Zona arqueològica de Xochicalco

Zona arqueològica de Xochicalco

Xochicalco és un lloc arqueològic que s'ubica entre els llímits dels municipis de Miacatlan i Temixco en l'estat de Morelos, Mèxic, a 38 km al suroest de la ciutat de Cuernavaca. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1999.

L'apogeu de Xochicalco té lloc en el periodo cridat Epiclásico (650 - 900). Durant este lapsus es va construir la majoria de l'arquitectura monumental visible hui en dia; el seu desenroll i sorgiment es deu entendre a partir de la seua relació en Teotihuacán, l'assentament dominant en Mesoamérica a lo llarc del periodo clàssic.

D'acort en alguns investigadors, Xochicalco va sorgir despuix de l'abandó de Teotihuacán per a ocupar el buit de poder econòmic i polític provocat per eixe fet. De fet este centre va tindre el seu apogeu entre els anys 650 i 900 despuix de Crist, just entre la caiguda de Teotihuacán i el sorgiment de Tula.

Ruïnes de Xochicalco

Esta ruïna arqueològica està assentada en la vall de Morelos, va alcançar el seu màxim esplendor a raïl del carpiment de Teotihuacán. Es considera breçol del cult i la deificación del Deu Quetzalcóatl, de suma importància per a cultures posteriors, com la tolteca i la mexica. La ciutat es va edificar en el cim de varis cerros, modificats per mig de fossos i terrats artificials. L'accidentada topografia de les seues elevació va permetre construir una urbs fortificada, custodiada per atalayes i en una gran Ciutadella en basamentos piramidals, palaus i jocs de pilota.

El creiximent de Xochicalco es va deure a la seua ubicació estratègica, que li va permetre establir intercanvis en les regions de Michoacán, Guerrero, Oaxaca, l'àrea maya i les costes del Golf i del Pacífic.

L'iconografia arquitectònica en temes bèlics, l'astronomia i la refinada cultura material, que inclou complexos mensages cosmogónicos, com els relleus de la Piràmide de la Serp Emplumada, varen fer d'este centre un referent de la síntesis cultural mesoamericana i del sorgiment de les ciutats militaristes.

Temps de desenroll. El seu desenroll es va consolidar durant el Epiclásico (650-900 d. C.) i va ser abandonada al voltant del 1100 per rebelions internes.

Toponímia

Xochicalco, paraula náhuatl que significa “en el lloc de la casa de les flors”, és un centre urbà de Mesoamérica cuidadosadament traçat i construït en una série de terrats artificials sobre un grup de cerros (com El Celler, La Malinche i Xochicalco) l'ubicació aünada de la qual a la construcció de fossos, muralles i atres elements defensius permetria contindre possibles atacs.

Donada la seua ubicació geogràfica, Xochicalco goja de fama a nivell mundial i és molt visitat, sobretot a l'inici d'estiu, que els rajos del sol penetren perpendicularment i allumenen de manera particular les coves, creant un ambient misteriós.

Xochicalco va ser la ciutat que va dominar l'occident de Morelos consegüent a l'abandó de Teotihuacán. El temple principal té ornaments en relleus referents al cult a Quetzalcóatl (la serp emplumada). Els jeroglífics que conseguim observar varen ser els que representaven la relació en Oaxaca, Veracruz i gran part de l'àrea Maya.

Arquitectura

El lloc arqueològic de Xochicalco va ser edificat originalment sobre tres cerros de roca calcàrea. Els xochicalcas varen planejar de forma cuidadosa l'estructura de les construccions, puix els cerros varen ser modificats per mig de diversos processos, tals com a extracció de roca, recobriment i decoració, entre alguns atres. Tot lo anterior, en el propòsit de crear les esplanades, sobre les quals es varen establir els edificis, calçades i escales que permetien l'accés entre els terrats, terrats i el drenage.

Lo que més destaca de l'estructura és el seu caràcter defensiu, puix en el perímetro de la part baixa del cerro existixen fossos, ademés de murs alts i plans que cobrixen els terrats, la qual cosa impedia que anaren escalats. Sobre l'interior, encara poden apreciar-se fortificacions que s'utilisaven per a vigilar l'entrada, aixina com murs, pòrtics i escales per a restringir la circulació.

