Cuernavaca

Cuernavaca

Cuernavaca Plantilla:Eti Plantilla:Eti és una ciutat mexicana, capital de l'estat de Morelos i capçalera del municipi homònim, ubicada a aproximadament 80 km al sur de la Ciutat de Mèxic i a aproximadament 300 km al nort d'Acapulco de Juárez.

Cuernavaca conta en una població de 341 029 habitants per lo que s'ubica com la 49.ª ciutat més poblada de Mèxic, mentres que la seua zona metropolitana conformada pel municipi de Cuernavaca i atres 7 municipis de l'estat de Morelos conta en una població de 1 028 589 habitants que la convertixen en la 16.ª àrea metropolitana més poblada de Mèxic.

Entre els mesos d'agost i setembre se celebra la fira en Tlaltenango, la qual comprén varis quilómetros i es coloca en l'avinguda Emiliano Zapata. Este event anual, que inicia l'1 de setembre, és molt més que una simple celebració; és un homenage a la Verge de la Natividad, també coneguda com la Verge dels Milacres.

Toponímia

Glifo de Kwawnawak

El nom de la ciutat prové del vocablo náhuatl Cuauhnahuac. La paraula va derivar en «Cuernavaca» per una eufonía en la pronunciació espanyola del náhuatl original. L'adaptació fònica dels cronistes de la conquista, com Hernán Cortés, va canviar el sentit de la paraula Cuauhnáhuac per no poder pronunciar l'idioma náhuatl.

Cortés canvia el nom pel de Coadnabaced; el croniste Bernal Díaz la flama Coadalbaca; Solís la menciona com Cuautlavaca, i l'us l'ha canviat fins a deixar-la en Cuernavaca. La toponímia de la paraula té diferents versions:

• Cuauhnahuac: Cuahuitl (arbre) -nahuac (junt a) = «junt als arbres», esta és la versió acceptada per el H. Ajuntament;
• Cuauhnahuac: Cuauhtli (àguila) -nahuac (rodejat, vall o planicie) = «vall o planicie de les àguiles». Vore referència Cuautla = Lloc d'àguiles. Versió segons: Tlatoa Xochitemoc, Tradició oral de la llengua mexica.

És una de les ciutats en el món coneguda com «la ciutat de l'eterna primavera» apelatiu atribuït al baró Alexander von Humboldt qui va escriure en la seua obra Vistes de les Cordilleres i monuments dels pobles indígenes d'Amèrica:

"s'alça magestuosa (sic) al Surest de la ciutat de Cuernavaca (antic Cuauhnáhuac), en la pendent occidental de la Cordillera de Anahuac, regió feliç que els habitants criden terra templada, per raó d'una primavera eterna que gogen..."

Història

Cuernavaca, coneguda etimológicamente com Cuauhnahuac, que significa "junt als arbres", té les seues raïls en la cultura dels Tlahuicas, una de les sèt tribus nahuatlacas. La seua història primerenca està documentada en el Còdex Mendocino, que relata la seua conquista successiva per líders asteques com Acamapichtli, Itzcóatl i Moctezuma, establint-se com una ciutat tributària baixe el domini asteca.

Dispersos per tot l'estat de Morelos hi ha vestigis d'assentaments previs de grups olmecoides i toltecas. No obstant, la ciutat de Cuauhnáhuac va ser fundada pels tlahuicas, ètnia que algunes fonts inclouen entre les sèt tribus nahuatlacas, encara que l'idioma tlahuica pertany a la família llingüística otomangueana, distinta de l'uto-asteca (entre els membres de la qual es conta l'idioma náhuatl).

Lloc arqueològic de Teopanzolco, Cuernavaca.

Segons el Còdex Mendocino, Cuernavaca es troba entre els pobles conquistats per Acamapichtli, i més alvance apareix entre els pobles conquistats per Itzcóatl que va guanyar per la força durant la seua señorío, i també està entre els 33 llocs que va conquistar Moctezuma.

Els tlahuicas («els que amasan la terra», en náhuatl) es dedicaven al cultiu del cotó, la qual cosa va atraure l'interés dels mexicas. Cuauhnáhuac va ser ciutat tributària d'ells fins a l'arribada de l'eixèrcit d'Hernán Cortés.^{cita requerida} Cuauhnáhuac era ya considerada en eixa época un lloc paradisíaco, pel seu bell clima i la seua gran varietat de flors.

En el periodo colonial, Hernán Cortés va eixercitar un paper fonamental en fundar l'iglésia de Sant Josep en Tlaltenango en 1523 i establir la primera facenda azucarera en la regió. Posteriorment es va iniciar la construcció del palau de Cortés, en les construccions de la ciutadella Tlahuica. Per això actualment és visible que hi ha piràmides baix de la construcció.

La construcció del Palau de Cortés en 1526 i el otorgamiento del títul de Marqués del Valle d'Oaxaca en 1529 destaquen com a fites significatives d'esta época.

Archiu:AltarGuadTabC caps block 3

Altar major de la capella de la Tercera orde de Sant Francisco. Cuernavaca, Mèxic.

Cuernavaca o Cuauhnáhuac formava part del Marquesado del Valle d'Oaxaca.

La fundació d'este marquesado es va establir per mig de Cèdula Real de 6 de juny de 1529, en el que s'otorgava a Cuernavaca el títul de Vila, aprofitant part del seu territori per a l'organisació social existent en el señorío de Cuauhnáhuac, elegint a Cuernavaca com l'Alcaldia Major d'este Marquesado, únic señorío otorgat a la Nova Etapa en el XVI.

L'arribada dels franciscanos en 1529 va marcar l'inici de l'influència religiosa en Cuernavaca, estenent-se després per tot el territori de lo que hui és l'estat de Morelos. La ciutat es va mantindre dins de la província de Mèxic durant l'era virreinal.

