Chalcatzingo

Chalcatzingo

Chalcatzingo és un jaciment arqueològic localisat en el vall de Morelos, en l'estat mexicà homònim. Chalcatzingo va tindre la seua época d'apogeu durant el periodo Preclásico Mig i Tardà de la cronologia mesoamericana. El lloc és àmpliament conegut pel seu important acervo d'art monumental i iconografia d'estil olmeca. Localisat en la part meridional de les terres altes del centre de Mèxic, es calcula que l'assentament va ser fundat al voltant de el Plantilla:SIGLO Al voltant de el Plantilla:SIGLO, els pobladors del lloc varen començar a produir obres artístiques i arquitectòniques en les que es pot notar una important influència de la cultura olmeca. En la seua época de florecimiento, entre els sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO, la població de Chalcatzingo oscilava entre cinccentes i mil persones. Despuix de el Plantilla:SIGLO, l'assentament va començar una etapa de decadència.

El centre ceremonial de Chalcatzingo comprén una superfície d'aproximadament 40 ha. Va ser construït en una fèrtil planicie al peu de dos prominència orogràfiques: el cerro de Chalcatzingo i el cerro Prim. El primer d'ells té evidència de haver segut un espai ritual de primera importància per als antics habitants de la regió. El clima en la vall de Morelos és una miqueta més humit que en el restant de les terres altes del centre de Mèxic. Un manantial en la falda dels cerros proveïa d'aigua potable als habitants de Chalcatzingo.

Chalcatzingo ocupava una important posició com a nodo de les rutes comercials que conectaven a Guerrero, el vall de Mèxic i les terres baixes en el Golf de Mèxic. Este centre ceremonial és un dels més importants en evidència de l'estil olmeca fora de l'àrea nuclear de la costa del Golf de Mèxic, junt en Teopantecuanitlán i les grutas de Juxtlahuaca i Oxtotitlán.

Despuix de les primeres exploracions arqueològiques realisades en el jaciment en 1934 per l'arqueòloga Eulalia Guzmán, en 1972 va sorgir el Proyecte Chalcatzingo, una proposta conjunta de l'Universitat d'Illinois i l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), dirigit pels arqueòlecs David Grove, Raúl Arana i Jorge Angulo, els qui varen realisar treballs en distints sectors del lloc, que varen incloure el descobriment i la descripció de diferents monuments en pedra, que en alguns casos poden considerar-se com a esteles o part d'altars.

Despuix de quatre anys d'investigació, els resultats es varen donar a conéixer en el llibre Ancient Chalcatzingo, en el qual Angulo i Grove descriuen els monuments coneguts fins a eixe moment, i els otorguen una numeració segons l'orde en que varen ser trobats.

Descripció

Archiu:Paisaje del cerro Ancho (o Chalcatzingo).jpg

Panorama del cerro Ample o Chalcatzingo.

La zona arqueològica va ser donada a conéixer en 1934 despuix d'una tromba que va deixar al descobert el relleu conegut com el rei. Després, estudis posteriors realisats al lloc arqueològic varen revelar que la zona arqueològica Chalcatzingo existia des de 3,000 anys a. C. fins als nostres dies.

Chalcatzingo es localisa entre els cerros Prim i Ample (o Chalcatzingo), en el municipi de Jantetelco, a l'orient del estat de Morelos, Mèxic. Encara que existix evidència d'ocupació humana des de el Plantilla:SIGLO, solament fins a el Plantilla:SIGLO començaria l'apogeu d'este que va ser un dels principals centres ceremoniales del Preclásico en l'Altiplano Central mexicà.

Es calcula que l'assentament va ser fundat al voltant de el Plantilla:SIGLO, encara que la seua época d'esplendor es va presentar fins a el Plantilla:SIGLO, durant el periodo Preclásico Mig i Tardà de la cronologia mesoamericana. En esta época, Chalcatzingo ocupava una important posició com a nodo de les rutes comercials que conectaven a Guerrero, la vall de Mèxic i les terres baixes en el Golf de Mèxic. El florecimiento de Chalcatzingo va ocórrer en el moment en que La Venda, Tabasco, també experimentava la seua época de major apogeu, i és segur que hi haja hagut relació entre abdós poblacions pels testimonis artístics d'estil olmeca que s'han localisat en els voltants de Chalcatzingo.

Archiu:Piramide de Chalcatzingo.JPG

Piràmide de Chalcatzingo, restaurada fa pocs anys.