En el cim del cerro s'ubiquen edificacions religioses i administratives que es conecten unes en unes atres. La Acrópolis, recint administratiu central de Xochicalco, servia com a palau del governant. A l'Est de la Acrópolis es pot vore la plaça Ceremonial, a on s'ubica la Piràmide de les Serps Emplumadas coneguda com Quetzalcóatl, aixina com atres temples religiosos. La Gran Piràmide de Xochicalco es localisa en la plaça Principal, en la qual es reunien per a presenciar cerimònies públiques.

Entre els conjunts habitacionales, per un costat s'ubiquen els “palaus”, a on residia la noblea dirigent, ubicats al nort de la plaça Principal. Per un atre costat, en els pisos inferiors, les habitacions es construïen en qualitats més humils, principalment en el tamany i la calitat dels materials.

Atres construccions que destaquen són les tres canches de joc de pilota, les quals responen a diferents plans arquitectònics, ya que s'utilisaven en diferents propòsits: des de rituals en cult a la sequia-pluja, fins als associats en el dia i la nit. Dites canches es localisen, respectivament, en les parts Nort, Est i Sur de la Zona.

En el costat Oest està l'observatori, el qual va ser dissenyat i trepat en la roca, en el propòsit de senyalar tant el solstici d'estiu, com el moviment del Sol.

Perspectiva de Xochicalco

Monuments

Archiu:Mexico xochicalco pyramids. caps block 1

Plaça de l'Estela dels Dos Glifos

S'especula que Xochicalco va deure haver tingut una comunitat d'artistes provinents d'atres parts de Mesoamérica.

Són d'especial interés els relleus esculpidos en els costats d'alguns edificis. El temple de la Serp Emplumada té fines i estilisades representacions de la deidad, en un estil que inclou una aparent influència teotihuacana i maya.

El principal atractiu del lloc arqueològic és la Piràmide de la Serp Emplumada. Aixina mateix, hi ha un notable observatori dins d'una cova en escalons llaurats cap a l'interior, en a on en el Equinoccio els rajos solars l'allumenen creant un fes de llum extremadament lluenta. Fòra d'este dia i de l'hora cenital; el raig de llum que posseïx un punt d'enfocament d'aproximadament cinquanta centímetros de pis, si l'observador disminuïx la distància del punt d'enfocament de l'ombra en acostar, per eixemple la mà al sol, es crea un fenomen òptic que difumina el fes cap als costats creant en el sol una ombra difusa en més llum al centre de l'objecte donant l'aspecte radiopaco dels ossos dels dits i braços com si es tractara d'una radiografia, sent açò solament una ilusió òptica.

Els atres monuments en el lloc són: els temples piramidals, palaus, tres jocs de pilota, temazcales, una inusual fila d'altars circulares. També hi ha algunes esteles esculpidas en els noms i escenes de tres reis de Xochicalco. Algunes esteles han segut remogudes dels seus llocs originals, i ara s'exhibixen el Museu Nacional d'Antropologia i Història en la Ciutat de Mèxic o en el museu de lloc.

Cancha de joc de pilota.

Plaça Central. Possiblement va ser l'espai cívic-religiós més important de la ciutat. Al centre de la plaça s'ubica un adoratorio que contenia una estela en dos glifos, als costats els edificis Este i Oest, i al fondo la Gran Piràmide, que és la construcció de majors dimensions del lloc.

La Malinche. En esta àrea es localisa el Joc de Pilota Sur, el més gran dels tres que es coneixen en el lloc, aixina com vint altars redons i un de quadrat que tal volta s'utilisaven per al càlcul del calendari ritual de 260 dies, i un conjunt d'habitacions conegut com El Palau, que potser era ocupat per un grup de nobles.

Plaça Principal. En un caràcter bàsicament polític i ceremonial, este espai contava en un accés sumament restringit. En el seu interior es troben les estructures més importants del lloc, com la Piràmide de la Serp Emplumada, edifici d'extraordinària bellea i enorme significat, decorat en relleus per les seues quatre cares; el Temple de les Esteles, a on es varen descobrir les tres esteles relacionades en Quetzalcóatl i que actualment s'exhibixen en el Museu Nacional d'Antropologia, i la Acrópolis, residència dels principals senyors de la ciutat, que es localisa en la part més alta del lloc.

