Oaxtepec
Oaxtepec és una població i una localitat en el municipi de Yautepec en l'estat de Morelos, Mèxic. Es troba a 10 minuts de Cuautla, Morelos i en Carretera Federal Ciutat de Mèxic - Cuautla en el quilómetro 78 o per la carretera estatal lliure de Xochimilco. La seua principal indústria són els servicis turístics i l'agricultura.
Toponímia
El nom prové d'un vocable náhuatl: Huax-Tepec; de huaxin: "guaje" (arbre leguminoso de la família de les acacias), tepetl: "cerro" i -c: "lloc". L'interpretació de tot això, generalment ha segut acceptada com: "lloc dels guajes" o "cerro dels guajes". Els cronistes d'Índies varen citar el seu nom com Guaztepeque.[1]
L'anterior interpretació llingüística està conformada en el disseny d'orige precortesiano del símbol utilisat per a referir-se a la població de Oaxtepec, el qual apareix en el Còdex de Mendoza.
Història
Época Precolombina
En 1438, Moctezuma conquista Oaxtepec, prendado de les bellees naturals del lloc, envia mensagers a recórrer tot l'imperi en busca de les plantes i flors més exòtiques, és aixina com va quedar constituït el primer jardí botànic d'Amèrica, cinquanta anys abans que els de Chafa i Pàdua ubicats en Itàlia i cent anys abans que en París, França.
Els emperadors mexicas que, varen establir centres de retir i d'espargiment; les seues aigües termals, en abundant contingut de minerals i rodejades de frondosos amates, formaven un estany natural de riques propietats curativas. També en Oaxtepec varen crear un important jardí botànic en el que cultivaven una gran varietat d'arbres frutales, de flors i de plantes medicinals que varen meréixer l'elogi d'Hernán Cortés.
Zones arqueològiques
A l'arribada dels espanyols i junt en la conquista la població de Oaxtepec es va vore sucumbida per l'extermini, realisat pels conquistadors, fent-la una població de sol 10 mil habitants (50 mil habitants abans de la conquista), els quals sofrien del jou i pagament de tributs a la Corona espanyola. Donada la gran bellea i colorit del poble, els assentaments dins i fòra del Jardí Botànic se situaven en les afores del mateix. Actualment en el lloc a on es va construir el temple Sant Dumenge de Guzmán es troben els basamentos de lo que va anar la piràmide major del Señorío de Oaxtepec.
Dins del lloc conegut com "El Bosc" es troba una piràmide de vigilància i vàries pedres llaurades en a on trobem una pedra en forma d'una serp enroscada i la "pedra del sacrifici", coneguda aixina pels habitants, que en realitat és una pedra matemàtica utilisada per astrònoms asteques.
En el Cerro dels Huajes, ubicat front al panteón de l'actual poble, trobem basamentos i piràmides encara sense explorar per el INAH. En l'Avinguda Sant Joan camine al poblat de Sant Martín també trobem de peu zones piramidals que el pas del temps no ha perdonat.
La Colónia
L'Época de la Colónia i específicament la del Virreinato, durant els sigles XVI al XVII, va construir en l'Estat de Morelos majestuoses i imponents Facendes i Convents Agustinos, Dominicos, i Franciscanos que hui conformen la Ruta dels Convents; en ella s'aprecia el malbarat d'art i sensibilitat de les mans indígenes i de l'art espanyol que, conjuntando esforços i recursos, varen consolidar els dos pilars del règim colonial: l'economia i la religió. Actualment 11 d'estos convents han segut declarats Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO, tal com és el cas del Ex Convent de Sant Dumenge de Guzmán que en 1995 obté este reconeiximent ya que és calificat el millor conservat de l'época.
Exhospital de la Santa Creu
En l'época colonial esta regió va ser un dels principals centres des d'a on els flares franciscanos, dominicos i agustinos varen portar a terme la seua llabor de evangelisació cap al restant de la Nova Espanya. En el mateix poblat de Oaxtepec varen fundar l'Hospital de la Santa Creu, un dels primers en Amèrica, i al que, per la seua fama, acodien malalts des de lluntanes terres, com Guatemala i Perú.
