Zona arqueològica de Coatetelco
 | |
| Nom: | Lloc Arqueològic de Coatetelco |
| Ubicació | [[Image: |border|20px|Mèxic]] Coatetelco, Morelos, Mèxic
|
| Coordenades | </noinclude> |
| Cultura | Tlahuica i náhuatl |
| Llenguage | Espanyol Thahuica |
| Periodo | Preclàssic Tardà (500-150 a. C.) |
| Pàgina INAH | INAH Coatetelco |
Coatetelco és un lloc arqueològic prehispánico, localisat junt a l'Estany de Coatetelco, es troba a 2 quilómetros del poblat d'Alpuyeca, en el municipi de Coatetelco, Morelos, Mèxic, prop de Xochicalco. Va tindre un important auge entre els anys 500 a. C. i 150 a. C.
Nom
Coatetelco significa "Lloc de l'arbre sobre el montícul", no obstant existixen vàries versions de variacions del nom:
- Cuatetelco, Náhuatl: Cuahuitl = Arbre, pal, fusta. Tetelli = Montícul, montó, promontori. Cotl, co = Lloc de. significat, “Lloc de montícul entre arbres “ o “Lloc d'arbres entre montícul”.
- Cuahtetelco, Coatl = Serp. Tetl = Pedra. Co, Cotl = lloc de. significa: “Lloc de la serp de pedra”.
- Quahtetelco, el glifo del Tlahuica, té un arbre (quahuitl en náhuatl) sobre una piràmide (tetelli). El vocable “co” és “lloc de…”. (El museu de Cuahtetelco, guia oficial, Sep. 13 1978. Pág. 5 p. 1-2).
- Cuauhtetelco.[1]
Antecedents
Durant el Pleistoceno tardà, es creu que en la regió varen viure grups nómades de caçadors-recolectors i peixcadors, habitant en coves i ambients rocosos. Esta ocupació primerenca pot tindre una antiguetat de 25 mil anys.[2]
Durant el periodo preclàssic enjorn hi havia chicotets assentaments humans en menys de 100 habitants; varen escomençar a desenrollar superfícies de cultiu prop dels rius. La ceràmica va tindre una marcada influència del Valle de Mèxic, les primeres figurillas de fanc.
El preclàssic mig (900-500 a. C.) els assentaments humans es varen concentrar en els voltants del riu Chalma, s'observa un auge agrícola i la ceràmica té traces locals.
L'auge del lloc s'establix en el periodo preclàssic tardà (500-150 a. C.); comunitats de 500 habitants; una economia diversificada i organisació sociopolítica complexa.
En la caiguda de Xochicalco (1000 d. C.), este lloc controla la regió. El història posterior pot reconstruir-se en base en els documents escrits i còdexs.
Referències
- ↑ Guia INAH-SEP de l'any 1978, mapa que té el nom de “Cuauhtetelco” i no de “Coatetelco”
- ↑ «Pagina Web Coatetelco».Hernández L., J. AntonioConsultat el Sept. 2010.
Bibliografia
- Angulo Villaseñor, Jorge. 1978 El Museu de Cuauhtetelco: Guia Oficial. Institut Nacional d'Antropologia i Història, Mèxic.
- Arana, Raúl. 1976 Treballs Efectuats en Coatetelco. Unpublished Report submitted to the Centre Regional Morelos, Institut Nacional d'Antropologia i Història.
- Smith, Michael E. n.d. Tlahuica Ceramics: The Aztec-Period Ceramics of Morelos, Mexico, Report.
- INAH 1992, Primera reimpressió, 1999 Consell nacional per a la Cultura i les Arts. Autora: Arqueòloga Bàrbara Konieczna Z. Fotografia: Enrique Vela.
- Coatetelco, Poble de peixcadors. Teódula Alemà Cleto Editorial, Qualy gràfics.
- El museu de Cuahtetelco, guia oficial, INAH-SEP Mèxic, 1978
- Religiositat indígena, història i etnografia, Coatetelco, Morelos Druzo Maldonado Jiménez INAH Mèxic, 2005
- Notes etnogràfiques: Coatetelco Irving Reynoso Jaime, Jesús Castro PACMyC Mèxic, 2002
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona arqueológica de Coatetelco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.