Conjunt Est. En ell trobem el Joc de Pilota Este, la Rampa dels Animals, integrada per 255 lloses en representacions d'animals, i el Conjunt Central, àrea a on es localisa un altar policromado, un temazcal o bany de vapor i una cisterna per a almagasenar aigua de pluja, la qual era distribuïda cap a tot el conjunt, per mig d'un elaborat sistema de drenage.

Conjunt Oest. Integrat per estructures situades sobre la cova de l'Observatori, el qual va ser utilisat per a l'exploració astronòmica.

Lloc astronòmic

Archiu:ObservatorioXochicalco. caps block 3

Observatori astronòmic.

La gran cantitat de coves que es troben en les ales del cerro, no són naturals, varen ser excavades pels xochicalcas per a obtindre materials per a la construcció; moltes d'elles, varen ser acondicionades per a ser usades en diferents propòsits, tal és el cas de la cova en a on es troba l'Observatori, en a on s'estudiava el moviment del sol. Presenta en el seu interior un passadiç i una gran cambra en un fumeral que medix de la base a la superfície 8.7 metros, la boca dels quals del tir és hexagonal; dit tir té un llauger inclinament per a que els rajos penetren i es veja l'hexàgon proyectat en el pis de la cova, ademés es trobava recoberta en estuc i pintat de colors negre, groc i roig.

En el periodo de 105 dies, que va des del 30 d'abril al 15 d'agost, el sol penetra per la boca del fumeral. En el moviment del sol cap al Tròpic de Càncer i a la seua tornada, respectivament els dies 14/15 de maig i 28/29 de juliol, l'astre està en el seu cenit i en el migdia astronòmic: el fes de llum cau directament a través del tubo proyectant l'image del sol en el pis del subterràneu. Segurament aprofitant el fenomen solar, el lloc va ser usat també per a cerimònies religioses. Actualment l'observatori es troba obert al públic, ya han conclós les llabors de conservació.

Drenage pluvial

Drenage

Un aspecte molt important en Xochicalco és que conta una série de drenages pluvials per a almagasenar l'aigua en cisternes i aixina ser usada en el moment en que anara requerida per la falta de pluja, que és aproximadament de 7 mesos a l'any. Tots estos drenages estaven fets en tubos pre construïts que es ensamblaban de forma molt similar als de hui en dia. Estos drenages varen poder amprar-se per a desenrollar un cult cap a la deidad de la pluja.

Temple de la Serp Emplumada

La piràmide va ser intervinguda per l'arqueòlec Leopoldo Batres en 1909-1910; ell  va restaurar l'estructura com la coneixem hui en dia i va fer un magnífic treball, considerant les pedres faltantes que es varen dur els hacendados per a edificar les seues facendes i per a instalar la maquinària requerida en la fabricació de sucre.

L'estructura va tindre una primera etapa constructiva, consistent en un chicotet quart porticado de 10 per 11 metros; posteriorment se li fa una chicoteta ampliació cap al front i despuix és tapat per a construir la piràmide que va marcar el lloc més important de Xochicalco, en ser l'eix del disseny de la ciutat. Esta construcció consta d'un basamento en murs en talús, coronat per un parament en rebanc i sobre ell hauria estat el temple del que solament queda una hilada de pedres en talús; els maravellosos llaurats sobre sellars ensamblados de basalt i andesita en que va ser fet l'edifici varen ser units sense utilisar cap tipo de argamasa.

Home maya en el Temple de la Serp emplumada.

Principiemos en la llectura d'este monument, en el talús de la piràmide en els costats este, sur i nort hi ha sis serps emplumadas, separades entre sí per entrellaces i dos més chicotetes en el costat oest; els grans caps del reptil estan coronades de plomes, aixina com tot el cos i arrematant la coa en un crótalo i un ram de llargues plomes, el seu cos és ondulante i tachonado de caragols.

En el primer i segon meandre està un home assentat en un chicotet coixí; el seu cap està deformat en deformació tabular erecta característica pròpia de l'àrea maya, per indumentària porta la seua braguero, un collar de contes, orejeras en conte i un gran tocat de cap de reptil en llargues plomes. Al front de la cara està el signe de la paraula calificat en plomes i que es deu llegir com un discurs preciós. En el tercer meandre es troba la data “9 ull de reptil”, adornada en volutes de fum; el signe ull de reptil va ser batejat en eixe nom per l'investigador Hermann Beyer; no obstant, Alfonso Case ho identifica per al Calendari mexica com el signe del vent. A la seua volta, les volutes de fum que rodegen al glifo s'interpreten com el signe del fòc nou (cicle de 52 anys).

