Casa Blanca (lloc precolombí)

Casa Blanca (lloc precolombino)

Casa Blanca és un lloc i parc arqueològic ubicat en la zona arqueològica de Chalchuapa, en el municipi homònim, Departament de Santa Ana, zona occidental d'El Salvador. El seu nom és donat per la facenda cafetalera que funcionava en l'actual parc arqueològic.

Les investigacions arqueològiques mostren que la primera ocupació d'esta àrea començaria pel 200 a. C. (durant el periodo periodo preclàssic tardà); després, en el I d. C., es construiria la gran plataforma (sobre la que s'edificarien la majoria d'estructures del lloc) i demés estructures, com una extensió del centre ceremonial original ubicat en el lloc arqueològic El Trapiche. Sent abandonat despuix del fi d'eixe periodo, per a ser repres/représ a fins del periodo clàssic enjorn, després de l'erupció de la caldera del llac de Ilopango (datada entre els sigles IV, V o VI d. C.), continuant la seua ocupació en el periodo clàssic tardà (600 d. C. - 900 d. C.). Posteriorment, seria ocupat ocasionalment per a enterrament i pelegrinages en el periodo posclàssic (900 a 1520 d. C). Els seus estils arquitectònics serien influenciats per Kaminaljuyú (en el preclàssic tardà) i per Copán i Teotihuacán (en el clàssic).

Casa Blanca i atres llocs precolombins varen ser declarats Monuments Arqueològics Nacionals per mig de Decret Llegislatiu N.º 508, del 6 de maig de 1976, publicat en el Diari Oficial N.º 95, Tom N.º 251, del 24 de maig de 1976.

Estructures

Estructures de Casa Blanca i El Trapiche

Vore també: Monuments arqueològics de Chalchuapa

Casa Blanca conta en 15 estructures, la denominació arqueològica de les quals generalment escomença en l'expressió C3 o C1. D'elles, solament sis es troben dins del parc arqueològic, que són precisament C1-1, C3-3, C3-4, C3-5, C3-6 i C3-7; sent les més destacades les estructures 1 (C1-1) i 5 (C3-6).

Totes les edificacions del parc arqueològic i les estructures C3-1, C3-2, i C1-2 (ubicades al sur del parc), es troben damunt d'una gran plataforma. Està va ser construïda a finals del periodo preclàssic tardà (1 d. C - 200 d. C.), medix uns 2 metros d'altura, 240 metros de nort a sur, i 220 m d'est a oest; i està elaborada de pedres burdament partides que no es troben juntes o pegades sino que separades entre sí; en el seu costat este s'ubica la rampa d'accés, que té un inclinament de 6 a 8 graus, i que està feta en la seua superfície de terra compactar i en la seua farcidura de grans pedres.

Al nort de la Gran plataforma es troba una fila de 4 estructures alineades d'est a oest (C3-9, C310, C3-11, i E3-10); entra estàs i la plataforma es troben 2 chicotetes estructures (C3-8 i C3-12).

Les estructures C1-1, C3-3 i C3-6 (estructures 1, 2, i 5 del parc arqueològic) es troben formant un triàngul; i igualment ho fan atres estructures de Casa Blanca i El Trapiche, específicament entre les estructures E3-8 (ubicada en El Trapiche), C3-9 i C3-10, i entre les estructures E3-1, E3-2 i E3-3 (del lloc arqueològic El Trapiche). En estos triànguls s'han trobat esteles planes sobre l'eix central de cada estructura que es troba en mig.

Segons les investigacions de la Robert J. Sharer i l'Universitat de Pennsilvània en la década de 1970s, es pot sugerir que (per la seua forma i/o monuments associats) les estructures C1-1, C3-6, C3-7 (estructura 6 del parc arqueològic), i C3-10 tenien funcions ceremoniales; mentres que les demés estructures serien plataformes de caràcter residencial (servint de base per a les residències dels membres de les classes política i religiosa de la ciutat) o d'algun us ceremonial.

Monuments que, segons Robert Sharer, varen ser trobats en el lloc pero que es desconeix la seua ubicació original són els cridats monuments 13 (una cap de jaguar deteriorada, que no deu confondre's en la trobada en el 2006) i 14 (un cap zoomórfica). Adicionalment en la zona de la gran plataforma es varen trobar els monuments 18 (un cap zoomórfica) i 19 (una pedra en depressió i canal).

Estructures i troballes del parc arqueològic

Estructures del parc arqueològic Casa Blanca

Entre les estructures 1 i 2 hi ha una chicoteta plaça de 50 metros. L'estructura més gran és la 5, que medix 15 metros aproximadament. Les estructures 3, 4 i 6 estan cobertes de terra i solament es veuen les seues protuberàncies en el terreny.

Finestra arqueològica i zona del museu

A 150 metros a l'orient de les estructures es va excavar una trinchera de proves (cridada trinchera 4N), de 5 metros de profunditat, que està ubicada en la zona de la rampa de la gran plataforma; i que va revelar les capes geològiques del lloc i moltes peces de ceràmica.

