Zona arqueològica de Mont Negre

Mont Negre és una zona arqueològica mexicana localisada en la Mixteca Alta del estat d'Oaxaca, al sur del poblat de Santiago Tilantongo, en el cim del Cerro Negre. També conegut en mixteco com Yucu Tnoo o Nuu Ndoho, el lloc representa un eixemple de l'urbanisme primerenc mesoamericano ocorregut durant el periodo preclàssic.

Construït durant la Fase Ramos Primerenca (300 - 100 a. C) de la seqüència ceràmica de la Mixteca, va ser contemporàneu del cicle proto-urbà de Mont Albán (Danibaan o Mont Albán I) en els Valls Centrals. Contrari a atres ciutats precoloniales de la regió, Mont Negre presenta una única etapa constructiva, per lo que se li ha interpretat com una finestra única als processos ocorreguts en la regió oaxaqueña durant el periodo. Açò va ser lo que va motivar a Alfonso Case a realisar excavacions ahí entre 1937 i 1940, en la finalitat d'establir comparacions en la capital zapoteca.

El lloc és reconegut pels treballs de Cas i per tant pel seu rol en l'història de l'arqueologia mexicana. L'interés de Cas i el seu equip yacer, en primer lloc, en definir les traces culturals dels pobles zapotecos i mixtecos del passat i descriure les seues interaccions. Davant la deterioració d'elements constructius de la primera etapa de Mont Albán, es va creure que en l'estudi de Mont Negre es podia dilucidar com va poder haver segut este periodo entre els zapotecos, i inclús es va plantejar el lloc mixteco com a orige de Mont Albán. Treballs arqueològics més recents han senyalat que el sorgiment de Mont Negre va ser contemporàneu a l'emergència de l'urbanisme en els 'alts' d'Oaxaca, en el context de l'expansionisme de Mont Albán sobre atres regions.

Despuix del seu abandó, la ciutat s'ha mantingut com a lloc simbòlic entre els pobles mixtecos des del posclàssicfins a l'actualitat.S'ha estudiat el seu rol en mits d'orige i sobre l'aigua en relació en el regne de Tilantongo.

Estudis arqueològics

Encara que els primers treballs pròpiament arqueològics en Mont Negre es varen donar fins a 1937 en les exploracions de l'equip d'Alfonso Case, alguns investigadors han argumentat que hi ha mencions primerenques del lloc en la Geografia Històrica... (1674) de Fra Francisco de Burgoa, en el seu capítul sobre la Mixteca:

“Uns atres aſeveran, q[ue] els primers Senyors, i Capitans, varen vindre del Noroeſste, deſpuix que varen vindre els Mexicans, a on varen fundar, i ells varen vindre guiats per ſus Va donarſés, i varen entrar penetrant iſtas montanyes, i aplegats a vn citio aſperiſsimo, q[ue] iſstá entre el Poble d[i] Achiutla, i Tilantongo, en vna iſpacioſa llanada, que hazen encu[m]brados Montes, i que la cerquen, i ací ſi citiaron, haziendo fortalees, i seges inexpugnables en ta[n]ta dilatació que en més de ſeis llegües en contorn va aplegar a poblarſi de gent de guarnició[n], tenint a les iſpaldas per la part del Nort vna cerrania tan iſpeſa de arboleda que ni caſadores la traginan oy, i tots els monts, i barrancas iſtan oy ſeñalados de camellones de dalt a baxo, com iſcalones guarnits de pedres, q[ue] eren les mides que donaven els Senyors als Soldats, i plebeus, per a les ſiembras de ſus ſemillas, conforme la família de cada vno i duren haſta oy ſeguidos els camellones, encara que furtats en les quebrades en les crecie[n]tes i avingudes de les rieres, i lo que ſi oferix a vaig donarſcurrir, és que els Capitans o Senyors primitius varen ser perſeguidos de major poder, i buſcaron citio q[ue] els ajudaſi a la defenſa, i co[mo] iſet rezelo ſi eixercitaven en armes com a valentes, i cultivaven i llauraven els riſcos per a ſembrar i agarrar les ſemillas de que ſi mantenia[n], per no ſalir a buſcar caça d'animals, i ſalir fòra dels seges a on ſi pudieſen retirar iſcondidos, i iſto sembla lo més conforme a raó, per q[ue] el major ſeñorio d'iſtós Miztecas ſi va conservar deſde la seua antiguetat, haſta que els va amanecer la llum del Evangelio en iſet Poble de Tilantongo.”

