Toniná

Toniná

Toniná és una zona arqueològica pertanyent a la cultura maya, que conté abundants restants arqueològics, aixina com edificis singulars, corresponents a dita cultura. Les estructures de Toniná (múltiples temples i escalinates construïdes sobre els tossals) es troben entre les més altes de Mèxic; el temple més alt està a més de 75 metros sobre el nivell de la plaça inferior sent esta la piràmide més alta del continent americà. Este lloc arqueològic és de gran riquea cultural; ací s'han descobert més de 300 texts jeroglífics; alguns d'ells fan referència als governants del lloc.

La ciutat va conéixer una ocupació de caràcter discontinu, encara que molt estesa, en el temps entre, a lo manco, el I de nostra era, fins a el XVI, coincidint el final de la seua ocupació, aproximadament, en l'arribada dels espanyols a Amèrica, a pesar de que l'imparable decadència va ser anterior, donant-li la puntilla definitiva els mexiques, en el XIV. El periodo d'auge de Toniná, en qualsevol cas, es va produir cap als sigles VII, a IX, al mateix temps que es té constància escrita de l'existència de la ciutat, a finals de el VI, concretament, en l'any 593, ya que es tracta de la data en la que es correspon la primera inscripció calendárica en pedra, localisada en la mateixa.

L'estructura piramidal de Toniná és la més gran de Mèxic i Mesoamérica, en una frontera que comprén 320 metros, en el cantó del noreste té 62 metros d'altura i pel front alcança una altura de 75 metros, sent l'edificació prehispánica i piràmide maya més alta que existix.

Erro al crear miniatura:

Escultura que representa a un guerrer captiu.

Etimologia

El nom en el que actualment es coneix a la ciutat, Toniná, procedix d'una paraula en l'Idioma tseltal, tenint el significat, en espanyol, de La casa de pedra, o El lloc a on s'alcen escultures en pedra, nom que constituïx una bona descripció del lloc. No obstant el nom original era Popo' o Po', apareixent en els texts del Clàssic Maya en el títul usat pels governants de Toniná, k'uhul po-po-'o 'ajaw (Diví Senyor de Popo'). Diversos autors han propost un orige zoque del nom antic de Toniná,a falta d'una etimologia maya, una explicació plausible per a este cas és que es tracta de la retenció en este topònim de la paraula zoque popo/pobo, 'blanc'.El reanálisis de l'estructura silàbica CV-CV a CV-CVC, de popo a popo' generant una forma més comuna per a les llengües mayas per mig d'una oclusiva glotal/'?/ en coda, com ocorre en atres préstams, indica la seua veracitat. Péter Biró propon que Popo' podria ser una possible referència al nom del riu Ocosingo durant el periodo Clàssic. Una rebelió maya en l'época colonial, en 1558, va contar en un grup cridat po 'winikob' (Poble de Po). El glifo emblema tenia un glifo po doble i el terme Popo també es troba en els registres colonials. Ya que els sons dobles a sovint s'abrevien en texts jeroglífics, Popo pot representar el nom original de la ciutat.

Història del lloc

Toniná es va construir en un àrea geogràfica que no queda afectada pels huracans que cíclicament assoten la regió, procedents ben del Oceà Atlàntic, be del Oceà Pacífic. Per una atra part, es va edificar a semblança de les montanyes sagrades, pensada per a honrar i reverenciar a les deidades celests: el Sol, la Lluna, Venus i la Terra.

Encara que l'época d'apogeu de Toniná pot datar-se cap a les últimes fases del Periodo clàssic maya, és dir, dels sigles VII, a IX de nostra era, en la vall d'Ocosingo es té constància de que el lloc ya havia segut habitat, en forma discontínua, segons pareix, des de les últimes fases del Periodo preclàssic maya, és dir, a lo manco, des dels sigles I i II de la nostra era. S'afirma, per una atra part, que l'orige de la ciutat es relaciona en els moviments de pobles, ocasionats en el periodo dels olmecas, en el primer mileni abans de Crist.

Durant l'ampli periodo d'existència de l'assentament, Toniná va coexistir en els assentaments, igualment mayas, de les ciutats clàssiques més antigues de Tikal, Copán, o Palenque, aixina com també en les noves ciutats mayas, com Uxmal i Kabáh, estes últimes situades en la Península de Yucatán. En les primeres d'estes ciutats, Toniná compartix la vella iconografia, pròpia de la Cultura maya, basada en mònstruos de la terra, deidades aquàtiques, aus celests i dragons del inframundo; ademés, participa de la nova iconografia, en us en les noves ciutats, basada principalment en dos símbols iconográficos: la greca espiral escalonada i els mascarones de Chaahk, el deu de l'aigua. Arquitectónicamente, també s'observen relacions en eixes dos diferents concepcions de la cultura maya ya que, per una part, els temples tenen les traces típiques de les ciutats clàssiques, ademés d'estar dotats d'escales com a adorn, com les existents en els temples Chenes de Campeche, o la planta del Palau Principal de Toniná, que té forma Puuc i com els palaus existents en Yucatán.

