Llac de Ilopango
El llac de Ilopango és un llac d'orige volcànic en El Salvador. Medix 8 x 11 km, té una superfície de 72 km² i una profunditat de 230 m.[1] Se situa a una altitut de 440 m s. n. m. a 16 km de la ciutat Sant Salvador, entre els departaments de San Salvador, Cuscatlán i La Pau. És el llac natural més gran del Salvador. Les seues aigües, en abundant peixca de mojarras, guapotes i juilines, és propi per a la navegació a vela o en embarcacions de motor
El llac també complix funcions importants com la recarrega d'aqüífers, l'almagasenament d'aigua i el control d'inundacions en la regió.
Història geològica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Caldera del llac de Ilopango.
Originalment, en a on hui s'ubica el llac, en l'época del plioceno, en lo que en la geologia de nivell nacional es coneix com la formació Bàlsem, es formaria un estratovolcán; que en el pleistoceno inferior, en la formació Cuscatlán de la geologia nacional, colapsaria en una série de tres erupció anomenades (en orde des de la més antiga) com ignimbritas de: Olocuilta, Colima, i Apopa (que varen ocórrer fa aproximadament 1.785, 1.56, i 1.34 millons d'anys respectivament). En això, es formaria la caldera volcànica, que despuix de la segona erupció aniria omplint-se d'aigua per a constituir l'actual llac.[2][3][4]
Per a un millor comprensió de l'evolució geològica de la caldera que subyacer baix el llac, s'han agrupat les distintes erupció registrades en el grup Ilopango, constituïda a la seua volta per: la formació Comalapa, en les ya mencionades ignimbritas de Olocuilta, Colima i Apopa; la formació Altavista (des de fa aproximadament 918 mil a fa 257 mil anys abans del present; que a nivell nacional forma partix també de la formació Cuscatlán) en les ignimbritas de Cojutepeque, Prim, Manigua, Sant Joan, Cortez i Soyapango; i la formació Terres Blanques (des de fa aproximadament 34 mil a fa 1590 anys abans del present; que a nivell nacional fan part de la formació Sant Salvador) en les erupció denominades Terra Blanca 4, Terra Blanca 3, Terra Blanca 2 i Terra Blanca Jove.[4]
Events eruptivos menors varen formar varis domo de lava dins del llac i prop de la seua vora; estant entre els més antics els domo Cerro Tepeulo (en la vora de la caldera i sorgit fa aproximadament 180 mil anys), Cerro El Llom i Loma Cinc Tirs (abdós del fondo de la caldera, i que varen sorgir entre aproximadament 80 mil a 60 mil anys), que formen part de la formació Cuscatlán de la geologia salvadorenya.[4]
Una de les erupció més potents de la caldera seria l'erupció cataclismica denominada com a Terra Blanca Jove (TBJ), ocorreguda en el VI d. C.,[5] que produiria enormes fluix piroclásticos que varen destruir diferents assentaments mayas. Esta erupció va produir aproximadament 25 km³ de tefra (vint voltes més que l'erupció del Mont Santa Helena en 1980), i té un valor de 6 en l'índex de explosividad volcànica;[6]i segons estudis portats a terme per Robert Dull, esta erupció TBJ seria encara més gran, i estaria situada en el 535 d. C., tenint l'expulsió de tefra un volum d'al voltant de 84 km³. Estes noves senyes inclús sugeririen que esta erupció va ser la causant del canvi climàtic en els anys 535 i 536, el qual, sumat a les morts directes i atres efectes diversos en tot lo món, podria aplegar a ser considerada com la catàstrofe volcànica més gran en l'història de la humanitat.[7]
Basant-se en l'estudi dels depòsits de Tefra de la TBJ, s'ha pogut fer una cronologia d'eixa erupció. Començaria en una explosió freàtica en el centre del llac; a esta etapa la va seguir una erupció pliniana en depòsit de pedra pómez (etapa 2). Durant l'etapa 3 els depòsits mostren dos fluix piroclásticos de color groc, seguits de varis depòsits de cendra fina i lapilli en a lo manco dos depòsits de fluix piroclásticos (etapa 4). Esta etapa continua en dos depòsits de fluix piroclástico. A esta etapa la seguix una pluja de cendres, (etapa 5). En eixe moment de l'erupció, la columna eruptiva s'elevava fins a una altura de 49 km. Les gruixa en els depòsits varien des d'un metro en les zones altes fins als 20-60 metros prop de la caldera. Els blocs de pedra pómez es troben en la part superior i els líticos en la base del depòsit. Esta etapa va ser seguida de depòsits de ignimbrita fina en lapilli, producte del colapse de la columna eruptiva en fluix piroclásticos que varen depositar 15 metros prop de la caldera i gruixa de fins a 1 metro a 20 km de la font. Per un atre costat, es calcula que 30 km³ de magma riodacítico (DRE) varen entrar en erupció, depositant 84 km³ de Tefra i piroclasto i donant a l'erupció TBJ un índex IEV de 6.[5][7]