En el lloc que ara ocupa el palau de Cortés, en temps de la conquista hi havia una ciutadella dels Tlahuicas, els quals reunien un regular eixèrcit que no podia ser somés pels conquistadors espanyols; la causa és que l'accés a este lloc des de Ciutat de Mèxic estava impedit per una llarga barranca, coneguda com Barranca de Amanalco. En l'actual barri de Amatitlán Cortés va fer tallar enormes arbres de amate, que varen servir com a pont per a l'invasió a la ciutadella Tlahuica. El nom de Amatitlán es deriva d'eixos grans amates.

En la guerra de l'independència de Mèxic, va ser una de les últimes ciutats d'a on es varen retirar les tropes espanyoles en 1822, despuix del combat de Juchitepec.

Geogràficament privilegiada, Cuernavaca es va convertir en un punt clau durant els moviments independentistes, albergant a figures destacades com José María Morelos i Pavón i Agustín de Iturbide en la seua lluita per la llibertat. Despuix de la consumación de l'Independència, Cuernavaca va experimentar canvis polítics significatius, inclosa la seua inclusió en l'Estat de Mèxic entre 1827 i 1829, baixe el nom de districte de Cuernavaca.

Durant la guerra mexicà-nortamericana (1846-1848), Cuernavaca va ser capturada per la brigada Cadwalader i es va vore obligat a pagar retribucions al Eixèrcit dels Estats Units en acabant de que caiguera l'Infanteria de Cuernavaca baixe el mando de Francisco Modest Olaguibel Martimón.

Geografia

Ubicació

La ciutat de Cuernavaca està situada en l'est del municipi de Cuernavaca, el qual se situa en el noroest de l'estat.

El zócalo de la ciutat està situat en les coordenades geogràfiques: 18°55′20″N 99°14′06″O</noinclude>.

Clima

El clima de la ciutat és molt variat per les diferències tan marcades en l'altitut ya que el terreny en el que es troba varia entre els 1800 metros en el nort als 1380 metros d'altitut sobre el nivell de la mar en la partix sur de la ciutat, per lo que el nort presenta un clima templat humit, i es torna una miqueta més càlit i menys humit cap al centre i sur de la ciutat, pero en general el clima és semicálido semi-humit A (C)w2 el més fresc dels càlits i el més humit del grup dels subhúmedos d'acort en la classificació de Köppen i Geiger.

Aixina mateix, presenta una temporada de pluges des de mediats del més de maig fins a fins del més d'octubre en fortes ramassades i tormentes principalment de nit, presentant un règim de pluges de 1200 mm anuals en promig i una temperatura mija anual és de 20.9 °C, estes condicions convertixen a la ciutat de Cuernavaca en la més càlida i plujosa de les ciutats del centre del país. Els mesos més càlits són abril i maig en una temperatura que alcança fins als 34 °C durant el dia en els dies més càlits. En contrast els mesos de decembre i giner són els mesos més frets descendint la temperatura per baix dels 10 °C de nit i matinada.

També és de gran ajuda la gran cantitat de barrancas que té en tot el seu territori, ajudant en açò a la regulació del clima en refrescar» l'aire que passa per elles.^{cita requerida}

Avifauna

Per a l'estat de Morelos es té un registre de 370 espècies de les quals 230 són residents i d'estes 112 endèmiques, en l'oest d'este estat és en a on es registra major riquea de avifauna en un 71% que s'explica per la seua diversitat topogràfica i d'hàbitats aixina com el que siga un dels tres municipis en major i més antic número de registres.

Alguns eixemples de les aus que ahí s'han avistar en alguna ocasió des de l'any de 1952 són el gavilà pique-ample (Chondrohierax uncinatus), el pibí boreal (Contopus cooperi), zorzal de Frantzius (Catharus frantzii), toquí de collar (Pipilo ocai). S'ha observat també a l'espècie de Alectoris chukar en la zona de Pi- Encino i des de fa 100 anys en les barrancas de Cuernavaca a l'au Melospsittacus undulatus.

cal destacar que en este municipi es troba un àrea per a protecció forestal en una superfície de 9,870 ha. Existix també un corredor biològic que creua pel municipi aixina com una Zona de Conservació Ecològica “El Texcal” que es troba a l'est de Cuernavaca en a on si vosté és amant de les aus podrà delectar-se.

Demografia

La ciutat de Cuernavaca conta segons senyes de el XIV Cens General de Població i Vivenda del Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en una població de 341 029 habitants, representant un chicotet aument d'a penes 2379 habitants respecte al cens de 2010 derivat del nul espai per a expandir la seua taca urbana ya que es troba completament conurbado en atres ciutats de l'estat de Morelos com Jiutepec i Temixco que són les que acaparen els creiximents de població. És per la seua població la 49° ciutat més poblada de Mèxic.

Zona Metropolitana

La Zona Metropolitana de Cuernavaca conformada pels municipis de Cuernavaca, Jiutepec, Temixco, Emiliano Zapata, Xochitepec, Tepoztlán, Tlaltizapán i Huitzilac conte en 2020 en una població d'1,028,589 habitants per la qual cosa es constituïx com la 16° zona metropolitana més poblada de Mèxic.

