Abies religiosa

El oyamel (Abies religiosa) és una conífera de la família de les pináceas. És un avet natiu de les montanyas centrals i del sur de Mèxic (Eix Neovolcánico, Serra Mare del Sur) i de l'oest de Guatemala. Creix fins a 60 m d'altura. Les seues fulles són aciculares i les seues branques tenen forma de creu i d'ahí el seu nom "religiosa". Creix a altituts de 2500 a 4100 m s. n. m. en boscs frescs i en alta precipitació, d'estius humits i caiguda de neu hivernal. És l'arbre preferit de la palometa Monarca en els llocs de hibernación de Michoacán i Estat de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre de tamany gran, perennifolio, de 25 a 60 m d'altura, en un tronc recte de fins a 2 m de diàmetro. Les fulls són com a agulles, chatas, de 15 a 35 mm de llongitut i 1.5 mm d'ample per 0.5 mm de gruixa, vert obscur en el fes, i en dos bandes blava blanques d'estomas en el envés; l'extrem del full és agut. L'apany de fulls és en espiral. Els cons tenen 8-16 cm de llongitut i 4-6 cm d'ample, abans de madurar blava púrpura obscurs; les bràctees són púrpura o verdosas, de moderada llongitut. Les llavors aladas es desapeguen quan els cons es desintegren en la madurea, 7 a 9 mesos despuix de la polinisació.
Alguns eixemplars del Nevat de Colima (Jalisco) tenen cons en bràctees grans, similars al Abies procera. A voltes es tracta com l'espècie separada Abies colimensis.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un arbre d'alta montanya molt resistent a la fredor, pero no aixina a la calor. Preferix temperatures miges anuals d'entre -10 °C i 15 °C, màximes de 25 °C i una precipitació anual al voltant de 1000 mm o més.[1] Vegeta en sols jóvens d'orige volcànic, llaugerament àcits (pH 5-7) i molt rics en matèria orgànica. Preferix substrats ben drenados i humits la major part de l'any, per lo que prospera especialment en barrancas de les ales nort dels monts. En general forma comunitats pures, encara que en ocasions es mescla en arbres de full ample (Alnus jorullensis, Quercus spp.) o en atres coníferes (Cupressus lindleyi, Pinus spp.).
És un arbre que en la seua etapa inicial no tolera be el sol directe, casi sempre naix molt replegat al bosc o baix l'ombra d'arbres majors.
En els estats de Michoacán i Mèxic, els boscs de oyamel són el refugi predilecte de les palometes monarca que migran en hivern des de Canadà.
Usos
[editar | editar còdic]Té usos en la construcció, com a fusta per a cimbrado, i en la fabricació de tarimes i embalages. No obstant, donada la seua densitat, no es recomana en usos que la someten a alta resistència, ya que és una fusta suau, llaugera i porosa. També, sol utilisar-se ornamentalmente com arbre de Nadal. Les plantacions forestals d'esta espècie estan creixent de manera considerable en Mèxic, sobretot per la bellea del seu fullage. És l'únic hospedero de la palometa monarca.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Abies religiosa va ser descrita per (Kunth) Schltdl. & Cham. i publicat en Linnaea 5: 77. 1830.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]- Abies: nom genèric llatí aplicat a l'avet comú Abies alba[3]
- religiosa: epítet llatí que significa "sagrada", "devota" o "religiosa".[4] El seu nom es deu a que els primers colonizadores europeus varen notar que la seua branques estan sempre en forma de creu.
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Abies colimensis Rushforth & Narave
- A. glauca Roezl ex Gordon
- A. glaucescens Roezl
- A. hirtella (Kunth) Lindl.
- A. tlapalcatuda Roezl
- Picea glaucescens (Roezl) Gordon
- P. hirtella (Kunth) Loudon
- P. religiosa (Kunth) Loudon
- Pinus hirtella Kunth
- P. religiosa Kunth
- P. religiosa var. minor Parl.[5][6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]El seu nom comú varia depenent de la regió del país, destaquen puix; Avet en Veracruz; Acshoyatl en Mèxic; Bansú (llengua otomí) o Pinabete en Hidalgo; Ocopetla en Teotepec, Guerrero Oyamel en Mèxic, mentres que en Hidalgo és conegut com pinabete – Michoacán i Jalisco; thúcum (llengua tarasca) – Michoacán; ueyomel - Ixcaltepec, Gro.; xolócotl – Mèxic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Abies religiosa (Kunth Schltdl. et Cham.)». CONAFOR. Consultat el 17 de decembre de 2016.
- ↑ «Abies religiosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 de giner de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Griffith, Chuck. «reclinatus - reptans» (en anglés). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 17 de decembre de 2016.
- ↑ Abies religiosa en PlantList
- ↑ «Abies religiosa». World Checklist of Selected Plant Families.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Abies religiosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.