Ya en temps moderns, el historiador oaxaqueño Manuel Martínez Gracida va tindre notícies del lloc des de 1892 i va escriure sobre ell en 1910.

Cas va ser conscient de l'existència del lloc en 1936 quan 'el vigilant de la Mixteca', Esteban Avendaño li va informar al respecte.En eixe moment es trobava en la VII temporada d'exploracions en Mont Albán i l'equip tècnic que acompanyava este proyecte ya havia realisat recorreguts previs en la Mixteca Alta. En 1933 Juan Valenzuela i un grup d'estudiants varen recórrer zones en el districte de Nochixtlán, activitat que a l'any següent varen repetir Eulalia Guzmán, Martín Bazán i Daniel de la Borbolla, comissionats per Cas.Estes exploracions varen donar en els llocs de Yucuita, Chachoapan, Poble Vell (Teposcolula), Yatachío i Yucuñudahui. Igualment en 1935 Cas havia realisat excavacions prop del temple de Santiago Tilantongo i analisat pedres llaurades.

Erro al crear miniatura:

Restants de la llar ocupada per Alfonso Case durant les seues exploracions arqueològiques en Mont Negre, Tilantongo

Ya que el lloc es troba a 2600 metros sobre el nivell de la mar, 500m per damunt del poble de Tilantongo, alluntada de qualsevol font d'aigua permanent, Cas va considerar pertinent la construcció d'un campament en la zona per l'arquitecte Armant Nicolau. Este campament/cabanya es va completar entre 1936 i 1937 i a partir de llavors varen començar tres temporades d'excavacions i exploracions que varen culminar en 1940. El treball va ser realisat per pobladors de Tilantongo i membres de l'equip tècnic de les exploracions en Mont Albán: Alfonso Case (director, llevat en l'última temporada), Martín Bazán (arqueòlec), Juan Valenzuela (arqueòlec), Jorge R. Acosta (arqueòlec, director de l'última temporada), Armant Nicolau (arquitecte, encarregat del campament i realisació de plans), Javier Romero (antropòlec físic), Esteban Avendaño (guia i veí de la regió), el llavors pasante de l'ENAH, Alberto Ruz i els fills de Cas, Andrés i Alejandro.

El seu treball va priorisar l'estratigrafia, el registre d'estructures, la localisació de tombes i l'elaboració de pous d'exploració. Segons pareix es varen preocupar més per l'estudi del lloc que pel seu posterior estat, deixant cúmuls de residus escampats en l'àrea que s'han aplegat a confondre en montículs arquitectònics del preclàssic.

Posteriorment a partir de la década de 1960, es varen realisar recorreguts exploratoris regionals en la Mixteca Alta a fi de definir la seqüència ceràmica i els patrons d'assentament des del Formatiu fins a inicis del periodo colonial, en estos s'ha tractat tangencialment la zona de Mont Negre.En 1994 Byland i Pohl varen publicar un mapa estés del lloc, a fi de demostrar que sobrepassa la zona d'arquitectura monumental excavada entre 1937 i 1940. En 1999 com a part dels resultats del Central Mixteca Alta Settlement Pattern Project (Proyecte de Patrons d'Assentament de la Mixteca Alta Central, CMALSPP) Balkansky, Pérez Rodríguez i Kowalewski varen fer recorreguts superficials en la zona i varen definir la seua extensió en 78 ha.Entre 2000 i 2004 Geurds i un grup d'estudiants de l'Universitat de Leiden, en colaboració en els habitants de la ranchería de Cerro Negre i el Centre Regional del Institut Nacional d'Antropologia i Història en Oaxaca, mapearon el lloc, varen evaluar el seu estat de conservació i varen elaborar propostes interpretatives sobre el simbolisme del centre ceremonial.

