Cacaxtla

Cacaxtla és un lloc arqueològic mexicà a 19 km al sur de la ciutat de Tlaxcala de Xicohténcatl i a 128 km al este de la capital Ciutat de Mèxic, en el sur del Estat de Tlaxcala, en el municipi de Natívitas. El lloc destaca pel bon estat en el que s'han conservat els seus muralés.

L'esplendor de la ciutat de Cacaxtla va ocórrer en el periodo Epiclásico (650 -1100 D.C.). Durant esta época, el lloc va ser habitat per centre administratiu mentres que Xochitécatl va ser usat com a centre ceremonial.

El seu nom prové de la paraula náhuatl cacaxtli o cacaxtle, que referix als canastos de viage que usaven els mercaders per a transportar les seues mercaderies. Du l'eslògan de "A on mor la pluja en la terra" per la publicació homònima.

És important mencionar, que Cacaxtla no està relacionada en el grup que fundaria la Tlaxcala prehispánica (Quatre Señoríos de Tlaxcala) en el XIII.

Història

Archiu:Cacaxtla1.jpg

Murals del Temple de Venus

Durant molt temps es va creure que Cacaxtla va ser capital del poble olmeca-xicallanca, encara que dit senya prové de fonts històriques com les escrites per Diego Muñoz Camargo, qui també va ser un dels primers escritors en descriure l'existència dels montículs. No obstant, en dites fonts existixen incoherències temporals, que duen a descartar a este poble com els creadors de les pintures i el Gran Basamento. Aixina mateix, la presència d'este grup ètnic, no ha conseguit sustentar-se en contrast en l'evidència arqueològica en el lloc.

L'ocupació més primerenca en el Valle Pobla-Tlaxcala, va ser prop de l'any 1200 A.C., per pobles ètnicament encara no identificats. Les primeres construccions de caràcter religiós - polític en Tlaxcala, es presentaren en l'any 800 A.C., en la construcció de la Piràmide Circular en Xochitécatl. Este últim lloc conseguix un gran desenroll regional fins a aproximadament l'any 200 D.C., en cual existix un abandó paulatí, propiciat per les constants erupció de cendra i material volcànic del volcà Popocatépetl. Posteriorment, existix una reocupación del lloc de Xochitécatl com a centre ceremonial i s'inicia la construcció de Cacaxtla com a centre administratiu prop de l'any 400-500 D.C.. Encara hi ha debats sobre que grup reocuparía el lloc, encara que existix evidència arqueològica que sustenta la tornada de la població que habitava la regió en dates més primerenques.

Al colapse de Cholula i de l'hegemònica Teotihuacán (aproximadament en l'any 650 D.C.), existix un moment d'inestabilitat política, econòmica i social, lo que causa grans moviments poblacionals a lo llarc del territori, en la busca de nous centres polítics. Aixina és com Cacaxtla té el seu florecimiento, coincidint en el creiximent dels seus edificis, zones habitacionales i de les representacions artístiques, com a escultures i murals.

Mural de l'Home - Pardal en el Pòrtic "A"

Situada a menys de 1km del cerro Xochitécatl i a menor altura (2200 m s. n. m.), Cacaxtla (Gran Basamento) combina característiques d'un centre ceremonial-polític, lloc d'habitació de l'èlit i d'una fortalea, ya que la ciutadella va estar rodejada de fossos defensius, ademés de muralles de terra per a la seua protecció. El lloc inclou dos chicotetes piràmides sobre les que es varen edificar adoratorios. Una de les característiques de Cacaxtla és que vàries de les seues construccions posseïxen un pòrtic al front, seguit d'un chicotet recint en la part posterior.

Mural de l'Home - Jaguar en el Pòrtic "A"

Vàries de les edificacions varen ser decorades en bajorrelieves en fanc, igualment es varen realisar complexes pintures murals en les que resalten colors com el roig, blau, groc, negre i blanc; alguns dels personages representats mostren característiques de la cultura maya.