Contaminació ambiental

La calitat del clima de “La ciutat de l'eterna primavera”, aixina com els seus ecosistemes urbans i periurbanos estan en franca deterioració. D'acort al diagnòstic inclós en el Pla Estratègic de Desenroll Sustentable “Biosfera Urbana Cuernavaca” (CEPA, 2009), es descriuen com a prioritaris els següents conflictes urbà-ambientals en el municipi:

1. Degradació de les “barrancas” per assentaments indiscriminats, desaiguadors domiciliaris sense tractament, fem i falta d'accessibilitat per a la neteja.
2. Deteriore i pèrdua de servicis ambientals (aigua, aire, clima) dels boscs alts de la zona nort, per assentaments habitacionales i tales indiscriminades.
3. Manege inadequat dels residus, tant domiciliaris com de la poda de jardins públics i privats.
4. Falta d'àrees verdes d'us públic en la trama urbana, en contraposició a certa “image verda” deguda a l'abundant vegetació de les àrees privades.
5. La trama urbana en contraposició en la topografia de pronunciats desnivells genera sérios inconvenients de conectivitat vehicular i peatonal.
6. Dissenye i materials inadequats en les noves construccions i carència d'us d'energies alternatives.
7. Inadequada reglamentació i normes de construcció que promoguen o exigixquen l'hàbitat sustentable.
8. Manteniment d'una excessiva vegetació exòtica en la ciutat que requerix un alt consum d'aigua potable.
9. Rets d'infraestructura obsoletes, que produïxen pèrdues de rendiment, i aplicació de models i sistemes importats, inadequats per a la nostra topografia.
10. Incremente de la contaminació de l'aire (indústries, trànsit 10. automotor, crema de fem) i sorolls (trànsit automotor, publicitat gallipontera).
11. Deteriore de l'image urbana per rets de cables aéreus i cartelería de publicitat.

Respecte a la calitat climàtica en la ciutat existix evidència científica que demostra la formació d'una extensa illa de calor en la zona ponent de la ciutat, la qual presenta l'elevació de la temperatura en més de 2 graus centígrats.

A això deu sumar-se també el fet de que el clima regional està en transformació com a conseqüència del canvi climàtic global. Durant l'estació de pluges la precipitació tendix a concentrar-se en un periodo més curt, presentant-se tots els anys severes tormentes que ocasionen inundacions i deslaves, i durant l'estació seca es presenten calors extremes molt secs que regloten els 40 °C i fredor comparables als del districte federal (UAEM-INE, 2006).

Economia

L'economia de la vall de Cuernavaca se sustenta principalment en les indústries de ciment, paper, tabac i refrescs, ademés de contar en ingenis azucareros i el cultiu de la dacsa. L'activitat comercial desenrollada gràcies a la vocació turística de la ciutat és una atra de les grans contribuents a l'economia de la ciutat. I és que el seu paisage es distinguix per les numeroses cases de descans que té, ya que Cuernavaca és el lloc de recreació favorit dels residents de la capital del país per la seua rodalia i bondadosa naturalea.

Govern

Palau de Govern. Sèu del Poder Eixecutiu Estatal

Cuernavaca és la capital de l'estat de Morelos per lo que alberga al govern de l'estat i també és la capçalera municipal del municipi de Cuernavaca. La seua relació en la Federació mexicana ho subjecta a les disposicions generals que afecten a tota la nació, pero reté la seua autonomia sobre els demés estats, nacionals o estrangers, i en la Federació per a tots aquells assunts d'orde intern. És de destacar-se que solament els partits polítics registrats, poden presentar candidats a qualsevol lloc de Representació popular, i per tant, les candidatures independents són inexistents. Solament es pot ser llegislador o representant popular independent, quan, el partit que va postular al candidat guanyador pert el registre; o quan el candidat guanyador renúncia al seu partit.

Educació i investigació científica

El municipi conta en escoles per als nivells bàsic, mig superior i superior, tant públiques com a privades. També posseïx un gran número de centres d'investigació, lo que la convertix en una de les ciutats en major concentració de científics i investigadors en Amèrica Llatina. Morelos és, ademés, l'únic estat de Mèxic que conta en la seua pròpia acadèmia de ciències: l'Acadèmia de Ciències de Morelos.^{cita requerida}

l'Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos (UAEM) és l'universitat estatal, de caràcter públic, i està ubicada en el nort de la ciutat. Inclou facultats a on s'impartixen cursos de llicenciatura en química, biologia, medicina, dret, farmàcia, matemàtiques, física, història, ciències, sociologia, antropologia, psicologia i unes atres. Ademés, conta en alguns centres d'investigació dins de la ciutat de Cuernavaca i en atres llocs de l'estat de Morelos: el Centre d'Investigacions Químiques (CIQ), el Centre d'Investigacions Biològiques (CIB), el Centre Nacional d'Investigació i Desenroll Tecnològic (CENIDET), l'Institut d'Investigacions Elèctriques (IEE), l'Institut Mexicà de Tecnologia de l'Aigua (IMTA) i l'Institut Nacional d'Investigacions Forestals, Agrícoles i Pecuàries (INIFAP) entre uns atres. És l'universitat estatal en major número d'investigadors inscrits en el Sistema Nacional d'Investigadors (SNI).

Cuernavaca conta també en els campus de l'Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey (ITESM) i de l'Universitat del Valle de Mèxic (UVM) de caràcter privat, aixina com el Campus Morelos de la UNAM, dedicat primordialment a l'investigació i a estudis de postgrau. S'impartix allí la llicenciatura en ciències genómicas.

Atres instituts d'educació i investigació ubicats en Cuernavaca són:

Institucions públiques

Institucions privades

Patrimoni

Cuernavaca ha segut sempre un destí vacacional per als habitants de la Ciutat de Mèxic: tant els tlatoanis mexicas com els espanyols i per supost, els habitants de l'actual Ciutat de Mèxic han triat Cuernavaca com un dels seus destins principals. Cuernavaca és un punt d'atracció per a gent de moltes parts del món per la seua història, els seus paisages, el seu colorit i el seu excelent clima.

En Cuernavaca es troben restants de les cultures olmeca, mexica i tlahuica, edificis colonials com el Palau de Cortés o la Catedral, llocs relacionats en la Revolució, Emiliano Zapata.

