United Fruit Company
La United Fruit Company (també coneguda per les seues sigles UFCO, com la Frutera, el Polp o la Yunai —en Colòmbia, Costa Rica i Panamàcita requerida—) va ser una empresa multinacional nortamericana, fundada en 1899, dedicada a la producció i comercialisació de frutes tropicals (principalment bananas) cultivades en Amèrica Llatina. Des de començos de el XX, la United Fruit Company es va convertir en una força política i econòmica determinant en molts països de dita regió (les cridades repúbliques bananero), influint decisivament sobre governs i partits per a mantindre les seues operacions en el major marge possible de guanys, a l'extrem de favorir colps d'Estat, més concretament el Colp d'Estat en Guatemala de 1954. Igualment, la companyia és recordada pel mal tracte als seus treballadors i per una feroç repressió sindical, sobretot en la coneguda com la massacre de les bananero de 1928 en Colòmbia, en la que prop d'un miller de treballadors varen ser massacrats. Despuix de la seua fallida en la década de 1970, es va reorganisar com Chiquita Brands International.
Sorgiment
[editar | editar còdic]L'empresari nortamericà Minor Keith es va establir en Costa Rica en 1871. Costa Rica era llavors un país en una economia casi exclusivament agrícola, i Keith havia escomençat les seues activitats empresarials dedicant-se als ferrocarrilés, recolzant els negocis del seu tio, l'empresari de ferrocarrils, Henry Meiggs, fins a la mort d'est en 1877.
En tant el tràfic de passagers i mercaderies en Costa Rica no era lo suficientment rendable, Keith va descobrir pronte que el seu ferrocarril podria usar-se per a transportar bananos per a la seua exportació a EE. UU., reduint significativament el seu cost de transport, per la qual cosa en la década de 1880 es va dedicar al negoci de sembra i exportació de bananes comprant per a això vastes finques agrícoles situades als costats de la seua via férrea i creant l'empresa «Tropical Trading and Transport Company» que anys despuix controlaria gran part de la producció de bananes en Costa Rica, Guatemala, Nicaragua, Panamà, Colòmbia i Hondures, ademés de pinya i prunas en plantacions d'América Central.
A canvi de negociar en banquers de Gran Bretanya noves condicions de pagament del deute extern de Costa Rica, Keith va conseguir que en 1884 el govern de dit país, presidit per Pròsper Fernández Oreamuno, li otorgara una gran concessió de casi 800 hectàrees de terra cultivable. Poc despuix, les propietats de Keith comprenien grans extensions de Centroamérica i el Carib a on l'empresa era coneguda com «Mamita Yunai» (note's que «Yunay» és una deformació al espanyol del terme anglés «United»). Estes frutes eren venudes en Estats Units i Europa.
Pronte Keith va ampliar els seus negocis a El Salvador i Hondures, aprofitant que en el mercat nortamericà els fruts tropicals com la banana alcançaven alts preus en ser considerats bens exòtics i d'elevat cost per al públic, mentres que en 1890 concloïa la llínea de ferrocarril per a transportar dits productes. No obstant, Keith va quedar endeutat davant la banca de Nova York sofrint la bancarrota en 1899 i va deure buscar un soci en suficient capital per a sostindre el seu negoci.
La United Fruit Company o UFCO va nàixer aixina en 1899, quan Minor Keith va tindre que fusionar la seua empresa «Tropical Trading and Transport Company» en una important companyia competidora: la «Boston Fruit Company», del seu compatriota Andrew W. Preston.
Apogeu
[editar | editar còdic]Keith i Preston es varen repartir els càrrecs de president i vicepresident de la UFCO, complementant les seues respectives empreses, puix Preston posseïa una vasta flota de bucs mercants (coneguda com la «Gran Flota Blanca» o «Great White Fleet»), aixina com contactes de gran importància en els mercats del nort de EE. UU., junt en plantacions en illes del Carib. Per la seua banda, Keith aportava extensions de cultiu molt més vastes que posseïa fa anys en América Central, una àmplia ret de ferrocarrils en dites regions i ademés el seu domini dels mercats de frutes del sur de EE. UU., la qual cosa feya la fusió molt atractiva també per a Preston.
L'empresa resultant, la «United Fruit Company», va escomençar a comprar accions d'empreses rivals per consell del seu assessor llegal, el advocat Bradley Palmer, oferint als seus competidors accés al 80% del mercat de frutes tropicals d'Estats Units (que les extintes «Tropical Trading and Transport Company» i «Boston Fruit Company» ya controlaven), conseguint aixina dominar l'accionariat de 14 empresas rivals i obtenint, aixina, casi el monopoli del mercat de fruts tropicals en el sur de EE. UU.
Cap a 1930, la UFCO havia conseguit absorbir a unes 30 empreses nortamericanes en América Central, creixent encara més el seu poder econòmic i penetració financera en la regió, havent segut la seua última adquisició en 1930 l'empresa Cuyamel Fruit Company del nortamericà Samuel "Sam" Zemurray.
No obstant, per la Gran Depressió de 1929 i l'estancament del mercat de frutes tropicals en EE. UU., el valor de les accions de la «United Fruit Company» va escomençar a disminuir acceleradament. En reduir-se el valor de mercat de l'empresa, Zemurray va llançar una oferta hostil contra «United Fruit Company» en 1933 i va comprar la major part d'accions de dita empresa, prenent Zemurray el control ple sobre ella.
Sam Zemurray va traslladar la sèu central de United Fruit Company a Nova Orleans, des de la qual es dirigiria totes les operacions agrícoles i comercials en l'estranger, i va anar des de mediats de la década de 1930 quan la UFCO va alcançar el seu major poder financer i polític en América Central.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «United Fruit Company» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.