La seua ascendència va aplegar al seu fi al voltant de l'any 900 o 1000 D.C., a on la ciutat va ser novament abandonada per diferents causes, pero principalment per activitat volcànica del Popocatépetl.

Història moderna del lloc

El lloc va ser redescubierto en 1975 per llauradors del poble de Sant Miguel del Milacre, els qui llaurant la terra varen trobar plasmat en un mur el rostre d'un personage, hui conegut com el "Home Au", i varen donar avís a les autoritats de la troballa; este fet va cridar l'atenció dels arqueòlecs en eixe mateix any. El 21 de maig de 2007 prop de 800 m² de l'estructura que cobria les ruïnes es va derrocar i atres 800m² danyats per una forta graniçada [1] [2] archivat en Wayback Machine. [[3] archivat en Wayback Machine.]. La zona va ser reoberta un any despuix [4].

Gran Basamento

El centre de la ciutat de Cacaxtla és el Gran Basamento de 200 m de llongitut per 25 m d'alt, una plataforma natural que dona una fina posició defensiva i una vista imponent del terreny circumdant. Els principals edificis religiosos i civils de la ciutat estaven ubicats en esta plataforma, aixina com les residències de la classe sacerdotal. Moltes atres piràmides més chicotetes i bases de temples es troben en les rodalies de la plataforma principal.

Degut a que el basamento principal de Cacaxtla no va ser excavat sino fins a la década de 1980, moltes de les colorides decoració dels murs varen ser preservades i poden ser apreciades en el lloc pels visitants. D'interés particular és el fet que molts dels murals semblen combinar la simbologia del Altiplano en influències dels mayas, fent de Cacaxtla única en este sentit.

Edificis

El Palau

Esta secció, comença en la part mija del Gran Basamento i finalisa cap al sur de l'estructura. Actualment lo que podem observar d'este edifici, és l'última etapa d'ocupació del lloc, que contínuament varen sofrir modificacions i adaptacions. Esta construcció consistix en un conjunt d'habitacions pertanyents a la jerarquia, a on segurament els habitants fungían les seues activitats domèstiques, pero també administratives/religioses. Eixemple d'això, és la localisació de sepelis regirats d'a lo manco 55 infants localisats en el Pati dels Rombos, cridat aixina, per la decoració dels elements en relleu de tires creuades a manera d'estes figures. Aixina mateix, en el Pati dels Altars, el pati més gran esta àrea, denominat aixina per l'existència de dos altars en el seu centre, es varen localisar prop de fins a 55 sepelis infantils.

Celosía, Gran Basamento, Cacaxtla

Celosía

Consistix en una habitació en us desconegut, que arquitectónicamente és de la mateixa etapa constructiva que el Passadiç del Temple Rojo i el quarto dels murals del Venus. L'habitació destaca per l'element constructiu a manera de Celosía o reixa, que dividix un espai interior de l'exterior, permetent, l'entrada de llum. Va ser construït en una estructura de branques recobertes de fanc per a donar-los forma de rombos, a la que es va aplicar un recobriment de calç i arena.

Murals

Les pintures murals de Cacaxtla són peculiars en Mesoamérica, particularment per al centre del país per la seua diversitat en contingut social, cultural, ideològic, llingüístic i artístic. Els discursos i tècniques utilisades es troben estretament relacionades en les trobades en llocs de la Zona Maya, pero també en la tècnica pictòrica en el Altiplano Central (específicament en Teotihuacán).

Els colors bàsics utilisats en els murals varen ser el groc, blau, blanc, negre i roig; en ells es varen crear algunes combinacions que permetien atres colors com el vert, rosa, café, violeta i escassament taronja. Els murals de Cacaxtla varen ser elaborats en la seua majoria en minerals de procedència local: calç per al blanc, carbó per al negre, hematita per al roig, goethita per al groc. Estos colors permetien la seua aplicació en la tècnica Al Temple, o aplicació del pigment una volta el mur es trobava sec.