Podem dividir el història de Toniná en dos periodos, clarament diferenciats, ademés del corresponent a la seua decaiguda i desaparició, com a lloc habitat. El primer d'ells, que comprendria entre l'any 300 i l'any 500, abdós de nostra era, correspondria al periodo fundacional i de formació de la ciutat. Per la seua banda, el segon periodo seria el de plenitut o esplendor, des de l'any 500, fins a la desaparició de la ciutat.

Clàssic Primerenc

Toniná va tindre una presència particularment activa en el Clàssic Primerenc, encara que els restants del Clàssic Enjorn es troben enterament enterrats en construccions posteriors. Per açò, els primers texts són escassos i solament oferixen una visió de l'història primerenca del lloc. Un text de el VIII es referix a un governant en l'any 217 d. C., encara que solament menciona el seu títul, no el seu nom. Durant el periodo fundacional i de consolidació de la ciutat, que es trobaria entre l'any 300 i l'any 500, abdós de nostra era, es presentava en un context influït per la seua competència i lluita contra el restant de ciutats del món cultural maya del moment, com Palenque, Yaxchilán, Tenosique, Calakmul, Chichén Itzá, Uxmal i Tikal. Segons pareix, en octubre del 440, una aliança entre els dirigents de les ciutats de Palenque, Yaxchilán i Tenosique, aprofitant-se de determinades condicions meteorològiques, va conseguir temporalment la sumissió de la ciutat que, no obstant, ràpidament va recuperar la seua pròpia independència. .

L'abans cridat Governant 1, Kokaaj Witz', qui segons pareix ya governava des del 501, està representat en un parell de monuments del Clàssic Primerenc, el millor conservat dels quals és un altar que data del 514. El governant cridat K'inich Sawan B'alam Yaxuun Acal/Tihl està representat en una estela de el VI, que descriu el seu ascens al tro el 16 de giner del 568.En qualsevol cas, a partir de la recuperació de la seua independència, Toniná va recobrar el rumbo en un nou impuls cultural, penetrant aixina, de ple, en el periodo d'esplendor de la ciutat. La primera menció de Toniná en un registre d'un estat estranger prové del lloc de Chinikihá, ubicat a 72 quilómetros al noreste en el Riu Usumacinta, el text és d'un tro i descriu la captura de K'inich Sawan B'alam Yaxuun Acal/Tihl, rei de Toniná, quan va ser capturat i provablement sacrificat en Chinikihá en el 573.

Representació de K'inich(?) Sawan B'alam Yaxuun Acal/Tihl (abans malnomenat Sotz' Choj Muan).

Clàssic Tardà

Es té constància documental escrita, de l'existència de la ciutat, a finals de el VI, en l'any 593, sent esta la data corresponent a la primera inscripció calendárica en pedra i hi ha evidència de l'existència d'una dinastia reinante, que celebrava en monuments en pedra els naiximent, casament, victòries militars i morts dels governants. Al primer se li coneix com a Gobernant 1, poc se sap sobre este governant, la primera menció que es va trobar sobre l'és en el Monument 106 a on és cridat en el nom de Itzamna:J-? o també cridat Cap de Reptil i se sap que per al 514 ya estava governant. El següent governant per escritura glífica es diu B'alam Ya-? Ahk-Al (Jaguar Pardal Pecarí) també és conegut com Sotz' Choj Muan està representat en una estela de el VI, que ho descriu accedint al tro en el 563. El tercer governant en la llínea de successió es coneix com Chak B'olom Chaak solament mencionat en un tauler saquejat que hui es troba en el poble d'Emiliano Zapata, Tabasco; descriu la visita a la tomba d'un atre rei de Toniná. Durant este periodo, Toniná va dominar la regió de Chalchihuitán la qual li va donar accés a jaciments de jade que varen abastir a la seua dinastia d'este mineral.

K'inich Hix Chapat

K'inich Hix Chapat va nàixer en el 606 i va aplegar al poder en el 615 als huit anys d'edat. En el 633, K'inich Hix Chapat està registrat com a instalador de dos senyors subordinats, pero poc més se sap del seu regnat. L'última menció de K'inich Hix Chapat és en un monument datat en 665 trobada en Pestac, en les afores de la ciutat.

Governant 2: Yukno'm Wahy)

El "Governant 2" va accedir al tro de Toniná en 668. El seu govern està marcat per la guerra i la representació freqüent dels captius nugats en els seus monuments. Va establir l'us de l'estil escultòric d'apariència més tridimensional que va vindre a tipificar les esteles de Toniná. Un monument que data de 682 mostra a tres presoners nuets en els seus braços nugats, un d'ells és identificat com un senyor de Annak, un lloc encara no identificat. El seu regnat va poder haver terminat en la seua derrota i captura per K'inich Kan Balam II de Palenque en setembre de 687, com es descriu en un text glífico del Temple 17 en la ciutat rival, un event que provablement va culminar en el seu sacrifici.

K'inich B'aak Nal Chaak

Vista des de lo alt de la piràmide.