També es troben galeries d'art, zones arqueològiques com Xochicalco, verdadera joya arqueològica per les seues piràmides i, en particular, el seu joc de pilota. Tepoztlán, lloc màgic pel seu bell paisage i combinat en el repte que representa aplegar a la piràmide del Tepozteco i Teopanzolco, que es troba en el cor de la ciutat de Cuernavaca.

Els principals monuments i llocs turístics de la ciutat es llisten a continuació:

Vista nocturna del Palau de Cortés.

Palau de Cortés

Palau de Cortés.

El Palau de Cortés és un monument històric ubicat en Cuernavaca, Morelos, ordenat construir per Hernán Cortés en els anys immediats a la Conquista de Mèxic. Va ser la seua residència despuix de viure en la Ciutat de Mèxic, en a on va assentar l'encomana donada en rebre el Marquesado del Valle d'Oaxaca. Guarda una enorme similitut en l'Alcasser de Colón de Sant Dumenge, República Dominicana, el qual és anterior a este (1506). Actualment és sèu del Museu Cuauhnáhuac.

El Palau de Cortés pot apreciar-se en dos dimensions: la primera des del punt de vista arquitectònic, el qual nos referix les diferents etapes de la seua construcció en el XVI. Edificat sobre les ruïnes de la sèu del Señorío de Cuauhnáhuac, es va destinar posteriorment a temple catòlic, palau del conquistador i la seua família, presó, palau de la República i sèu del Govern Estatal. La segona la constituïx el seu caràcter de museu i centre cultural des del 2 de febrer de 1974, ya que en el seu interior es resguarda una important colecció de bens paleontológicos, arqueològics, històrics i artístics que descriuen i ilustren el devindre de l'Estat de Morelos.

En la sala d'exposicions temporals es mostra fonamentalment el llegat històric i arqueològic de Mèxic; mentres que en l'auditori Juan Dubernard, es realisen permanentment cicles de conferències i de cine. Aixina mateix, tenen lloc diverses activitats culturals, artístiques i acadèmiques organisades per el INAH i per atres institucions de manera articulada.

Catedral de Cuernavaca

Archiu:FacadeCatC caps block 32

Catedral de l'Asunción de María

La Catedral de Cuernavaca va ser el quint edifici dedicat al cult catòlic que es va construir en Mèxic (Nova Espanya) en 1537 com un convent religiós dedicat a la «Asunción de María», este edifici es va conservar com a convent fins que a finals de el XVIII, quan es va crear la diòcesis de Cuernavaca i al no existir una iglésia per a establir la seua sèu, es va elevar al ranc de catedral al convent. La Catedral, com atres 11 ex convents ubicats en l'Estat de Morelos, formen part dels Primers monasteris de el XVI en les faldes del Popocatépetl declarats Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. Pati Atrasser i Llibreria. En la part d'arrere del temple major, hi ha un pati, a on està localisada una llibreria de la Catedral. Conta en 12 arbres i un de gran en mig del pati en una estrela que simbolisen els 12 apòstols i Crist en mig en la seua estrela de Nazareth. Alguns dels servicis en els que conta la catedral de Cuernavaca són les misses Dominicals en els horaris 7:00 a. m. 9:00 a. m. 10:30 a. m. 12:00 p. m. 1:30 p. m. 5:00 p. m. 6:00 p. m. i 8:00 p. m.. Actualment esta al seu càrrec el monsenyor Ramón Castro qui va ser ordenat sacerdot per a la diòcesis de Tijuana en 1982.

Jardí Broda

Archiu:BordaHouseCourtyard. caps block 36

Museu Jardí Broda

El jardí Broda és una construcció que va edificar l'acabalat miner taxqueño José de la Broda com una casa de repòs, que ademés conta en la seua pròpia iglésia; temps despuix el jardí es va convertir en la casa de repòs de l'emperador Maximiliano de Habsburgo i la seua esposa Carlota, i per últim es va convertir en lo que hui és el Museu Jardí Broda, que exhibix la flora i fauna de la ciutat de Cuernavaca; cal destacar que en este recint es varen sembrar els primers arbres de mànec de la Nova Espanya.Es troba molt prop de la catedral de Cuernavaca. En 1991, es va remodelar la cridada "Secció Juárez", en la qual es conseguix recrear l'ambient antic de l'edifici. En esta secció es troba el Museu del lloc, el qual conta en mobles i vestits de el XVIII, i en còpies de documents de l'Imperi.

Ya que el seu fundador molt afecte a l'estudi de la botànica i horticultura, va reunir en este lloc vàries espècies de plantes en varis jardins. A la mort d'est el 30 de maig de 1778, el parc es transforma en un lloc recreatiu i jardí botànic, que ya en eixe llavors contava en centenars de varietats d'arbres frutales i plantes de ornato. Les obres del jardí Broda incloent el llac interior es varen terminar en 1783. En 1784 de va construir la veïna iglésia de Guadalupe.

Chapitel del Calvari

Archiu:ChapitelC caps block 38

Temple de Sant Josep El Calvari

El Calvari de Cuernavaca està format per dos edificis; un construït en 1538 pel que va rebre el nom de "Chapitel", que és una capella coberta per una cúpula o chapitel, en una escultura de la Verge de Guadalupe en el centre, pero que anteriorment va estar ocupat per una creu, per lo que se li va conéixer com el Calvari. El segon edifici és un temple en arquitectura romàntica dedicat a Sant Josep i es troba front al Chapitel; va ser construït en 1900 i el seu fi era albergar als peregrins del barri El Calvari.

