Anar al contingut

Les Victòries

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les Victòries és un lloc arqueològic de l'época precolombina, ubicat en lo que era l'extensa finca homònima en la ciutat de Chalchuapa ( departament de Santa Ana, El Salvador), hui altament urbanisat; i del que formen part també els llocs Sant Rafael, Carmen i Santa Marcelina (ubicats en finques homònimes sorgides de la divisió de la de les Victòries). Les seues estructures feyen part, junt en la zona a l'orient de l'estany Cuzcachapa i la de l'estany sec, d'una extensa zona residencial en evidència d'ocupació del preclàssic al posclàssic, i el descobriment del qual més notable és la denominada pedra de les victòries, que mostra figures similars als de la cultura olmeca del preclàssic mig, l'influència estilística del qual hauria provingut de llocs ubicats en la costa pacífica guatemalteco.[1][2][3]

Estructures

Investigacions de Robert Sharer de les Victòries a l'Estany Sec

En el seu estudi sobre Chalchuapa, Robert Sharer va documentar una extensa ocupació residencial en la localitat que consistia en els restants de més de 90 plataformes habitacionales disperses des de la finca Les Victòries, a lo llarc d'una cresta a l'est de l'Estany Cuzcachapa i cap al sur fins a l'Estany Sec.[4]

Estes plataformes es varen construir formant un rectàngul de pedres de camp, d'uns 30 a 50 centímetros de diàmetro, i reblint el seu interior en terra. Algunes conten en una elevació de 30 a 50 cm; pero en molts casos, l'interior d'elles estava erosionat al nivell de la superfície del terreny, quedant solament un rectàngul de pedres sobre o prop de la superfície del sol. El seu perímetro varia de 3x4 metros a 7x8 m, en la majoria d'elles estant al voltant de 5x6 metros; i totes estaven orientades de 15 a 20°graus a l'est del nort magnètic. Per la seua distribució, poden ser agrupades en 5 grups, en algunes estructures aïllades disperses entre elles.[4]

El grup 1 es troba en el veïnat de les Victòries i inclou 16 plataformes que varen ser catalogades per Sharer C5-1 a C5-16; de les quals C5-16 és de forma circular, medix 6.5 metros de diàmetro i estava parcialment destruïda per una construcció moderna quan Sharer la va investigar. Al sur de l'anterior grup i a l'orient de l'estany Cuzcachapa, s'estén el grup 2; el qual consta de 29 plataformes, totes rectangulars, que són cridades de A5-1 a A5-15 i de A3-1 a A3-3, de les quals la més gran (tant d'elles com del restant de plataformes) és A5-14 que medix 18x9 metros en la base i 4.2 m d'altura. En canvi, el grup 3 es troba al noreste de l'Estany Sec i té 30 plataformes rectangulars, catalogades de B5-12 a B5-42; el grup 4, ubicat al sur de l'anterior, està formada de 12 plataformes que van de B5-43 a B5-45 i de B7-1 a B7-9, havent 2 de forma circular (B7-4 que medix 13.3 metros de diàmetro en una altura d'1.5 m en la seua part central, i B7-6 de 10 m de diàmetro i prop d'1 m d'altura). Finalment, el grup 5 es troba al surest, en la vora de l'estany sec, i consta de 22 plataformes, cridades de B5-1 a B5-09 i de D5-1 a D5-14, de les que D5-8 és circular i medix 10 m de diàmetro; mentres que les estructures B5-10 i B5-11 estan ubicades de forma aïllada al nort de l'Estany Sec.[5][6]


A partir de l'anàlisis dels tiestos de ceràmica recuperats en sondejos realisats per les plataformes, Sharer va concloure que estes estructures haurien segut principalment habitades durant la fase Payu del clàssic tardà (650 a 900 d. C.; quan Chalchuapa estava immersa en la cultura maya i es trobava baix el hegemonia de Copán) i la fase Matzin del posclàssic primerenc (900 a 1200 d. C.; quan es varen donar les primeres migracions de poblacions nahuas procedents de Mèxic i la localitat estava influenciada per la cultura tolteca en capital en Tula); durant els quals el centre ceremonial principal de la població es trobava en Tazumal.[5][6][7]