K'inich B'aak Nal Chaak (Chaak Lluenta del Inframundo) va ser entronisat en 688 als 35 anys d'edat, durant el seu regnat va restaurar el poder de Toniná en vàries victòries militars sobre Palenque, el seu regnat va estar dominat per la lluita contra la ciutat rival pel poder regional. El 4 d'octubre de 692, K’inich B’aak Nal Chaahk, ataca Palenque en la seua primera campanya militar nomenada com a B’olon Yehj et’ Tz’on, “el Arrojamiento de les Nou Llances Esmolades", com a nom sarcàstic, puix aixina es dia la tomba de Pakal el Gran, “la Casa de les Nou Llances Esmolades”. Durant esta campanya contra Palenque, conseguix capturar al cap militar K’awiil Mo’ (un yajaw k’ahk’, "capità de guerra") i al funcionari B’uk’ (un aj kuhun), abdós subordinats de K'inich Kan Balam II, governant de Palenque en eixe moment. Esta intensa campanya va ser conseqüència directa de l'invasió realisada per Palenque en el 687, com a venjança per l'atac i possible mort del Governant 2/Yuknoom? ?-Way. Una magnífica escultura de bulto redó, localisada en el Joc de Pilota de Toniná, mostra a B’uk’ agenollat i en els braços nugats. El text glífico inscrit sobre el seu cos referix que va estar present en la dedicació del Joc de Pilota, ocorreguda el 29 de juny de 696, ocasió en la que molt provablement va ser sacrificat.

La ciutat de Toniná va constituir, en els seus temps, una autèntica potència militar de l'época, havent-se trobat representacions de presoners, en pedra i estuc, per tota l'Acrópolis; El Joc de Pilota 1, el més gran dels dos jocs de pilota de Toniná es va dedicar en 699 a celebrar tres victòries sobre el archirrival de la ciutat i els marcadors centrals són de dos captius, sent el més important dels mateixos, segons l'inscripció, un governant de la ciutat de Palenque, cridat K'inich K'an Joy Chitam II, que va ser capturat el 26 d'agost del 711. El joc de pilota originalment tenia sis escultures de captius nugats, tots vassalls del gobernant enemic de Palenque de la regió de Usumacinta. El periodo d'auge del domini polític i militar de la ciutat de Toniná, lo que podríem denominar com el punt culminant del seu poder, es va produir durant el seu regnat, moment en que la ciutat podia assegurar-se que era la més important de tot l'àmbit cultural maya i, inclús, de Mesoamérica. Per eixe motiu, és en esta época quan es produïx el major número d'elements artístics i arquitectònics del lloc, que han aplegat fins als nostres dies. Entre els anys 697 al 702 Toniná conseguix el domini i subordinació de llocs aledaño en les valls del nort de Chiapas com Bolonkin, Natentsun i Mukana, tenint el control d'una extensa ruta comercial entre les terres mayas cap a les costes de Tabasco i la cultura del centre de Veracruz en el Golf de Mèxic.

Durant este periodo d'esplendor, els senyors mayas de Toniná es varen postular com els creadors del tercer sol -sent el primer sol el dels Olmecas i el segon el dels Teotihuacanos-, periodo al que va posar fi una incursió dels Toltecas, a principis de el X, que va destruir el poder de Toniná, autoconsiderándose com el quart sol, previ al quint sol, representat pels Azteca. La data de la mort del governant és en el 707.

K'inich Chuwaaj(?) K'ahk', Gobernant 4

El governant 4 va aplegar al poder en 708 a una edat molt primerenca. Tres anys despuix, el 26 d'agost del 711, mentres el Governant 4 encara era un chiquet, Toniná va obtindre una important victòria sobre Palenque. La batalla va resultar en la captura de K'inich Kan Joy Chitam II de Palenque i va convertir a Toniná en el centre dominant en la regió baixa de Usumacinta. La victòria va ser tan completa que va donar lloc a una brecha de dèu anys en el història dinàstica de la ciutat derrotada, durant la qual el governant capturat va poder haver segut pres com a rehé. El Governador 4 va continuar en el poder per a celebrar els fins del periodo de 716 i 721. Un captiu representat en un dels monuments s'identifica com a provinent de la lluntana ciutat de Calakmul, una de les dos "superpotencia" mayas.

K'inich Ich'aak Chapat

K'inich Ich'aak Chapat (Gran-Sol Garra Ciempiés) va succeir al Governant 4 en el 723. Al voltant de 725 Toniná va lliurar una guerra contra Pedres Negres, una ciutat en la vora nort del Riu Usumacinta, ara en Guatemala. Una série d'events durant el seu regnat varen ser marcats en monuments entre 726, 729 i en el 730 va tornar a rededicar la tomba del seu predecessor K'inich B'aaknal Chaak. La mare de K'inich Ich'aak Chapat es diu Lady Winik Claven K'awiil i el seu pare ben va poder haver segut el mateix K'inich B'aak Nal Chaak. El regnat de K'inich Ich'aak Chapat és notable per l'absència de les escultures usuals que representen captius de guerra, encara que la raó d'açò és desconeguda.

K'inich Tuun Chapat

Poc se sap dels següents governants, el sext governant en la llínea de successió es diu K'inich Tuun Chapat (Gran-Sol Pedra Ciempiés), va celebrar el periodo que termina en 736, mando a remodelar el Joc de Pilota 1 afegint un dels tres marcadors centrals del corredor de la cancha; pot haver mort en 762. Un text danyat que acompanya a l'image d'un captiu vinculat indica una guerra renovada Palenque durant el seu regnat, no obstant, el nom del presoner es pert i no està clar si és el governant real de Palenque o simplement un dels seus vassalls.