Les Serps Emplumadas del front de la piràmide són iguals a les sis anteriorment descrites, pero es troben emmarcant dos dels acontenyiments importants del monument. En el frontal de l'esquerra i llegint de dreta a esquerra, es veu el signe de l'any “6 canya” (el cartuig té en el marc un torra que significa nugat de dies); continua un cuadrete en un cap de mona que presenta en els seus màrgens dret i superior onze círculs, els quals fan referència el dia “11 mona”. La data està amarrada en una corda, sent jalada per una mà cap al glifo “9 o 10 casa” (la presència del numeral 9 o 10 en la data casa, fa referència a que no recordaven en exactitut la data) i darrere d'este s'observa una atra mà, recolzada en un cuadrete que té un círcul. A açò se li ha interpretat com un ajust calendárico.

En el frontal del costat dret i llegint de dreta a esquerra, es veu el glifo d'un círcul coronat pel signe d'any, i en seguida, un home sedente en robage senzill que no té cap (perque el cos llaurat es troba sobre el tauler a on embonaba el mechó del cap perdut) portant la bossa de sacerdot, el seu nom és “2 moviment” i el seu sobrenom es deu a que està representat com un home carregant mig joc de pilota, “Carregador de l'Univers” (per ser en el joc de pilota a on els astres juguen, i a voltes perden i unes atres guanyen). Entre el personage i el seu nom hi ha una data que és l'any “10 raig solar”, equivalent al dia pedernal del Calendari mexica, segons Alfonso Case, seguit del dia “9 ull de reptil”, que provablement es referix a l'inauguració de la piràmide o a la data en que es mana construir. Este personage és mencionat en atres monolits, per lo que va deure ser un governant molt important de Xochicalco.

El parament del costat Este o la part posterior de l'edifici, està dividit en huit rectànguls, a on cada u té (o va tindre, en el cas dels faltantes) un sacerdot sedente en les cames creuades, sostenint un incensario, i els acompanya un signe de dia en el seu numeral i sobre este es troba un topònim que aludix al poble d'a on ve dit personage. Els sacerdots i els seus topònims, que es trobaven en tot el parament, varen deure ser 28 representants, considerant el tamany dels rectànguls i calculant els que poden cabre en tot el parament. Partint del centre de la part posterior cap a la dreta. El primer sacerdot està acompanyat del dia “5 i glifo no identificat” (els glifos als que els donem el calificatiu de “no identificat” es referixen a signes calendáricos que no apareixen en el periodo posclásico, és dir en el calendari asteca) i sobre est, un topònim que representa una mà o garra. El següent sacerdot té el dia “6  i glifo no identificat“ i sobre ell unes mans tancades que es toquen entre elles pels nuguets, en les nines tenen cintes que pengen; els dos següents rectànguls no existixen. Cap al costat esquerre, es repetix el mateix sacerdot, pero la data és “13 mona“. El topònim sobre el brasero està representat per unes volutes incompletes no identificables. El següent sacerdot té la data “3 canya”, i el seu locatiu és una figura femenina que du un quexquémitl acompanyat d'unes plomes. El següent sacerdot, la figura també du una vírgula allargada, el signe del parla, el glifo d'eclipse i damunt d'est, el topònim en la representació de la part atrassera d'un mamífer i la seua coa; en l'últim cuadrete solament està un fragment de sacerdot.

Continuant la llectura en el costat nort de la piràmide, en el parament superior hi ha una série de rectànguls en els que es veu un personage sedente en les cames creuada que té la vírgula de la paraula, porta una bossa allargada pròpia d'un sacerdot, un tocat en el signe d'any en plomes i front a ell hi ha un topònim del seu lloc d'orige i, avall d'est, una boca oberta que es vol engolir un círcul dividit en quadrants, que simbolisa un eclipse que es va vore en Xochicalco ocorregut l'1 de maig de l'any 664 d. C. [1]. En el cantó noreste el primer rectàngul no té al sacerdot, pero el seu topònim consistix en una bola de plumón, madeixa de fil o de fulls en un cesto i un bastó; el següent topònim no existix; continua un atre en un braç tirant una llança; el que seguix és un animal en cresta, possiblement un camalleó; a continuació, un coyot en una ploma que li recorre de l'orella al nas; el següent topònim de lloc consistix en les extremitats inferiors d'una persona, calçada en huaraches que creuen un riu, continua un element que és alguna cosa que escurre, pero l'absència de color fa impossible la seua identificació; en el penúltim topònim podem observar una liana vegetal en una flor, mentres que en l'últim, estan gravats els membres inferiors d'una persona calçats en huaraches sobre aus.