Pel tamany o forma de les estructures C5-16, A5-14, B7-4, B7-6 i D5-8, és molt provable que estes hagueren segut temples o santuaris, o residències de famílies d'alt estatus; podent servir de núcleus per a grups o unitats habitacionales (com calpullis), sobretot durant el posclàssic.[5][6]

Investigació en Sant Rafael

En les investigacions en la finca Sant Rafael, portades a terme per Fabio Esteban Amador, Paola Garnica i Rosa María Ramírez en 2006, es varen descobrir 9 estructures que integren 3 grups arquitectònics, un compost de cinc estructures i els atres de dos; cada estructura d'estos grups posoblement representaven llocs a on es realisaven diferents activitats com a dormitoris, cellers, cuines, tallers i un possible temple. Ademés d'això, es varen trobar tres allineaments de roca que formaven terrats artificials que provablement funcionaven com un mur de retenció que permetia la deposició de sol orgànic.[8]

En este lloc, es registra una llarga ocupació que inicia en la fase Kal (650 a. C. a 400 a. C.; finals del preclàssic mig), Chul (400 a. C. a 200 a. C.) i Caynac (200 a. C. a 200 d. C.;abdós del preclàssic tardà), quan Chalchuapa tenia per centre ceremonial la zona del Trapiche i Casa Blanca i es vea influenciada per Kaminaljuyú; proseguix en les fases Vec (200 a 400 d. C.), Xocco (400 a 650 d. C.), abdós del clàssic primerenc, quan inicia l'influència de Copán i s'establix el lloc de Tazumal; continua en les fases Payu, Matzin fins a la fase Ahal (1200 a 1524 d. C., posclàssic tardà), moment en que la població es vea poblada tant per pipiles i mayas pokomames i era part del Señorío de Cuzcatlán abans de la conquista espanyola.[8][9][7]

Investigacions en El Carmen, Santa Marcelina i Els Gavilans

En les excavacions portades a terme per Herbert Erquicia i Vicente Genovés en la finca El Carmen en 2006, varen descobrir una estructura que data de les fases Payu i Matzin. Mentres que en la finca Santa Marcelina, Erquicia en 2008, va trobar 3 estructures i dos murs de contenció d'un terrat artificial, datats per a la fase Payu; en l'estructura 1 d'eixe lloc es va trobar un sagell en el signe conegut com quincunce (que seria el glifo calendarico maya Lamat) junt en tiestos de ceràmica i gavinets d'obsidiana.[9][10]

En les investigacions de Erquicia en 2006 en els Gavilans, situat prop del cantó surest de l'estany Cuzcachapa, es varen trobar 2 estructures que varen ser datades per a la fase Payu i Matzin. L'estructura 2, un temple de la fase Matzin, de 8.20 metros d'ample i 10 de llarc, era la que estava millor conservada i en ella es va trobar: una escultura o efigie de Xipe Totec, una cajuela en carbó que provablement servia per a cremar copal o atres productes per a alguna cerimònia, vàries peces d'obsidiana (inclosa una navaixa prismàtica d'obsidiana verda, procedent del jaciment de Pachuca en l'estat mexicà de Hidalgo), una concavitat feta de pedra que provablement servia com a foguer per a alguna activitat ritual, i ceràmica dels grups Cozatol, Chuquezate, Tohil Plomizo i Nicoya.[9][11]

Pedra de les Victòries

El monument 12 de Chalchuapa més conegut com les pedres de les Victòries, es considera que va ser feta en el preclàssic mig (900 a. C a 400 a. C.); va ser descrita per primera volta per l'arqueòlec Stanley H. Boggs en 1943 i es troba exhibida en les afores del museu de Tazumal. La seua orientació original es desconeix, ya que la roca es va moure llaugerament quan els treballadors de la finca Les Victòries varen excavar les afores de la base per a determinar la seua profunditat.[12][3]

