Teopanzolco


Teopanzolco és un lloc arqueològic que s'ubica en la ciutat de Cuernavaca, Morelos, Mèxic. Teopanzolco és una paraula de l'idioma náhuatl que s'interpreta com El lloc del temple vell.
Història
Se sap que el centre monumental va ser emplaçat en un tossal format per un derrame de lava, producte de l'activitat volcànica que va tancar l'extrem sur de la conca de Mèxic.
En la vall de Morelos varen existir grups sedentaris per lo manco des del 2000 a. C.; l'evolució d'estos va ser similar a la dels del restant del Altiplano central. En els inicis del periodo Clàssic, es va donar un desenroll regional, al que es va sumar la presència de la cultura teotihuacana que va ser molt important en l'àrea.
El Posclàssic Enjorn es va caracterisar per la presència de manifestacions culturals pròpies en la majoria de les regions de Mesoamérica. Per al Posclàssic Tardà, els grups dominants en el Altiplano varen ser d'orige náhuatl; el dels tlahuicas, que varen fundar el señorío de Cuauhnáhuac i varen desenrollar les seues pròpies manifestacions, i els matlatzincas de la vall de Toluca, que varen ser conquistats pels mexicas. Abdós grups varen estar relacionats en certa mida.
Moctezuma Ilhuicamina va sometre esta vasta regió principalment productora de cotó, element que els habitants de l'àrea varen tributar fins al moment de la conquista de Mèxic-Tenochtitlan pels espanyols, com ho demostra la Matrícula de Tributs.
Durant els primers anys de la Colónia el señorío de Cuauhnáhuac va passar a formar part del marquesado del Valle d'Oaxaca, que va comprendre des de Morelos fins a Oaxaca. Les terres d'este marquesado varen pertànyer a Hernán Cortés, qui va introduir el cultiu de la canya de sucre i la seua industrialisació per mig del primer molí, ubicat en Tlaltenango, al nort de lo que actualment és la ciutat de Cuernavaca.
Construcció
Durant el periodo conegut com “Posclasico Tardà” (1150-1521 d. C.) sobre un montícul (mogote) es va erigir una enorme piràmide orientada cap al ponent, en la part superior del qual varen colocar els temples adoratorios techados en brancades, en honor d'Huitzilopochtli (deu de la guerra) i Tláloc (deu de la pluja). Eixa estructura piramidal va ser concebuda rodejada per vàries plataformes, una de les quals, per tindre la forma rectangular alvance i circular arrere, aixina com per estar dirigida cap a l'orient, va poder correspondre al lloc d'adoració d'Ehécatl-Quetzalcóatl en la seua advocaació Tlahuizcalpantecuhtli, Venus, Estrela del Matí. També, en la part posterior de la piràmide de les deïtats de la guerra i de la pluja, es va construir una atra de menor tamany, dedicada (supostament) a Tezcatlipoca (Espill Humeante) deu omnipresent i omnipotent dels misteris i de la nit.
Les demés estructures piramidals que rodegen la gran piràmide, també eren altars per a atres deïtats menors i algunes d'elles tenien fosses per al depòsit dels restants mortuorios dels sacrificats als deus patrons d'eixe centre ceremonial. Eixe macabre antecedent està íntimament lligat a lo que es referix en les Relacions Originals de Chalco Amequemecan, pàgina 113, de Dumenge Francisco de Sant Antón Muñón Chimalpahin Cuauhtlehuanitzin:
La "casa del diable" també aixina cridat Teopanzolco, per a ser realisat ahí un sacrifici multitudinari d'huexotzingos.
És un lloc de monuments construïts en un tossal originat per derrame de lava, producte de l'activitat volcànica que va tancar l'extrem sur de la conca de Mèxic.
Teopanzolco formava part de l'antiga Cuauhnáhuac, i estos són els únics vestigis que queden d'aquella ciutat.
La roca basàltica del lloc va ser el material utilisat per a construir els edificis. Les pedres que formen els cantons i part de les construccions estan llaurades. Dels acabaments exteriors d'estes construccions, és dir els aplanados d'estuc i la seua pintura no es conserva res, se supon que deuen haver estat pintats, com s'observa en atres zones arqueològiques.
Els vestigis recuperats en Teopanzolco revelen la coexistència de dos grups, els habitants del lloc i els mexicas, conquistadors del señorío. D'ahí que la ceràmica més abundant i inclús l'estil arquitectònic s'associe en els mexicas.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teopanzolco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.