Les capes més profunda d'esta trinchera consistix en una capa en escasses concentracions de tiestos de ceràmiques, metates (pedres de moldre), obsidiana i figurillas, que està avall d'un possible pis (terreny nivellat) fet d'una capa dura de tiestos, figurillas i obsidiana que es troba sobre una capa de terra suau i una atra de talpetate. En el possible pis es va excavar una formació troncocónica (una construcció subterrànea en forma de flasco en cort travessera que s'usava en principi per a almagasenar aliments i grans, i després podia ser usada com a femer o lloc de sepultura) que contenia en el fondo pedres que formaven una base, sobre la que es varen colocar carbó i damunt d'això ceràmica, figurillas i obsidiana com a ofrenes; uns 4 metros d'eixa formació es varen trobar dos pedres quadrades burdament treballades que possiblement formaven una escalinata de dos grades que servia com un accés; per un atre costat, en el cantó noroest de la trinchera, es va trobar una cavitat quadrada (que funcionava al mateix temps que la formació troncocónica) en ofrena de ceràmica i lítica;.

Quan la formació troncocónica va caure en desús, es va construir un atre pis damunt, format per pedres mesclades en terra apisonada, sobre al que es varen colocar algunes ofrenes datades per al periodo preclàssic tardà; sobre això estava una capa de fanc cremat, damunt de lo que es construiria la rampa en el primer sigle d. C.

La rampa seria coberta per la cendra del Llac de Ilopango, que consistix en: una capa primària (sense tocar) en una gruixa que oscila entre 16 i 18 centímetros, i una atra secundària (la coloració de la qual mostra que va ser remoguda i mesclada en atres elements poc despuix de l'erupció) que té una gruixa d'entre 40 i 50 cm; açò, junt en la seqüència arquitectònica i ceràmica d'atres àrees de la població com Tazumal, mostra que a pesar de vore's afectada (sobretot en les activitats agrícoles) Chalchuapa no va ser abandonada i la seua reconstrucció va iniciar poc despuix de l'erupció.

Damunt de les capes abans dites, l'equip de l'Universitat de Kyoto va trobar, a fins dels 1990, dos cavitats menudes; en una d'elles, que media 0.9 metros, es va descobrir un sepeli (catalogat com a sepeli 1) que consistia en fragments d'os d'uns tres individus (que junt a dos contes de jade, dos lascas d'obsidiana, un instrument d'os d'algun animal, i una closca) es trobaven dins d'un gorc pla que estava tapada en una atra vaixell polida; i que dataria del periodo posclàssic (900 d. C. - 1524 d. C.).

En la zona a on es va construir el museu del parc, es va excavar una trinchera (cridada trinchera M1, que estava ubicada al nororiente de la 4N) abans de la seua construcció. En a on es va trobar, baix de la cendra de l'actual llac de Ilopango, sèt regates de cultiu (en un ample variable d'entre 0.25 i 0.90 metros, i una altura en promig de 0.05 m). Dos capes baix de les regates es va trobar una capa de talpetate quebrado que tenia una formació troncocónica (en una boca que media més d'1.15 m de diàmetro, i una profunditat de 0.80 m) que contenia tiestos, figurillas i obsidiana, i en el fondo una pedra; i que dataria del preclàssic tardà (mateixa época de la capa de fanc cremat de la trinchera 4N). Baix de la capa de talpetate hi havia 5 capes culturals més, acabant-se els materials culturals a 3.30 metros de profunditat.

Estructura 1 (C1-1)

L'estructura 1 del parc, la denominació arqueològica del qual és C1-1, és un basamento piramidal compost de dos parts o cossos i una escalinata cap al costat este. Va ser construïda enterament en rajoles d'atobó i argamasa, usant pedra únicament en les parts d'arrere del talús i murs verticals; la seua superfície va ser coberta per un repello fet de pómez negra, pómez groga, arena negra i groga, agrane café, talpetate, i calç. La part inferior de l'edificació té una planta en forma pentagonal, i conta en un mur vertical, un passadiç i un talús; mentres que la part superior va ser escalonada.

Esta estructura mediria uns 12 metros d'alt, 51.9 metros d'est a oest, i 35 metros de nort a sur; estes senyes serien aproximades, pels danys sofrits per l'erosió i activitat humana abans de l'inauguració del parc arqueològic. Seria restaurada en la década de 1990, junt en les estructures 2 i 5, per Kuniaki Ohi i l'equip de l'Universitat de Kyoto.