Per un atre costat, este lloc destaca per l'abundant us del color blau en els seus murals, pero també en escultures. D'este color, s'han detectat fins a tres varietats diferents. El blau usat es coneix com Blau Maya, resultat de la mescla d'una argila exclusiva del sur de Mèxic (Yucatán, Quintana Rosegue, Campeche) denominada Paligorskita o Atapulgita i el Añil (colorant extret de la planta anomenada índigo). La fusió d'estos ingredients permetia que el añil tinguera una base mineral que li ajudara a fixar-se millor. Una atra forma per a ajudar a la fixació d'este color, és l'us de la tècnica de al Fresca, que implica pintar mentres el aplanado de calç encara es troba sense forjar. Una volta que la calç forja, en el procés d'evaporament, la calç produïx una prima capa que es coloca per damunt del pigment i lo encapsula permetent una millor conservació.

Una atra tècnica per a millorar l'aplicació dels pigments i inclús la re-aplicació de colors en acabant de que el mur secara, és l'us de la Goma de Nopal (més coneguda com a bava de nopal). La tècnica és similar a l'usada en l'Àrea Maya, a on s'utilisava corfa de l'arbre cridat Chukum (Havardia albicans), que amerada en aigua, produïx una espècie de "bava" que es mescla en els pigments per a crear una pasta més adherente i cohesiva. L'us d'estes gomes, en l'actualitat permet l'impermeabilisació dels edificis una volta combinada en calç, per lo que és usada en processos de conservació d'edificis arqueològics.

Sobre el discurs conductor d'estos murals, podem dir que estes representacions fan major émfasis en destacar a personages principals, pero en escenes que aludixen a la fertilitat, l'aigua, la vida i la pluja.

Reproducció del Mural Nort, Temple de Venus, Cacaxtla, Tlaxcala. Realisada per Pedro Cahuantzi Hernández.

Temple de Venus

Esta és una habitació que consistia en una série de 12 pilars, pero varen ser clausurats deixant solament dos disponibles dins de l'habitació.

Cada u d'estos pilars presenta un mural:

Mural Nort (Home alacrán)

Reproducció en teler textil del Mural Sur del Temple de Venus, Cacaxtla, Tlaxcala.

És el mural més complet dels dos. En este s'observa un personage de color blau, alçant les mans cap al cel, en plomes blaves baix dels braços i en la mà completa, té un guant de ocelote/jaguar blau en garres. Sobre est hi ha una estrela blanca en cella blava i un ull, que simula la vida d'esta; esta mateixa estrela es repetirà en les vores del mural. En la seua cintura destaca un cinturó blanc al nivell del melic, que sembla ser una atra versió d'esta estrela de cinc puntes, pero que s'ha inferido, pot representar un caragol tallat per la mitat. Esta estrela posseïx una cella blava també i un ull. Les representacions d'estes estreles, poden ser la forma en la que assemblaven la forma del planeta Venus, que es vea en certes époques de l'any com una estrela.

Aixina mateix, destaca per dur en el cap una corona de plomes blanques que ixen d'una caraça que té un ull desorbitat, rodejat per una anteojera redona de color blau, similar a la de Tláloc. De la mateixa forma, el personage porta collar de contes verts/blaus, tobilleras blanques, faldellín de pell de jaguar/ocelote i darrere d'este últim, penja un metasoma (coa) de alacrán o escorpión.

Baix d'este personage, s'observa una cenefa d'aigua en animals d'este ambient com a caragols, tortuga, garza i peixos. Esta cenefa, es repetirà en alguns dels murals com a part identitària del discurs iconográfico.

El personage es troba descalce, per lo que és provable que no pertanyga a un estrat jeràrquic. D'una forma similar, la pintura corporal blava, remet a cults dedicats a l'aigua/fertilitat.

Mural Sur

És el mural més fragmentat, a on s'ha perdut el rostre de la persona. Presenta en la seua majoria, les mateixes característiques del personage nort. No obstant, la diferència principal radica en un pit que penja en el costat esquerre, per lo que és provable que siga una dòna. Atres diferències, són el llarc del faldellín i l'absència del aguijón del alacrán/escorpión.

