Sinecismo
El terme sinecismo o sinoicismo (Plantilla:Lang-grc, synoikismós, lliteralment «cohabitació») aludix en l'Antiga Grècia a un procés històric d'unió de dos o més núcleus de població, tant des del punt de vista físic com a jurídic, formant una polis ya existent o ben creant una nova.[1] Els motius que donaven lloc a un sinecisme podien ser: la dominació d'un territori per una ciutat més poderosa (cas del Ática per Atenes), l'enfortiment de la situació econòmica i financera d'una ciutat, les necessitats urbanístiques o les necessitats militars.[1]
Esparta va nàixer per mig del sinecisme de cinc llogarets en el VIII[2] Seguint el historiografia grega, el sinecisme és un procés gradual continu, mentres que per a les fonts clàssiques helenes es tracta d'actes fundacionals portats a terme per una única persona, com Teseo en el cas ateniense.
En les albors de Roma el sinecisme dels llogarets propencs al riu Tíber es va produir per diversos motius.[3] Els romans ho varen practicar igualment en els àmbits provincials, en este cas avecindando en una mateixa ciutat als pobladors autòctons i a nous grups de colon llatins o romans. Seguint el historiografia grega, el sinecismo és un procés gradual continu, mentres que per a les fonts clàssiques helenes es tracta d'actes fundacionals portats a terme per un héroe mític, com Teseo en el cas ateniense.[4] Atres casos típics de sinecismo varen ser l'unificació de Rodas (411-407 a. C.)[4] i la creació de Megalópolis (368-367 a. C.).
El sinecisme ateniense
[editar | editar còdic]Pero quan va pujar al tro Teseo i va unir el poder a l'inteligència, entre atres mides que va prendre per a organisar el país, va suprimir els consells (bouleuteria) i les magistratura de les atres ciutats i va unificar a tot lo món en la ciutat actual, establint un consell i un pritaneo únics; i, encara que varen seguir ocupant les seues terres separadament igual que abans, els va obligar a llimitar-se a esta única ciutat, que, quan va ser deixada per Teseo als seus successors, s'havia convertit en una gran ciutat gràcies a que tots li aportaven ya els seus tributs. I en memòria d'açò els atenienses encara hui celebren, a expensas públiques, les festes Sinecias en honor de la deesa.
Va derribar, per tant, els pritaneos i consistoris (bouleuteria) i va abolir les magistratura de cada lloc i, construint un pritaneo i consistori (bouleuterion) comú per a tots allí a on ara s'assenta la ciutat, a l'Estat li va donar el nom d'Atenes i va instituir les Panateneas com a festa comuna.
Va celebrar també les Metekías (Metoikia) el dia setze del més de Hecatombeón, festes que encara hui celebren.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2011).Universitat Complutense (Madrit).
- 157-179.Consultat el 15 d'abril de 2023.
- ↑ Esparta, ciutat de la virtut i de la guerra, Universitat de Sevilla, p. 1.
- ↑ (1999).POLIS. Revista d'idees i formes polítiques de l'Antiguetat Clàssica II.Consultat el 15 d'abril de 2023.
- ↑ 4,0 4,1 (2021).Dykinson.Consultat el 16 d'abril de 2023.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sinecismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.