Este monument és una roca de forma irregular, estretix en la part superior i ampla en la base; conta en quatre costats ben definits, cada u dels quals té un panel en cares a penes alisadas, presentant numeroses irregularitats menors. Cada panel té una figura humana, presumiblement masculina, tallada en bajorrelieve; tres de les figures estan de peu, mentres que la quarta està assentada; a cada una d'estes figures, a partir de Boggs se li va assignar una lletra: la figura As troba en la cara oest, la B en la sur, la C en l'este i la D en la nort.[12]

Prop de la pedra de les Victòries, William Coe en 1954 document el denominat monument 12A, una roca basàltica tallada en petrograbados que representaven 2 caps i un motiu pata-mane-ala no terminat de tallar. Esta pedra es va perdre per l'any de 1966.[13][14]

Característiques de les figures

Les figures estan principalment retratades de perfil, i totes elles tenen traces facials en prou semblats a la de les escultures olmeca i compartixen moltes característiques en atres representacions del preclàssic a on el tema és la fertilitat i el cult a la dacsa, com dur lo que seria el motiu o representació de la planta de dacsa i portar un pectoral redó (que potser faria alusió als pectorals espill de magnetita). Els personages de peu tenen un braç estés, com si estigueren escampant llavors de dacsa o buscant resaltar alguna cosa o a on es dirigixen, lo que sembla ser el personage de la figura C que seria el més important.[15]

La figura A consistix en un personage que sembla estar caminant; té llavis grossos, galtes resaltades i un ull alguna cosa achinado com si estiguera enujat. En un dels seus braços sosté un motiu de dacsa en forma de taula (similar a la de l'estela de Xoc, trobada en l'estat mexicà de Chiapas), mentres que en l'atra mà apunta cap a avant, potser sembrant. Està vestit en un caixco que no està complet i que té una part que cau cap al coll i una atra cap a l'orella; porta un pectoral, taparrabos (del que descolla lo que podria ser un falo o orgue reproductor masculí), i potser vares vore també alguna cosa extra en el pit i part baixa de la cintura per les llínees que descollen.[16]

La figura B mostra un personage que sembla estar caminant sobre un motiu de terra, compost per una barra horisontal en vora curve cap a avall que toene un rectàngul en mig i a la parell d'això dos claus (provablement representant al mònstruo terrestre del que va ser creat el món en la cosmogonia mesoamericana). El personage té llavis grossos i galtes resaltades, i els seus ulls podrien estar dibuixats en celles o els té tancats. En un dels seus braços sosté un motiu de dacsa i en l'atra mà apunta cap a avant (potser sembrant). Esta vestit en lo que sembla un trage d'au en ales esteses i coa, lo que està reforçat en una S (que vindria a ser el motiu de vent) en la zona de l'orella; ademés, porta un cinturó, un caixco en esfera (similar al d'un monument trobat en Cuautotolapan en l'estat mexicà de Veracruz), un pendent i un pectoral.[17]

El personage de la figura C és l'únic que està assentat i en el cos de front en lloc de perfil a excepció del seu rostre. Té les cames creuades, en un braç sosté un motiu de dacsa (que és més complex que el de les demés figures, ya que presenta totes les parts de la planta, mesclat en l'us d'un motiu de llavor) i l'atra està sobre una de les seues cames. El vestuari consistix d'una pechera de tirants en un pectoral, un taparrabos i un caixco/tocat en un element que descolla sobre la front (cap a avant per a despuix elevar-se) i deciracionrs en forma de lletra L. Les seues traces facials són els més semblats a les figures olmecas per lo caigut del costat superior i lo inclinat de la cella.[18]

La figura D té un personage que sembla estar caminant en un motiu de dacsa en un dels seus braços, mentres que en l'atra mà apunta cap a davant; el seu vestuari ho componen un cinturó, un pectoral, un caixco en cim semiesfèric (similar a la d'un personage en els gravats de Pijijiapan, en Chiapas) i lo que sembla ser una falda o manta en lo que seria un amarre. És l'únic els detalls del qual són pobres i que està tallat de modo molt llauger, com si haguera segut realisat per un atre tallador o haguera segut fet en pressa.[19]

