Chalchuapa

Chalchuapa

Chalchuapa (el topònim del qual prové de l'idioma náhuat i significa 'Riu de jade' o 'A on abunda el jade') és una ciutat i un districte del municipi de Santa Ana Oest en el departament de Santa Ana, en la zona occidental d'El Salvador, a 13 km a l'oest de la ciutat de Santa Ana i a 78 km de Sant Salvador. En una elevació de 720 m s. n. m., té una extensió territorial de 165.76 km². El tipo de sol dominant és el rural en el 98% (162.27 km²) i l'àrea urbana municipal en el 2% (3.31 km²).

Població i canvi poblacional en Chalchuapa

Cens	Població	Canvie	Percentage
2007	74 038	N/D	N/D
2024	74 025	-13	-0.01%

Toponímia

El topònim de Chalchuapa prové de l'idioma náhuat. Està compost de les raïls Chalch, apòcop de chalchihuit que significa jade, hua, significant possessió en abundància, i pa, sufix locatiu.

Geografia física

Mapa de relleu del municipi de Chalchuapa, Santa Ana, El Salvador.

Llimita al nort en el departament de Jutiapa, Guatemala; a l'est, en els districtes de Candelaria de la Frontera, El Pervindre, Sant Sebastià Salitrillo i Santa Ana; al sur en Nahuizalco i Juayúa (abdós del departament de Sonsonate); i a l'oest en Sant Lorenzo, Atiquizaya i El Refugi (tots pertanyents al departament de Ahuachapán). Es troba ubicat entre els 14˚09’25” i els i 13˚50’56” de latitut nort, i entre els 89˚37’16” i 89˚44’47” de llongitut oest.

La ciutat de Chalchuapa està assentada en la vall central del districte. La partix nort i sur són prou montanyoses, en una série de cerros, entre els que es destaca el del Gorc, el Chucamitepeque, el Divisadero, El Pital, Mala Cara i el volcà Chingo en la frontera en Guatemala; la regió meridional té altures superiors a 1800 m s. n. m. en els Cerros de les Granotes, L'Àguila, Les Creus i Ayeco.

Història

Época prehispánica

Sediment provinents de l'Estany Cuzcachapa, mostren que para al voltant del 2000 a. C. per primera volta ocorre una disminució d'arbres i un aument en l'aparició de polen de dacsa pel començ de l'agricultura. Posteriorment, al voltant de l'1,500 a. C., s'evidencia que ademés de la sembra de dacsa, hi ha una tala de boscs, crema de material orgànic i una erosió incrementada, lo que evidencia el començ de la sedentarización de les poblacions.

Para al voltant de l'1,200 a. C. hi ha evidència de ceràmica en la ribera nort de l'estany Cuzcachapa i en el lloc arqueològic El Trapiche; lo que es coneix arqueologicamente com a fase Tok, i en lo que dona inici el periodo preclásico primerenc (1200 a. C. a 900 a. C.). Esta ceràmica, és molt semblada a la de Chiapas i la costa pacífica de Guatemala, lo que recolza l'interpretació de que estos primers habitants procedien de la regió del llitoral pacífic (entre Chiapas i Guatemala), i que provablement eren parlants d'alguna llengua Zoque i practicantes de la cultura Mokaya. Estos primers habitants es vorien influenciats per la cultura olmeca, sobretot en el preclásico mig (900 a. C.-650 a. C.) que és quan comença a edificar-se el centre ceremonial del Trapiche en la construcció de la piràmide principal (l'estructura E3-1).

A partir del periodo preclásico tardà (650 a. C. a 200 d. C.), Chalchuapa va ser habitada per grups mayas, molt provablement parlants d'una llengua del grup cholano (al que pertany el chortí) ya que a eixe grup pertanyia la llengua parlada en Kaminaljuyú, que era el lloc que tenia gran influència en l'àrea; aixina mateix, durant esta época, el centre ceremonial s'estendria fins al lloc de Casa Blanca, i començaria a elaborar-se la ceràmica Usulután que es convertiria en un dels principals utensilis de l'época.