A pesar de les senyes que es puguen oferir sobre esta zona arqueològica, comparable en antiguetat en alguns atres civilisacions de gran esplendor, es té en l'abandó, no se li promociona lo suficient i les persones que ahí es troben conten en llimitada informació en referència a la zona arqueològica. Actualment es té un chicotet desenroll d'interés turístic per a incentivar l'assistència a este gran lloc que es troba en un racó un tant oblidat de l'estat de Morelos.

La zona arqueològica està integrada per una plaça central, denominada Terrat 1, en la qual es localisaven les residències dels membres de l'èlit gobernant. Un atre conjunt arquitectònic de Chalcatzingo és el Terrat 25, que conta en un pati afonat similar al de Teopantecuanitlán. En el centre del pati es troba un altar en reminiscència d'alguns trobats en La Venda i San Lorenzo, en l'àrea nuclear.

L'Estructura 4 és la major de les construccions de Chalcatzingo. Es tracta d'una construcció de planta casi quadrada, d'aproximadament 70 metros per costat. En els voltants d'este edifici s'han descobert enterrament de personages d'alt estatus, els quals portaven ornaments de jade i espills de magnetita. La major part dels enterrament de Chalcatzingo s'han localisat baix els pisos de les cases, tots ells en elements que han permés conéixer la diversitat i les jerarquia en la societat preclásica de Chalcatzingo.

La cantitat de monuments del periodo Formatiu mig trobats en Chalcatzingo es veu superada solament per la trobada en els centres olmecas de Sant Lorenzo i La Venda. Inclús podria sorprendre als mayistas saber que entre els monuments de Chalcatzingo es conta el primer eixemple d'una estela tallada associada en un altar redó en tota Mesoamérica.

No obstant, Chalcatzingo cobra notorietat per la gran cantitat de petroglifos i relleus que s'han trobat en la regió. Fins a 2005 es coneixien 37 petroglifos procedents d'esta regió, mateixos que s'han trobat en la zona habitacional com en els cerros que varen abrigar la població. S'han realisat croquis dels gravats trobats en Chalcatzingo, encara que alguns dels petroglifos es troben deteriorats per la realisació de mòles que desgasten el treball sobre la roca.

Es discutix la naturalea de la relació entre els establiments olmecas de la zona nuclear i uns atres que, com Chalcatzingo, es trobaven a centenars de quilómetros de distància de les principals ciutats de la costa del Golf durant el Preclásico Mig. Alguns autors opinen que la difusió de l'estil olmeca en regions com a Guerrer i el centre de Mèxic es va deure a una expansió política de les ciutats olmecas; uns atres suponen que l'estil olmeca va ser una conseqüència de les rets que es varen establir entre els pobles del Preclásico Mig a lo llarc de tota Mesoamérica.

De fet encara que en Guerrero i Morelos l'impronta olmeca és més visible —com demostren Teopantecuanitlán i Chalcatzingo—, no es deu deixar del costat que s'han trobat peces arqueològiques d'estil olmeca en llocs com els Valls Centrals d'Oaxaca, Takalik Abaj (Guatemala), Plaja dels Morts i Olancho (Hondures), Chalchuapa i Les Victòries (El Salvador). Per a Kent Flannery, la difusió de l'estil olmeca es deu al seu us com a símbol de prestigi entre els grups d'èlit en les regions a on va ser apareixent, que es trobaven interconectadas entre sí en virtut de les rets polítiques, comercials i de parentesc que es varen ser teixint en el marc de l'emergència de la vida urbana en Mesoamérica.

Qualsevol que haja segut la relació entre l'àrea nuclear olmeca i Chalcatzingo, esta zona arqueològica concentra una important cantitat de testimonis sobre les creències religioses dels pobles mesoamericanos del Preclásico Mig. Per l'importància d'estos vestigis, va ser declarada Zona de Petroglifos Arqueològics pel govern de Mèxic en 2002, de modo que es troba baix vigilància de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) de Mèxic.

Petrograbados de Chalcatzingo

Archiu:Chalcatzingo Monument 1 El Rey.svg

Dibuix del petroglifo 1 de Chalcatzingo, també conegut com El Rei o El Portador de l'Aigua.