Temple Rojo

L'espai va ser nomenat aixina pel seu evident fondo en color roig. Estos murals varen ser descoberts el 8 de febrer de 1985 per l'arqueòloga Rosalba Delgadillo. En esta secció es localisen 5 murals diferents:

1.- Mural Este (Passadiç de les escales)

Mural Est del Temple Rojo de Cacaxtla, Tlaxcala.

Este és el mural més conegut d'este passadiç i el que s'observa durant el recorregut en la Zona Arqueològica. Este passadiç té escales que pujaven cap a les habitacions del Palau. El mural va ser dissenyat seguint la forma de les escales :

En esta escena es pot observar principalment a un vell pujant les escales en abille de jaguar, vestimenta elaborada, collars i cinturons de pedres verdes, ademés de que porta un bastó en la seua mà. Darrere d'ell, es percep una gran estructura llarga a manera de bulto de comerç en objectes com nugats de plomes verdes (aus exòtiques per al Altiplano Central), closques de tortuga, canastres, una caraça d'au/rat penat, que també s'ha plantejat com de tapir. Este bulto es coneix com Cacaxtli i es pensa, que dota al personage de la característica de comerciant a llarga distància, despuix denominats pels mexicas com pochtecas. Sobre la mà del bastó, es localisa un glifo que possiblement referix al seu nom calendárico, aixina com nom del personage (4 Gos).

Baix de l'este personage, es troba el cos d'una serp emplumada que arremata en la coa sobre el cantó superior sur. D'igual forma, avall d'esta serp, es troba una franja o cenefa en divisions en forma d'ones d'aigua, dins de la qual es localisen animals aquàtics, tant d'entorn marí (caragols, estreles de mar, peixos, tortugues) com de rius i estanys (serps, garzas, tortugues, granotes). Mentres estes dos franges pugen les escales, intercanvien de posició mostrant l'aigua ara sobre el cos de la serp.

Sobre l'aigua del pis, a manera que l'image puja les escales, s'identifica primer una planta de lo que aparentment és cacao per la forma de les llavors. Encara que el cacao és un arbre, esta representació pot respondre a atres propòsits com el de mostrar una forma mítica, fantàstica, etc. Sobre esta, posa un au de plomes verdes, en un ull en la seua ala. Despuix, en direcció superior, es distinguix una planta de dacsa peculiar a on cada mazorca és un cap humà en un caixco reticulado que conforma els grans del elote; esta representació s'ha associat a la llegenda maya del Popol Vuh, que establix que en un dels periodos de formació de la humanitat, les persones varen ser fetes de massa de dacsa.

En l'última secció del mural rumbo al nort, s'observa un sapo jagant de color vert en pell reticulada i front a est, s'observa una atra planta de dacsa/humana i solament les pates atrasseres i coa d'una animal vert/blau incomplet per la fractura del mural. Estes últimes figures, es troben sent regades per gotes d'aigua que cauen des de la part superior del mural.

Reproducció del Mural Oest del Temple Rojo de Cacaxtla, Tlaxcala. Realisada per Pedro Cahuantzi Hernández

2.- Mural Oest (Passadiç de les escales)

És el mural front al Mural est, pero usualment no és visible des del andador de visita en la zona arqueològica, per la qual cosa es va realisar una reproducció que pot visitar-se pel públic en el Museu de Lloc. Seguint el mateix, discurs del mural est, ací també es troben pintades la cenefa en animals aquàtics, el cos de la serp i gotes d'aigua caent des de la part superior. En esta image, no es distinguixen figures humanes, les figures principals són un sapo groc en taques cafens que recorda a la pell d'un jaguar o ocelote, ubicat en la part inferior de les escales. Pujant les escales, es troba una atra planta de dacsa en mazorcas humanisades i despuix, la figura d'animal groc provablement fantàstic en closca de tortuga, pero pates motejades en garres, coa llarga i cap de felino mostrant els seus fauces.

