Cultura olmeca

La cultura olmeca va ser una civilisació que es va desenrollar durant el periodo preclásico de Mesoamérica, en part dels territoris actuals de Mèxic. Encara que s'han trobat vestigis de la seua presència en àmplies zones de Mesoamérica, es considera que l'àrea cultural olmeca —zona metropolitana— comprén la partix surest de l'estat mexicà de Veracruz i l'oest de Tabasco. En eixe sentit, és necessari fer l'aclariment de que l'etnónimo olmeca els va ser impost pels arqueòlecs del sigle XX i no deu ser confòs en el dels olmeca-xicalancas, que varen anar un grup que va florir en l'epiclásico en llocs del centre de Mèxic, com Cacaxtla.

Durant molt temps es va considerar que l'olmeca era la cultura mare de totes de la civilisació mesoamericana. No obstant, no està clar el procés que va donar orige a l'estil artístic identificat en esta societat, ni fins a quin punt les traces culturals que es revelen en l'evidència arqueològica són creació dels olmecas de l'àrea nuclear. Se sap, per eixemple, que alguns dels atributs pròpiament olmecas podrien haver aparegut primer en Chiapas o en els Valls Centrals d'Oaxaca. Entre atres dubtes que estan pendents de resposta definitiva està la qüestió dels numerosos llocs associats a esta cultura en la Depressió del Basses (centre de Guerrero).

Siga com haja segut l'orige de la cultura olmeca, la ret d'intercanvis comercials entre distintes zones de Mesoamérica va contribuir a la difusió de molts elements culturals que són identificats en la cultura olmeca, inclosos el cult a les montanyes i a les coves, el cult a la Serp Emplumada com deidad associada a l'agricultura, el simbolisme religiós del jade i inclús el propi estil artístic, que va ser reelaborado intensament en els sigles posteriors al decliu dels principals centres d'esta época.

Organisació política i social

Els olmecas varen crear sistemes polítics centralisats i respalats per la religió i el poder hereditari que no tenien paralel en atres pobles. La societat olmeca va aplegar a desenrollar una organisació social estratificada composta per governants i la gent comuna.

L'existència d'una genealogia va aportar els principis d'exclusió social i jerarquización de linajes en la finalitat de llegitimar als governants i distinguir a l'èlit dels demés. El poder dels governants es va enfortir per mig dels conceptes, les creències i les pràctiques religioses i es va afiançar per conducte del seu accés privilegiat a bens de primera necessitat, santuaris i d'importació. Es tracta d'una de les societats més destacades i antigues de Mesoamérica; s'especula que varen establir una política que es va caracterisar pel seu acoplament en lo religiós, per tal motiu li la considera com una civilisació teocràtica. De fet, per la seua gran antiguetat, es desconeix l'identitat ètnica dels seus integrants.

Àrea d'assentament olmeca

Jaciments arqueològics en l'àrea nuclear olmeca.

Artícul principal → Àrea nuclear olmeca.

A pesar de que la cultura olmeca va tindre una difusió que va alcançar la major part de Mesoamérica —llevat en la regió d'Occident, que va seguir un desenroll cultural més o menys autònom fins a finals del Preclásico—, una de les regions a on s'han trobat les evidències més clares de la presència d'esta cultura és la partix sur de la Planura Costera del Golf de Mèxic, compresa entre els rius Papaloapan i Grijalva, que correspon a la mitat nort del Istme de Tehuantepec. Actualment esta zona correspon al surest del estat de Veracruz i el ponent de Tabasco. Es tracta d'una zona d'un clima càlit i molt humit, condicions climatològiques que segurament va posseir també en l'antiguetat precolombina eixe lloc.

L'àrea nuclear olmeca és irrigada per caudalosos rius que baixen de les estribacions de la Serra Mare d'Oaxaca i la Serra Mare Oriental, com el Coatzacoalcos, Sant Joan i Tonalá. Per l'humitat de la zona i de les fonts d'estos rius, en temporada de pluges els desbordament de les corrents són una constant. Encara que en l'actualitat la vegetació d'esta regió de la República Mexicana ha segut àmpliament modificada per l'acció del home, antigament va estar recoberta per una espessa selva tropical, que era el hàbitat de numeroses espècies que en l'actualitat es troben a punt de desaparéixer en el territori mexicà, entre elles el jaguar, les aus de plomalls preciosos com guacamayas i quetzales; reptils de diverses espècies, i mamífers com el tapir. Este últim considerat pels olmecas com un animal difícil de caçar i al que solament els més valents atacaven, puix era necessari estar molt prop d'ell ya que era una tasca complicada penetrar la seua grossa pell.