Archiu:Chalcatzingo1.jpg

Baix relleu I

Les dos eminències que custodien Chalcatzingo aparenten una montanya hendida, que d'acort en algunes interpretacions de l'iconografia olmeca, és l'entrada al món dels morts. Igualment, la montanya dividida és un símbol que apareix en atres mitologia mesoamericanes posteriors, com el lloc d'a on brota la dacsa. Varis dels petroglifos de Chalcatzingo s'han localisat en els voltants dels cerros, lo que mostra el paper simbòlic que estos varen tindre com a objecte de cult dels antics habitants d'este emplaçament.

En la part plana es troben vàries esteles en ilustracions. La majoria dels relleus (es coneixen 34) s'ubiquen en superfícies de roca casi verticals al peu de la montanya. Més vesprada varen ser parcialment coberts o moguts. Un atre grup de talles de roca es troba al nort de la primera i varen ser fets en la superfície de pedres grans. És interessant la representació de persones en elements Olmeca, provablement gobernant locals.

Petroglifo 1

És el Grup de l'Aigua Danzante. El primer grup de relleus va ser trobat en les ales del cerro de Chalcatzingo. Tots ells tenen en comú el tema de la fertilitat i la pluja. Esta és la raó per la que Kent Reilly li va cridar Grup de l'Aigua Danzante. El grup integra el més conegut dels relleus de Chalcatzingo, conegut com El Rei, que és un gravat de tamany natural en el que s'observa a un home assentat en l'interior d'una cova. El punt de vista de l'escena és lateral, de modo que la caverna és representada més be per un tall travesser que, ademés, és la representació de les fauces d'un jaguar. L'entrada a la cova es localisa front al personage sedente, a la dreta de l'image. D'ella ixen volutes (potser indicant que el home està parlant o fent alusió al vent). Sobre la caverna es troben representats uns objectes estilisats que semblen ser núvols, d'elles cauen gotes d'aigua.

Una atra interpretació. Es mostra una figura molt senzilla (també es veuen vàries plantes damunt de la cova), fluïxen grans volutes d'aire cap al centre de la cova. En la cova, una persona en gran tocat s'ubica en un tro de pedra. Sosté un objecte quadrat en volutes en abdós mans front al pit. Esta actitut es troba en freqüència en representacions de olmecas. L'escena té damunt tres objectes que representen provablement núvols. En qualsevol cas, moltes gotes cauen d'elles. El tema de gotes de pluja es repetix en atres relleus.

El segon grup

El segon grup de petroglifos de Chalcatzingo consistix en baix relleus que varen ser tallats en la roca en el peu de la montanya. Es tracta d'un conjunt major que el de l'Aigua Danzante (llevat El Rei o Portador de l'Aigua). Les imàgens bàsicament representen criatures fantàstiques, entre les que predominen figures humanes delineadas.

Petroglifo 2

Archiu:Chalcatzingo Stela2.jpg

Estela 2: Jaguar en figura humana

Archiu:Chalcatzingo Rel. II.jpg

Relleu II (girat 90°)

Es troba a l'oest d'este conjunt de gravats. Representa quatre sers humans. Tres d'ells es troben de peu, i el quarto està en posició sedente sobre el sol. Tots ells porten caraces, encara que el que es troba assentat, a la dreta dels atres tres, du la caraça en la seua nuca. Els tres personages que es troben de peu porten llances o macanas. El pentinat d'un d'ells guarda un gran semblat en els ornaments dels jaguars en el Petroglifo 4, per lo que es infiere que abdós escenes es troben relacionades.

Es tracta de roca fortament erosionada roca, és una escena en dos Jaguars atacant a dos persones. Els Jaguars tenen un tocat en el cap. Per baix de la part superior (la figura rotada) aparentment hi ha persona indefensa en els braços estirats. El Jaguar inferior és difícil de vore, la punta de la coa sembla separada i sagnant.

Petroglifo 3

Representa a un felino prop d'una planta en forma de cactus, que no ha segut identificada. Provablement hi ha una figura humana relacionada en el conjunt, encara que açò no pot ser definit encara a causa de la deterioració sofrida pel relleu.

Petroglifo 4

Representa a dos felinos que ataquen a dos sers humans. Les figures humanes estan en front i a curta distància dels felinos, lo que indica que provablement es tracte d'assuts dels mateixos. Els felinos tenen els claus esmolats i les seues garres apunten als dos sers humans. Apareixen ornamentados en varis elements, entre els seus ulls mostren una figura en forma de equis, lo que podria sugerir que es tracta d'una image relacionada en el cult al sol.