Procés de construcció

Les investigacions portades a terme per Robert J. Sharer i l'Universitat de Pennsilvània, en la década de 1970, varen determinar que esta edificació constava de quatre etapes successives i construïdes una damunt de l'atra, que varen ser denominades des de la més recent com: C1-1-1st, C1-1-2nd, C1-1-3rd, i C1-1-4th; corresponent les últimes dos al final del periodo preclàssic tardà, i les primeres al Clàssic. Per la seua forma i materials trobades, les dos etapes preclásiques serien plataformes baixes, i les del Clàssic (C1-1-1st i C1-1-2nd) basamentos piramidals; per això, l'Universitat de Kyoto denominaria a les etapes del Clàssic des de la més recent com: C1-1a i C1-1b.

C1-1-4th

L'etapa C1-1-4th consistia en una plataforma baixa de costats inclinats, que media uns 1.5 metros d'alt i 15 metros de llarc, i que estava feta de farcidura de terra arrematat per un material dur i obscur.

Prop del costat ponent de la superfície de la plataforma es va trobar una llínea de roques que podria ser la base d'una estructura feta de material peridor. Aixina mateix, adjacent al seu costat occidental es va trobar una aparent acumulació d'elements de fem domèstic, com a asclons d'obsidiana, closques i material vegetal, per lo que es considera que provablement el seu us era de caràcter domèstic; encara que, també podria ser d'us ceremonial, o una plataforma que era base d'una o més estructures no permanents o santuaris de roca. La seua construcció estaria ubicada entre el 200 a. C. i 1 d. C.; sent provablement una pausa en la construcció general de l'estructura.

C1-1-3rd

Durant esta etapa, que va ser edificada al moment en el que ho va anar la gran plataforma (en el I d. C.), i de la mateixa manera que l'anterior va ser feta de terra compactar, l'estructura es va engrandir considerablement i es va estendre més cap a l'oest; la forma i dimensions exactes es desconeixen per la parcial destrucció de l'estructura per a la construcció de les fases posteriors.

La millor evidència d'esta etapa són sèt allineaments d'escalons de roques trobades en el costat este, que formaven la base per a l'escalinata d'accés al cim, i que provablement originalment s'estenien més alt (abans que saquejos posteriors remogueren qualsevol evidència); ademés d'això, atres elements d'esta fase serien 2 alliniacions d'escalons de roques adicionals (que podrien ser remanentes disociados d'esta etapa o podrien ser farcidures de murs de contenció de les etapes posteriors) i una superfície d'adoquinar de riu (que podria haver segut la superfície de la base d'esta etapa).

Provablement esta estructura es trobava coberta d'un repello fet com d'atobó, per la presència de remanentes d'un material suau, arenenc i groc (similar a l'atobó) en la contrahuella d'uns dels escalons de roques. Es desconeix la funció que tenia, pero provablement anara ceremonial.

L'estructura seria abandonada al final del periodo preclàssic tardà (al voltant del 200 d. C.), sent després coberta per la cendra del Llac de Ilopango, encara que d'esta última capa no es va trobar evidència provablement perque era remoguda.

C1-1b i C1-1a

Les etapes C1-1b i C1-1a, originalment cridades per l'equip de l'Universitat de Pennsilvània com C1-1-2nd i C1-1st respectivament, són basamentos piramidals fets d'atobó i argamasa, que estan composts de dos cossos i una escalinata al costat este. Abdós estan datades per a fins del clàssic primerenc, sent C1-1b l'etapa més antiga, i C1-1a la més recent i fase final de l'estructura.

C1-1b va ser construïda 0.80 metros dalt de la capa de cendra del llac de Ilopango, lo que es va observar dins d'una sanga antiga en el costat ponent de l'estructura; va medir 10.63 metros d'altura, 42 metros d'est a oest i 48. 70 metros de nort a sur; i la seua forma era similar a la posterior C1-1a en l'excepció de que el segon element vertical del noreste estava lleument inclinat (mentres que en C1-1b està completament en vertical), i que la superfície d'atobó tenia un promig de 6 cm de gruixa (en comparació dels 5 cm de la posterior etapa.

Del periodo clàssic tardà (600 d. C. - 900 d. C.) dataria l'escultura 1, que va ser descoberta per l'equip de l'Universitat de Kyoto en la década de 1990s, que media 38.5 cm d'alt, 37.5 cm d'ample, i 26 cm de gruixa; i que consistix en un disc de pedra volcànic en disseny rústic (que provablement representa el cràneu d'una mona o un ser humà) que acompanyava un sepeli múltiple. Este sepeli, catalogat com a sepeli 3, es trobava en la base de l'escalinata i dataria (segons el radiocarbono) del 760 d. C. + o - 40 anys; consistia en unes 40 osamentas de diferents individus en els ossos en mal estat de conservació, dels quals alguns estaven complets, 26 només presentaven el cràneu (en evidència de haver segut decapitats; alguns contaven en mutilació dentaria o dents pintades de negre, i un contava en un tros d'obsidiana clavat), i uns atres només tenien ossos sense relació anatòmica; i, ademés de l'escultura antedicha, tenien com a elements associats un parell de orejeras de fanc, 28 contes de jade, colorant roig, i un disc de pedra arenisca.