En el parament sur, hi ha quatre sacerdots precedits pel signe de l'eclipse; solament el quarto té topònim i consistix en un conill parat en les seues pates atrasseres en una chicoteta vírgula. En el parament frontal esquerre de la piràmide, continuen els sacerdots, el glifo de l'eclipse, pero no s'identifiquen els topònims. I en el dret, solament hi ha una pedra llaurada en el cantó que va deure ser d'algun atre lloc de la piràmide, possiblement del temple superior.

En el frontal del temple superior tenim, del costat esquerre, un coyot en un objecte estrany, un guerrer i la data fòc nou 10 canya; mentres que, en el costat dret, tenim un arbre en una gran raïl, un guerrer i la data fòc nou 8 canya. Mentres que en les jambas o laterals del temple es troba dos figures humanes de peu abillades en bragueros, huaraches i una cinta baix del genoll, que usaven els jugadors per a estacar-se durant el joc de pilota. Junt al de la jamba esquerra, hi ha un coyot, un petate i una vasija en herbes, mentres que el de la jamba dreta, està acompanyat d'una chicoteta deidad femenina (per la nariguera que porta, semblara una deidad del pulque) i tres cons en bromera.

En el mur del temple que coronava la piràmide queda una sola escena que nos presenta a una dòna guerrera en la seua Macuahuitl i front a ella, un guerrer sedente en tres fleches, la seua chimalli, bastó de mando en la mà esquerra i una data 7 canya. Del restant del mur del temple, solament queden algunes pedres llaurades en les que es poden observar varis guerrers associats a àguiles i felinos, provablement siga el principi de lo que els mexicas cridarien guerrers àguila i guerrers jaguar. Ademés apareixen vàries dates calendáricas que són fàcilment identificables  sobre el nom: canya, cipactli i casa, pero sobre el numeral no estem segurs si està complet ya que es poden observar faltantes en el llaurat final. També hi ha un glifo que apareix en els murals de Cacaxtla que és un ull emplumado. Per últim, hi ha dos topònims, un en el cantó surest, que consistix en un riu i dins està el cap d'una dòna i en el cantó noreste un atre que és un home menut.

Les alfardas de la piràmide tenen llaurades les escamas ventrales de les serps; provablement el cap d'ofidi estava en la part superior i en l'inferior els crótalos. En els laterals de la alfarda es troba un gran guerrer sedente sobre lo que poguera ser un gran banc en soport, portant el seu chimalli i tot això sobre un camp cultivat.

Archiu:Xochicalco Serpiente Emplumada caps block 7 .jpg

Temple de la Serp Emplumada, costat Nort.

Esteles

En 1962, l'arqueòlec Juan A. Sáenz va descobrir tres esteles quadrangulars en l'Estructura A. Les esteles posseïxen elements com a dissenys, números, noms i signes caledáricos. També tenen una connotació religiosa, en la que es propon que representen als deus del sol, la terra i la pluja. Atres propostes senyalen que pot tractar-se dels ardits de governants.

Estela 1 és una escultura rectangular en la representació principal del deu Quetzalcóatl emergint de les fauces d'una serp, en l'estela es narra un conegut mit nahua sobre la creació, els sers humans del Quint Sol o Era Còsmica. Està vinculada en el cicle del planeta Venus, que en els mits de creació és l'heralt del Sol per ser la primera estrela que apareix de matí, una volta que l'obscuritat ha desaparegut. En la part superior hi ha un cuadrete en el glifo 7 ull de reptil. En la part inferior un rostre en símbols de fòc emergint o obrint per a eixir totalment, en la part posterior s'observen símbols de 9 tochtli i 5 acatl en orde ascendent a un temple; en els laterals hi ha símbols corresponents per a tochtli, acatl, calli i un personage gitat semblat a un Chac mool.