Petroglifo 5

Representa la figura d'un reptil, que provablement és la Serp Emplumada de la mitologia mesoamericana. Esta criatura està devorant o desmembrando a un ser humà i posseïx un llarc hocico en grans claus. Unes marques triangulars que es dirigixen cap a la coa semblen ser ales.

Petroglifo 6

Archiu:Chalcatzingo Rel. VI.jpg

Baix relleu VI

Simbolisa plantes exuberantes, per la representació molt realista de branca de planta de carabassa.

Petroglifo 7

Archiu:Chalcatzingo Rel. VII.jpg

Baix relleu VII

Un núvol de gotes de pluja caent és representada en este gravat. Fins ara, no hi ha un interpretació convincent nominada per a l'essència de la caiguda de gotes d'aigua.

Petroglifo 9

És una escultura que sembla representar la cova mitològica a la que fa referència el petroglifo 1, encara que vista des d'una perspectiva frontal. L'escultura és aplanada i posseïx un gran forat en el centre que correspon a l'entrada de la caverna. Sobre el forat es troben els ulls de la criatura, de modo similar a com estan representats en el Petroglifo 1.

Petroglifo 13

Va ser el quint en ser trobat pels arqueòlecs, encara que és el sext del conjunt. S'ubica prou més avall que el restant de les imàgens. Representa a un ser sobrenatural antropomorfo, tocat d'acort en l'estil iconográfico dels olmecas. Com El Portador de l'Aigua, este personage es troba assentat en l'interior de les fauces d'una criatura sobrenatural.

Petroglifo 21

També conegut com a Estela de la Reina és la més antiga representació d'una dòna en l'art monumental de Mesoamérica. És l'image d'una dòna abillada en pozahuanco, sandalias i el cap cobert per un mantón. Porta un bulto adornat en bandes. L'image ha segut interpretada com a representació de la dot matrimonial.

Petroglifo 31

Representa un felino sobre un ser humà, provablement es tracta d'una escena en la que este animal està atacant a el home. L'estil és prou hierático en comparació al moviment del Petroglifo 4. Tres gotes de pluja, representades de la mateixa manera que en el relleu de El Rei, cauen des de la part superior de l'image, lo que provablement és una metàfora del sacrifici humà i el cult a la fertilitat. D'acort en Grove, estos relleus ilustren una seqüència d'events mítics rellevants per a la cosmogonia de la gent de Chalcatzingo.

Bibliografia

• Diehl, Richard (2004). The Olmecs: America's First Civilization, Londres: Thames & Hudson. OCLC 56746987. ISBN 0-500-02119-8.
• Evans, Susan Toby (2004). Ancient Mexico & Central America: Archaeology and Culture History, Londres: Thames and Hudson. OCLC 55125990. ISBN 0-500-28440-7.
• Flannery, Kent (1968): «Archaeological Systems Theory and Early Mesoamerica.» En Betty Meggers (coordinadora), Anthropological Archaeology of the Americas Anthropological Society of Washington.
• Gai, Carlo T. E. (1971). Chalcacingo, Graz, Àustria: Akademische Druck-o. Verlagsanstalt.. OCLC 333856.
• Grove, David C. (1999). «Public Monuments and Sacred Mountains: Observations on Three Formative Period Sacred Landscapes», David C. Grove and Joyce, Rosemary A. (coordinadors) (ed.). Social Patterns in Pre-Classic Mesoamerica: a symposium at Dumbarton Oaks, 9 and 10 October 1993 (PDFPDF), Dumbarton Oaks etexts edició, Washington D. C.: Dumbarton Oaks Research Library and Collection, pp. 255–300. OCLC 39229716. ISBN 0-88402-252-8.
• Harlan, Mark E. (1987). «Chalcatzingo's Formative Figurines», David C. Grove (Ed.) (ed.). Ancient Chalcatzingo, Austin: University of Texas Press, pp. 252–263. OCLC 59802706. ISBN 0292703724.
• Reilly, F. Kent, (1991), «Olmec iconographic influence on the Symbols of Maya rulership: An Examination of Possible Sources.» En Sixth Palenque Round Table, 1986 editat per Merle Greene Robertson i Virginia M. Fields .
• Reilly, F. Kent, (1996), «The Lazy-S: A Formative Period Iconographic Lloen to Maya Hieroglyphic Writing.» En Eighth Palenque Round Table, 1993 editat per Martha J. Macri i Jan McHargue.
• «Studies in Olmec Archaeology.» En Contributions of the University of Califòrnia Archaeological Research Facility número 3, agost de 1967.