Al clàssic tardà o al posclàssic primerenc (900 d. C. - 1200 d. C.) corresponen els sepelis descoberts per l'equip de l'Universitat de Pennsilvània, i que varen ser catalogats com a sepelis 4, 5, 9, 10, i 11; i que consistixen en enterrament parcials introduïts a través de les enrunes erosionades.

Estructura 2 (C3-3)

L'estructura 2, la denominació arqueològica de la qual és C3-3, es troba directament a l'orient de l'estructura 1; i consistix en una plataforma rectangular i una escalinata cap al costat oest que tindria uns 13 escalons. Medix uns 35.50 m de nort a sur, i 3.50 m altura; i va ser construïda en rajoles d'atobó i argamasa, en pedres únicament en les parts de l'escalinata.

Per a fins de la década de 1960s, quan la va investigar l'equip de l'Universitat de Pennsilvània, es trobava molt pertorbada per l'agricultura en llaurat. Més alvance, en 1998, el seu costat sur es voria afectat per la construcció de la nova carretera entre Santa Ana i Chalchuapa; seria restaurada a fins d'eixa mateixa década per Kuniaki Ohi i l'equip de l'Universitat de Kyoto.

Procés de construcció

L'evidència més antiga d'ocupació humana correspon a 6 formacions troncocòniques que varen ser descobertes en 1998, i els materials arqueològics de les quals varen ser datats per al periodo preclàssic mig final o preclàssic tardà primerenc (650 a. C. - 200 d. C.).

Les investigacions portades a terme per l'Universitat de Kyoto varen detectar que esta estructura va tindre dos etapes de construcció, fetes de terra compactar o atobó i argamasa, que varen ser cridades des de la més recent com: C3-3a i C3-3b. A estes caldria afegir-li una tercera, feta de pedra i murs verticals de argamasa, que va ser posterior a les atres dos i que es va poder detectar en el costat sur de l'edificació en 1998.

L'etapa C3-3b data del periodo preclàssic tardà, ya que es troba baix de la capa de cendra del llac de Ilopango. Corresponent a ella es trobava l'escultura 2, descoberta en la década de 1990s; que va ser trobada en una cavitat en el pis a 68 cm del mur nort, mirant cap a on es troba l'estructura 3; que medix 78 cm d'alt, 53 cm d'ample i 40 cm de gruixa; i que consistix en una figura obesa o barrigón el cap de la qual posseïx característiques d'animals i un dels seus costats podria representar un cràneu humà. Aixina mateix, baix de la capa de cendra i front a l'estructura, es varen trobar gots ceràmics en formes i estils similars als de Teotihuacán.

La fase C3-3a seria del periodo clàssic tardà, pels fragments de ceràmica Copador trobats en la seua farcidura. D'este periodo dataria l'escultura tres, trobada per l'equip de l'Universitat de Kyoto, trobat front a l'estructura (una miqueta damunt de la cendra volcànica), que medix 5.5 cm d'alt, 6.7 cm d'ample i 7.1 cm de gruixa, i que segons pareix es tracta d'un home pardal.

La tercera etapa dataria del posclàssic primerenc (900 d. C. - 1200 d. C.), per una ofrena (trobada en el costat sur) de tres vasijas Plomizo Tohil dedicades a esta estructura i un carbó (trobat junt en ceràmica d'eixe periodo en el costat nort) que segons el carbono 14 data del 990 + o - 30 anys. En el costat nort, es trobaria també dos concentracions de pedres a modo de foguers i fragments d'un comal; i baix d'un dels foguers es trobaria un sepeli (catalogat com a sepeli 4) en posició sedente o assentada, sense ofrena. Un atre sepeli descobert per l'Universitat de Kyoto seria el sepeli 2 descobert, front a l'estructura.

Estructura 3 (C3-4)

Esta estructura és una plataforma baixa i allargada, orientat de nort a sur, que medix uns 1.50 metros d'altura, i que es troba immediatament al nort de l'estructura 2.

Para quan es varen realisar les investigacions de l'Universitat de Pennsilvània, en 1969, l'edificació havia segut danyada per l'agricultura en llaurat; eixe any es varen realisar investigacions en la superfície i la cara nort de l'estructura.

Les excavacions en ella varen descobrir que l'edificació tenia remanentes de pisos d'atobó sobre la seua superfície; l'accés al cim seria per escalons o una rampa situada en el costat nort, lo que és indicat per la presència de allineaments de roca inclinades i remanentes d'atobó molt erosionats.

Es va trobar un sepeli, catalogat com a sepeli 12 (estava flexionado, orientat de nort a sur, i en dos gots invertits com a ofrenes datats per a fins del clàssic primerenc), que podia haver segut sagellat per la construcció o ser posat posteriorment. Pels gots del sepeli i als tiestos més tardans de la farcidura de l'estructura, es considera que l'estructura va ser construïda a fins del clàssic primerenc; no obstant, com la majoria del material ceràmic associat és del preclàssic tardà, és possible que la seua etapa d'edificació més primerenca siga en el preclàssic tardà i la més tardana a fins del clàssic primerenc.