En l'inici del periodo clàssic (200 a 600 d. C.), serien abandonats El Trapiche i Casa Blanca (este últim fins a l'inici del clàssic tardà, 600 a 900) i el centre ceremonial es traslladaria al Tazumal, a on es construiriría la piràmide principal (l'estructura B1-1). Al mateix temps que la població es voria influenciada per Teotihuacán i Copán; esta última eixerciria una gran influència en la població durant el clàssic tardà, com s'observa en la presència de la ceràmica Copador, i més encara en un flasco trobat en la tomba 22 de Tazumal que va ser dedicat al duodècim governant de Copán K’ahk’ Uti’ Witz’ K’awiil (també conegut com Chan Imix Kʼawiil o Fum Jaguar, qui va governar del 8 de febrer del 628 d. C. al 18 de juny del 695 d. C.).

En el periodo posclásico primerenc (900 a 1200), després del colapse maya, seria ocupada per grups provablement nahuas, que rebrien influència de Tula; en eixa época s'ampliaria el centre ceremonial fins a la zona de l'estany sec, i s'afegirien més estructures a Tazumal (l'estructura B1-2, el joc de pilota, i atres dos estructures que ya no existixen).

A inicis del posclásico tardà (1200 a 1524), seria ocupada per grups pipiles i mayas pokomames. Tazumal seria abandonat, i la població es mouria cap a prop del centre de la localitat actual; i passaria a ser un dels altépetl o províncies del Señorío de Cuzcatlán. En la localitat, s'establirien llocs com Peñate i Pampe, que estaven constituïts per places rodejades d'estructures allargades (pertanyents a un respectiu linaje d'un calpulli) i estructures ceremoniales menudes.

Época colonial

Chalchuapa, junt en les demés poblacions del Señorío de Cuzcatlán, seria conquistada i pacificada pels espanyols en l'any de 1528, quan es va establir la segona vila de Sant Salvador. Per a 1532, segons la Relació de Marroquín, Chalchuapa tenia com encomendero a Juan de Arevalo; contava en unes 300 cases, lo que significa que tenia uns 1500 habitants (en lo que s'estima que per a 1520, abans de la conquista, tenia uns 3000 habitants); el seu altepétl o província comprenia aproximadament 62,53 km² (i també inclouria a Atiquizaya); i els seus pobladors es dedicaven a cultivar dacsa, cacao, cotó i producír roba.

En l'any de 1550, segons la taxació de tributs portada a terme pel president de la Real audiència dels Confines en Guatemala Alonso López de Cerrato, el poble tenia uns 350 habitants. Més alvance, en 1569, el bisbe de Guatemala Bernardino Villalpando consagraria la parròquia de la localitat a Santiago Apòstol, lo que duria a la concentració de la població al voltant d'ella.

El 9 de maig de 1586, fra Alonso Ponce, durant la seua visita als convents franciscanos entre Mèxic i Nicaragua en calitat de comissari general de l'Orde de Sant Francisco, va passar per Chalchuapa (que cride Chalchuapan) despuix d'eixir d'Ahuachapán i passar per Atiquizaya. Segons el flare, el poble era gran i en el ya residia un clerc. Va descriure que en el poble hi havia molts jícaros i que el llaurat de les jícaras per a fer escudillas, cazuelas, tasses i atres gots usats per a consumir el chocolate i atres begudes de cacao era el treball comú d'indis, negres i encara d'espanyols pobres. Estes jícaras convertides en utensilis i pintats eren venudes a preus cars i dutes fins a Mèxic i atres parts de Nova Espanya. Despuix de detindre's un temps en el poble, el flare va proseguir a Santa Ana.

D'acort a la relació geogràfica feta en 1740 per l'alcalde major de Sant Salvador, Manuel de Gálvez Corral, el poble de Santiago Chalchuapan tenia una població de 340 indis i 225 ladinos, mulatos i mestizos, i soldats de dos companyies de recobre per a les costes. Tenia abundants collites de dacsa, frijoles, cotó i criança de gallines.

Pos-independència

El municipi de Chalchuapa va formar part del departament de Sonsonate. Per estar situada en la ruta que conduïx de Guatemala a Sant Salvador, el poble va ser ocupada per tropes vàries voltes.

