en Boa constrictor, per #lo que dit trasllat provablement va ser un error. En l'actualitat la majoria dels autors han tornat a l'utilisació de Sanzinia i Acrantophis per a les boes de Madagascar.[7][8]
Per a afegir encara més a la confusió de noms, moltes espècies de serps de la família Boidae es coneixen comunament com "boes" i tots també se servixen de constricció per a matar els seus assuts. Ademés, es reconeix vàries subespecies de B. constrictor, que a sovint tenen diferents noms comuns.[9]
En el passat, haguera quedat aixina:
| Espècie | Autor de Tàxon | Subesp.* | Noms comuns | Distribució geogràfica |
|---|---|---|---|---|
| B. constrictorT | Linnaeus, 1758 | 9 | Boa constrictora | Des del nort de Mèxic per América Central (Belize, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica i Panamà) fins al centre del Con Sur de Sudamérica alcançant els 35°S (Colòmbia, Equador, Perú, Veneçola, Guyana, Suriname, Guyana francesa, Brasil, Bolívia, i Argentina. També en les Antilles Menors (Dominica i Santa Lucía), San Andrés, Providència i atres illes del Carib i de Sudamérica. |
| B. dumerili | (Jan In Jan & Sordelli, 1860) | 0 | anglés: Duméril's boa | Madagascar i Reunió. |
| B. madagascariensis | (Duméril & Bibron, 1844) | 0 | anglés: Madagascar ground boa | Madagascar. |
| B. manditra | Kluge, 1991 | 0 | anglés: Madagascar tree boa | Madagascar. |
*) Sense incloure les subespecies nominals.
T) espècie tipo.
Hui en dia el gènero B. dumerili està com Acrantophis dumerili, baixe el gènero Acrantophis de la subfamília Sanziniinae, B. madagascariensis està com Sanzinia madagascariensis, baixe el gènero Sanzinia de la subfamília Sanziniinae i B. maditra com Sanzinia volontany (Boa Nosy Komba) baixe el gènero Sanzinia de la subfamília Sanziniinae.[10][11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Boa constrictor en l'ITIS.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 . Boa-constrictors.com. Consultat el 15 de març de 2010.
- ↑ . Boa-subspecies.com. Consultat el 15 de març de 2010.
- ↑ Santoyo-Brito, Enrique (2007) Anàlisis taxonómico de les subespecies de Boa constrictor descrites per a territori mexicà. Bol. Soc. Herpetol. Mex. Vol. 15 (2): 45-47.
- ↑ .
- ↑ Kluge AG. 1991. Boine Snake Phylogeny and Research Cycles. Misc. Pub. Museum of Zoology, Univ. of Michigan No. 178. 58 pp.
- ↑ Vences, M., Glaw, F., Kosuch, J., Boehme, W., Veith, M. (2001) Phylogeny of South American and Malagasy boine snakes: Molecular evidence for the validity of Sanzinia and Acrantophis and biogeographic implications. Copeia 2001, 1151-1154
- ↑ Noonan, B.O., Chippindale, P.T. (2006) Dispersal and vicariance: the complex history of boid snakes. Molecular Phylogenetics and Evolution, 40, 347-358.
- ↑ Noonan BP, Chippindale PT. 2006. Dispersal and vicariance: The complex evolutionary history of boid snakes. Molecular Phylogenetics and Evolution, 40, 347-358. doi:10.1016/j.ympev.2006.03.010
- ↑ . Consultat el 17 de juliol de 2020.
- ↑ Taxon.34(4)
- 742.ISSN 0040-0262.doi:10.2307/1222244.Consultat el 17 de juliol de 2020.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Boa constrictor
- Boa constrictor
- Este artícul conté una traducció derivada de «Boa constrictor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.