Anar al contingut

Zaculeu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zaculeu

Zaculeu o Saqulew del maya quiché que significa «___protected_title_2___»,[1] el seu nom original va ser Chnab' jul del maya mam que significa «Entre barrancs»,[2] és un lloc arqueològic maya precolombino ubicat en Huehuetenango, en el altiplà occidental de Guatemala.[3] Zaculeu era la capital del regne Mam, un señorío de la civilisació maya en l'época posclásica.[4]El lloc va ser poblat al voltant del periodo clàssic primerenc, es va construir en un replanell rodejat per barrancs profunts, lo que la feya naturalment defensible, açò va ser crucial per a la seua resistència front als invasores, inclosos els k'iche's i, més vesprada, els conquistadors espanyols. En l'actualitat, el lloc és un atractiu turístic popular en Guatemala i un lloc d'orgull cultural per als descendents dels Mam que continuen celebrant cerimònies tradicionals en el lloc.[5]

Zaculeu va ser poblat en el periodo Clàssic Primerenc (250-600 d. C.), i els edificis d'eixa época mostren l'influència de Teotihuacán. Les construccions més llargues daten del periodo clàssic. En l'época posclásica es varen afegir atres grups de places i edificis. El lloc té una série de temples piramidals en estil talús-tauler en escales dobles.[6] Les piràmides i els palaus governamentals s'agrupen entorn a una série de places. També té un camp per al joc de pilota mesoamericano.[6] El lloc contava originalment en una muralla.

En el posclàssic va ser conquistat pel Regne K'iche' de Q'umarkaj, que va contribuir el seu propi estil arquitectònic que es va mesclar en l'estil mam.[7] En l'any 1525 la ciutat va ser atacada pel conquistador espanyol Gonzalo de Alvarado i Contreras. Despuix d'un sege que va durar varis mesos, Kayb'il B'alam, l'últim governant de la ciutat, finalment va tindre que rendir-se afectat per una hambruna.[8]Recinos 1986, p. 110


El lloc va ser restaurat per l'United Fruit Company en la década de 1940 i en 1953 es va publicar en dos volums l'estudi realisat per Richard Woodbory and Aubrey S. Trik sobre les ruïnes.[9] D'acort a l'introducció del treball, est va ser patrocinat per la frutera per a «expressar la seua responsabilitat social i per a millorar l'enteniment entre abdós Américas». Els antropòlecs que varen treballar en el proyecte varen manifestar també la seua gratitut per a en la UFCO per les seues valioses contribucions al coneiximent de l'arqueologia mesoamericana.[9]

El proyecte de Zaculeu es va realisar per dos raons: per a ampliar el coneiximent sobre el història dels Mayas i per a incrementar el fluix de turistes a Guatemala.[9] El lloc arqueològic es va triar per la facilitat d'accés al mateix i perque les ruïnes es trobaven en un bon estat de conservació.[9]

En el sigle xxi Saqulew seguix sent utilisat com a centre ceremonial de la població mam. Està obert al turisme i té un chicotet museu.[10]

Etimologia i ubicació

[editar | editar còdic]
Àrea verda zaculeu

El nom Zaculeu significa «terra blanca» en el mam, Idioma quiché i idioma kanjobal, i és derivat de l'adjectiu saq que significa «blanc» i ulew que significa «terra».[11] En l'idioma mam el lloc també es coneix com Chinabajul.[6]

El lloc arqueològic es troba en el poble de Sant Lorenzo en les afores de la ciutat d'Huehuetenango en el departament d'Huehuetenango i és la principal atracció turística en la zona.[12] Zaculeu es troba a una altitut de 1900 m s. n. m.,[13] i està dominat per la Serra dels Cuchumatanes.[14]

Zaculeu es troba en una zona de terres fèrtils prop dels rius Selegua i Vinya.[15] El lloc es troba en un replanell que domina el riu Selegua, que fluïx cap a l'oest de la ciutat. El sur i l'est del lloc estan vorejats de profunts barrancs, deixant com a única via d'accés unint el replanell en la vall, un estret passage en el nort. El replanell de Zaculeu té una superfície d'11.178 vares quadrades[lower-alpha 1] (4.191 m²).[16]

Història

[editar | editar còdic]

Zaculeu va ser ocupat per primera volta en el Periodo Clàssic Primerenc (250-600 d. C.)[6] i els edificis d'esta época mostren l'influència arquitectònica de la gran metròpoli de Teotihuacán en el Valle de Mèxic. Les construccions més grans daten del periodo Clàssic (250-900 d. C.). A estos es varen afegir atres conjunts de places i edificis en el Posclàssic Primerenc (900-1200 d. C.) i Postclàssic Tardà (1200-1525 d. C.) en una història ininterrompuda.