El 14 de juliol de 1827, l'eixèrcit federal al mando del general Manuel José Arce va invadir el territori salvadoreny i va ocupar la plaça de Chalchuapa. El 19 d'octubre, l'eixèrcit federal acantonat en Chalchuapa va sofrir la deserció de les tropes santanecas i sonsonatecas, i despuix d'este succés, varen evacuar la plaça.

El 29 de giner de 1828, l'eixèrcit federal, a les órdens del brigadier Manuel de Arzú, va invadir el territori per tercera volta en 3000 soldats i va ocupar la plaça de Chalchuapa sense resistència. En març, a les set del matí, 3000 soldats salvadorenys a les órdens del general Rafael Merino varen atacar l'eixèrcit federal en Chalchuapa.

En 1830, la població va sofrir una epidèmia de pigota, i en 1837 va sofrir una epidèmia de còlera morbus.

En l'informe de millores materials del departament de Sonsonate fet pel governador Teodoro Moreno el 21 de juny de 1854, va notar: "S'ignora l'estat de les seues obres a causa de no haver remés el seu informe el Sr. Alcalde 1º, a qui se li va declarar incurso en la multa de 10 pesos, sense perjuí de remetre-ho dins de huit dies."

En l'informe del 6 de setembre el governador Tomás Medina, va notar: "S'han empedrado cent i tantes vares en la part de Barranca Fonda que correspon a la jurisdicció de dit poble, havent-li donat huit vares d'ample. S'han compost els camins nomenats Tres-Ceibas i els demés que li corresponen."

En l'informe del 12 d'octubre, el governador Tomás Medina, va notar: "Es va concloure el empedrado que li correspon de la Barranca Fonda."

Durant l'administració del senador president José María Peralta, se li va conferir el títul de vila per acort llegislatiu de l'11 de febrer de 1859.

En l'informe del governador del departament de Santa Ana, Teodoro Moreno, fet el 31 de decembre de 1858, es va informar que s'havia conclós un pont de mampostería de 30 vares de llarc i 7 d'ample sobre el riu Sant Joan en el camí de Guatemala i que solament faltava que es concloga l'obertura del carrer per a que es transite per ell.

L'alcalde electe per a l'any de 1863 era el senyor don Eligio Escobar.

En 1867, el sector agrícola del municipi va produir 1,540 quintales de café (procedents de 132 finques de café), 1,028 quintales de mascabado, 337 quintales de tabac i 4,053 arroves de sucre.

Durant l'administració del president Rafael Zaldívar, se li va conferir el títul de ciutat per decret llegislatiu del 15 de febrer de 1878.

El 29 de decembre de 1896, la Cartera de Beneficencia de la Secretaria de Facenda i Crèdit Públic, Foment i Justícia aprova els Estatuts de l'Hospital de Chalchuapa fets el 21 de decembre pel president del nou establiment, Julián Carazo, i els seus socis.

Demografia

Actualment (2024) conta en una població de 74.025 habitants, de les quals 34.709 són hòmens i 39.316 són dònes, segons el Banc Central de Reserva.

Política

El seu alcalde municipal actual és l'ingenier Jorge Morán.

Economia

Els habitants del districte de Chalchuapa viuen principalment d'activitats agrícoles i del comerç. Els cultius de major importància són el café, grans bàsics, canya de sucre, pastures i frutes cítriques. Es practica la criança de ganado vacú, porcí i d'aus de corral.

Les indústries més importants són: el benefici de café, el qual es porta a terme en els centres beneficiadores: EL Tazumal, Les Victòries, Cuscachapa i Sant Ignacio; l'azucarera, per a la qual es conta en l'ingeni de la Magdalena; fàbriques de roba, calcer, productes làcteus, tubos de ciment i atres materials de construcció.

El comerç és molt actiu, degut a que la comprensió municipal és limítrofa en la república de Guatemala.

Transports

La ciutat de Chalchuapa es comunica per carreteras pavimentadas, en les poblacions d'Atiquizaya, Torí, Ahuachapán, Sant Sebastià Salitrillo i Santa Ana; per carretera de terra, en poblacions com El Pervindre. Camins veïnals enllacen la capçalera municipal en Cantonés i caserius.

