La Mixteca
La Mixteca (en mixteco, Ñuu Savi; pronunciació: [ˈɲuu ˈsaβ@i]) és una zona cultural, econòmica i política compartida pels estats de Pobla, Guerrero i Oaxaca. Es localisa en el sur de Mèxic, i està poblada històricament pels pobles de la gran família amuzgo-mixtecana, constituïda pels amuzgos, cuicatecos, mixtecos i triquis.
La Mixteca comprén una superfície aproximada de 35.000 quilómetros quadrats, a on convergixen l'Eix Neovolcánico i la Serra Mare del Sur.
Història
Periodo Clàssic
Estil ñuiñe
En la Mixteca Baixa s'ha reconegut un estil artístic artesanal basat en troballes per Alfonso Case i John Paddock. Este últim ho va denominar com "estil ñuiñe" en 1965. El nom de l'estil es basa en el vocable mixteco Ñuu I'ni (Terra Calenta) que designa a la Mixteca Baixa en la llengua mixteca.[1]
La cultura ñuiñe va florir en el Periodo Clàssic, entre 400 i 700 DC. Elements de la cultura ñuiñe s'han trobat en el sur de l'Estat de Pobla i el noroest de l'Estat d'Oaxaca, en les següents localitats: El Cerro de les Mines (Huajuapan), Diquiyú, Tequixtepec, Huamelulpan, Mont Negre i Cuthá, entre uns atres.[2]
Mont Albán i la Tomba 7
La zona arqueològica de Mont Albán va ser fundada pels zapotecos en el Periodo Clàssic, pero els mixtecos varen reutilisar este complex religiós centenars d'anys en acabant de que els zapotecos ho hagueren abandonat. El 9 de giner de 1932, l'arqueòlec mexicà Alfonso Case va descobrir el tesor de la Tomba 7, una construcció funerària que inclou objectes de fanc, ónix, cristal, os polit, jade i closques de mar. Ademés, el tesor inclou les peces d'or més impressionants de Mesoamérica, lo que confirma l'alt nivell de l'orfebreria mixteca.[3]
Mitla
La segona zona arqueològica més important dels mixtecos és la de Mitla, Oaxaca. El nom Mitla prové del vocable náhuatl Mictlan, que significa "lloc dels morts". Les primeres excavacions modernes del lloc varen ser fetes per Alfonso Case i Daniel F. Rubín de la Barbolla en 1934 i 1935.[4] Mitla va ser establit inicialment pels zapotecos, pero els mixtecos varen dominar la zona des de l'any 1000 DC fins a 1200 DC, a pesar de que la població va seguir sent zapoteca fins a la data.[5] Hui en dia, les ruïnes que encara estan en peu són d'orige mixteco. Hi ha vàries columnes, dos places públiques, tombes i decoració geomètriques, tot fet de pedra i estuc. Les decoració tenen grecas i formes geomètriques que aludixen a elements de la naturalea.
Periodo Posclàssic
Estil Mixteca-Pobla
El complex arqueològic Mixteca-Pobla es va desenrollar en el Periodo Posclàssic Tardà en lo que és hui Pobla, Tlaxcala i Oaxaca. L'estil es caracterisa pel fanc policromat estil còdex. Encara que les troballes s'han concentrat en zones a on es parla el náhuatl, també s'han trobat en Acatlán i Chinantla, de la cultura mixteca. L'iconografia del fanc policromat de l'estil Mixteca-Pobla s'assembla al dels còdexs mixtecos i als còdexs del Grup Borgia,[6][7] de fet, es considera que tots els còdexs prehispánicos mixtecos que han sobrevixcut pertanyen a l'estil Mixteca-Pobla.[8]
Còdexs mixtecos prehispánicos
Dels 16 còdexs prehispánicos que han sobrevixcut en Amèrica, cinc són mixtecos:
- Còdex Bodley (també conegut com a Còdex Añute).
- Còdex Colombino-Becker.
- Còdex Nuttall.
- Codex Vindobonensis Mexicanus I.
- Còdex Selden (conclós en el XVI).
Ademés, encara que no s'haja identificat el lloc d'orige dels còdexs del grup Borgia, està clar que, de no ser mixtecos, a lo manco tenen influència mixteca.
- El Còdex Borgia, al com deu el seu nom el grup.
- El Còdex Cospi.
- El Còdex Fejérváry-Mayer.
- El Còdex Laud.
