Ceràmica nicoyana
La ceràmica nicoyana és l'art més representatiu de la cultura de la Gran Nicoya, la qual es va desenrollar per espai de 2000 anys en la regió del Pacífic nicaragüense i el Pacífic nort de Costa Rica (actual província de Guanacaste), sent part íntegra de la cultura artesana aborigen costarricense.[1] Per la seua calitat i acabament, durant l'época prehispánica, va aplegar a convertir-se en un preciós producte d'intercanvi comercial en atres regions de Mesoamérica i Sudamérica.[2]
La manufactura de la ceràmica nicoyana va ser una llabor especialisada en la qual intervenien tant la sensibilitat de l'artiste com la necessitat d'adquirir un ben utilitari.[3] Les principals manifestacions d'esta ceràmica es varen donar en l'elaboració de vasijas de diversos estils, en la que descolla la ceràmica policromada, en motius mesoamericanos, a partir de 500 d. C., aixina com coleccions d'instruments musicals, incensarios i escultures antropomorfas fetes d'argila. La tradició de l'alfarería nicoyana prehispánica subsistix fins a l'actualitat en les mans d'artesans chorotegas assentats en els pobles de Guaitil de Santa Creu i Sant Vicente de Nicoya, sent l'únic producte artístic en registre de denominació d'orige (D.O) reconegut per l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual (OMPI) en Centroamérica.[4]
Cronologia
[editar | editar còdic]Els artesans, possiblement vinculats a grups chibchas, varen escomençar a fabricar ceràmica en Guanacaste fa 3.500 anys. La ceràmica era indispensable en la vida quotidiana del poble nicoyano, i és per això l'element més abundant en els jaciments arqueològics. De les ofrenes mortuorias més comunes trobades en les tombes, la més abundant és la ceràmica.[5] Per a elaborar-la, es varen utilisar elements naturals: els pigments eren obtinguts de pedres negres, roges i blanques que després molien i mesclaven en aigua i argila.
D'acort a la manufactura de la ceràmica, s'han establit cinc periodos històrics en l'àrea de Nicoya:
- Bicromo en zones
- Decoració llineal
- Policromo Antic
- Policromo Mig
- Policromo Tardà.
Periodo Bicromo en zones
[editar | editar còdic]Durant el periodo Bicromo en zones, la tècnica predominant és la que combina dos colors més incisió: sobre la base natural, es pinten zones casi sempre en roig o en café molt obscur. Una atra manera de decorar va ser per mig de llínees en forma de zigzag. També es manufacturaban chicotetes estàtues d'argila que representaven sers humans assentats o animals en postura variades. Confeccionaven vasijas globulars en tres pates.[6]
Periodo Decoració llineal
[editar | editar còdic]En el periodo de Decoració llineal, la ceràmica es decorava en punzonado, pastillaje, incisió i modelació. Les vasijas es decoraven en simples llínees que representaven el fardacho o a un home-rat penat. Es va usar la «brocha múltiple» per a pintar llínees paraleles ondulades.[7]
Periodo Policromo Antic (500-800 d. C.)
[editar | editar còdic]L'inici de la fabricació de ceràmica policromada en la subregió arqueològica de Guanacaste coincidix, de fet, en l'inici del periodo dels cacicazgos complexos. Són característiques les vasijas globulars o cilíndriques, en peus rectangulars o en forma d'animals, modelades en argila de textura fina. Destaquen unes que representen cares humanes. En les decoració moltes combinen elements artístics locals i suramericans en mesoamericanos, sobretot mayas, i es creu que la seua elaboració està relacionada en la presència de grups immigrants mexicans.[8]
Periodo Policromo Mig (800-1200 d. C.)
[editar | editar còdic]Durant el Policromo Mig, es va donar un extraordinari desenroll dels tipos policrómicos, destacant els estils Mora i Papagayo. L'arribada dels chorotegas a la península de Nicoya, introduïx canvis especialment en el camp ideològic (religió, art), agregant nous elements d'orige mesoamericano que es van a observar sobretot en la ceràmica. El Policromo Mig es destaca per elements de antropomorfisme i zoomorfisme típics de l'influència mesoamericana, principalment d'orige maya. Apareixen vasijas trípodes en forma d'animal, gerres en forma de jícara, unes atres representen caps humans i animals, com el chompipe, jaguar, armadillo, conill: el cridat estil Pataky.[9] Els motius decoratius consistixen essencialment en animals: jaguar, serp, mona i fardacho. El Policromo Mig es considera l'apogeu de l'àrea cultural nicoyana, puix s'observa un major grau d'evolució i de progrés cultural i social, lo que és possible comprovar per l'existència i distribució d'objectes de lux per a us d'els qui eixercixen el poder social i econòmic. La varietat de formes, la bellea dels objectes, siguen vasijas, adorns, joyes o metates, indiquen que ya hi havia artesans especialisats.
Periodo Policromo Tardà (1200-1500 d. C.)