Teopanzolco

El nom Teopanzolco és d'orige náhuatl i està compost per partícules "teopan" que significa temple; "zolli" que significa vell i "co" que és un locatiu, per lo que la paraula Teopanzolco vol dir "En el temple vell". És una zona arqueològica del Valle de Morelos, les evidències del qual més primerenques d'ocupació es remonten al Posclásico Mig. No obstant, els restants arquitectònics i ceràmics d'este lloc indiquen que el primer assentament va quedar destruït i sobre els seus restants, sepultats baix el pis de la plaça, es varen construir nous edificis, corresponents al Posclásico Tardà. Els primers pobladors de Teopanzolco possiblement eren els Tlahuicas, com ho mencionen les fonts escrites de el XVI. A l'arribada dels mexicas que varen ocupar esta regió, es varen construir nous temples, palaus i cases habitació. Entre ells descolla un alt basamento, en el cim del qual hi havia temples de Tláloc i Huitzilopochtli. Actualment es troba obert al públic en general.

Jardí Juárez

Archiu:JardinJuarez1. caps block 40

Kiosco del jardí Juárez

El jardí Juárez, anteriorment Plaça Maximiliano, és una chicoteta plaça ubicada a un costat del Palau de Govern Estatal; també conegut com «Kiosco» perque en el centre d'est, s'alça un bell kiosco dissenyat per l'arquitecte Gustave Eiffel, qui va crear en París la famosa Torre Eiffel.

És considerat el jardí més antic de la ciutat i un dels més bells.

Parc Ecològic Chapultepec

Archiu:EntradaParqueEco.jpg

Parc ecològic Chapultepec

El Parc Ecològic Chapultepec, anteriorment conegut com "Jungla Màgica", és un parc ubicat en la Colónia Chapultepec de la ciutat Cuernavaca, Estat de Morelos. Té una superfície aproximada d'11 hectàrees, en un recorregut llineal d'1.5 quilómetros; en el seu interior habiten arbres de més de 250 anys i entre les seues atraccions principals destaquen El Planetari, La Casa del Terror, La Casa del Tio Chueco, El Herpetario, La Plaça El Pueblito, entre unes atres.

Papalote Cuernavaca

Papalote Museu del Chiquet Cuernavaca o Papalote Cuernavaca és un museu interactiu infantil d'interpretació i descobriment del món artístic i estètic, en a on els chiquets són els actors principals i el joc, la ferramenta de totes les seues expressions.

Casa Estudi Rafael Cauduro

Archiu:Casa Estudio - Jardin.png

Jardí Casa Museu Rafael Cauduro

La Casa Estudie Rafael Cauduro és un espai museístic ubicat en Cuernavaca, Morelos, dedicat a preservar i difondre l'obra del pintor, muralista i escultor mexicà Rafael Cauduro, a on va viure i va crear la majoria de les seues obres. Establida en la que anara la seua residència i taller durant gran part de la seua vida, la casa alberga una colecció representativa de la seua producció artística, aixina com esbossos, maquetes i documents relacionats en proyectes com els murals de la Suprema Cort de Justícia de la Nació, l'Edifici Cauduro en La Comtesa, els murals de l'estació Insurgents del Metro de Ciutat de Mèxic i Història en el Cabús, exposta en Els Pins. El museu busca oferir una aproximació integral al procés creatiu de l'artiste i conservar el llegat cultural que va deixar fins al seu decés en 2022.

Hotel Cassino de la Selva

Archiu:Felix candela en Casino.jpg

Restaurant de l'antic Cassino

El Hotel Cassino de la Selva va ser un dels llocs favorits per a vacacionar dels de la capital mexicans. El lloc es va crear en la década de 1930 per a establir en ell un saló de jocs, i posteriorment un hotel.

Estava instalat en un predio de 10 hectàrees, en presència de manantiales i gran varietat d'espècies vegetals. També es presumia l'existència d'evidències de cultures prehispánicas que podrien contar en més de 1500 anys.

En 1956 l'arquitecte Jesús Martí va proyectar la remodelació integral del Cassino, quan l'empresari d'orige espanyol Manuel Suárez i Suárez ho va adquirir. Esta remodelació incloïa un aument en el número d'habitacions, un saló de festes, una discoteca i un boliche. No content en tota la remodelació, en eixa mateixa década va manar cridar a l'Arquitecte Félix Candela qui va proyectar per a eixe hotel els seus innovadores paraboloides hiperbòliques per a l'àrea del cassino (millor coneguts com a «sostres de paraigües»).

Dins els seus edificis i passadiços també varen plasmar la seua firma i obra els artistes: Josep Renau sobre la hispanidad, José Reis Engrunse, Guillermo Cendrers, David Alfaro Siqueiros, Jorge Flores, Francisco Icaza i Jorge González Camarena entre uns atres.

Entre els hostes més renombrados es troba el célebre pintor i muralista mexicà Gerardo Murillo, conegut com el doctor Atl. Este muralista es va encarregar de pintar murals dins del predio del seu amic Don Manuel, a canvi d'hostajar-se sense cost. En este hotel, l'escritor Malcolm Lowry va idear la seua célebre novela Baixe el volcà a finals de la década de 1930. També es varen hostajar ací Miguel Alemà i la seua esposa Beatriz, Manuel Àvila Camacho, Leonora Carrington, Morquecho i l'emperador de Siam entre uns atres.

El derrocament de l'Hotel va començar en juliol de 2001 quan l'empresa americana Costco ho va adquirir del Fobaproa per a instalar un centre comercial en estacionament. Davant la situació d'alarma generada entre la comunitat de veïns, artistes, polítics i públic en general, el govern de Morelos va redactar un acort en 2001 pel qual s'establia que l'empresa devia conservar el patrimoni cultural, arqueològic, històric i les àrees verdes que es trobaven en el predio de l'ex Hotel. La lluita contra el derrocament dels murals i el no recomençament de les obres de construcció del centre comercial va dur a varis activistes, entre els que es trobaven polítics, a ser detinguts per la policia. Finalment l'empresa va accedir a salvar part dels murals i part de la forestación circumdant.

