Anar al contingut

Idioma tseltal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

{{{1}}} El tseltal (forma preferida pels escritors i parlants natius)[1] o tzeltal és una llengua mayense parlada principalment en Els Alts de Chiapas pels pobles de l'ètnia tseltal.

Forma, junt en el tsotsil, també parlat en territori chiapaneco i del com es va separar fa uns 1400 anys, un subgrup dins de la família llingüística maya. Conta en 461 236 parlants segons el cens de població i vivenda del INEGI (2010), per lo que, despuix de l'espanyol, és la llengua més parlada en l'estat de Chiapas, i la quinta llengua indígena més parlada en tot Mèxic.[2] Les zones en les que històricament es va parlar tseltal, en opinió d'alguns investigadors, varen deure estendre's fins a Guatemala, i atres estats de la República mexicana.cita requerida

El tseltal és un complex format per un mínim de sis dialectes diferents.[3] Al contrari del chol, un dels seus parents en la família de les llengües cholano-tzeltalanas, el tseltal és una llengua ergativa.

Variants dialectals

Encara que és fàcil determinar en exactitut quantes variants dialectals existixen en este idioma, per lo general cada família té la seua pròpia variant dialectal. Es pot dir que estes són les variants dialectals més acceptades:

Tseltal Baix

  • Tseltal de Tenejapa
  • Tseltal d'Amatenango (No és zona alta, pero geogràficament s'ubica més propenc a les variants dalt mencionades, podria constituir una variant independent dels dos grups anteriors).
  • Tseltal d'Aguacatenango (De la mateixa manera que Amatenango no és una zona alta i el tseltal també és molt diferent al d'Amatenango a pesar d'estar tan prop).

Bin o Tut

En les regions de Teopisca a Vila Les Roses es troba unes de les més rares variants de la llengua tseltal, una cosa tan elemental com bin ("com" o "que") és canviada pel tut que en algunes variants significa "menut"; en Amatenago de la vall i Aguacatenago usen esta variant i aixina i tot entre estos poblats tseltals hi ha moltes diferències, per eixemple:

Mentres en Amatenago hui es diu orto abreviat popular de ora to ("esta hora") en Aguacatenango es diu orli abreviat de ora ini (Tenejapa) que significa lo mateix, mentres que en atres variants: ya'tik (Tenejapa), yo'tik (Ocosingo).

Distribució

El tseltal és parlat principalment en Chiapas en els municipis d'Ocosingo, Altamirano, Huixtán, Tenejapa, Yajalón, Chanal, Sitalá, Amatenango del Valle, Socoltenango, Vila les Roses, Chilón, Sant Joan Cancuc, Sant Cristóbal de les Cases, Oxchuc i Sant Bartolomé dels Plans. En este últim municipi es parlen en les comunitats d'Aguacatenango, Marcos I. Becerra, El Port i Soyatitan.[4]

També existix un número considerable de parlants de tseltal, ya siguen immigrants o que es troben temporalment, en les ciutats de Tuxtla Gutiérrez, Comitán i Palenque.

Fòra de Chiapas es troben parlants dispersats per Quintana Roo, comunitats sanceres en Tabasco, específicament en el municipi de Tenosique i una concentració d'immigrants per qüestions laborals en La Mercé, Ciutat de Mèxic.

Alfabet i fonologia

L'alfabet tseltal es compon de 26 grafies. Estes són: a, b, ch, ch', i, i, j, k, k', l, m, n, o, p, p', r, s, t, t', ts, ts', o, w, x, i, ('). En algunes ocasions s'inclou la lletra h, sobretot per al dialecte de Bachajón.[4]

Les ch', k', p', t', ts' representen sons consonàntics globalizado, produïts per mig del tancament de les cordes vocals.

