Olmeca-xicallanca
El poble olmeca-xicallanca va dominar parts de Mèxic central en el periodo epiclàssic (posterior al VII), i va tindre el seu orige en el sur de Veracruz i l'occident de Tabasco. No deu confondre's en la cultura preclásica dels olmecas, encara que és possible que siga originària del mateix àmbit geogràfic.[1]
La seua història és una de les menys conegudes de Mesoamérica, a pesar de haver constituït un dels primers imperis, ya que se'ls atribuïx haver dominat zones del centre de Mèxic cap al V, en capital en Cacaxtla, prop de Cholula, per a després desaparéixer durant varis centenars d'anys. Les úniques senyes conegudes procedixen del còdex Història Tolteca-Chichimeca, de Fernando De Alva Ixtlixóchitl; de la Història de Tlaxcala, de Diego Muñoz Camargo, i de l'obra de Dumenge Francisco Chimalpahin Quauhtlehuanitzin.
Hi ha més informació de la seua resorgir al final de l'época clàssica, entre la caiguda de Teotihuacán i la creació de l'imperi tolteca, a finals de el VIII i principis de el IX. No es coneixen a penes senyes dels seus orígens ni de la seua llengua, encara que es creu que procedien del Golf de Mèxic. L'arqueòlec britànic especialiste en els mayas John Eric Thompson els va associar en els putun itzaer, mercaders mayas el punt de la qual de partida seria la conca del riu Usumacinta i especialment la desembocadura del riu Candelaria, en Campeche. Els putun aprofitarien el caos reinante despuix de la caiguda de Teotihuacán per a adinsar-se en el centre de Mèxic i instalar-se en la vall de Pobla, a on varen dominar Cacaxtla i Cholula. El XII va ser la seua major época d'esplendor, quan Cholula era la seua capital. En eixa época, grups de toltecas es varen instalar en la regió i varen acceptar el govern reinante. En el XIII varen ser finalment conquistats pels chichimeques. Es creu que els últims olmeca-xicallancas varen ser a viure en les rodalies de Tabasco.
Mitologia
Segons la mitologia, els olmeca-xicallanca són originaris de Chicomoztoc (Sèt coves) i són descendents de Iztac Mixcoatl, que va tindre sis fills en la seua esposa Ilancueitl. Cada u d'ells va poblar un àrea de Mèxic. El tercer i el quarto, Ulmecatl i Xicalancatl, varen anar els progenitors dels olmeca-xicallanca. Estos varen creuar les montanyes i els volcans i varen anar a instalar-se a la zona de Cuernavaca, Chalco i Cholula. Vàries fonts entremesclen l'orige dels pobles Olmecas-Xicalancas en el Chicomoztoc i l'orige dels Mexicas. L'argument base és que abdós tenen ancestros comuns i parlaven la mateixa llengua. No obstant les contradiccions entre les fonts i la seua escassea no permet aplegar a una conclusió definitiva.[2]
Organisació social
Com el restant de pobles de Mesoamérica, els olmeca-xicallanca eren una federació de pobles aliats entre sí, cada u en la seua pròpia província. Es creu que Cholula estava governada per parelles de sacerdots-reis. Un d'ells tenia l'emblema del jaguar, la terra, i l'atre, l'àguila, el cel, i residien en el temple de Quetzalcoatl. En procedir d'una regió plena de grans rius, en Tabasco i Campeche, adoraven tot lo relacionat en l'aigua.
Referències
Bibliografia
Diego Muñoz Camargo, Història de Tlaxcala, sigle XVI David Drew, The lost chronicles of the maya kings, Phoenix, London, 2000 Fernando De Alva Ixtlixóchitl, Història Tolteca-Chichimeca, còdex, sigle XVI John Eric Thompson, Història i religió dels mayas, Sigle XXI, Mèxic, 1975
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Olmeca-xicallanca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.