Estela 2 és una escultura cúbica rectangular en mechó basal. En la cara frontal al centre té al deu Tláloc en tocat del símbol del temps; en la part inferior hi ha una bigoteras, els claus característics d'esta deidad, en els costats es varen tallar glifos alusivos a l'aigua i una llengua bífida; en la part superior un cuadrete en un element aquàtic i el numeral 7. En la cara posterior té el numeral 9 raig de sol, una flecha, una mazorca de dacsa, 2 peus ascendint i el símbol del temps, terminant en el numeral 13 raig de sol, el símbol del temps i un cap de zopilote.

Estela 3 és una escultura tallada cúbica rectangular en baix relleu pels seus 4 costats. En la cara frontal es té la representació de Quetzacóatl en el símbol Nahui ollin (4 moviment), i un cor del que ixen 3 gotes de sanc (este mateix element apareix en els murals de Cacaxtla) i el numeral 4; en la cara posterior els numerals 10 i 13 canya en un parell de peus ascendint cada u i en la part superior un temple almenado. En els costats té diversos numerals (canya, casa, kin, mona) i la representació d'un felino en llengua bífida.

Estela 3 escultura interpretada com el autosacrificio de Quetzalcóatl per a crear a la quinta humanitat. La part superior té el símbol 4 moviment, mentres que en l'inferior hi ha un cor trilobulado, similar a aquells representats en Teotihuacán, del com broten tres gotes de sanc.

Estela dels dos glifos feta de roca calcàrea s'ubicada en un adoratorio al centre de la plaça Central, representa en una de les seues cares dos glifos calendáricos: 10 canya i 9 ull de reptil. És provable que la seua importància residixca en l'alusió a la fundació de la ciutat.

Comerç i Especialisació Artesanal

Les rets d'intercanvi entre Xochicalco i atres regions varen ser fonamentalment per al seu desenroll. Esta ciutat va establir relacions en Oaxaca, Guerrero, la costa del Pacífic i l'àrea maya, que li varen permetre convertir-se en una urbs en una complexa especialisació artesanal controlada per l'èlit

Militarisme

El control de les rutes d'intercanvi de bens com les closques marines, les pedres verdes, l'obsidiana o el cacao va generar que durant el Epiclásico es desenrollara de manera significativa el militarisme. L'ubicació de Xochicalco de conte de l'intensitat política de l'época, puix el lloc es troba en el cim de varis cerros des dels que era possible vigilar l'intrusió d'enemics que buscaran desestabilisar el poder de l'èlit.

La guerra per a l'ampara del temple es varen construir terrats, muralles, fossos i cavernes per a la defensa del temple.

Bens de lux

Eren aquells que cada societat considerava especials i que otorguen un estatus a qui els posseïa i utilisava, per lo que provablement varen ser exclusius de l'èlit o d'els qui presidien les cerimònies rituals. Per lo general provenien de regions forànees i implicaven un gran esforç per a conseguir-se i treballar-se. Els més recurrents varen ser les closques i caragols marins, els ornaments i monuments de pedra verda i de metal, aixina com la mica, la pirita i la turquesa.

Archiu:Conchas y Caracoles Marinos.jpg

Closques i Caragols Marins

Museu

Archiu:XochicalcoMuseo. caps block 11

Museu de Zona Arqueològica de Xochicalco

Artícul principal → Museu de lloc de Xochicalco.

El Museu de lloc de Xochicalco és el primer museu ecològic del món. El seu proyecte va iniciar en 1993, i va ser desenrollat per Rolando J. Donada i Lemus, arquitecte mexicà. Les investigacions de la ciutat indígena i la construcció del museu varen formar part del programa governamental per a celebrar els 500 anys del viage de Colón. L'obra va ser terminada el 30 de novembre de 1994 i el museu va ser inaugurat el 10 d'abril de 1996. La zona arqueològica de Xochicalco va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1999.

El museu està assentat en un terreny de 12,676 m², que no conta en servicis urbans d'aigua potable, drenage, ni electricitat. Per això, va deure ser concebut com un edifici autosuficient en els seus servicis i climatisació.

Rogle del Joc de Pilota, mostrat en el museu de lloc.