Jardí Etnobotánico de Cuernavaca

Artícul principal → Jardí Etnobotánico i Museu de Medicina Tradicional i Herbolaria.

Un predio de casi 4 hectàrees que fa més de 150 anys Maximiliano de Habsburgo considerara com la seua casa de repòs. Hui és un espai de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història, dedicat a conservar i preservar les plantes més grans del país que formen part del coneiximent ancestral conegut com Herbolaria (us de plantes per al tractament de padecimientos humans de diversa índole).

Barranca de Amanalco

La barranca de Amanalco està en el centre de Cuernavaca. Entrant pel parc Porfirio Díaz, se seguix per una passarela d'aproximadament tres quilómetros al costat d'una riera. Junt a ell es troba abundància de plantes i arbres natius de la regió. La barranca de Amanalco, durant la década de 1990, va ser rescatada, construint un andador de trescents metros que ha segut acondicionat com a passejada turística. L'entrada està a l'altura del pont Porfirio Díaz; és d'admirar el dens fullage i la tranquilitat que se sent en baixar, puix els sorolls de la ciutat són completament ofegats, escoltant-se únicament les aus i l'aigua que corre entre les pedres.

Les fins de semana s'oferix un breu espectàcul de llum i sò. La passejada que es pot realisar a esta barraca és per dos accessos: un per l'extrem nort, ingressant per a on conclou la calle Professor Agustín Güemes Celis, junt al pont Gral. Porfirio Díaz; l'atre a l'extrem sur, a on termina el carrer Vicente Guerrero (ingressant per les oficines de la Secretaria de Turisme).

Museu Robert Brady

Artícul principal → Museu Robert Brady.

Archiu:RobertBradyMusCasaTorre. caps block 43

Museu Robert Brady.

A un costat de la Catedral de Cuernavaca es troba la «Casa de la Torre», que conté una colecció de pintures i arts decoratives de tot lo món. En una secció del convent franciscano de el XVI s'exponen les coleccions reunides per Robert Brady (1928-1986), natural d'Iowa i resident durant uns anys en Venècia abans de traslladar-se definitivament a Cuernavaca en 1962. Durant la seua vida va viajar incansablemente per a incrementar la seua colecció particular, que conta en obres de Rufino Tamayo, Frida Kahlo, Miguel Covarrubias, Maurice Prendergast, Marsden Hartley i Graham Sutherlan. La colecció de més de 1300 peces inclou mobles colonials mexicans, figures prehispánicas junt en art d'Àfrica, les Américas, Oceania, Índia i el Lluntà Orient. En el seu ull d'artiste, Brady, pintor i dissenyador, va organisar este ric mosaic de diversos estils i époques. Les catorze habitacions es troben tal i com les va deixar Brady. Aixina mateix, es pot apreciar les escultures i la vegetació tropical del jardí i del pati.

Cultura

Una de les expressions més importants, no solament de la ciutat, sino de l'estat de Morelos, són els chinelos, danzantes que amenisen els carnestoltesés en el seu ball i les seues característiques vestimentes. El nom es deriva del vocablo náhuatl zineloquie, que significa «disfrassats». En les vesprades de festes, inclús en algunes que no són de carnestoltes, els chinelos dansen incansablemente l'brincar per tot el poble, per separat, efectuen bots múltiples en diferents postures, seguint el rítmic i contagiós compàs de la tambora, dels platillo i dels instruments de vent que componen la banda. Els chinelos més coneguts en l'estat de Morelos són els de Tlayacapan, Tepoztlán i Yautepec, mostrant diferent vestuari i dansa.

Archiu:Carro de Sol.jpg

Carro del Sol

Una atra de les tradicions més famoses d'este estat és la del poblat d'Ocotepec: en les dates de Dia de Morts ya que la família, persones de diversos estats i països vénen cada any a apreciar les belles ofrenes que es presenten en el cementeri local, pero també en molts atres llocs a on el govern municipal o qualsevol atra persona o família elaboren la seua pròpia ofrena.

Esta tradició és una de les més representatives de Cuernavaca i és una mostra de la riquea cultural que conserva la ciutat. El 2 de novembre, els habitants del poblat de Ocotepec coloquen, en l'interior de les seues vivendes, una ofrena especial per a les persones que varen fallir durant l'últim any, que són conegudes com a «ofrenes noves». Es tracten, generalment, d'ofrenes de gran tamany, en les que es coloquen flors, incens o copal, veladoras, aixina com les begudes, les llepolies i els aliments predilectes del difunt. L'element principal d'estes ofrenes és la taula en la que, usant pans i frutes, se simula el cos gitat de la persona recent fallida; a la silueta se sobreponen les penyores de vestir que li caracterisaven en vida i, a modo de cap, s'utilisa una calavera de sucre. En l'entrada de la casa, es coloca un camí de pétals de cempasúchil o flor de mort que aplega fins a la banqueta, de manera que els visitants poden saber que ahí es troba una ofrena nova que poden visitar. Les persones que apleguen a admirar les colorides i belles ofrenes, entreguen als amfitrions ciris o veladoras per a colocar en l'altar i reben tamales, ponche o café, per a després continuar el seu recorregut cap a una atra ofrena.

Festes i tradicions

Carnestoltes de Cuernavaca

Archiu:Chinelos1.jpg

Chinelos

En l'objectiu de proporcionar un atractiu més a la ciutat de Cuernavaca, la Presidència municipal va organisar el carnestoltes a partir de 1965, puix era una costum que s'havia anat perdent; la mida era encertada si es pren en conte que en la Ciutat de Mèxic no se celebra un carnestoltes de manera popular des de fa molts anys, per la qual cosa tot l'interés d'esta festa tradicional es concentrava en els carnestoltes de Veracruz, Mazatlán i Mèrida.