La regió posseïx sols rics en humus i de gruixa considerables. El petròleu cru brota a flor de sol entre la vegetació. No obstant carix de molts dels materials que són característics dels objectes d'estil olmeca trobats en esta zona i en atres parts de Mesoamérica. Entre ells l'obsidiana, el jade, la serpentina i el cinabre. Per a obtindre pedra sòlida per als seus materials, els habitants d'esta regió varen recórrer a les pedreres de la Serra dels Tuxtlas —coneguda també com a serra de Santa Marta o de Sant Andrés—, que els varen proveir de basalt i atres roques volcàniques que varen amprar en la construcció de temples i en l'escultura. No obstant estes fonts de materials pétreos es troben a més de cent quilómetros de distància de llocs com a Sant Lorenzo i La Venda, lo que pot donar una idea del nivell d'organisació que es va requerir per a traslladar —sense animals de càrrega i sobre un sol cenagoso— els monolits de decenes de tonellades, fins als centres polítics de la cultura olmeca.

La paraula "olmeca", simplificació de "Olmecas Uixtotin", significa ___protected_title_0___ i va ser utilisada pels azteca i mexicas per a nomenar a varis pobles, ètnica i llingüísticament diversos, que varen ocupar la regió de Veracruz i Tabasco a través dels sigles. Es desconeix el nom que es donaven a sí mateixos aquells a els qui cridem olmecas.

Baixe el terme "olmeca" han segut agrupades dos realitats: un poble de la regió del Golf i un estil artístic. L'estil olmeca pot vore's plasmat en penyes, coves, escultures grans, chiques i objectes de fanc que es troben disseminats per tot Mesoamérica. De Jalisco a Costa Rica, passant per Guerrero, Chiapas, Oaxaca, el Altiplano Central i la costa del Golf, s'han trobat imàgens de chiquets-jaguars i atres traces pròpies de l'art olmeca. Es creu que la dispersió d'este estil artístic es deu a que els pobles del Golf varen crear una àmplia ret d'intercanvis en atres poblacions lluntanes. D'esta manera els símbols i formes olmecas es varen integrar a les expressions artístiques d'atres zones mesoamericanas.

Aixina mateix es considera a l'olmeca la "cultura mare" de Mesoamérica degut a que en estes primeres societats varen començar algunes pràctiques culturals que es varen integrar plenament en la cultura mesoamericana, com l'us d'un patró urbà d'assentament, l'establiment d'una societat teocràtica o el joc de pilota, entre unes atres.

Vore també

• Mesoamérica
• La Venda
• Parc-Museu La Venda
• Art olmeca

Bibliografia

• Carrasco Dávila, Alan (2004): "Arqueologia dels Tuxtlas", en el lloc en internet de naya.org.ar, consultat l'11 de setembre de 2007.

• Casellas Cañellas, Elisabeth (2004): El context arqueològic del cap monumental número 7 de Sant Lorenzo, Veracruz, Mèxic, tesis doctoral, Universitat de Barcelona.
• Coe, M.D. (1967). Sant Lorenzo and the Olmec Civilization, en Dumbarton Oaks Conference on the Olmec, Dumbarton Oaks, Washingon, D.C.
• Cyphers, Ann. Els caps colossals. Arqueologia Mexicana, II, 12, 1995; pp. 43-47.
• Diehl, Richard A. (2005). The Olmecs: America's First Civilization, Thames & Hudson, London. ISBN 0-500-28503-9.
• Magni, Caterina (2003). Els Olmèques. Dones origines au mythe, Seuil, Paris. ISBN 2-02-054991-3.
• Niederberger Betton, Christine (1987), Paléopaysages et archéologie pré-urbaine du bassin de Mèxic. Prengues I & II. Centre Francés d'Estudis Mexicans i Centroamericanos, Mèxic, D.F. (Resum).
• Archivat el 3 de març de 2016 archivat en Wayback Machine.
• Taube, Karl (2004). The Origin and Development of Olmec Research, en Olmec Art at Dumbarton Oaks, Dumbarton Oaks, Washington, D.C.

Bibliografia adicional

• Ramírez, Felipe (2004), "L'àrea metropolitana Olmeca i el seu paper en un sistema estatal segmentario: el cas d'Estany dels Cerros i Sant Lorenzo"/En Revista del Postgrau en Estudis Mesoamericanos/No. 6/FFyL/UNAM/Mèxic.
• Ramírez, Felipe (2008). "Els Olmecas i la seua influència en Mesoamérica: ¿qüestió d'opinió o qüestió d'evidència?"/En El Mediterràneu americà: població, cultura i història/XXVII Taula Redona de la Societat Mexicana d'Antropologia/SMA-UNAM-IIA/Mèxic.
• Ramírez, Felipe (2010). "Deus i poder"/ En Olmeca, the Most Ancient Civilization of the Americas, a Road to the Maya, Special Exhibitions Celebrating 400th Anniversary of Mexico-Japan Frienship, Govern de Japó, Embaixada de Mèxic en Japó, INAH.