Senyora K'awiil Yopaat:

Segons pareix, la filla de K'inich Tuun Chapat. Ascendix al tro el 15 de febrer del 762, segons pareix, immediatament després de la provable mort del seu pare. Al voltant de l'any 764, el seu eixèrcit va derrotar a Palenque en batalla.Segons pareix mor en l'any 774.

Kinich Chapat

Tonina goge d'un floriment final baix el seu regnat, ha segut identificat com a K'inich Chapat (Gran-Sol Ciempiés) va nàixer en el 756 i va anar l'últim dels reis guerrers de Toniná, va celebrar una série d'events entre 789 i 806, inclosa la derrota de Pomoy en el 789 i la captura del governant Ucha'an Aj Chih, que sembla haver segut el vassall de B'olon K'awiil de Calakmul. En 799, va tornar a dedicar la tomba de la Gobernant 1. El Governant 8 va supervisar una extensa remodelació dels nivells superiors de l'Acrópolis el Espill humeante del cel -el nom en maya antic del temple principal més elevat de l'acrópolis- estava habitat per la classe superior (reis, nobles, sacerdots, astrònoms, arquitectes i militars d'alta jerarquia), distribuïda en els quatre costats de la ciutat sagrada; havent en l'entorn més pròxim de la ciutat, uns 10000 habitants més, que alcançaven uns 40000 habitants, en tot el vall de Ocosingo. Va tindre una important activitat militar en les províncies aledaño i va erigir una série d'escultures de presoners de guerra nugats i va adoptar el títul Aj b'olon b'aak , "El de molts captius". No obstant, la menor extensió del poder de Toniná és evident per la seua victòria sobre el lloc de Sak Tz'i' (Gos blanc), una ciutat important en la regió lacandona, un àrea que una volta havia segut dominada per Toniná, la seua última inscripció en la base de l'Estela 95 du la data del 806 despuix de la qual Toniná es va afonar en un silenci de 30 anys.

Uh Chapat

Per al regnat del nové governant, Uh Chapat (Lluna Ciempiés), Toniná estava clarament en decliu, a ell pot ser associat un friso d'estuc en el tossal sur de l'Estructura D5-5 que mostra a presoners en garrots en les seues goles i que data del 830, solament un event en 837 pot ser datat en el seu regnat.

Decadència i història recent del lloc

Erro al crear miniatura:

El cridat Temple de la guerra còsmica

Toniná va conseguir sobreviure, durant un temps, a la solsida del vell imperi maya, coexistint en les ciutats toltecas de Tula i Chichen Itzá, el regnat del Governant 10 està associat en un monument que data de 904 en el Clàssic Tardà i un monument que data del 15 de giner del 909 i du l'última data coneguda de Conte Llarc (10.4.0.0.0), encara que el nom del governant no ha sobrevixcut. L'arribada dels azteca, cap a el XIV, va supondre l'inici de la seua decadència.

En posterioritat a este periodo, la crisis i destrucció de la ciutat resulta imparable: es decapiten i destrossen les escultures; l'acrópolis és utilisada com necròpolis per nous pobles que, en enterrar als seus morts, saquejaven velles tombes i ofrenes, al mateix temps que perforaven temples i palaus. Finalment, despuix de mil anys d'existència, la terra i la vegetació varen cobrir les ruïnes de la ciutat, que només despuix d'una década de treballs arqueològics ha eixit de nou a la llum, permetent aixina el coneiximent de la seua existència.

El primer relat publicat de les ruïnes va ser fet per Fra Jacinto Garrido a fins de el XVII, en 1787 Vicente José Solórzano fa menció del lloc, nomenant-ho pel seu nom en Tseltal "Toniná". Varis visitants varen investigar les ruïnes de Toniná en el XIX, la primera va ser una expedició dirigida per Guillaume Dupaix en 1808. John Lloyd Stephens i Frederick Catherwood varen visitar en 1840, i Stephens va escriure una descripció extensa de la sitie. Eduard Seler i Caecilie Seler-Sachs varen investigar els monuments en Toniná, publicant els seus informes a finals de el XX. Karl Sapper va visitar el lloc en 1895 i 1896. Frans Blom i Oliver La Farge va investigar el lloc en 1925 per a l'Universitat de Tulane i va publicar els seus informes en 1926-1927. Durant 1944 Eric Thompson i Sylvanus Morley varen passar alguns dies en el lloc per a estudiar els seus monuments.

El Proyecte francés Toniná favorides per la Missió Archeologique Francaise et Ethnologique au Mexique i el Centre National de la Recherche Scientifique, va començar les excavacions en 1972, les quals varen continuar fins a 1975 i després es varen recomençar en 1979 fins a 1980, baix la direcció de Pierre Becqueliny Claude Baudez.

l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic va començar les seues pròpies excavacions en Toniná l'any següent, este proyecte continua fins als nostres dies i ha estat dirigit pel Dr. Juan Yadeun Angulo. Fins al moment el proyecte ha permés identificar poc més de 200 edificis, no obstant, per ara, les excavacions arqueològiques s'han llimitat a la quinta part de l'àrea, que s'ha delimitat i protegit llegalment, de solament 2 km ², dels quals la ciutat ocupa únicament unes 94 hectàrees, al voltant d'un tossal alt de la vall d'Ocosingo.