Zaculeu va estar novament baix l'influència del centre de Mèxic en el Clàssic Tardà i és possible que una èlit mexicana s'haguera assentada en la ciutat, mantenint la seua presència fins a la conquista del lloc pels quichés en el periodo Postclàssic.[13]

Conquista dels k'iche'

[editar | editar còdic]

El Regne K'iche' de Q'umarkaj va conquistar Zaculeu en el Postclàssic. Anteriorment, sobre la base de relats etnohistóricos, es creïa que dita conquista s'haguera produïda durant el XV No obstant, a raïl de nova informació basada en datació per radiocarbono, ha segut necessari revisar els càlculs i en l'actualitat s'estima provable que els K'iche varen conquistar Zaculeu ya tres sigles abans, és dir en el sigle xii.[17] La ciutat va permanéixer baix el domini k'iche' fins a la conquista espanyola.[18]

Erro al crear miniatura:
El joc de pilota vist a través de Plaça 2, en la part posterior de l'Estructura 13 a la dreta.[19]

El rei quiché Q'uq'umatz va fallir en batalla contra un grup mam del nort, pero el seu successor K'iq'ab va continuar en la subjugació dels pobles mam. Va ser durant el regnat de K'iq'ab que els quichés varen conquistar Zaculeu, encara que açò sembla haver segut la segon conquista de la ciutat pels quichés despuix de haver caigut algun temps abans. Quan els k'iche' varen conquistar un atre regne, est va ser posat baix el control d'un dels linajes nobles quichés. En el cas de Zaculeu és provable que haja segut el linaje dels Nija'ib', basat en l'estil de l'Estructura 4, encara que és possible que varen anar els Ilocab que varen portar a terme la conquista de la major part de la regió. Els quichés tendixen a colocar a les seues èlits gobernant en una fortalea en el cim d'un cerro per a controlar a la població en les valls. No obstant, una porció important de la població mam va permanéixer en el seu lloc.[20]

Els quichés varen realisar noves construccions en cim de les estructures existents del periodo clàssic en un estil propi dels quichés. El disseny general dels quichés constava d'un temple orientat cap a l'oest en una frontera talús-tauler empinada, flanquejada per dos ales de dimensions desiguals. És provable que este temple haja segut el temple d'Awilix, la deesa protectora dels Nija'ib. En el nort està ubicada una estructura de palau més llarga en una orientació cap al sur. El joc de pilota es troba en el suroest. La disposició quiché va ser distorsionada fins a certa mida per la reutilisació de l'arquitectura anterior, en la seua disposició típicament mam que consistix de construccions a lo llarc d'un eix surest - noroest. Per lo tant, els quichés no varen portar a terme una redisseny complet en el seu propi estil. Més be la combinació de complexos arquitectònics en abdós estils demostra que va haver una fusió dels linajes de l'èlit local i invasora.[7]

Les excavacions en Zaculeu han revelat alguns eixemples de metalúrgia, incloent chicotetes peces ornamentals com per eixemple una palometa feta de tumbaga, una aleació d'or i coure, que data del periodo Postclàssic.[21]

Conquista espanyola

[editar | editar còdic]

Encara que existia un estat de hostilitats entre els mames i els quichés de Q'umarkaj despuix de la rebelió dels kaqchikeles en contra dels seus aliats quichés, es va produir un canvi en el panorama polític a l'arribada dels conquistadors espanyols. En este sentit el conquistador Pedro de Alvarado va descriure cóm el rei mam Kayb'il B'alam va ser rebut en grans honors en Q'umarkaj.[22]


Durant la conquista espanyola, la majoria de la població mam estava vivint en Xinabahul (també escrit com Chinabjul), actualment coneguda com la ciutat d'Huehuetenango. Despuix de l'imminent arribada dels conquistadors, molts varen prendre refugi dins de les fortificacions de Zaculeu.[23] Este refugi va ser atacat en 1525 per tropes encapçalades per Gonzalo de Alvarado i Contreras, el germà del conquistador Pedro de Alvarado[8][24] en 120 soldats i uns 2000 aliats mexicans i quichés.[25] La ciutat va ser defesa per Kayb'il B'alam[23] al mando d'unes 5.000 persones (les cròniques no deixen clar si es tracte del número de guerrers o de la població total de Zaculeu).

Despuix d'un sege de varis mesos els mames varen ser afectats per l'hambruna. En octubre de 1525 Kayb'il B'alam finalment va rendir la ciutat als espanyols.[23][26] Quan els espanyols varen entrar en la ciutat, varen trobar 1.800 morts entre els defensors i varen vore els sobreviviente menjant els cadàvers.[25] Zaculeu va ser abandonada despuix de la conquista i la nova ciutat de Huehuetenango va ser establida a una distància de 5 km cap al nort.

