República bananero

L'expressió pijorativa «república bananero» s'utilisa per a descriure un país que és considerat políticament inestable, pobre, atrassat i corrupte. En el país bananero per lo general no es respecten ni lleis ni regles, considerant-se una virtut botar-se les regles, mentres que complir-les no és valorat socialment. Per lo general el país bananero té una economia que depén d'uns pocs productes d'escàs valor agregat (simbolisats per les bananas), i és governat per un dictador llegitimat de manera fraudulenta o una junta militar, o és somés a l'hegemonia d'una empresa estrangera, be siga per mig de soborns als governants o per mig de l'eixercici del poder financer.

Erro al crear miniatura:

República bananero

Les bananas centroamericanes varen ser l'inspiració d'O. Henry per a la creació del terme república bananero.

Se sol usar també l'expressió «republiqueta bananero» (que no es deu confondre en el terme històric «republiqueta»).

Orige i evolució de l'expressió

Erro al crear miniatura:

Cabbages and Kings (Repollos i reis) d'O. Henry, llibre publicat en 1904 que va popularisar l'expressió pijorativa «república bananero».

L'expressió «república bananero» va ser falcada a inicis de el XX per O. Henry, humorista i escritor de contes curts nortamericà que va passar varis anys en Centroamérica, per a referir-se a Hondures, país en que O. Henry es va refugiar despuix de ser acusat de malversació de fondos en Austin, Texas. En aquell llavors, el terme «república» era també un eufemisme de dictadura. L'expressió podria també haver-se referit a Guatemala, la qual tenia convenis en l'United Fruit Company, companyia que bàsicament controlava l'economia del país.

In the constitution of this small, maritime banana republic was a forgotten section...
En la constitució d'esta chicoteta i marítima república bananero hi havia una secció oblidada...

O. Henry, Cabbages and Kings, 1904

Aixina que, l'expressió «república bananero» va ser inventada originalment com una referència molt directa a una «dictadura servil», que favorix (o recolza directament a canvi de soborns) l'explotació de l'agricultura de plantació i monocultivo a gran escala, sense atendre a millorar les condicions de vida dels habitants del país. La situació es podia generalisar al restant d'América Central i a l'explotació del seu principal producte (el banano o banana) per part de la United Fruit Company, empresa nortamericana que va eixercir una influència enorme sobre la política interna d'América Central des de finals de el XIX fins a la década de 1970, ya siga per mig de l'abús del seu poder econòmic, amenaces de violència o soborns a governants, i que inclús va preparar un colp d'Estat recolzat per la CIA contra el president guatemaltec Jacobo Árbenz.

At that clave we had a treaty with about every foreign country except Belgium and that banana republic, Anchuria.
En eixos temps teníem tractats en casi tots els països estrangers llevat Bèlgica i eixa república bananero, Anchuria

O. Henry, Cabbages and Kings, 1904

Posteriorment es va popularisar la denominació de «república bananero» per a fer-la extensiva de manera despectiva a qualsevol país del món que es considere com a plagat d'inestabilitat política, corrupció i illegalitat en la seua vida quotidiana, generalment del cridat tercer món. De fet, estes traces han segut invocats per a calificar com a «repúbliques bananero» a països d'Europa de l'Est o del Àsia Central despuix de la desintegració de l'Unió Soviètica en 1991, països en que es creu vore les mateixes traces de les repúbliques d'América Central a inicis de el XX.

El terme es fa popular generalment en la ciutadania del país considerat com a tal.

El testimoni de Smedley Butler

Caricatura de la política del Gran Garrot (de l'anglés Big Stick) del govern del president nortamericà Theodore Roosevelt, que va mantindre a tots els països del Carib baix un domini férreu a fin de que el Canal de Panamà es construïra sense problemes.

Possiblement, l'oficial més actiu de les cridades «guerres bananero» haja segut el Major General del Cos de Marines dels Estats Units Smedley Butler, qui en 1935 va escriure en el seu famós llibre La guerra és un latrocinio:

He servit durant 30 anys i quatre mesos en les unitats més combatives de les Forces Armades nortamericanes: en els Marines. Tinc la sensació d'haver actuat durant tot eixe temps de bandit altament calificat al servici de les grans empreses de Wall Street i les seues banquers. En atres paraules, he segut un pandillero al servici del capitalisme. [...] En 1923 "vaig endreçar" els assunts en Hondures en interés de les companyies fruteres nortamericanes. En 1927, vaig afiançar en China els interessos de la Standard Oil. Quan mire cap a arrere, considere que vaig poder haver donat a Al Capone algunes sugerències. Ell, com gángster, va operar en tres districtes d'una ciutat. Yo, com Marine, vaig actuar en tres continents.