Els carrers són pavimentadas, adoquinar, empedradas i de terra, les més importants són el carrer General Ramón Flores i avinguda 2 d'abril.

Patrimoni i arqueologia

Ruïnes del Tazumal, Chalchuapa. L'assentament precolombino més important del Salvador

Estructures de Tazumal

Chalchuapa conta en un patrimoni cultural que data de l'época prehispánica. Mentres que l'arquitectura colonial s'observa en la parròquia de Santiago Apòstol, la qual posseïx una estàtua de l'apòstol Santiago el major que data aproximadament de 350 anys d'antiguetat, i un museu d'art religiós a on es poden admirar joyes d'orfebreria i escultura, aixina com documents històrics d'esta ciutat.

Llocs Arqueològics

L'ocupació prehispánica de la ciutat s'observa en llocs com Tazumal, Casa Blanca, El Trapiche, Les Victòries, Peñate, Estany Sec i Estany Cuzcachapa, entre uns atres, que mostren que la ciutat va travessar tots els periodos de l'época precolombina, sent per això una de les poblacions en ocupació humana més antiga i contínua en El Salvador. Per això, en les afores del territori chalchuapaneco afloren a la superfície els vestigis materials d'estos antics grups que varen habitar la zona; entre estos s'han trobat peces de ceràmica, gravats, pedres tallades, jade i obsidiana.

Les investigacions arqueològiques han demostrat que l'actual ciutat de Chalchuapa té per lo manco 3200 anys d'ocupació humana contínua. El registre d'este llarc passat inclou una àmplia varietat de traces arqueològiques, incloent varis grups d'arquitectura monumental relacionats en diferents periodos de la prehistòria de la comunitat. Tres d'estos grups estan actualment protegits, incloent els dos del periodo preclásico tardà (400 a. C. - 200 d. C.) del Trapiche i Casa Blanca; i el del clàssic al postclásico enjorn del Tazumal (200 - 1200 d. C.). Per un atre costat, la localitat posseïx també importants eixemples d'arquitectura dels periodos colonial i republicà.

Els jaciments arqueològics més destacats de l'época prehispánica són:

Lloc	Ocupació principal
Estany Cuzcachapa	Seqüència estratificada d'1,200 a.c. a 1524 d. C.
El Trapiche	Periodo preclásico
Bolinas	Periodo preclásico
Les Victòries	Periodo preclásico
Casa Blanca	Periodo preclásico tardà i clàssic tardà
Tazumal	Periodo clàssic a posclásico primerenc
Amulunga	Periodo clàssic
Nou Tazumal	Periodo posclásico primerenc
Estany Sec	Periodo posclásico primerenc
Peñate	Periodo posclásico tardà

Monuments arqueològics

Artícul principal → Anex:Monuments arqueològics de Chalchuapa.

Entre els monuments prehispànics, del periodo preclásico, destaquen: el monument 12 o pedra de les Victòries, trobat en el lloc homònim, que conta en representacions de figures humanes d'estil olmeca, que ha segut datada per al preclásico mig (900 a. C. a 650 a. C.) i que és un dels eixemples més meridionals coneguts en Mesoamérica d'esta cultura; dos péntols d'esteles mayas trobats en El Trapiche (el monument 1, a on es pot llegir el símbol d'un uinal, un més maya; i el monument 51, a on es llig la data 7 baktún, que correspon a un cicle de 394 anys), datats per al preclásico tardà; escultures de barrigones trobades en El Trapiche i Casa Blanca, els monuments 7 del preclásico mig i 36 del preclásico tardà respectivament; i vàries escultures de caps de jaguar, del preclásico tardà, trobades en diferents zones de la localitat, com els monuments 3, 47 i 48 provinents en El Trapiche i la disposició del qual simbolisava el naiximent, mort i renaixença del sol.