Història moderna

[editar | editar còdic]

L'explorador nortamericà John Lloyd Stephens i l'arquitecte Inglés Frederick Catherwood varen visitar el lloc en 1840, quan el lloc s'havia convertit en una confusió d'enrunes cobertes de plantes. Stephens va publicar una descripció dels restants arqueològics en 1841, pero Catherwood no va fer dibuixos de les estructures arquitectòniques pel mal estat de les ruïnes. Els dos exploradors varen excavar un dels montículs i varen recuperar alguns recipients de ceràmica, que varen ser dibuixats per Catherwood.[27][28]

El 24 d'abril de 1931, el lloc va ser declarat Monument Nacional baix el nom de Tzaculeu.[16] El lloc va ser rebatejat com Zaculeu el 23 de febrer de 1946 i una llicència d'excavació va ser emés a l'United Fruit Company que, baix la direcció de John M. Dimick, va començar immediatament en les excavacions arqueològiques i les restauracions de les estructures.[29] La restauració va incloure el recobriment de varis dels edificis d'algeps blanc, com lo havien segut originalment, una miqueta de lo que es va abstindre durant la restauració de nous edificis precolombinos.

El 12 de juny de 1970 el lloc va ser declarat Monument Precolombino Nacional per acort ministerial del Ministeri d'Educació (MINEDUC).[30]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Parc Arqueològic Zaculeu | CulturaGuate» (en és). Consultat el 2024-07-19.
  2. ↑ «Orige del nom Huehuetenango | Deprén Guatemala.com» (en és). Consultat el 2024-07-19.
  3. ↑ Kelly 1996, pàg. 203, 207
  4. ↑ Sharer 2000, p. 490
  5. ↑ «Descobriment de les ruïnes de Zaculeu | Deprén Guatemala.com» (en és). Consultat el 2024-10-07.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Riera 2001, p. 42
  7. ↑ 7,0 7,1 Fox 2008, pàg. 183–184
  8. ↑ 8,0 8,1 Pol Sifontes n.d.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Borhegyi, Stephan F.(1954).«Reviewed Work: The Ruins of Zaculeu, Guatemala by Richard B. Woodbury, Aubrey S. Trik, John M. Dimick, Charles Weer Goff, William C. Root, T. Dona-li Stewart, Nathalie F. S. Woodbury».B.B.A.A. Bolletí Bibliogràfic d'Antropologia Americana.Pa American Institut of Geography and History.17(2)
  10. ↑ Kelly & 1996 p.209
  11. ↑ Rodríguez Rouanet, Seijas & Townson Racó 1992, p. 15,de l'Àguila Flores 2007, p. 30
  12. ↑ Rodríguez Rouanet, Seijas & Townson Racó 1992, pàg. 15–17
  13. ↑ 13,0 13,1 Fox 2008, p. 184
  14. ↑ ITMB Publishing Ltd.
  15. ↑ de l'Àguila Flores 2007, p. 21
  16. ↑ 16,0 16,1 de l'Àguila Flores 2007, p. 10
  17. ↑ Pol Sifontes n.d.Fox 2008, pàg. 168, 180–181
  18. ↑ Robertson 1987, p. 76
  19. ↑ Kelly 1996, p. 203
  20. ↑ Fox 2008, pàg. 180–184
  21. ↑ de l'Àguila Flores 2007, p. 34
  22. ↑ de l'Àguila Flores 2007, p. 37
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Recinos 1986, p. 110
  24. ↑ Gall 1967, p.39.
  25. ↑ 25,0 25,1 Carmack 2001, p.39.
  26. ↑ de l'Àguila Flores 2007, p. 38
  27. ↑ Rodríguez Rouanet, Seijas & Townson Racó 1992, p. 15,Kelly 1996, p. 207
  28. ↑ Stephens, John Lloyd (1854). Incidents of travel in Central America, Chiapas, and Yucatan (en anglés), Londres, Anglaterra: Arthur Hall, Virtue and Co..
  29. ↑ Woodbury 1948, pàg. 121–122,Rodríguez Rouanet, Seijas & Townson Racó 1992, p. 17 i de l'Àguila Flores 2007, p. 10
  30. ↑ Rodríguez Rouanet, Seijas & Townson Racó 1992, p. 15

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2001).«El Posclásico Tardà en els Alts de Guatemala».Arqueologia Mexicana.Editorial Raïls.Mèxic:IX(50)
38–43.ISSN 0188-8218.
  • Carmack, Robert M. (2001). Kik'aslemaal li K'iche'aab': Història Social dels K'iche's (en espanyol i k'iche'), Guatemala: Iximulew. OCLC 47220876. ISBN 99922-56-19-2.
pp.74–85.doi:10.1086/466045.Consultat el 27 de setembre de 2009.
  • (1992) Huehuetenango, Guatemala: Banc Granai & Townson, S.A.. OCLC 31405975.
  • Sharer, Robert J. (2000). «The Maya Highlands and the Adjacent Pacific Coast», Richard E.W. Adams and Murdo J. Macleod (eds.) (ed.). The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas, Vol. II: Mesoamerica, partix 1 (en en), Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 449–499. OCLC 33359444. ISBN 0-521-35165-0.
121–122.ISSN 0002-7316.doi:10.2307/275222.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Zaculeu&oldid=1386686»