Poble mixteco
El poble mixteco és una comunitat originària de Mèxic, que ha habitat històricament la regió de La Mixteca, una zona montanyosa ubicada entre els actuals estats de Guerrero, Oaxaca i Pobla. D'acort en el número d'individus, representen la quarta població autòctona més gran del país.
El història del poble mixteco comprén varis sigles des dels inicis de Mesoamérica, quan es va iniciar el procés de sedentarizaació en la regió gràcies al desenroll de l'agricultura. Durant el Preclásico Mig (ss. XIII-II a. C.) varen sorgir en La Mixteca alguns llogarets com Mont Negre i Yucuita que varen marcar l'inici d'una revolució urbana. En l'influència teotihuacana i zapoteca es va desenrollar en el clàssic l'estil ñuiñe de la Mixteca Baixa, en Cerro de les Mines com el principal centre polític i cultural de la regió. El gran florecimiento dels mixtecos en l'época precolombina va ocórrer en el Posclásico, quan es va alcançar un elevat refinament artístic i cultural.
La Conquista espanyola va donar lloc a un procés de occidentalizaació de la cultura nativa. A canvi de la sumissió a l'autoritat de la Corona, als senyors mixtecos se'ls va permetre conservar alguns privilegis. Les poblacions mixtecas varen ser cristianizadas, principalment per la llabor dels dominicos. Algunes localitats varen desaparéixer o varen ser reubicades com a conseqüència de les reduccions.
Per varis factors, entre els que destaca la pobrea, una part important dels mixtecos viu fòra de les seues comunitats d'orige. La diàspora mixteca s'ha dirigit principalment cap a les ciutats més importants del centre i surest de Mèxic. A partir de l'últim quarto de el XX, els destins de la migració s'han ampliat. Els estats de Baixa Califòrnia, Sonora i Sinaloa reben una part important d'este desplaçament demogràfic, puix els llauradors mixtecos busquen en eixos llocs incorporar-se com a treballadors agrícoles. Estats Units i Canadà reben també un número important de mixtecos, inclús hi ha generacions d'este poble naixcudes en territori nortamericà.
L'identitat dels mixtecos és principalment comunitària, puix el seu territori històric ha segut atomizado per la penetració cultural mestiza, creant illes de població mixteca que en ocasions no tenen relacions constants entre elles. S'ha observat que la consciència de pertinença ètnica s'ha enfortit precisament com a conseqüència de la diàspora. Un dels criteris per a definir a este poble és la llengua, paradòxicament tan variable que algunes de les seues varietats no són inteligibles entre sí i poden considerar-se idiomes distints.
Identitat
[editar | editar còdic]
El poble mixteco no constituïx una unitat. Alguns antropòlecs sostenen que el seu identitat bàsica és la comunitat, lo que permet comprendre les rivalitats que existixen entre vàries localitats habitades per mixtecos. La migració ha enfortit el seu sentit de pertinença a un mateix poble. Les llengües mixtecas també són molt diverses. En els censos mexicans se sol fer poca distinció de les varietats llingüístiques denominades "mixteco" pels seus parlants, mateixes que són en moltes ocasions mútuament ininteligibles. Este procés de diversificació llingüística té les seues raïls en l'época prehispánica, puix es troba registrat en els testimonis provinents dels primers anys de la dominació espanyola. Precisament per esta diversificació, els noms que es donen a sí mateixos en la seua llengua són numerosos. La forma més coneguda és ñuu savi, que es traduïx com "el poble de la pluja". En igual significat, també s'ampren les formes ñuu dau, ñuu davi, ñuu dahui, ñuu sau i unes atres.
Demografia
[editar | editar còdic]Distribució de la població en el territori mexicà:[1]
- Oaxaca (303 097)
- Guerrero (122 743)
- Baixa Califòrnia (12 269)
- Pobla (8496)
- Sinaloa (8409)
- Veracruz (1580)
- Baixa Califòrnia Sur (1259)
Sonora (442) Morelos (90) Estat de Mèxic (84) Districte Federal (19) Hidalgo (11)
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Campbell, Lyle (2100). American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press.
- Clark Alfaro, Víctor (2008). Mixtecos en frontera. Ciutat de Mèxic: CDI-PNUD. ISBN 978-970-753-087-4.
- Mindek, Dubravka (2003). Mixtecos. Ciutat de Mèxic: CDI-PNUD. ISBN 970-753-011-1.
- Cultura Mixteca
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo mixteco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.