Xochitécatl
Xochitécatl és una zona arqueològica localisada en el municipi de Nativitas, en el sur del estat mexicà de Tlaxcala.[1] Es tracta d'un conjunt de monuments que té una importància singular per constituir un dels assentaments més antics en el vall de Tlaxcala-Pobla. Els monuments i les peces arqueològiques procedents d'este lloc constituïxen una mostra eixemplar del cult a les montanyes i a la fertilitat, traces molt característiques de les religions mesoamericanes.

Xochitécatl va ser el centre ceremonial més rellevant de la població dispersa per la vall i llar de moltes generacions de persones a lo llarc d'aproximadament nou sigles. Els seus inicis es remonten al Preclàssic Mig de Mesoamérica. Va ser abandonada pels seus habitants en el primer sigle de l'era cristiana, a causa de l'erupció del volcà Popocatépetl.[2][3][4]
Toponímia
El nom de Xochitecatl prové de les paraules xochitl, flor i tecatl, lloc, és dir «Lloc de les Flors», o «Lloc del Linaje de les flors». Va ser un important centre ceremonial i ciutat entre el 300 a. C. i el 900 d. C..
Al ponent de Cacaxtla, esta ciutat va ser construïda en la loma del volcà extint Xochitécatl o Xochitecatzin, «lloc del linaje de les flors», en el qual a la seua volta en el seu cim es troba un centre ceremonial dedicat a Tlazolteotl, deesa de la Fertilitat.[2]
Ubicació geogràfica
La zona arqueològica de Xochitécatl es troba situada en el lomerío homònim que s'alça en el nort del vall Poblano-Tlaxcalteca. El centre ceremonial va ser construït sobre el cerro Xochitécatl. Des del seu emplaçament és possible admirar les figures dels tres grans volcans que rodegen la vall: al ponent, l'Iztaccíhuatl i el Popocatépetl i a l'orient, el volcà La Malinche.[2][4] El lloc elegit per a erigir este santuari a la fertilitat es troba entre les dos corrents d'aigua més importants de la regió, és dir, el riu Zahuapan i l'Atoyac.[5]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Tlaxcala|20px|Vore el portal sobre Tlaxcala]] Portal:Tlaxcala. Contingut relacionat en Tlaxcala.
- Cacaxtla
- Ocotelulco
- Tecoaque
- Cerrito del Chiquihuite
Referències
- ↑ Hirth 2005
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Morales Gómez 1998
- ↑ INAH Bulletin [enllaç trencat] 25 May 08, accessed 8 December
- ↑ 4,0 4,1 Serra Puche & de la Torre, 2002 Cacaxtla i Xochitécatl (Guia de viagers), 4 de juliol de 2008
- ↑ David M. Carballo, "Del Preclàssic al Epiclàssic en Tlaxcala", in Arqueologia Mexicana, number 139, 2016.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xochitécatl» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.