El museu està compost per tres zones: L'accés, l'estacionament i els jardins exteriors, en una superfície de 4,550 metros quadrats. El pati d'ingrés i els tres jardins interiors, l'àrea dels quals és d'1,237 metros quadrats; i pels espais coberts: el vestíbul d'introducció, el gran finestral de la qual permet admirar la ciutat indígena com si fora part del museu; les seues sis sales d'exhibició, l'innovadora figura de la qual hexagonal proporciona una visió general de tres sales al mateix temps i reduïx els recorreguts del visitant, en comparació a una sala rectangular; la zona administrativa; i el restaurant i els servicis. Estos espais coberts tenen una superfície d'1,870 m².

El museu pot rebre, simultàneament, al voltant de 600 persones, 70 autos i 14 autobusos. El seu cost -1994- va ser de $ 6’000,000.00 de pesos mexicans, equivalents llavors a 1’818,000 dólars americans.

Tot el museu, des dels estacionaments fins a l'eixida cap a la zona arqueològica, està acondicionat per a les persones minusvàlides. Condició que no era usual en Mèxic. Els dispositius ecològics en que conta el museu són: Captació de l'aigua de pluja que cau en els sostres i la seua conducció fins als aljibes, la capacitat dels quals és de 556 metros cúbics. Allumenament 100 % natural, per mig d'domo cenitales, que les seues ductos estan formats per espills. Quan la llum solar disminuïx, l'allumenament és complementat per electricitat generada per celes fotovoltaiques. La temperatura interior és controlada per mig de dobles murs en un espai intermig, que estan perforats en la seua part inferior per a permetre l'ingrés d'aire fresc, el qual -en calfar-se- ascendix i pansa per un doble sostre, per a eixir a l'exterior en el cim de les torres, per mig de l'efecte de tir de fumeral. En l'exterior del vestíbul, hi ha una trave de concret que impedix el pas del sol ponent cap al finestral, el qual té un vidre gris-filtre a l'exterior; un espai intermig per a permetre l'elevació de l'aire que penetra per les separacions del manguete d'alumini que sosté al vidre clar que dona al vestíbul. La conformació i la seua apariència tendixen a mimetizar el museu en els monts que ho rodegen i minimisa la seua presència per a que el museu no competixca visualment en la zona arqueològica.

En la loma propenca a l'esplanada principal del centre ceremonial, s'ubica l'edifici baix conceptes molt definits sobre la seua forma i funció. De l'estacionament s'accedix a un ampli espai que, a través d'un gran finestral, nos oferix una sorprenent panoràmica de la zona arqueològica.

S'ingressa aixina a la primera sala a on pot vore's, en el creuament dels eixos principals que varen generar el proyecte, la maqueta de la zona i iniciar el recorregut per les demés sales. Hi ha també en eixa sala introductòria una maqueta en pedra de mil anys d'antiguetat.

La forma casi triangular dels salons i el seu perpendicular sistema d'allumenament, nos invita a realisar el recorregut en l'orde que els museógrafos han dispost i aixina veem distintes peces que nos conduïxen a través de l'història del centre ceremonial.

A l'eixida del museu, s'aplega a una placeta a on es pot prendre una calçada empedrada cap a les ruïnes, o tornar, rodejant l'edifici i passant junt a la cafeteria, a l'estacionament.

En les sales i passadiços s'ampra l'allumenament natural difonent-la per mig de prismes que la dirigixen a a on és requerida, reduint la necessitat d'allumenament artificial.

Vista panoràmica de part de la zona arqueològica

Bibliografia

• (2010) Archaeology of Native North America, Prentice Hall.

Anònim. (5 d'agost de 2010). Xochicalco i el epiclásico (Morelos). abril 20, 2019, de Mèxic desconegut Sitie web: https://www.mexicodesconocido.com.mx/xochicalco-i-el-epiclasico-morelos.html

• Hirth, K. (2018). Xochicalco durant el Epiclásico. Arqueologia Mexicana, núm. 153, pp. 47-53. Recuperat de https://arqueologiamexicana.mx/mexico-antic/xochicalco-durant-el-epiclasico
• Xochicalco. (2008). Recuperat de https://0-ebookcentral-proquest-com.millenium.itesm.mx/lib/consorcioitesmsp/detail.action?docID=3180805
• Alvarado, C. (2015). L'espai construït i els processos de canvi en la Acrópolis de Xochicalco. Cuicuilco, 22(63), 171-205. Recuperat de http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0185-16592015000200007&lng=és&tlng=és

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zona arqueològica de Xochicalco.

• INAH Institut Nacional d'Antropologia i Història
• [2]