Interpretacions

Vàries interpresentacions s'han fet sobre lo que representa l'escultura, per un costat Boggs va sugerir que els personages formarien una escena, a on un cap assentat (figura C) rep regal d'un atre personage en vestimenta (figura B) que podria ser un comerciant o suplicante i els últims 2 podrien ser dos guàrdies o sacerdots pel seu parafernalia. William Fowler, en canvi, va considerar que podria representar la visita de diplomàtics o mercaders procedents de l'àrea nuclear olmeca; mentres que Arthur Damarest, seguint el mateix pensament, més be va considerar que es tracta de personages provinents de la costa pacífica de Guatemala, com La Blanca o Takalij Abaj.[3][20]

En el seu estudi sobre este monument, George Charles Baxter va concloure que esta escultura mostra l'escena d'un ritual a la fertilitat i la dacsa, a on els personages serien oficials religiosos que van vestits per a l'ocasió en lo més luxós possible i inclús disfrassats com a deus.[3][20]

Referències

  1. ↑ Bell-Suazo Cobar, 2006, p. 68.
  2. ↑ Sharer, 1978, Vol. 1 p. 19; Vol. 3 p. 209.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Baxter Giammatei, George Charles(2008).«Estudie de reinterpretación de la pedra de les Victòries o Monument 12 de la zona arqueològica de Chalchuapa, El Salvador».Universitat Tecnològica del Salvador.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sharer, 1978, Vol. 1 p. 19.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Sharer, 1978, Vol. 1 pp. 19-20.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Carmen Margarita, Morán Hernández; Rams Iglésies, Luisa Massiel(2012).«Estructures de planta circular prehispánicas en El Salvador».Universitat Tecnològica del Salvador.
  7. ↑ 7,0 7,1 Fowler, William (1995). Antigues civilizaciónes, Banc Agrícola del Salvador.
  8. ↑ 8,0 8,1 Garnica, Frances Paola; Amador, Fabio Esteban; Menjívar, Rosa María Ramírez(2009).«Estudie d'un Llogaret Arqueològic, Finca Sant Rafael, Chalchuapa».doi:10.13140/RG.2.2.20368.10240.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Erquicia, Heriberto(2008).«Santa Marcelina: Una extensió del lloc Les Victòries en la zona arqueològica de Chalchuapa, El Salvador».XXII Simpòsium d'Investigacions Arqueològiques en Guatemala.Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia, Guatemala.
  10. ↑ Cavaller Díaz, Maberick (2017). Els pseudoglifos com a signes gràfics, un anàlisis dels grups ceràmics del clàssic tardà Gualpopa, Copador i Arambala: una proposta semiòtica per a l'occident del Salvador, Universitat Tecnològica del Salvador.
  11. ↑ Erquicia, Herbert(2006).«Els Gavilans: Un lloc del Postclásico Primerenc en la zona arqueològica de Chalchuapa, El Salvador».XX Simpòsium d'Investigacions Arqueològiques.Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia, Guatemala.
  12. ↑ 12,0 12,1 Sharer, 1978, Vol. 1 p. 157.
  13. ↑ Baxter Giammatei, 2008, pp. 145-146.
  14. ↑ Sharer, Robert J.; Grove, David C. (1989-11-09). Regional Perspectives on the Olmec (en en), CUP Archive. ISBN 978-0-521-36332-7.
  15. ↑ Baxter Giammatei, 2008, p. 142.
  16. ↑ Baxter Giammatei, 2008, pp. 126-130, 141.
  17. ↑ Baxter Giammatei, 2008, pp. 131-136, 141.
  18. ↑ Baxter Giammatei, 2008, pp. 136-138, 141-142.
  19. ↑ Baxter Giammatei, 2008, pp. 139-140, 142.
  20. ↑ 20,0 20,1 Banc Agrícola del Salvador (2019). El Salvador La chafada més profunda.

Bibliografia

  • Bell-Suazo Cobar, Gregorio«L'Arqueologia del Salvador».Revista d'Arqueologia Mexicana.(núm. 79)
  • Sharer, Robert J. (1978). The Prehistory of Chalchuapa, El Salvador (vol. Volum I) (en anglés), Universitat de Pennsilvània.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Les_Victòries&oldid=1588431»