En el periodo clàssic, específicament en el clàssic tardà, destaca el monument 21, una estela maya completa trobada en Tazumal, coneguda popularment com la verge de Tazumal, pero que en realitat retrata de front a un governant i que seria del clàssic tardà. Mentres que en el posclásico, específicament el posclásico primerenc, destaquen dos Chac mool, monuments 23 i 24, similars als trobats en Tula (capital de la cultura Tolteca) que varen ser trobats en Tazumal; aixina com una estàtua de ceràmica, del grup Les Lajas, de la deidad nahua Xipe Totec que procediria de l'estany sec.

Fases culturals

Per a un millor enteniment de l'evolució cultural de les poblacions prehispániques de Chalchuapa, s'han dividit les distintes traces i característiques culturals que es van donant en el transcurs del temps, principalment pel que fa a l'alfarería, en distintes fases successives. Estes fases i els seus respectius grups de ceràmica són:

Periodo	Fase	Ranc de dates	Grups de ceràmica
Preclásico primerenc	Tok	1,200 a. C. a 900 a. C.	Sacacoyo, Cinquera, Ataque, El Congo, Macanse, Lamatepeque, Jocote
Preclásico mig	Colos	900 a. C. a 650 a. C.	Jerónimo, Coquiama, Cutumay, El Congo, Macanse, Lamatepeque, Jocote
	Kal	650 a. C. a 400 a. C.	Lolotique, Jinuapa, Masahuat, Cuitapan, Puxtla, Savana, Guaymango, Cara Bruta
Preclásico tardà	Chul	400 a. C. a 200 a. C.	Jicalapa, Santa Tecla, Olocuilta, Pins, Nohualco, Guaymango, Cara Bruta
	Caynac (faceta primerenca)	200 a. C. a 1 d. C.	Izalco, Mizata, Olocuilta, Santa Tecla, Pins, Albocat, Topozoco (totes elles en abdós facetes), Tepecoyo, Cara Bruta, Nohualco
	Caynac (faceta tardana)	1 d. C. a 200 d. C.	Soyapango, Pajonal, Finquita
Clàssic primerenc	Vec	200 d. C. a 400 d. C.	Huiscoyol, Chilanga, Chiquihuat, Guazapa, Albocat, Pajonal, Finquita, Topozoco
	Xocco	400 d. C. a 650 d. C.	Chapia, Tapalhuaca Gualpopa, Ayutux, Chiquihuat, Guazapa
Clàssic tardà	Payu	650 d. C. a 900 d. C.	Copador, Arambala, Tepeto, Jujutla, Gualpopa, Chiquihuat, Ayutux, Guazapa, Machacal, Campana Clàssic terminal (800-900 d. C.): Cozatol, Guajoyo, Plomiza Sant Joan, Nicoya
Posclásico primerenc	Matzin	900 d. C. a 1200 d. C.	Nunuapa, Metayate, Guajoyo, Chuquezate, Jujutla, Cozatol, Plomiza Tohil, Nicoya, Altar, Les Lajas, Pixixapa
Posclásico tardà	Ahal	1200 d. C. a 1524 d. C.	Joateca, Marihua, Chinautla, Chuquezate, Guajoyo

Vore també: Fases culturals de l'era prehispánica del Salvador i Cultura del Señorío de Cuzcatlán

Divisió administrativa

Cantones

Per a la seua millor administració, el territori es dividix en 20 cantones i 57 caserius, sent els cantones els següents:

Barris

La capçalera del districte es dividix en els barris de: Apaneca, Les Ánimas, Santa Creu, i Sant Sebastià.

Cultura

La ciutat conta en distints llocs recreatius tals com la cancha 20-30, l'Estadi Progresse popularment conegut com "El Model", aixina com restaurants.

Escultismo

Chalchuapa té 1 grup afiliat a l'Associació de Scouts del Salvador, lligada a l'Organisació Mundial del Moviment Scout, el Grup Scout Tazumal #97 va ser fundat en giner de 1970 i a la data té l'unitat de scouts i clan de rovers més numerosa d'occident i de tot El Salvador, en 8 patrulles i 40 membres de clan respectivament.

Vore també

• Rebuig Solís Menéndez
• Departament de Santa Ana
• Club Deportiu Onze Llops

Bibliografia

• (2009) Monografia del Departament de Sant Ana, CNR El Salvador.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chalchuapa.
• Chalchuapa.org