- El Còdex Vaticanus B.
La formació de la Terra
La Mixteca és una zona de grans contrasts. Com s'ha dit, està marcada per la presència de la Serra Mare del Sur i l'Eix Neovolcánico, que senyala el seu llímit nort. A l'orient, senyalen els seus llímits la cañada de Cuicatlán, els Valls Centrals d'Oaxaca i la regió chatina. Al ponent, la Mixteca termina en les serres que llimiten les valls morelenses i la regió central de l'estat de Guerrero. El seu llímit sur està constituït per les costes del oceà Pacífic. Per la presència de grans cadenes montanyoses, la Mixteca no es caracterisa per la planitud dels seus sols, sino al contrari, presenta notables accidents que fan complicada la seua topografia i les comunicacions de la regió en el restant del país.
Per les distintes altituts que alcança el terreny, la Mixteca es subdivide en tres àrees ecològiques:
- Mixteca Baixa (Ñuu I'ni): correspon a la zona noroest de l'estat d'Oaxaca i el suroest de Pobla.
- Mixteca Alta (Ñuu Savi Sukun): comprén el noreste de Guerrero i l'oest d'Oaxaca.
- Mixteca de la Costa (Ñuu Andivi): correspon a la Costa Chica, que a la seua volta és compartida pels estats de Guerrero i Oaxaca.
La regió de la mixteca s'ubica al noroest de la ciutat d'Oaxaca, colindar en els estats de Pobla i Guerrero, en la Regió de la Cañada. Els mixtecos varen formar una de les civilisacions de major importància en Mesoamérica que despuix de la conquista va formar un híbrit entre lo autòcton i lo europeu.
La Mixteca Oaxaqueña té paisages com són l'Estany Encantat de Tecomaxtlahuaca, les cascades de Santiago Apoala, les penyes i el canó que acompanyen al riu que travessa la regió. Ademés, conta en activitats culturals com són els menjars en les festes patronals que conta en platillo típics com és el caldo de calderes i la barbacoa de borrego i el famós pozole mixteco. També és possible visitar els convents i temples dominicos prenent la Ruta dels Dominicos en la seua arquitectura virreinal que oferix cent dèu parròquies i temples construïts en forma escalonada a lo llarc del Camí Real.
És com un "rosari" de convents i demés estructures antigues, pero destaca en la Mixteca, el convent de Sant Dumenge Yanhuitlán que està com a 70 quilómetros de la Ciutat d'Oaxaca i el seu nom significa en náhuatl "Terra Nova". Arquitectónicamente sembla ser el més important de tots els temples d'Oaxaca, perque és d'estil barroc, en dos capelles de granesd famoses: la del Rosario i la de Sto. Dumenge. En el cor es diu que hi ha un orgue tubular decorat en entrelazos i elements vegetals dorats.
Situat a 27 km de Yanhuitlán es troba Teposcoloula que està integrat per una capella oberta, el temple i la casa conventual o claustre. La capella oberta o d'indis és el màxim orgull de Teposcolula, per la seua construcció en idees gòtiques i renaixentistes.
A 33 km de Teposcolula sobre una vall es troba Sant Joan Batista Coixtlahuaca, la seua construcció està basada en l'art "tequitqui", hi ha una obra escultòrica d'orige indígena que té superfícies planes i vores tallants, pero encara no familiarizados en l'obra europea tridimensional. La capella oberta està dedicada a Sant Joan Batista, és la construcció més important pels acabaments sofisticats d'una volta de pedra.
Vore també
Referències
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2011. Consultat el 16 de febrer de 2017.
- ↑ http://community.worldheritage.org/articles/eng/Cerro_de_las_Minas
- ↑ http://antharky.ucalgary.ca/mccafferty/gender-research/tomb-7-monte-alban
- ↑ https://books.google.ca/books?id=fJ8AAqwPTRoC&pg=PA237&dq=mitla&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwiZrt_16ZPSAhVFeSYKHX4lALcQ6AEISTAJ#v=onepage&q=mitla&f=false
- ↑ http://www.tomzap.com/mitla.html
- ↑ http://muse.jhu.edu/chapter/1495388
- ↑ http://www.jstor.org/stable/24606043?seq=1#page_scan_tab_contents
- ↑ Case, Alfonso (1977). Reis i Regnes de la Mixteca, Ciutat de Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, p. 13. ISBN 968-16-1786-X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Mixteca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.