Estructura 4 (C3-5)

Esta estructura està ubicada immediatament al nort de l'estructura 2, a la dreta de l'estructura 3; aparentment està orientada d'est a oest, i està una miqueta construïda de nort a sur en el seu punt mig; i medix uns 1.97 metros d'alt, sent 0.47 metros més alta que l'estructura 3.

Abans de les investigacions de l'Universitat de Pennsilvània havia segut danyada per l'agricultura en llaurat. Durant les investigacions, es va trobar un sol arenenc de color marró clar (en la part baixa d'una de les trincheres excavades); uns fragments d'atobó (que no es va poder saber la seua posició original), i uns esporàdics cúmuls de pedra (que junt en rebujos culturals conformaven la farcidura de l'edificació). Degut a que la major part dels tiestos de ceràmica corresponen al preclàssic tardà, i que els tiestos més tardans provenen del posclàssic (900 d. C. - 1524 d. C.), es considera que l'estructura va ser construïda en el preclàssic tardà i que tindria activitats o ocupacions en el clàssic i posclàssic.

Estructura 5 (C3-6)

L'estructura 5, la denominació arqueològica de la qual és C3-6, és un basamento piramidal que medix uns 13.50 metros d'altura, 49.70 m d'est a oest, i 48.50 m de nort a sur; està orientat de nort a sur; i està compost de dos parts o cossos i una escalinata en alfardas cap al costat sur. La part inferior de l'edificació té forma pentagonal i consistix en un mur vertical, un passadiç i un talús; mentres que la superior té una planta en forma de creu i conta en un talús agut, un passadiç, i mur vertical en rebanc. Damunt de l'estructura es trobaria un temple.

Esta estructura va ser construïda en rajoles d'atobó de varis tamanys (la dimensió dels quals promig era de 0.54 x 0.23 x 0.16 m) i repellos de argamasa; també es varen utilisar pedres chicotetes entre les hiladas d'atobó.

En la década de 1990s, a uns 40 centímetros (des de la base d'esta estructura) cap a l'est, els empleats del parc arqueològic varen descobrir una escultura, que medix 121 cm d'alt, 47 cm d'ample i 57 cm de gruixa; i que representaria a un felino assentat en un pedestal. Es considera que dita estructura seria del preclàssic mig (900 a. C. - 400 a. C), ya que presenta un estil escultòric propi de la cultura Olmeca. Aixina mateix, el monument 20 de Chalchuapa (el qual és una estela plana) va ser trobat al front de l'estructura, pero es desconeix a quin periodo pertany.

Procés de construcció

Està edificació conté quatre etapes successives i construïdes una damunt de l'atra, que són denominades des de la més recent com: 5a, 5b, 5c i 5d; de les que les primeres dos corresponen al periodo clàssic tardà, i les atres dos (5c i 5d) al preclàssic tardà.

Etapa 5d

L'etapa 5d, la més antiga, va ser detectada per volta primera en les investigacions realisades per Akira Ichikawa i l'equip de l'Universitat de Nagoya durant la reparació del drenage al voltant de l'estructura en el 2006. D'ella únicament es va poder detectar el pis o base i el començ o arrancada de lo que podria ser l'escalinata d'esta etapa.

Tant esta etapa com la següent (la 5c) varen ser fetes de terra compactar, sobre la que varen dispondre pedres que serien cobertes per un repello de argamasa d'uns 10 centímetros de gruixa; i els seus eixos arquitectònics tenien una orientació de 8 graus a l'est.

Etapa 5c

L'etapa 5c va ser detectada per primera volta per l'equip de l'Universitat de Pennsilvània en la década de 1960s, la que la va denominar com C3-5-3rd; no obstant seria fins als treballs dels equips de l'universitat de Kyoto i de Nagoya que es varen descobrir característiques distintives d'esta fase corresponents en el cos o part inferior de l'estructura final.

El seu estil de construcció i alliniació del seu eix eren similars als de l'etapa anterior; mentres que el seu mur consistia de dos parts, la part inferior era vertical en una altura aproximada de 0.50 metros, i la part superior era inclinada en un àngul d'uns 29 graus. El pis d'esta etapa s'inclina lleument al sur de l'esta, per lo que es deduïx que enfront d'esta fase constructiva es va construir una chicoteta plaça en forma convexa.

Front a l'estructura i datats per a esta etapa, l'equip de l'Universitat de Nagoya va trobar dos fragments d'estela plana (que corresponen a una sola estela), un altar pla (ubicada enfront de l'estela, a 1 metro de distància; que medix 1.80 metros de llarc, 1.20 m ample, i 0.50 m de gros), i un cap de jaguar estilisat (colocada al costat oest de l'estela com a ofrena; i que no conta en ulls).