Propenc al lloc a on es desplantó el jardí botànic i els banys de Moctezuma II l'orde hospitalària dels Germans de la Caritat, millor coneguts com els Hipólitos establix en l'any de 1586 l'Hospital de la Santa Creu de Crist, baix la direcció de Fra Dumenge d'Ibarra, home de confiança del fundador de l'orde Bernardino Álvarez.
Quedant aixina en el XVI edificat l'únic hospital en Hispanoamèrica a on s'utilisava per a la curació els coneiximents de medicina hispà-àrap i la herbolaria indígena.
Va ser el XVII l'época del seu esplendor, puix per la seua fama i miraculoses cures va aplegar a tindre 75 llits en us. Desgraciadament a mitan de el XVIII es parla de que l'hospital va ser abandonat, situació provocada per la Corona en suprimir el seu us en l'any de 1820.
Centre Vacacional IMSS Oaxtepec "Adolfo López Mateos"
El Centre Vacacional IMSS Oaxtepec "Adolfo López Mateos", és un complex turístic i de convencions de 120 hectàrees, inaugurat el 28 de novembre de 1964. Està ubicat a 75 minuts de la Ciutat de Mèxic, a una altitut de Plantilla:Altura sobre el nivell de el mar.
Té com a finalitat proporcionar espais per a realisar events com a convencions, exposicions, fires comercials i deportives, dins d'un ambient natural, contant per a això en instalacions i equip multimèdia.
En 1988, el IMSS va licitar 23 hectàrees del Centre Vacacional Adolfo López Mateos IMSS Oaxtepec a l'empresa Promotora de Centres d'Espargiment. En 1999, es va obrir el Parc Aquàtic Oaxtepec (PAO), el qual va ser declarat en fallida en 2011.
En 2014, el IMSS va posar novament en licitació pública el terreny que ocupava el Parc Aquàtic Oaxtepec. En 2016, es va anunciar que Six Flags Mèxic va ser l'empresa guanyadora del contracte d'arrendament, per mig del qual se li va concedir l'us i goge temporal del terreny. El 30 de maig de 2017, va ser inaugurat Six Flags Hurricane Harbor Oaxtepec.[2]
Una de les seues princiales atraccions va ser el seu telefèric,[3] que pels danys provocats pel terremot de 2017 a la torre parlamentària,[4] va tindre que ser demolit.[5]
A finals de 2020, el director de el IMSS, Zoé Robledo, va anunciar l'habilitació temporal del centre vacacional com un alberc per a malalts no greus en COVID-19, a on els derechohabiente varen rebre contes mèdics durant la quarantena, en la finalitat d'evitar cadenes de contagi.[6]
Referències
- ↑ Espai i temps del Museu Regional Cuauhnahuac, Palau de Cortés. Consell Nacional per a la Cultura i les Arts, 2001; pág. XX.
- ↑ Inauguren Six Flags Hurricane Harbor Oaxtepec L'Universal. 30 de maig de 2017.
- ↑ Aixina era... Oaxtepec L'Universal. 31 de maig de 2017.
- ↑ Demolixen Torre Parlamentària del Centre Vacacional IMSS Oaxtepec. Quadratín. 3 de setembre de 2018.
- ↑ Este és el centre vacacional de 70 millons de visitants. El Sol de Cuernavaca. 17 d'agost de 2019.
- ↑ Centre Vacacional Oaxtepec de el IMSS albergarà a malalts de Covid-19 La Jornada. 23 de decembre de 2020.
Bibliografia
- Maldonado Jiménez Druzo, Cuauhnahuac i Huaxtepec (Tlahuicas i Xochimilcas en el Morelos Prehispánico), Morelos, 1990.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oaxtepec» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.