Tota la ciutat pren part, comités de diferents festejos que s'establixen i en cada rumbo de la capital Morelense es formen compasas disfrassades de molt bon gust. El chinelo és el símbol de l'identitat morelense. El chinelo està present en gran part de Morelos, com Yautepec, Cocoyoc, Tepoztlán, Atlahuahuacan, Oaxtepec, Jojutla i Totolapan, en la zona extrema orient de l'Estat de Mèxic (zona dels volcans), aixina com en certs pobles de l'estat de Pobla. No obstant, se sap que va sorgir en el poble montanyós de Tlayacapan. Es fan concursos de la casa particular i el comerç millor adornats. Dumenge i dimarts de carnestoltes s'organisen desfilades per tots els carrers de la ciutat i, balls en els principals hotels. Es corona a la jove més bella com a reina i al jove com el «Rei Lleig». El Carnestoltes de Cuernavaca té una particularitat: no té quaresma com a seqüència dels seus dies d'alegria.

Els 11 poblats de Cuernavaca i les seues festes.

En Cuernavaca existixen 11 poblats (Bona Vista del Mont, Tetela del Mont, Santa María, Chamilpa, Ocotepec, Ahuatepec, Chapultepec, Acapatzingo, Tlaltenango, Chipitlan i Amatitlán), en els quals pròpiament va nàixer Cuernavaca, eixos poblats celebren les seues respectives festes patronals, i ho fan en grans events, a on inclús participen habitants d'atres estats i països, ademés en estes festes patronals cada poblat seguix conservant les tradicions pròpies del seu poble, les festes patronals més grans són les del poblat de ocotepec durant la Semana Santa i tlaltenango en el més de setembre.

Fira de la primavera

Archiu:Caps block 45

Cartell de la Fira de la primavera 2012

En el patrocini del Lic. Emilio Riva Palau i baixe el mandat del llavors president municipal Lic. Juan Salgado Brito, es va establir per primera volta en 1965, la Fira de la Flor en Cuernavaca, coneguda aixina anteriorment i, es realisa en Semana Santa i la semana de Pasqua.

Actualment, la Fira de la Primavera es realisa en el recint ferial de Acapantzingo, conegut també com l'Unitat Deportiva Bicentenario, ubicat en l'antic poble de Acapantzingo. Lo més important de la fira és la série d'actes culturals que té, tals com a ballet, teatre del poble, jocs mecànics, exposicions, entre unes atres. Ademés dels clàssics jocs mecànics, dulcerías, menjadors en platillo típics de la regió, i naus plenes de locals comercials, i per supost el clàssic Palenque.

En 2014 la Fira Cuernavaca es va portar a terme de l'11 al 27 d'abril.

Música

Zoé és una banda originària de la ciutat de Cuernavaca, és liderada per León Larregui (veu) i conformada ademés per Sergio Acosta (guitarra), Jesús Báez (teclats), Ángel Mosqueda (baix) i Rodrigo Guardiola (bateria), la banda és coneguda pel seu estil que fusiona elements de roc psicodèlic, roc progressiu i música electrònica.

Artesania

Archiu:Cathedral complex of Cuernavaca.jpg

Dos venedores en un lloc de braçalets fòra de la Catedral de Cuernavaca.

Aixina com també la joyeria d'argent.

La ceràmica es produïx principalment en la Colónia 3 de maig que ha segut un detonador important en l'economia de l'Estat. Artesania i gastronomia de Cuernavaca.

Són famoses tant nacional com internacionalment:

• La ceràmica de Cuernavaca i els productes de cera; estos últims conseguits del producte de les abelles i treballats en habilitat en caprichoses figures.
• Els tests i objectes de fanc de Sant Antón.
• La corfa d'arbre martafallada i convertida en paper en pintures multicolors.
• Les bosses i canastres de palma preciosamente teixides i de colors cridaners.
• Els collars de contes i pedres.
• Caraces i figures de fusta laqueadas.

l'argent és duta des de Taxco, Guerrero i és treballada per cases joyeres d'excelent calitat. Donant l'oportunitat de triar peces úniques de dissenyadors d'orige morelense.

Gastronomia

La paraulota acorazar és un platillo típic de Cuernavaca: Es prepara en arròs roig, chile farcidura, bistec, milanesa o cecina, ingredients envolts en doble tortilla. Hi ha atres plats típics més exòtics, tals com el armadillo farcidura o el pastrami de tlacuache. Es té coneiximent de que duen preparant-se a lo manco des de el XVI.

Aixina mateix, les paraulotes de Canastra són part de la gastronomia de Cuernavaca, els podem trobar en casi totes les parades d'autobús i sobretot en els llocs a on transita molta gent o fòra dels llocs laborals puix són un típic desdejuni o be l'almorzar de molts cuernavacenses. Estos estan fets de tortilla chicoteta de molí i estan farcidures de varis guisats diferents com són: frijoles, chicharrón prensage, papa, ou, mole en pollet, asadura, chorizo en papes, ou en ejotes, papatinga. El sabor a estes paraulotes li'ls dona principalment la salsa en que s'acompanyen, aixina com la ceba en chile habanero en llima.

El menjar típic de Cuernavaca també inclou molts elements: el pipián en carn o en bolets, la barbacoa de chivo i de borrego, el bagre en mixiotes, els tamales, el clemole roig de pollet o espinazo de porc, el pozole, aixina com el clemole vert de res. Sense oblidar-nos dels incontables llocs per tota la ciutat que venen doblades o quesadillas d'huitlacoche, flor de carabassa, o champiñones i les gorditas de fava, frijoles o chales (pedacitos de chicharrón).