L'estructura d'esta etapa seria completament abandonada al començ del clàssic primerenc com ho evidencia la capa de café obscura que es troba damunt de l'edificació, i el fragment de repello i forats trobats en ella. Sobre dita capa es depositaria la cendra de l'erupció de l'actual llac de Ilopango.

Etapes 5b i 5a

Estes etapes varen ser anomenades originalment per l'equip de l'Universitat de Pennsilvània com C3-6-2nd i C3-6-1st respectivament. Abdós són basamentos piramidals de dos parts o cossos (sobre les que s'erigiria un temple) i una escalinata cap al costat sur; i tenen un eix orientat 12 graus a l'est (4 graus més que les etapes anteriors). Degut a que en la seua respectiva farcidura es va trobar ceràmica Copador, es considera que abdós són del clàssic tardà; sent la 5b la més antiga i la 5a la més recent i etapa final de l'estructura.

L'etapa 5b es caracterisa en: que la seua escalinata descolla del costat sur 3.5 metros, carix de alfardas, i conta en escalons de poca altura; i que, a diferència de l'anterior fase (5c), l'arrancada de la paret és recte (i no es fa una curva). La construcció d'esta etapa iniciaria en la colocació de pedres de forma llineal i d'una taula sobre la capa de cendra; després es colocarien atobons i mescla de vàries terres sobre la taula; despuix es posarien les pedres en la terra sobre els atobons i el mur de l'etapa 5c; finalment, es posaria la mescla de argamasa com repello sobretot els materials abans mencionats.

A diferència de l'anterior, l'escalinata de la 5a té alfardas, conta en escalons que són el doble d'alt de l'anterior fase, i té una chicoteta proyecció en la mitat d'ella. Ademés, les zones verticals dels costats este, oest i sur varen ser ampliades en promig uns 70 centímetros. La seua construcció, es diferencia en la colocació de rencs de roques des del repunt de la plaça fins a la cara de l'anterior etapa, abans de posar la farcidura per a expandir l'estructura. Múltiples capes d'atobó trobades indiquen periòdiques remodelacions.

Les investigacions portades a terme per l'Universitat de Pennsilvània, en la década de 1960s, varen trobar (front a l'escalinata) una estela plana, que va ser catalogada com a monument 17, i que ha segut datada per a fins del clàssic primerenc.. També es varen trobar 5 sepelis (catalogats com a sepelis 2, 3, 6, 7, i 8); varen ser datats per a fins del clàssic primerenc, a excepció dels sepelis 2 i 3 que serien del clàssic tardà.

A fins del periodo clàssic tardà l'estructura seria cremada, com ho evidencia el pis cremat i murs fragmentats de l'etapa 5a. Està destrucció provindria provablement de la tensió social entre els locals i les ones migratòries procedents del centre i occident de Mèxic.

Per al posclàssic s'han registrat varis sepelis en la zona de l'estructura, l'equip de l'Universitat de Kyoto va trobar quatre (catalogats com a sepelis 5, 6, 7, i 8); mentres que l'equip de l'Universitat de Nagoya va trobar atres quatre (catalogats com a sepelis 1, 2, 3, i 4).

En algun punt del posclàssic tardà (1200 d. C. - 1524 d. C.), l'estela del preclàssic tardà (trobada en el 2006), seria tallada en dos; i sobre eixos péntols es colocaria una extraordinària concentració d'obsidiana, que cobria un volum de 18 metros quadrats, i que estava composta per més de 200.000 chicotetes lasques, 3127 raspadors, 353 cuchilles prismàtics, 24 puntes bifaciales, i 1 macrocuchilla. Està concentració d'obsidiana es troba uns 50 centímetros dalt del pis de l'última etapa de l'estructura.

Estructura 6 (C3-7)

Esta estructura es troba al noreste de l'estructura 5, i medix aproximadament 35.60 metros de diàmetro i 5.80 metros d'altura. Segons William Sharer, està edificació dataria de fins del periodo clàssic primerenc.

En ella s'han realisat pous de sondeig i excavacions de les seues afores per l'equip de l'Universitat de Pennsilvània en els anys 1960; per Masakage Murano i estudiants d'arqueologia salvadorenys en 2006; i per Shione Shibata i estudiants d'arqueologia salvadorenys en 2015.

En les investigacions realisades en el 2015 es varen descobrir l'arrancada del mur i una chicoteta part de l'escalinata ubicada al costat sur; en eixe mateix costat es descobriria una ofrena del possible cap d'una escultura (en característiques del preclàssic) depositada en una fossa de fanc cremat que dataria del posclàssic. Mentres que en el costat nort una chicoteta part del pis de argamasa de la gran plataforma.

Estructures i excavacions fòra del parc arqueològic

Com es va mencionar anteriorment, al nort del parc arqueològic es troben les estructures C3-8, C3-12, C3-9, C310, C3-11, i E3-10 (estes últimes quatre estan alineades d'est a oest, i ubicades al nort de les atres dos) i al sur del parc les estructures C3-1, C3-2, i C1-2. També s'inclou a voltes l'estructura C1-3, una edificació alguna cosa aïllada al ponent de l'estructura 1 del parc.