3.- Mural Est i Mural Oest (Passadiç de la serp)

En una fase constructiva anterior, el passadiç no tenia escales i el mural no era tan complex. En el procés d'excavació, en retirar part de la base posterior de les escales, es va localisar el primer mural del passadiç: El mural consistix en abdós costats per murs blancs, a on en la part superior al guardapolvos (franja roja sobre la llínea del pis en els murs), es distinguix una cenefa d'animals aquàtics, en una varietat similar a l'etapa del Passadiç de les escales. Dalt d'esta cenefa d'aigua, s'observa el cos d'una serp emplumada.

4.- Banqueta / Escaló jeroglífic

Es troba en la part baixa de les escales i arquitectónicamente sembla ser una banqueta que du cap a l'exterior del passadiç, provablement una plaça o pati. Mentres que este no podria ser considerat un mural pròpiament per no localisar-se sobre un mur, la tècnica de preparació de la superfície i l'aplicació dels pigments, permet que duga una congruència en l'estil mural del lloc. En la Zona Arqueològica, es troba cobert per una vitrina per a la seua protecció, la qual cosa li fa junt en la distància des del andador turístic, fòra de la vista de l'espectador. Per esta situació, es va realisar una rèplica en el Museu de Lloc, per a poder-se apreciar pel públic.

La banqueta es troba decorada en dos parts diferents: La part de la chafada (a on es chafa per a pujar) mostra l'image de dos cossos humans complets i les cames d'un atre incomplet. Estos cossos es troben descarnats (sense pell), per lo que es poden observar les seues costelles i articulacions. L'única penyora que porten és un maxtlatl de color blau. Alguna cosa peculiar és que els seus rostres es troben casi desapareguts, ya siga intencionalment o perque l'aplicació d'eixe pigment va ser distinta. Entre estes figures humanes es troben dos glifos peculiars, a on el primer mostra una estructura piramidal en escales groga i flames de fòc sobre esta; el segon, figura un cap humà coronat per espines de maguey i en una orella perforada en una orejera roja.

Similar a estos últims glifos, en el peralt de l'escaló, es varen identificar una série de sis imàgens que s'ha plantejat corresponen en topònims (noms de llocs). Es descriuen a continuació resumidamente (d'oest a este): un edifici sobre aigua, una cama flexionada a on el genoll és un cap humà en pintura facial a ralles, un cap rapat travessat per una flecha en baïnes i fulls per cabell, un cerro reticulado en un guajolote, la base d'un edifici o temple, un cap humà coronat per un maguey sobre el glifo de "ull reptil".

Este escaló se sap que va ser chafat múltiples voltes, ya que inclús s'observen reparacions en la partix oest.

Mural de la Batalla

Es localisa en la secció nort del Gran Basamento i és el mural més llarc en el lloc en una mida de 22 m de llarc. El mural va ser datat entre el 650 i 700 d. C. Es troba plasmat en una paret inclinada de pedra calcàrea que és part de la base d'un temple (Edifici B) i està dividida en dos per una escala central.

El mural retrata a dos grups de guerrers en "batalla": de peu en la seua majoria, es troben els guerrers jaguar/ocelote, armats en llances, gavinets d'obsidiana i escuts redons, que en apariència estan derrotant a l'atre tipo de guerrers, l'eixèrcit au , els que es troben nuets (llevat per algunes joyes verdes/blaves), sense armes i yacer en el pis en vàries etapes de desmembramiento (sense extremitats, cossos a la mitat, vísceres fòra, sagnant). L'escena és sanguinosa i explícita, pero en resum lo que sembla ser una batalla, és en realitat un sacrifici, puix els personages au no es defenen en cap escena. Igualment, l'escena va acompanyada de glifos en la vista superior a través de tot el mural, que semblaren estar en un atre pla narrant l'escena a manera d'anotacions que reforcen el caràcter sacrificial com a ossos, cossos sagnants, muçols, cors sagnants en gotes trilobuladas, que algunes voltes estan sent devorades per unes dents.