El pozole blanc és també típic de Cuernavaca, és un caldo a pur de grans de dacsa cacahuazintle i porc, acompanyat en orégano, chile piquín mòlt, llima, ceba picada, lletuga i ràvens, la majoria de les fondes els acompanyen en paraulotes dorades.

Deports

El deport més popular en Cuernavaca és el fútbol. El principal estadi de futbol és el Estadi Centenari, i ademés, per la seua capacitat de 15 000 espectadors, funciona també com a centre d'espectàculs. També és sèu de l'equip de segona divisió Pumes Cuernavaca a partir del Torneig d'Obertura 2008 i fins al torneig de Clausura també ho va anar de l'equip de tercera divisió Atlètic Cuernavaca (Falcons Univac), equip professional de la Tercera Divisió del fútbol mexicà. Per molt poc temps en l'any 2003, es va tindre presència en el màxim circuit de la lliguen de fútbol de la primera divisió en el ya desaparegut equip "Colibríes de Cuernavaca" que varen jugar en l'estadi Mariano Matamoros. Quan l'equip va descendir, es va vendre la franquícia convertint-se en “Rodamons de Tijuana”. Per al Torneig Obertura 2015 Lliga Premier d'Ascens contaren en l'Athletic Club Morelos.

També són molt populars atres deports: el gòlf (Cuernavaca té un dels clubs més grans de la regió), el bàsquet, el boxeig, el tenis, la caminada, el tir en arc la selecció del qual és també la selecció morelense i la selecció de l'universitat autònoma en sèu en el camp de tir de dita universitat, voleibol i la tauromaquia, entre uns atres. La natació forma part important dels deports que es poden portar a terme en la ciutat en les seues grans condicions climàtiques que promouen esta activitat i donant grans resultats entre deportistes a nivell nacional. Durant la tercera jornada del Campeonat Nacional de Curs Curt de Veracruz 2013, el nadador morelense Ricardo David Vargas Jacobo de 16 anys d'edat es convertix en una de les figures en tindre una destacada actuació en dur-se el triumfo i récort absolut mexicà dels 800 metros lliure. Durant el segon dia d'activitats el morelense havia conseguit la medalla d'or en la prova dels 400 metros de combinat individual dins de la seua categoria, açò ho coloca com a gran promesa a nivell nacional buscant formar part de l'equip representatiu nacional en les següents olimpiades panamericanas.

Algunes senyes relacionades en les activitats deportives en Cuernavaca són els següents: canches deportives: 116, pistes deportives: 3, camps deportius: 34, albercas: 8, gimnasis i arenes: 11, estadis: 1, taules: 72.

Transporte

Autobusos de passagers

Terminal Central de Cuernavaca E. Blanca

Apleguen vàries llínees d'autobusos a Cuernavaca i són les següents

Llínees d'Autobusos	Destins
Enllaces Terrestres Nacionals ETN/Turistar Lux	Terminal Central d'Autobusos del Nort Iguala
Autobusos Futura	Terminal Central d'Autobusos del Nort
Autobusos Estrela Roja del Sur Costa Line	Terminal Central d'Autobusos del Nort
Estrela d'Or	Terminal Central d'Autobusos del Sur Iguala Central d'Autobusos de Veracruz
Autobusos Estrela Roja del Sur Costa Line	Terminal Central d'Autobusos del Sur
Autos Pullman de Morelos	Terminal Central d'Autobusos del Sur
Enllaços Terrestres Nacionals ETN/Turistar Lux	Terminal Central d'Autobusos del Sur
Grup Estrela Blanca	Terminal Central d'Autobusos del Sur
Autobusos Ore /ERCO i Surianos	Terminal Central d'Autobusos de Passagers de la Ciutat de Pobla
Enllaços Terrestres Nacionals ETN/Turistar Lux	Terminal d'Autobusos de Querétaro
Autobusos Futura	Terminal d'Autobusos de Querétaro
Autobusos Interestatales de Mèxic Elite	Central d'Autobusos Millenium Culiacán
Enllaços Terrestres Nacionals ETN/Turistar Lux	Terminal Toluca
Autotransportes Àguila/Tres Estreles del Centre	Terminal Toluca

Relacions internacionals

Ciutats germanes

La ciutat de Cuernavaca ha estretit vínculs de germandat en les següents ciutats:

• [[Image:Plantilla:Bandera/Japó|border|20px|Japó]] Minō, Japó.
• Estats Units Laredo, Estats Units.
• Estats Units Mineápolis, Estats Units.
• Estats Units Denver, Estats Units.
• ARG General Villegas, Argentina.
• MEX Solidaritat, Mèxic.
• MEX Boca del Riu, Mèxic.
• ESP Còrdova, Espanya.

Consulats

• Plantilla:SLV
• Plantilla:CIV

Vore també

• CIVAC Ciutat Industrial del Valle de Cuernavaca
• Zona Metropolitana de Cuernavaca
• Iglésia de Tlaltenango

Bibliografia

• CONABIO i UAEM. 2004. La Diversitat Biològica en Morelos: Estudi de l'Estat. Contreras-MacBeath, T., J.C. Boyás, F. Jaramillo (editors). Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat i Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos. Mèxic. Primera edició 2006, cap. 3, pp.50
• Fernando U.; Cludia R. i Adolfo G. 2009. Notes sobre la distribució d'algunes aus de Morelos, Mèxic. HUITZIL Vol. 10 No. 1
• Estat de Morelos. CEAMA i CIB. Ordenament ecològic del territori. Caracterisació i anàlisis d'ocupació del territori.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cuernavaca.
• Pàgina del Govern Municipal de Cuernavaca