Vàries d'estes estructures ya no existixen en l'actualitat, pel creiximent poblacional de Chalchuapa. En la década dels anys 60s es varen realisar pous de sondeig i excavacions de les afores d'estes estructures (principalment en les estructures C3-8 i C3-12, abdós chicotetes plataformes).

Les excavacions varen mostrar que estàs estructures datarien del periodo preclàssic tardà en una subsecuente activitat en el periodo clàssic tardà. Aixina mateix, es va reportar dos fragments (catalogats com a monuments 15 i 16) d'una estela plana, que varen ser descoberts entre les estructures C3-9 i C3-10; als que se'ls desconeix el periodo al que pertanyien.

La Cuchilla

Al sur del parc arqueològic, i a l'orient d'a on estaven ubicades les estructures C1-2, C3-1 i C3-2, l'equip de l'Universitat de Nagoya va excavar en el 2006 un àrea que va ser denominada com La Cuchilla. En ella no es varen trobar estructures, sino que es varen trobar vàries troballes arqueològiques que consistien en: 45 sepelis, 12 foguers, 8 concentracions de pedres, sis formacions troncocónicas, entre unes atres.

La majoria de les troballes varen ser datats per al preclàssic tardà, a excepció de: quatre sepelis que varen ser datats per al clàssic tardà (catalogats com a sepelis 1, 15, 20 i 37), un al posclàssic (sepeli 3), i un de modern d'un animal (sepeli 2). Ademés del sepeli 2, els sepelis 34 i 35 també era d'animals, i el  27 era un foguer en ossos humans i animals.

Dels enterrament, 14 són primaris (els ossos dels quals guarden relació anatòmica) i els demés 21 secundaris (en ossos sense relació anatòmica). La majoria presentava ofrenes; en el cas dels primaris estes estaven al voltant dels individus, i en el dels secundaris estaven damunt dels ossos fragmentats. D'11 es va poder saber l'edat, d'ells tres eren chiquets i el restant adults; aixina mateix, la majoria eren varons, llevat una que era una chiqueta, i un en el que no es va poder identificar. L'estatura dels adults anava d'1,45 metros a poc més d'1,60 m.

Entre els enterrament primaris, dotze estaven en posició decúbito ventral o boca avall (d'ells dos tenien el cràneu orientat a l'est, i el restant a distintes posicions pero en la cara sempre veent avall). En el sepeli 20 es va observar una alta concentració d'obsidiana, que consistia en molts fragments de navaixes prismàtiques, un núcleu agotat i lascas. Per un atre costat, el sepeli 5 caria de peus; mentres que en el sepeli 6 (un chiquet de 9 anys més o menys 24 mesos, en evidència de patir una forta desnutrición als 3 o 4 anys), per la posició de les seues cames i braços, se sugerix la presència de lligaces; per lo que tant els enterrament 5 i 6 provablement varen ser sacrificats.

Temporalitat i història

Periodo preclàssic

Chalchuapa i la seua relació geogràfica en l'àrea nuclear olmeca.

L'evidència més antiga d'ocupació en este lloc dataria del preclàssic mig i principis del preclàssic tardà, corresponent a les fases ceràmiques Colos (900 a. C. - 650 a. C.), Kal (650 a. C. - 400 a. C.) i Chul (400 a. C. - 200 a. C.); dites evidències serien: el monument del felino assentat en un pedestal (que el seu el seu estil és similar als fets per la cultura Olmeca, i per lo tant seria del preclàssic mig), les formacions troncocòniques trobades al sur de l'estructura 2 (datades al final del preclàssic mig o principal del preclàssic tardà) i els materials arqueològics trobats baix del possible pis en la trinchera 4N.

En la fase ceràmica Caynac (200 a. C - 200 d. C), a finals del preclàssic tardà, s'expandix l'àrea ceremonial de Chalchuapa des del Trapiche. Esta fase, a la seua volta, es dividix en dos facetes; en la faceta primerenca (200 a. C. - 1 d. C.) es construiria el possible pis i la formació troncocónica de la trinchera 4N, i també l'estructura C1-1-4th; mentres que en la faceta tardana (1 d. C. - 200 d. C.) es construiria la gran plataforma i la seua rampa, i sobre la gran plataforma s'edificarien les estructures C1-1-3th, C3-3b, C3-6d (i després la C3-6c), i demés estructures del lloc que datarian d'este periodo.

Esferes ceràmiques del periodo preclàssic tardà, en vert l'esfera Providència-Miraflores que està conectada en la cultura maya, en la que es trobava Chalchuapa, que té el seu centre en Kaminaljuyú, els punts café mostren llocs a on s'han trobat caps de jaguar estilisat.

