Tlahuica
Els tlahuicas varen conformar una civilisació prehispánica habitant principalment una regió que s'estén fins a uns 100 km al sur de les montanyes meridionals de la vall del Anáhuac, coincidint aproximadament en actual estat de Morelos. La seua llengua, la tlahuica, també cridada atzinca o ocuilteca, està afiliada al grup otopame de la família otomangueana. Es varen desenrollar en el Periodo Posclásico (1100 d. C. - 1521 d. C.). La seua capital va ser la ciutat Cuauhnahuac (actual Cuernavaca) i uns atres dels seus assentaments destacats va ser Huaxtepec (actual Oaxtepec).[1]
Els tlahuicas es diuen a sí mateixos "pjiekak'joo", que significa "lo que yo soc", o "lo que yo parle”, i en l'actualitat habiten principalment en les afores de Tepoztlán i Ocuilan, aixina com en atres municipis del nort del Estat de Morelos.
Vestigis arqueològics
[editar | editar còdic]Esta civilisació contava en una rica arquitectura i coneiximents en arts i temples-piràmides a on adoraven a les seues deidades. En l'actualitat es conserven els de Coatetelco, Teopanzolco, Xochicalco i El Tepozteco.
- Coatetelco: zona arqueològica el nom de la qual significa "Lloc de Montículs de Serps". Estes piràmides estan dedicades a Ehécatl "Deu del Vent" i al joc de pilota.
- Teopanzolco: desenrollada al voltant de el XIII, este lloc arqueològic es troba en ciutat de Cuernavaca. Esta plaça ceremonial consta de dos piràmides dedicades a les deidades de la pluja i de la guerra, Tláloc i Huitzilopochtli. Ademés conta en dos temples menors dedicats a Ehécatl (Deu del Vent).
- Xochicalco: és considerada com la ciutat-fortalea més important de Mesoamérica i reconeguda com a Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO. Este vestigi va ser un transcendental centre polític, científic i artístic. Destaca en la zona la Gran Piràmide, la Piràmide de les Serps Emplumadas, l'Observatori i el Joc de Pilota. El seu nom significa "Lloc de la Casa de les Flores".
- Tepozteco: este vestigi edificat entre els anys 1150 i 1350 d. C. va estar dedicat a Ometochtli-Tepoxtécatl, deidad del pulque, la fecunditat i la collita. La piràmide medix 9.50 metros d'altura i en ella es va trobar l'ídol dos Conills, representació d'Ometochtli. El Tepozteco també va ser un deu, fill d'Ehécatl el deu del vent.
- cal resaltar la construcció en el Tepozteco ya que la piràmide es troba en el cim d'una montanya que es localisa a més de 2000 m s. n. m. i 250 metros sobre la vall de Tepoztlán. Cada any, el 8 de setembre, es fa una festa en el municipi de Tepoztlán, Morelos, a on es pot admirar d'una flora i fauna extensa i un clima benigno.
Economia i organisació
[editar | editar còdic]Gran part del seu territori és de terres comunals i boscs, l'explotació dels quals també ha segut una ocupació tradicional dels tlahuicas, que utilisen la fusta per a la construcció de les seues cases, l'elaboració del tejamanil (Taula prima que es coloca com teixixca en els sostres de les cases.) i crema de llenya per a la preparació dels seus aliments. En menor escala la població es dedica a la criança d'aus de corral i de ganado menor; i, de la mateixa manera que els atres pobles indígenes, els seus integrants emigren temporalment a les ciutats, principalment quan el treball en el camp és escàs.
Els tlahuicas estaven organisats en chicotetes ciutats-estats, 60 aproximadament, cada una governada per un rei o Tlatoani qui heretava el seu títul. Estos menuts estats cooperaven entre ells a través del ritual, comerç i la diplomàcia, encara que també competien per mig de la guerra, aixina com en el joc de pilota. El més poderós dels tlatoani s'apropiava dels seus veïns i els obligava a pagar tributs. En el temps les capitals d'estos estats més poderosos es varen convertir en ciutats més grans, caracterisades per una arquitectura impressionant.
Dins de la població, es contava en mercaders, artesans i llauradors. Els cultius bàsics eren la dacsa, el frijol i el cotó. La demanda de roba de cotó era alta en l'imperi mexica, i la terra era l'únic lloc que tenia les condicions necessàries per al creiximent d'est, raó per la que es va convertir en un producte important en la seua contribució tributària.
L'agricultura va ser una de les llabors en la que la civilisació tlahuica de Morelos es va destacar en comparació a atres civilisacions del Posclásico en el centre de Mèxic. S'utilisaven dos tipos d'agricultura intensiva en l'estat (Maldonado Jiménez, 1984). Primer, l'irrigaació era practicada a lo llarc dels rius, dics i canals eren usats per a dur aigua fins als camps. La segona forma d'agricultura intensiva era el terraceado.
L'alta precipitació i el clima templat varen favorir el cultiu de collites. La tecnologia de irrigaació es va desenrollar molt primerenc en la vall de Yautepec (Morett Alatorre et al., 2001) i per a l'época del Posclásico el rec s'havia dispersat de tal manera que tota la terra que fòra propicia per al cultiu utilisaria este sistema (Maldonado Jiménez, 1984; Smith, 1994). La tipografia montanyosa i les pendents cobertes en terraceado delimitades en parets de pedra, creava camps angosts per a cultivar la dacsa i el frijol (Smith i Price, 1994).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFClavijero1970">Clavijero (1970). Història antiga de Mèxic, Mèxic: Editora Nacional.
- CARRANZA OLIVARES GABRIEL (1970-2014): Una Visió del Museu Cuauhnahuac en el Palau de Cortés: Recopoliación Històric-Arqueològic del Procés de Canvi en l'Estat de Morelos. Mèxic, DF.
- REBOLLO AYALA MELLANY ALONDRA (1971-2014): La família llingüística Otomí-Pame de Mèxic Central, Fondo de Cultura Econòmica, Mèxic DF.
- ARRIAGA VILLA ANGELICA SARAI (1968-2014): Economies and Polities in Aztec-period Morelos. In Economies and Polities in the Asteca Realm, edited by Mary G. Hodge an Michael E. Smith, Washington, DC.
- BADILLO MARTINEZ NADIA HAINIK (1950-2014): Ceramic Imports at Yautepec and their Implications for Aztec Exchange Systems, Chicago.
- MORALES MALDONADO NAMFER EMANUEL (1960-2012): Cuauhnáhuac i Huaxtepec (Tlahuicas i Xoxhimilcas en el Morelos prehispánico), Mèxic, Universitat Autònoma de Mèxic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tlahuica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ Clavijero, 1970, p. 51.