[editar | editar còdic]El Policromo Tardà (1200-1500) marca grans canvis en l'elaboració de l'artesania nicoyana. Entre els motius mesoamericanos, s'han identificat la Serp Emplumada i deidades associades a la guerra i a l'aigua.[2] Una novetat és l'us de la pintura blava grisáceo en negre,[10] i taronja rojós sobre fondo crema. Sorgix una nova forma de decoració: l'incís del engobe.[9] Els dibuixos que apareixen en la majoria de les vasijas són motius mexicans com el jaguar i el home, que recorden la lluita entre els deus Mixcoatl i Tezcatlipoca.[11] Apareix en farta freqüència la Serp Emplumada,[12] i el senyor de la terra Tlaltecuhtli, en la forma d'un sapo fantàstic en garres i la boca oberta, en escuts de ploma en el seu costat.[9]
Motius de la ceràmica prehispánica
[editar | editar còdic]Entre les peces de ceràmica nicoyana, descollen una série de figures humanes femenines, modelades en argila, que provablement representen deeses de la fertilitat. Estes figures destaquen perque poden sostindre's en peu i, ademés, posseïxen una espècie de cobertor púbic. Es caracterisen per usar pintura corporal en motius d'animals com el cocodril, el jaguar o la serp, la qual cosa és destacable perque, entre les cultures mesoamericanas, l'unió mítica del jaguar i la serp representa la fertilitat, mentres que en les cultures de l'àrea suramericana esta llabor corresponia al cocodril, lo que vindria a convertir a estes figures en símbols de fusió de cultures veïnes i tradicions mític-religioses.[13] Val mencionar que algunes d'estes figures presenten deformacions craneals i ulls estrábicos, traces estètiques típiques de la cultura maya.[14]
La ceràmica nicoyana i el seu us com be d'intercanvi comercial
[editar | editar còdic]Dins del país, en el Monument Nacional Guayabo, en les planures del nort, el Carib, les terres altes del Entanque Central i el pacífic central de Costa Rica, inclús l'Illa del Caño, és possible apreciar la presència d'estes ceràmiques, que revelen en això l'apogeu del comerç en estes regions.[3] En El Salvador,[15] Hondures, Guatemala i Tula (Mèxic), s'han trobat vasijas policromadas fetes en Nicoya. A la seua volta en Nicoya s'han trobat vasijas de tipo plomizo Tohil que procedixen de les altes terres de Guatemala.
Actualitat
[editar | editar còdic]L'elaboració de ceràmica nicoyana ha persistit fins a l'actualitat en alguns pobles de Guanacaste, particularment en Les Pozas i Sant Vicente de Nicoya, i en Guaitil de Santa Creu, a on es manufactura utilisant les mateixes tècniques i pigments que s'utilisaven en l'época prehispánica, en la salvetat de que s'ha agregat l'us del torne. Esta activitat artesanal constituïx la més important i reconeguda activitat artesanal i soport econòmic de la gran majoria de famílies d'estes comunitats. Va ser declarada patrimoni cultural immaterial de Costa Rica en 2013 i com un producte en denominació d'orige protegida en 2017.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Soto Méndez, 2002, p. 21
- ↑ 2,0 2,1 Botey Sobrat, 2002, p. 50
- ↑ 3,0 3,1 Mejías Cubero, 2010, p. 197
- ↑ 4,0 4,1 «Artesans de Guaitil i Sant Vicente conseguixen el primer sagell centroamericano de artesania». La Veu de Guanacaste. Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2017. Consultat el 29 de decembre de 2017.
- ↑ Soto Méndez, 2002, p. 20
- ↑ Soto Méndez, 2002, p. 27
- ↑ Lange, 2006, p. 32
- ↑ Mejías Cubero, 2010, p. 196
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Ferrero2002 ,, p. 83
- ↑ Botey Sobrat, 2002, p. 51
- ↑ Ferrero, 2002, p. 82
- ↑ Ferrero, 2002, p. 77
- ↑ Soto Méndez, 2002, p. 22
- ↑ Soto Méndez, 2002, p. 32
- ↑ Amaroli, 2003, p. 10
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2003).Fundació Nacional d'Arqueologia del Salvador.Editorial Tecnològica de Costa Rica.
- 84.
- Botey Sobrat, Ana María (2002). de+les+societats+aut%C3%B3ctonas+fins a+1914&hl=és&source=gbs_navlinks_s Costa Rica: des de les societats autòctones fins a 1914 (en espanyol), Editorial de l'Universitat de Costa Rica, pp. 496 pàgines. ISBN 9977-67-694-1.
- (2010).Mitològiques.Centre Argentí d'Etnologia Americana.Buenos Aires, Argentina:XXV
- 39-50.ISSN 0326-5676.
- Ferrero (2002). Mil i tants tiquismos: (costarricensismos) (en espanyol), Editorial Universitat Estatal a Distància, pp. 262. ISBN 9968311812.
- Lange, Frederick W (2006). Before Guanacaste: an archaeologist looks at the first 10.000 years (en anglés), Sant Josep, Costa Rica: F.W.Lange, pp. 100. ISBN 9977-12-849-9.
- (2010).Revista Arts i Lletres.Universitat de Costa Rica.2(XXXIV)
- 192-200.ISSN 03780473.
- Soto Méndez (2002). el+Museu+de el+Jade+Marque+Fidel+Trist%C3%A1n&hl=és&sa=X&ei=lqoiUomDGYmvsATtn4HYBg&vore=0CCwQ6AEwAA Art Precolombino Costarricense del Museu del Jade Marque Fidel Tristán (en espanyol), Sant Josep, Costa Rica: Institut Nacional de Segurs, pp. 80. ISBN 9977-933-553-.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerámica nicoyana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.