En el preclàssic tardà (fases Chul i Caynac) Chalchuapa i demés llocs de l'occident salvadoreny, es varen vore immersos dins de la cultura maya, i units a una ret cultural en els llocs de les terres altes centrals de Guatemala (principalment Kaminaljuyú), en els que conformaven les esferes cultures Providència i Miraflores; tenint en comú les traces arquitectòniques, tipos de ceràmica i figurillas, estils escultòrics, pràctiques funeràries i adorns personals.

Periodo clàssic

Al començament del clàssic primerenc, en la fase vec (200 d. C. - 400 d. C.), les estructures de Casa Blanca varen ser abandonades, lo que va succeir provablement per la decadència i colapse dels demés llocs principals del preclàssic (com Kaminaljuyú), i per lo tant el canvi en el víncul polític i econòmic de l'esfera cultural Providència-Miraflores a Copán; aixina com l'influència directa o indirecta de Teotihuacán. Provocant, tot això, el trasllat del centre polític i econòmic de la població al Tazumal. Entre les poques evidències arqueològica d'esta época es troben uns gots ceràmics en formes i estils similars als de Teotihuacán trobats front a l'estructura 2 (C3-3b).

Entre els sigles IV, V, o VI ocorreria l'erupció de l'actual llac de Ilopango; després de la qual, en les fases Xocco (400 d C. - 600 d. C., finals del clàssic primerenc) i Payu (600 d. C. - 900 d. C.), el lloc seria reocupado i les estructures serien remodelades. En esta época es construirien les estructures C1-1b (i després la C1-1a), C3-3a, C3-6b (i despuix la C3-6a) i demés estructures del lloc tant dins com fora del parc.

En vert es mostra l'àrea a on s'ha descobert la ceràmica Copador, lo que a la seua volta mostra l'extensió de l'influència de la ciutat maya de Copán en el periodo Clàssic Tardà, en la que està inclosa Chalchuapa

Una de les característiques distintives de la fase Payu és la ceràmica Copador, que era produïda en Copán i que s'ha trobat en les farcidures i ofrenes de les estructures; està ceràmica i la Gualpopa (també trobat en Copán pero provablement introduït des del Salvador) indiquen que va haver una ret prou sofisticada que va unificar abdós regions per a este periodo.

A finals del periodo clàssic l'estructura 5 (C3-6) va ser cremada i es va realisar el sepeli múltiple trobat front a l'estructura 1 (C1-1). Els ossos trobats en el sepeli múltiple varen mostrar que ahí hi havia una combinació de persones locals i estrangeres; per lo que es considera que dit sepeli i la destrucció de l'estructura 5 són conseqüències d'un enfrontament entre locals i estrangers (provablement nahuablantes provinents del centre i occident de Mèxic).

Periodo posclàssic

Pobles indígenes que habitaven el territori salvadoreny durant el protohistòric (abans de la conquista espanyola): 1. Nahuas pipiles, 2. Potones o Lencas salvadorenyes, 3. Kakawiras o Cacaoperas, 4. Xincas, 5. Mayas Chortis, 6. Mayas Pokomames, 7. Chorotegas.

Chalchuapa i les demés capçaleres de altépetl o províncies que formaven del Señorío de Cuzcatlán per al moment de la conquisa

En el periodo posclàssic, que correspondria a les fases Matzin (900 d. C. - 1200d. C., posclàssic primerenc) i Ahal (1200 d. C. - 1524 d. C., posclàssic tardà), el lloc seria ocupat com a lloc d'enterrament, pelegrinage o per a establir residències.

Per a la fase Matzin dataria la tercera etapa de l'estructura 2 (C3-3). Mentres que en la fase Ahal, es tallaria en dos l'estela plana preclásica de l'estructura 5 i sobre ella es colocaria una extraordinaría concentració d'obsidiana; la destrucció de l'estela, la posterior concentració d'obsidiana i les 20 puntes de full prismàtiques d'obsidiana (que podrien haver segut utilisades com a punta de fleches) trobades en l'enterrament 6 (descobert per l'equip de l'Universitat de Kyoto en el mur oriental de l'estructura 5) de la mateixa época, indicaria que provablement les puntes de fulls prismàtics (de la concentració i el sepeli) serien provablement utilisats com a armes.

Des de finals del periodo clàssic i en el posclàssic es produirien migracions de poblacions nahuablantes que substituirien la cultura i religió de les poblacions locals. L'última d'estes migracions es produiria en el 1200 d. C. i correspondria als cridats pipils que establirien el señorío de Cuzcatlán. En el XIII es produiria també la migració de mayas parlants de pokomam que els pipiles permetrien assentar-se en les poblacions fronterices (específicament Chalchuapa, Ahuachapán i Atiquizaya) per a servir d'esmortidor fronteriç.

Bibliografia

• Sharer, Robert J. (1978). The Prehistory of Chalchuapa, El Salvador (en anglés), The University Museum, University of Pennsylvania, Philadelphia.