Fundació i abandó

A partir de les excavacions en Mont Negre s'ha especulat prou sobre el seu orige. Ya interpretandolo com un enclavament militar de Mont Albán en la Mixtecao inclús com un assentament aymara en Oaxaca. Actualment, gràcies als treballs arqueològics regionals de la segona mitat de el XX, es té com a consens entre els experts un orige local del lloc, evidenciat pels canvis en els patrons d'assentament en la zona i per la continuïtat de la manufactura local de la ceràmica. Aixina mateix es reconeix la seua fundació com a resultat d'un conjunt de pressions externes i internes ocorregudes en el context de la consolidació de Mont Albán.

Previ a Mont Negre en la zona circumdant de Tilantongo varen existir dos assentaments en la fase Cruz (1500-300 a. C.) de la seqüència ceràmica de la Mixteca Alta que semblen ser els antecedents directes de Mont Negre. El primer, d'una extensió aproximada de 49.52 ha., es va trobar en els voltants de Diuxi a una altitut de 120m sobre el nivell de la vall i correspon a la part primerenca d'esta fase (1500-850 a. C.). El segon va sorgir posteriorment, entre els anys de 850-300 a. C., a 220m sobre el nivell de la vall en la ranchería de la Providència, en el municipi de Tilantongo, en una extensió de 91.57 ha. La progressives reubicació de la població local cap a espais cada volta més elevats, són indicatius de l'existència de pressions que finalment comportarien a la fundació d'un lloc urbà en el cim del Cerro Negre per a la primera part de la fase Ramos.

No obstant no queda completament clar quin tipo de pressions varen ser. A partir de les estimacions demogràfiques dels seus recorreguts superficials, Balkansky et al. varen determinar que, si ben va haver un creiximent poblacional de la fase Cruz a la fase Ramos, el canvi va ser de caràcter morfològic més que quantitatiu, en una progressiva densificaació de la zona entorn al centre urbà i un abandó dels llocs en la zona baixa. Un procés similar al sinoicisme de l'Antiga Grècia, pero que sembla descartar la pressió demogràfica sobre els recursos com a motiu del reasentamiento. Inclús en térmens de producció agrícola, resultava més convenient la continuïtat de la labranza de les estretes valls baix Mont Negre que la de terrats agrícoles en el sol pedregoso del cerro.Per això s'ha argumentat que el reasentamiento responia a fins defensius, no obstant Geurds ha senyalat l'absència d'elements arquitectònics d'este tipo en el lloc.

Per aquells anys, es va experimentar l'aparició de centres urbans a lo llarc de la Mixteca. Contemporàneus a Mont Negre varen ser les ciutats de Yucuita, Cerro Jazmín i Huamelulpan dins de la Mixteca Alta. Aixina mateix, en les Valls Centrals també es va donar la reubicació de menuts i mijans centres que provablement conflictuaron en Mont Albán, com El Palenque prop de Sant Martín Tilcajete. La dificultat que va experimentar la ciutat en eixe lapsus de temps per a controlar la partix sur de les Valls va dur a zapotecos vinculats a ella a realisar incursions militars sobre la cañada de Cuicatlán al nort, la colonisació o poblament de la vall de Sola i la serra de Peñoles, aixina com la busca de rutes alternes cap a la costa del pacífic per a l'adquisició de bens suntuarios. La contemporaneitat d'estes transformacions entre regions mostra lo interconectadas que estaven i que va ser l'expansió del Estat zapoteco la que catalizó l'urbanisme en la Mixteca.

Winter ha argumentat que ya des de la fase Rosario de la seqüència de les Valls Centrals (900-600 a. C.) existia una àmplia zona d'interacció entre les poblacions de la Mixteca i les Valls, ademés influenciada per les cultures del Golf de Mèxic. Les evidències arqueològiques que sustenten l'existència d'esta àrea d'interacció són l'aparició de ceràmiques grises en decoració de llínees incisas ya anaren exportades del Valle o de manufactura local; la distribució d'ideologies similars i algunes traces i estils arquitectònics compartits.Intercanvis que semblen haver permaneixcut per a la fase Ramos en la Mixteca per lo manco entre les èlits oaxaqueñas, a les que els habitants del centre arquitectònic de Mont Negre semblen haver pertanygut.