Gobernant

Llista dinàstica de Toniná

Es coneix el nom d'alguns dels governants de Toniná, gràcies a haver segut localisades algunes inscripcions, en els monuments de la ciutat, sent dits noms els següents:

Nom (o sobrenom)	Regnat	No de successió dinàstica	Noms alternatius, anteriors, traduccions o transliteraació
Nom desconegut	217 d. C.	1?
Kokaaj(?) Witz'	c. 501 - 514	2?	Itzamnaaj? J-?, Cap de Reptil, Gobernant 1
Chak Baluun? Chahk	c. 562 - 564	3?	---
K'inich(?) Sawan B'alam Yaxuun Acal/Tihl	16 de giner de 568 -573	4?	B'alam Ya-? Ahk-Al, Zotz' Choj Muwan, Jaguar Pardal Pecarí.
Chak B'olon Chaak	Ca. 589	5?	Nou Chaahk Rojo/Deu Gran/Rojo Nou Pluja
K’inich B’alam? Chapaht	615-665?	6?	K'inich Hix Chapat, Ciempiés Jaguar Solar, Gran-Sol Jaguar Ciempiés
Yuhkno’m(?) Wahywal(?)	23 de juliol de 668 - 687	7?	Yuknoom?-?-Way, Casper Jaguar, Gobernant 2
K'inich B'aak Nal Chaak	17 de juny 688 - 708/715?	8?	Resplandeciente Senyor de la Pluja i el Inframundo
K'elen Hix i Ix K'awiil Chan (regentes)	28 de novembre de 708 (de facto) - 715/722	9?	K'el Ne Hix i Ix K'awiil Kaan.
K'inich Chuwaaj(?) K'ahk'	28 de novembre de 708 (nominal) - 723	10?	Gran-Sol Jaguar Deu del Fòc, Gobernant 4
K'inich Yich'aak Chapat	19 de novembre de 723 - 739	12?	Gran-Sol Garra Ciempiés
K'inich Tuun Chapat	ca. 739 -15 de febrer de 762	13	Gran-Sol Pedra Ciempiés
Senyora K'awiil Yopaat	15 de febrer de 762 - 774	14
K'inich ¿? Chapaht	ca. 774/787-806?/810?	15	Gran-Sol Ciempiés, Gobernant 8
Uh Chapat	ca.830-837?	16	Lluna Ciempiés
Governant 10	ca. 901, 904-909?	17	---

Ubicació

El lloc està localisat a uns 10 quilómetros a l'est de l'actual ciutat d'Ocosingo, a 115 quilómetros de distància de Palenque i a 85 quilómetros de Sant Cristóbal de les Cases (Chiapas), en Mèxic. A Toniná, una de les capitals més importants del Mèxic antic cap a l'any 800, es pot aplegar prenent una carretera estatal pavimentada eixint de la capçalera municipal de Ocosingo, Chiapas.

• Tikal a 498,3 km. Guatemala
• Copán 759,6 km. Hondures
• Palenque 137,3 km. Chiapas
• Uxmal 646,2 km. Yucatán
• Kabáh 630,2 km. Yucatán

Descripció de la ciutat

Erro al crear miniatura:

Vista del altar de Toniná.

La ciutat de Toniná s'assenta sobre un relleu natural boscós, en el sector nort de la vall d'Ocosingo, format per terrenys arcillosos, a uns 75 m d'altura de la planura circumdant, (Mentres la Piràmide del Sol de Teotihuacán té una altura de 65 metro), aprofitats, en part, per a quedar revestits en pedra, per a constituir una série de plataformes elevades i estables, de tipo piramidal, sobre les que es varen alçar els temples i palaus de la ciutat. D'esta forma va quedar constituït el núcleu urbà principal de la ciutat, a modo d'acrópolis de la mateixa, a que el seu entorn i en tot el restant de la vall s'escalonaven les zones residencials i les dedicades a us agrícola.

No obstant, el fet de que l'assentament de Toniná haja tingut, a lo manco, mil anys d'ocupació humana, marcats per una incessant successió de construccions, ha determinat que els palaus, temples i escalinates d'accés hagen anat superponent-se uns a uns atres, entretejiendo un intrincado llaberint constructiu.En els materials constructius es varen utilisar: Cendra i argila alcalinada, calç, en l'us d'estuc i morter.

Existixen actualment un total de sèt plataformes, agrupades en la cridada Gran Piràmide, de les que cal destacar a quatre d'elles: la segona, que acull al cridat Palau del Inframundo; la quarta, en la que es troba el Palau de les Grecas i la Guerra; la sexta, a on es troba el Mural dels Quatre Sols, una representació de les Quatre Edats Còsmiques i la sèptima, la més elevada, que acull a dos temples, el Temple dels Presoners i el Temple de l'Espill Humeante, sent estos últims els temples més elevats de Mesoamérica. Existixen en la ciutat un total de 97 edificis localisats, de diferents tamanys i funció arquitectònica (un temple per a cada u dels 13 Deus mayas, palaus destinats a residència, un llaberint, un mural, un subterràneu dedicat al deu dels ossos i al inframundo), aixina com dos Jocs de pilota en caminar per esta estructura es van repetint els temps, com les direccions del cel, en eixe moviment harmònic que els mayas pensaven, es repetien totes les coses de la vida i de la mort també varen ser descobertes 38 Tombes.