Hi ha diferents teories sobre l'interpretació d'esta escena, pero la majoria coincidix que es podria estar pintant l'escenificació d'un sacrifici teatralizado com a batalla, que podria estar fent alusió a un event històric o mític. També s'ha plantejat que este sacrifici estaria dedicat a representar el sacrifici del Deu de la Dacsa, per les indumentària reticuladas que porten, l'extracció d'intestins i inclús el tipo de deformació craneal (imitant la forma de la dacsa), dels personages au.

És important mencionar que en l'escena, de cada costat del mural hi ha a lo manco dos personages importants que s'ha plantejat podrien ser els capitans:

• 3 venado / 3 asta de venado: un personage que apareix en segona posició en el Mural Oest, de dreta a esquerra i en tercera posició en el Mural Est d'esquerra a dreta. S'identifica en este nom per l'element a manera de glifo junt a esta figura, representat per una asta de venado i tres círculs a manera de número. Pot ser el seu nom calendárico o una data calendárica. Esta persona en abdós costats del mural, presenta una caraça i cinturó (anteojeras i llengua) relacionades en el Deu de les Tormentes, en el Postclásico conegut com Tláloc. Este personage seria el capità dels hòmens jaguar/ocelote.

Mural de la Batalla, costat esquerre

Mural de la Batalla, costat dret

Turisme

El lloc arqueològic és mantingut pel Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) i està obert al públic tots els dies de la semana de 9:00 a 16:00. Ademés de les ruïnes, hi ha un chicotet pero ben presentat museu en el que hi ha models de com es vea la ciutat en els seus temps de major apogeu i una colecció d'artefactes trobats en el lloc.

Atres llocs per a visitar prop:

• Xochitécatl és una zona arqueològica veïna a 1 km a l'oest de Cacaxtla.
• Santuari de Sant Miguel del Milacre
• Tallers d'Alegria i dolces típics en Sant Miguel del Milacre
• Museu de Lloc de Sant Josep Atoyatenco.
• Comunitat de Sant Josep Atoyatenco (venda de Carpes empapeladas)
• Comunitat de Santa Anita Nopalucan (venda de Quesadillas i tlacoyos tradicionals)
• Comunitat de Sant Vicente Xiloxochitla (poble originari en la venda de Paraulotes de Canastra)

• Centre de Nativitas
• Ex-convent de Nativitas
• Zona Arqueològica de Els Cerritos de Sant Cristóbal Tepatlaxco, ubicada en el municipi de Sant Martín Texmelucan, Pobla.

Atres llocs per a visitar en l'estat:

• Tecoaque (Zona Arqueològica)
• Tizatlán (Zona Arqueològica)
• Ocotelulco (Zona Arqueològica)
• Tlaxcala de Xicohténcatl
• Huamantla
• Tlaxco

Valor arqueològic

Gran Basamento

La gran importància de Cacaxtla és el seu valor arqueològic. Els antics habitants varen desenrollar una nova construcció en el gran montícul orientat en direcció N-S, alçant-la sobre la seua primera edificació construint una nova que va cobrir l'anterior, de la mateixa manera que forrant una caixa, deixant l'anterior ruïna en l'interior. Va ser gràcies a este sistema de construcció que les ofrenes i rituals, els instruments, les pintures murals es varen conservar fins a l'actualitat en la seua majoria en perfecte estat sense perdre els seus atributs artesanals. Finalment, ya que es parla d'un estat ric en cultura es pot dir que Cacaxtla és un dels principals cors culturals prehispánicos de Tlaxcala.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Tlaxcala|20px|Vore el portal sobre Tlaxcala]] Portal:Tlaxcala. Contingut relacionat en Tlaxcala.
• Val'Quirico
• Tecoaque
• Ocotelulco
• Xochitécatl
• Cerrito del Chiquihuite