El llac monitorizado de forma periòdica per institucions científiques i ambientals per a evaluar la calitat de l'aigua i detectar possibles riscs per a la població.[8]
Successos històrics
[editar | editar còdic]A l'arribada dels espanyols, segons ho registra la Relació de Marroquín de 1532, es trobaven al voltant del llac poblacions pipiles com Gilopango-Tonacatepeque (el primer que és l'actual Ilopango; sent abdós mencionats junts com que anaren una mateixa entitat o altépetl), Purulapa (que despuix va ser dividit en lo que hui és Sant Pedro Perulapán, Sant Martín i Sant Bartolomé Perulapía), Tepezonte (hui Sant Joan Tepezontes i Sant Miguel Tepezontes) i Chinuapa (extint, mencionat com a barri de Tepezonte), els habitants originaris del qual entre atres coses es dedicaven a peixcar les olominas del llac.[9][10]
L'únic event eruptivo històric, ocorregut entre fins de 1879 i principis de 1880, va produir uns domo de lava dins del llac, denominats com les «illes Cremades». A la parell d'això, es va registrar que el nivell del llac va pujar considerablement, i que va haver ruïnes, grans solsides i agrietamientos en els caserius i zones immediates.[11]
En este llac, el 5 de juliol de 1970 el ilusionistaa Francis Fanci va ser amarrat i sumergit adins d'un baül del com va eixir despuix de trenta segons.[12] Per un atre costat, en 2004 Mattew Hatfield Knight de 34 anys, fill major de Phil Knight, amo de Laika i un dels fundadors de Nike, va viajar al llac de Ilopango per a filmar un vídeo de recaptació de fondos per a Christian Children of the World, una organisació sense fins de lucre de Portland. No obstant, mentres bucejava en els seus colegues Vincenzo Iannuzzelli i Robert McDonell en el llac Ilopango, va morir d'un atac cardíac a 46 m (150 peus) baixe l'aigua per un defecte cardíac congènit no detectat. Knight i Travis (germà menor de Matthew) varen viajar al Salvador per a tornar el cos de Matthew a Estats Units. [13] El curtmetrage Moongirl de 2005 de Laika va estar dedicat a la memòria de Matthew.[14][13]
El volcà és considerat actiu i perillós, en capacitat de generar erupció destructives per a la regió central del país, segons estudis de la caldera.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cossos d'Aigua Continentals del Salvador» (doc). Servici Nacional d'Estudis Territorials (SNET). Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2009. Consultat el 14 de maig de 2009.
- ↑ Journal of Geosciences, 56.
- 105–140.
- ↑ Suñe-Puchol, Iván et al.Journal of Volcanology and Geothermal Research.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Revista Geològica d'América Central, 66.
- 1-23.
- ↑ 5,0 5,1 Dull, Robert A., John R. Southon, Payson Sheets(2001).12(1)
- 25–44.doi:10.2307/971755.
- ↑ Història i cultura de Ilopango
- Archivat el 4 de febrer de 2014 archivat en Wayback Machine.
- ↑ 7,0 7,1 Dull, Robert A., John R. Southon, Steffen Kutterolf, Armin Freundt, David Wahl, Payson Sheets(2012).Consultat el 24 d'abril de 2013.
- ↑ MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE
- ↑ Mesoamérica 21, Any 12.CIRMA.Antiga Guatemala:
- ↑ Patronat pro patrimoni cultural.
- ↑ (1978).Journal of Volcanology and Geothermal Research.3(3–4)
- 299–307.doi:10.1016/0377-0273(78)90040-9.
- ↑ Luis López-Portillo. «Misteris que amaguen Apulo i el llac de Ilopango». Consultat el 1 de febrer de 2023.
- ↑ 13,0 13,1 «[1]». Consultat el 2024-01-24 (en en-US).
- ↑ Mor l'hereu de Nike. El Diari de Hui.
- ↑ Erupció Menors: A lo llarc dels sigles, s'han format domo de lava interns, com el Cerro El Llom i la Loma Cinc Tirs.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago de Ilopango» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.