Les ruïnes de Toniná nos presenten, puix, una suma de les més belles expressions estètiques de les arquitecturas dels pobles que per ella han transitat: Arquitectura olmeca, Arquitectura maya, Arquitectura teotihuacana i Arquitectura tolteca. Elements arquitectònics a destacar són, per eixemple, els cubrimientos a dos alvertents, en forma de triàngul isósceles, un dic en forma de caragol de guerra sobre una riera, afluent del Riu Usumacinta en la Selva Lacandona, un total de 37 peces escultòriques i magnífics altorrelieves, en pedra i estuc. Per una atra part, Toniná presenta una tradició escultòrica de traces principalment Mayas, encara que en peculiaritats pròpies.

Estructures

Acrópolis de Toniná, l'escalinata central en les seues 260 escalons, que travessa les sèt plataformes i els 13 temples en el cim, 40 altars, més de 50 escales, i que es tracta d'un lloc arquitectònic que en apariència no es veu, pero que té una retícula molt precisa.

Erro al crear miniatura:

Piràmide en Toniná.

Joc de Pilota 1 Va ser dedicat en 699 per K'inich B'aak Nal Chaak per a marcar tres victòries sobre K'inich Kan Balam II de Palenque. Escultures dels torsos de sis vassalls capturats del governant de Palenque es varen utilisar com a marcadors en el joc de pilota. Un d'estos vassalls es diu Yax Ahk (Tortuga Verda), que va anar el senyor de Annay Et', un lloc que provablement es troba en el costat sur de Usumacinta entre Pedres Negres i Yaxchilán.

Joc de Pilota 2 és el més chicotet dels dos jocs de pilota i es troba en el quint terrat de l'Acrópolis.

Palau del Inframundo s'accedix a través de tres arcs abovedados en el costat este del tercer terrat de l'Acrópolis.

Palau dels Frisos o Grecas es troba en el quart terrat de l'Acrópolis. La frontera sur del palau està decorada en quatre grans grecas escalonats a l'estil Teotihuacano. En el costat este del palau, una escala conduïx a un tro de pedra decorat en estuc. Una de les habitacions del palau conté una decoració d'estuc que representa serps emplumadas i ossos creuats.

Monuments i escultures

Els monuments de Toniná tendixen a ser més menuts que els de atres llocs mayas i la majoria de les esteles medixen menys de 2 metros d'altura. La diferència més important sobre els monuments en atres llocs mayas és que estan tallats en un estil tridimensional, a sovint en text jeroglífic que corre per la columna vertebral. En el quint terrat, les escultures dels governants de Toniná varen dominar les representacions bidimensionales dels enemics derrotats.

Estela de K'inich(?)Sawan B'alam Yaxuun Acal/Tihl: Malnomenat abans Zots Choj Muan per esta estela, el governant es representa aixina mateix com el senyor de la dualitat i els quatre rumbos, porta un gran tocat en representacions de rat penat i muçols, animals que representen a les deidades nocturnes i que li conferixen el domini sobre el cel, inclús els seus temps, estacions i climes; en l'hebilla del seu cinturó té com a trofeu el cap d'un jaguar que representa la guerra sagrada entre les llums del cel i els nou senyors del inframundo i entre els braços du un ceptre de poder en la forma d'una serp bicéfala, que li dona la característica de la dualitat creadora - destructora i a la seua volta representa l'eclíptica de Lliura i Escorpión per a on passa el planeta Venus.

Monument 3 es dividix en varis fragments, cinc dels quals es varen recuperar de varis llocs en Ocosingo i Toniná a lo llarc de el XX i la majoria dels quals es varen reunir en el museu del lloc de Toniná. Aparte d'estar trencada, l'estela està en gran part completa i solament llaugerament erosionada, és una estàtua d'un governant en inscripcions que descriuen l'adheriment de K'inich B'aak Nal Chaak i la promoció al sacerdoci de Aj Ch'aaj Naah.

Monument 5 es va recuperar d'una escola en Ocosingo i es va traslladar al museu de lloc de Toniná. És una estàtua humana de tamany natural molt erosionada en el cap desaparegut.

Monument 7 està tallat en pedra arenisca groga i solament ha sofrit danys menors. És una base d'esteles en jeroglífics ben conservats en els quatre costats verticals i va ser dedicada per K'inich Ich'aak Chapat en 728. Actualment es troba en el Museu Regional en Tuxtla Gutiérrez.

Monument 8 es remonta al regnat del Governant 2. Marca el final del periodo de 682 i mostra la presentació de tres captius de guerra.

Monument 12 és una escultura tallada en forma de ronda, que representa al Governant 2. Es remonta a l'any 672 d. C.

Monument 26 és escultura d'un governant empinat, de front, abillat en una llarga capa en glifos en la part posterior, porta una ampla faixa en un maxtlatl en rostre fantàstic i llarga banda en contes esferoidals i tubulars. Du unes sandalias en correges trenades fins als genolls, en un gran tocat de superposició de caraces, en aletes laterals ricament adornades i sosté en els braços i mans una barra ceremonial de mando, en rostre fantàstic en cada extrem.

