Nou Tazumal

Nou Tazumal és un lloc arqueològic de l'época precolombina ubicat en la ciutat de Chalchuapa, departament de Santa Ana, El Salvador. Va ser lloc residencial i ceremonial del periodo posclàssic primerenc o epiclàssic (des del 900 fins al 1200 DC), sent contemporàneu a la piràmide 2 de Tazumal.

El lloc conta en vàries estructures (plataformes en diferents plantes), entre les quals hi ha 7 quines en la década de 1940s s'ubicaven en la finca El Cuje i que inicialment varen ser incloses en el lloc arqueològic de Tazumal; a estàs després se li sumarien atres descrites per Robert Sharer en la década de 1960s i Shione Shibata en els 2000s. Algunes d'estes construccions ya no existixen pel creiximent de Chalchuapa.

Estructures

Vore també: Monuments arqueològics de Chalchuapa

A inicis de la década de 1940s, John Longyear va tindre l'oportunitat d'identificar 13 estructures (plataformes baixes, en una altura menor a 3 metros) qué inclouria en l'àrea de Tazumal; entre estàs hi havia 7, que estaven ubicades en la finca El Cuje, i que hui s'inclouen en este lloc de Nou Tazumal. Estes estructures serien lleument mencionades per Stanley Boggs en les seues investigacions en Tazumal, realisades en eixa mateixa década.

En la década de 1960s, Robert Sharer faria un reconeiximent superficial en la zona, en el que registraria un total de 8 estructures, la denominació arqueològica de les quals escomençaria en l'expressió B1 o B3, i que serien les estructures: B1-7, B3-1, B3-2, B3-3, B3-4, B3-5, B3-6 i B3-7. En este reconeiximent es trobarien tiestos de ceràmica que en la seua majoria serien dels periodos clàssic (200 a 900 d. C.) i posclàssic primerenc (900 a 1200 d. C.), i alguns del preclàssic tardà (650 a. C. a 200 d. C.).

Entre el 2001 i 2005 l'arqueòlec japonés Shione Shibata realisaria investigacions i excavacions en l'àrea per la solicitut d'una empresa lotificadora per a realisar la construcció d'una residencial en eixa zona. En estes investigacions es varen detectar un total de 10 estructures i dos conjunts arquitectònics. Estes edificacions contaven en distinta tipos de planta i de disposició, havent: una plataforma circular (estructura 1, qué correspondria a la denominada per Sharer com B3-6), dos plataformes

llargues (Estructures 2a i 2b, que conformaven la B1-7) que es trobaven formant una planta en forma de L; una plataforma poligonal (estructura 3, que correspondria a la B3-5) dos plataformes semi-ovalades (estructures 4 i 7, qué correspondrien a la B3-2 i B3-4 respectivament); quatre plataformes quadrangulars (estructures 5, 6 o B3-3, 8 o B3-1 i 9); i huit fonaments (estructura 10, conjunt arquitectònic 1 i conjunt arquitectònic 2). Dels conjunts arquitectònics, el millor conservat era el conjunt arquitectònic 1 qué consistia en: 4 estructures habitacionales (Conjunt Arquitectònic 1a, 1b i 1i), i 4 estructures habitacionales chicotetes (Conjunt Arquitectònic 1c, 1d i 1f); mentres que del conjunt arquitectònic 2 solament es va poder saber que consistia en una plataforma llarga.

Tota les estructures estaven fetes de pedra i fanc, i carien de repello. Aixina mateix, la majoria de les pedres utilisades eren d'orige volcànic; i en algunes construccions, com les Estructures 1 i 6, es varen utilisar pedres volcàniques llaurades com a blocs. De les edificacions les més alta era l'estructura 3 en 2.30 metros.

L'estratigrafia del lloc consistix únicament en sol dos estrats culturals en materials arqueològics (de color café l'estrat inferior i negre el superior), en el que es trobaven totes les estructures del lloc. Baix dels estrats mencionats, hi havia un sol fet de fanc en el que varen ser excavats dos sepelis qué per la seua ceràmica datarien del periodo clàssic tardà. Mentres que els estrats culturals i les estructures, pel material de construcció d'estes, datarien del periodo posclàssic primerenc.