Sembla ser llavors que tant la fundació de la ciutat com el seu eventual abandó va tindre que vore en el conjunt de processos que varen sacsar esta àmplia zona d'interacció i les formes d'adaptació i negociació que els seus habitants varen entaular en el restant de les elites. Per a la part tardana de la fase Ramos, com a molts atres centres urbans de la Mixteca, Mont Negre va ser abandonat; una ocupació de poc més d'un sigle.

Vore també

• Yucuita
• Yucuñudahui
• Cultura mixteca
• Periodo preclàssic mesoamericano
• Santiago Tilantongo

Referències

Bibliografia

• Acosta; Romer, {{{nom2}}} (1992). Exploracions en Mont Negre, Oaxaca. 1937-38, 1938-39 i 1939-40, Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història. ISBN 968-29-3773-6.
• «Monte Negre and the Urban Revolution in Oaxaca, Mexico».Latin American Antiquity.15(1)

33-60.doi:10.2307/4141563.Consultat el 16-07-2024.

• «Archaeological Survey in the Mixteca Alta of Oaxaca, Mexico».Journal of Field Archaeology.27(4)

365-389.doi:10.1179/jfa.2000.27.4.365.Consultat el 27-07-2024.

• Burgoa, Francisco de (1674). «CAP. XXIII. De la nació Mizteca, de ſus Miniſtros, Igleſias i temperaments», Geogràfica descripció de la part septentrional, del pol àrtic de l'Amèrica, i nova iglésia de les Índies Occidentals, i lloc astronòmic d'esta Província de Predicadores de Antequera Valle d'Oaxaca: en dèu i sèt graus del tropico de Càncer: debaxo dels aspectes, i radiacions de planetes morals, que la varen fundar en virtuts celests, influint-l'en santitat, i doctrina., Mèxic: Impresso en Mèxic - En l'Imprenta de Iuan Ruyz, 128r-129v.
• Byland, Bruce E.; Pohl, {{{nom2}}} (1994). In the Realm of 8 Deer: The archaeology of Mixtec Codices, Oklahoma, EE.UU.: University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-2612-4.

• «Els sepelis de Mont Negre i el modo de producció americà».Antropologia Americana.9(17)

217-250.doi:10.35424/anam.v9i17.3391.Consultat el 17-07-2024.

• Flannery, Kent V. (1983). «Monte Negre: A Reinterpretation», The Cloud People: Divergent Evolution of the Zapotec and Mixtec Civilizations (en anglés), Nova York: Academic Press, pp. 99-102. ISBN 0122598601.
• Geurds, Alexander (2007). Grounding the Past. The Praxis of Participatory Archaeology in the Mixteca Alta, Oaxaca, Leiden, Paises Baixos: CNWS Publications. ISBN 978-90-5789-150-2.
• «El lloc de Mont Negre com a lloc d'orige i la fundació prehispánica de Tilantongo en els còdexs mixtecos».Estudis Mesoamericanos.1(10)

39-61.Consultat el 9-7-2024.

• Marquina (1951). «La Mixteca», Arquitectura prehispánica, Facsimilar de 1951, en Apèndix de 1964 edició, Mèxic: Institut Nacional d'Antropologia i Història : Secretaria d'Educació Pública, pp. 363-370. ISBN 9686487239.
• «Les exploracions de Jorge Acosta en Sant Pedro Tidaá, Mixteca Alta, Oaxaca».Alquímia.20(60)

33-48.ISSN 1405-7786.Consultat el 9 de juliol de 2024.

• «Expansionary dynamics of the nascent Monte Albán state».Journal of Anthropological Archaeology.29(3)

278-301.doi:10.1016/j.jaa.2010.04.001.Consultat el 17-07-2024.

• Spores, Ronald (1967). The Mixtec Kings and their People, Oklahoma, EE.UU.: University of Oklahoma Press.