Monument 28 esta escultura hui parcialment destruïda originalment tallada entre 615 i 668 d. C. com un retrat de K'inich Hix Chapaat. Va ser reutilisat, provablement durant el XVII, com el pedestal d'una pila bautismal cristiana per a l'iglésia Sant Jacint de Polònia en Ocosingo, Chiapas. Ara en el Museu Regional de Tuxtla Gutiérrez.

Monument 27 és la secció d'un escaló tallat que representa a K'awiil Mo ', un senyor de Palenque, com un presoner vell, porta una diadema de plaques rectangulars, un tocat de plomes, orejera de banda allargada, collar i maxtlatl, en els braços nugats per darrere, gitat sobre la seua esquena i les cames flexionadas en el seu perfil colocat de tal manera que siga chafat una i una atra volta. Actualment en el Museu Nacional d'Antropologia i Història en la Ciutat de Mèxic.

Erro al crear miniatura:

Monument 69

Monument 69 este marcador va ser recuperat al centre del joc de pilota 1, el text glifico menciona la mort del senyor Wak Chan K'ak un provable hereu al tro i qui va morir en el 775 d. C. Ara en el Museu Regional de Tuxtla Gutiérrez.

Monument 99 és un fragment sense data que representa a una dòna captiva, lo que és rar en l'art maya.

Monument 101 té l'última data de Conte Llarc de qualsevol monument Maya, marca el final K'atun del 909 d. C.

Monument 106 és el monument en data més antiga del lloc, 593 d. C. Representa al Governant 1.

Monument 113 mostra al Governant 2 participant en un ritual de dispersió.

Monument 114 va ser dedicat en 794 pel Governant 8. Commemora la mort d'un important noble, aparentment un parent o vassall del Governant 8 Tuun Chapat.

Erro al crear miniatura:

Monument 139

Monument 122 és una escultura de bajorrelieve que marca la derrota de Palenque pel Governant 4 en 711 i la captura de Kan Joy Chitam II, que mostra al sobirà humiliat casi nuet i nugat.

Monument 139 és un disc commemoratiu, esta peça fa referència a la data 9.13.10.0.0, 7 Ajaw 3 Kumk’o (22 de giner de 702), en la que es va realisar la celebració final del periodo del famós gobernant K’ihnich B’aaknal Chaahk, qui porta els títuls yajawte’, Senyor de Llances i pitzil, Jugador de Pilota.

Monument 141 és un panel jeroglífic molt ben conservat tallat en pedra calcàrea blanca de gra fi en casi tota l'inscripció intacta. Descriu la dedicació d'un joc de pilota per K'inich B'aak Nal Chaak.

Monument 146 mostra al Governant 8, K’inich Chapat. Sosté una barra ceremonial en signes llunars, image simbòlica del cosmos, la qual arremata en abdós extrems en caps de deidades. El seu elegant parament inclou un tocat en l'image del deu solar, orejeras i collar de contes de jade. L'inscripció registra que el monument va ser erigit en l'any 7 Imix 14 Xul (17 de maig de 787) i ho descriu en el títul de Aj bolon baak, el dels molts captius, també inclou el nom de l'escultor es va cridar Bahlam.

Monument 148: es representa una escena poc comuna en l'art maya: una dòna participant en un combat cos a cos. La figura femenina sosté una pedra en la mà mentres subjecta el cabell del seu oponent, un home sense identificació clara. El prefix jeroglífic “Ix” confirma la seua identitat femenina, encara que el restant del seu nom permaneix difícil de dessifrar per l'erosió. La seua vestimenta (particularment el sen expost) reforça esta identificació dins dels còdics visuals de l'art maya.

Monument 151 és una escultura de bulto que representa un captiu pres en batalla senyala que el presoner era un aj k’uhu’n, alt dignatario en funcions sacerdotales i polítiques.

Monument 152 és una escultura de bulto que representa un captiu pres en batalla cridat Chan, es pot apreciar l'actitut de sojuzgamiento, els braços nugats a l'esquena i les llargues orejeras de paper denoten la seua condició.

Monument 154 esta làpida mostra, llaurat en altorrelieve, a un captiu amarrat, de genolls i en una llarga orejera de tela o paper que indica el seu pròxim sacrifici. En el taparrabo està el seu nom i procedència, i la seua captor, en este cas el Governant 4.

Monument 158 té una data molt tardana, en l'any 904 d. C., al final del periodo clàssic. Va ser erigit durant el regnat del Governant 8.

Monument 161 és un disc commemoratiu el text d'este altar, dedicat per K'inich Ich'aak Chapat, registra la data 5 Eb 10 Yaxk’in (16 de juny de 730), per a enaltir l'event ocorregut. El número i el nom 5 Eb es repetixen en el centre, eixe dia, es complien 42 anys de l'entronisació de K’inich B’aaknal Chaahk, ocorreguda en un 5 Eb pero de l'any 688, la seua tomba va ser objecte d'un rito que va involucrar l'us de fòc.

Monument 166 esta escultura hui parcialment destruïda originalment tallada 708-721 d. C. com a retrat del Governant 4. Va ser reutilisat, provablement durant el XVII, com el pedestal d'una pila bautismal cristiana per a l'iglésia Sant Jacint de Polònia en Ocosingo, Chiapas.

Erro al crear miniatura:

Monument 172

Monument 172 tauler de forma cúbic rectangular, que representa una escena de joc de pilota. Este monument va ser dedicat pel Governant 4, quatre anys despuix de la seua ascensió al tro i vint anys despuix de la mort del seu antecessor, possiblement per a commemorar el seu triumfo en un joc de pilota. Els glifos relaten que el 9.14.16.2.12, 7 Eb 5 K'ank'in (28 d'octubre del 727 d. C.) es va entaular en el inframundo una partida de joc de pilota entre el K’inich B’aaknal Chaahk situat a l'esquerra, cap a l'Orient, del costat de la vida; el governant du un tocat en l'au del inframundo i este es troba a punt de pegar-li a la pilota en lo que sembla ser una palma insertada en un jou i el Governant 2 situat a la dreta, cap al Ponent, a on mor el Sol; vist com el héroe bessó Ixbalanqué portant orejeras i un tocat de caraça solar en les mandíbules descarnades del mònstruo de l'obscuritat que arremata en plomes representant els rajos solars. Ademés dels seus atributs personals, abdós es troben abillats en agenolladers, faldellín de cuiro, jou, palma i astrals emblemàtiques. L'escena representa en si la tercera creació de l'univers, quan un dels héroes bessons del Popol Vuh va véncer als senyors del inframundo per a lliberar als hòmens de la fredor i l'obscuritat.

Monument 175 registra una cerimònia d'entrada del fòc que Kinich Chapat va portar a terme en la tomba del Governant 1, el fundador de la dinastia local, en la data 3 Manik’ 0 Muwaan, equivalent al 31 d'octubre de 799. També menciona que dèu anys abans, en 2 Muluk 12 Ch’i’n (13 de juliol de 789), Kinich Chapat va capturar a Aj Chan Chih, un noble originari d'un lloc cridat Pomoy. L'escena mostra a este presoner, amarrat i duent-se una mà als llavis, gest corporal que indica temor.

Monument 178: l'escena del monument mostra presoner a un cap militar de Palenque cridat K’awiil Mo’, ya de genolls i maniatar, immovilisat per mig de sogues i en tocat que representa el cap d'una guacamaya i l'espill humeante de K'awiil. Este presoner era un eminent cap guerrer (yajaw k’ahk’) que estava baix les órdens de K’inich Kan B’ahlam II. Esta captura va ser realisada pel gobernant K’inich B’aak Nal Chaahk. L'inscripció del monument relata que el 4 d'octubre de 692: “va haver guerra contra el pedernal i l'escut (l'eixèrcit) del Aj Pitziil (K’inich Kan B’ahlam II), senyor de Palenque, i va ser capturat el senyor K’awiil Mo’; esta va ser la llança esmolada (l'acció guerrera) de K’inich B’aak Nal Chaahk, sagrat senyor de Toniná”.

Friso de les Quatre Eres o Friso dels Quatre Sols Els arqueòlecs ho varen descobrir durant les excavacions realisades en 1992 data del 500-687 d. C. És un mural d'estuc ubicat en l'extrem est del quint terrat, medix 3.30 metros d'altura per 16 metros de llarc i es troba darrere de tres altars. Representa una complexa escena sobrenatural dividida en quatre per bandes cobertes de plomes, en els creus de les bandes hi ha uns medallones de plomes, estes plomes representen la sanc i al centre d'est apareix el cap descendent d'un decapitat, el de l'esquerra de traces masculines i el de la dreta de traces femenines estos aludixen als Wayob (companyers espirituals) de l'èlit maya, el medallón del centre té un cràneu com a decoració, estos medallones representar als sols morts. En el triàngul inferior de la primera secció escomençant per la dreta, representa a Ixbalanqué caent cap a la casa de l'obscuritat i el inframundo, el seu pèl esta nugat en una gran castanya decorada en el símbol de l'espill humeante i de la seua boca sorgixen rulls de fum. En la segona secció narra una atra de les escenes del Popol Vuh, mostra a Hunahpú recostado sobre un tro en el seu típic tocat de peix i com derriba en el seu cerbatana a Vucub Caquix. La tercera secció és la millor conservada i mostra una forma sobrenatural esquelètica cridada Ak Ok Kimi ("Mort del peus de tortuga") duent closques de tortuga en els seus peus, en la seua mà dreta du un cap tallat, pertanyent a un dels grans senyors de Palenque i en la seua mà esquerra du una serp la Nauyaca una de les més venenosa del sur de Mèxic; esta secció inclou una atra figura, la d'un chicotet rosegador que sosté en les mans una pilota amarrada i de la que es pot apreciar l'image del cap d'un captiu, ademés de dur en la seua esquena i la galta símbols relacionats en Venus. La quarta secció es troba totalment destruïda i solament es conserven els restants del círcul central. L'escena representa en si el conte del domini alternat que existix en el inframundo, en la terra i en el cel i de com les deidades dels quatre rumbos es remplazan cíclicament durant l'any. El friso una volta va estar pintat brillantement en roig, blau maya, ocre, negre i blanc. Este friso té forts paralelismes estilístics en pintures murals del Palau de Atetelco de la gran metròpolis de Teotihuacán, en el lluntà Valle de Mèxic.

Erro al crear miniatura:

Detall del Friso de les Quatre Eres