La glotalisació és un aspecte important, ya que produïx significats distints. Vore el següent eixemple:

uts'inel : danyar, perjudicar

utsinel : acariciar, palpar

  Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
  normal implosiva normal eyectiva normal eyectiva normal eyectiva normal eyectiva normal
Oclusivas p  [p]   t   [t] t'  [t']   k  [k] k'  [k']      '   [ʔ]
Africades   tz  [ʦ] tz'  [ʦ’] ch  [ʧʰ] ch'  [ʧ’]          
Fricatives   s  [s] x  [ʃ]   j  [x] h  [h]
Nassals   m  [m]   n  [n]        
Líquides   l  [l]  r  [r]        
Semivocals       i  [j]   w  [w]    

Morfologia i sintaxis

Com les demés llengües mayenses, es tracta d'una llengua ergativa, és dir, s'estructura a partir de prefixos i sufixos que s'unixen a raïls verbals o substantives. La forma més simple per a estructurar una frase és la següent: Verp + complemente + subjecte. Hi ha una absència notable de preposicions quedant reduïdes a unes quantes que comprenen una àmplia gama de possibilitats semàntiques: ta (a, en, per a, en, per...), k'alal (de, des de, fins a...).

  • La possessió

Els prefixos i sufixos per a denotar possessió en tseltal davant sustantius es fa de la següent manera. Utilisem el sustantiu “nail” (o nahil) - casa:

Prefixos i sufixos de possessió en sustantiu que escomença en consonant
singular plural
jna (la meua casa) jnatik (nostra casa)
ana' (la teua casa) anaik (la seua casa de vostés)
sna (la seua casa) snaik (la seua casa d'ells)

Si el sustantiu comença en vocal els prefixos i sufixos seran de la manera següent, usem com a eixemple “ixim” - dacsa:

Prefixos i sufixos de possessió en sustantius que escomencen en vocal
singular plural
kixim (la meua dacsa) kiximtik (la nostra dacsa)
awixim (la teua dacsa) awiximik (la vostra dacsa)
yixim (la seua dacsa) yiximik (la dacsa d'ells)

Numerals

El sistema de numeració en la llengua tseltal és vigesimal (es va contant a partir de múltiples de 20), a l'igual com succeïx en les demés llengües mayenses, i en general, en les demés llengües mesoamericanes. La raó obedix a que estes llengües basen el seu sistema numèric a partir del número de dits que posseïx el ser humà, d'ahí que el número vint es conega també com winik (home o genèric del "ser humà), aixina 40 es dirà cha'winik (dos hòmens o sers humans), 60 serà oxwinik (tres hòmens o sers humans), etc.:

1 jun 6 wakeb 11 bulucheb 16 waklajuneb 21 jun xcha'winik
2 cheb 7 jukeb 12 lajchayeb 17 juklajuneb 30 lajuneb xcha'winik
3 oxeb 8 waxakeb 13 oxlajuneb 18 waxaklajuneb 400 jbajk'
4 chaneb 9 baluneb 14 chanlajuneb 19 balunlajuneb 8,000 jpik
5 jo'eb 10 lajuneb 15 jo'lajuneb 20 jtab 160,000 jkalab

Vore també

Atres llengües mayenses parlades en Chiapas:

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20150621022203/http://www. academia. org. mx/espin/Detalle? id=88 Tseltal o tzeltal, tsotsil o tzotzil». Acadèmia Mexicana de la Llengua. Archivat des d'el academia. org. mx/espin/Detalle? id=88 original, el 21 de juny de 2015. Consultat el 28 de giner de 2015.
  2. ↑ «Llengües indígenes mexicanes».National Geographic en espanyol.Consultat el 14 de novembre de 2011.
  3. ↑ pobles Indígenes de Mexico. «archive. org/web/20160224001343/http://www. medicinatradicionalmexicana. unam. mx/pueblos. php? l=2&t=tzeltal&mo=&demanda=&orden=&v= La Medicina Tradicional dels Pobles Indígenes de Mèxic. Tzeltals (Winikatel)». Biblioteca digital de la medicina tradicional mexicana. Archivat des d'el medicinatradicionalmexicana. unam. mx/pueblos. php? l=2&t=tzeltal&mo=&demanda=&orden=&v= original, el 24 de febrer de 2016. Consultat el 9 de decembre de 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLópez K'anaet a el2005">López K'ana, Josías; et a el, {{{nom2}}} (2005). google. com. mx/books? id=X0io-jSzVZkC&pg=PR12&lpg=PR12&dq=diccionario+multiling%C3%BCe+tsotsil,+tseltal&source=bl&ots=Yqw8VSjoK3&sig=eYtnYEfW_olHVSfOClaIo4VemII&hl=es&ei=I4vATojLIeKGsAL37vDSBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDAQ6AEwAg#v=onepage&q=diccionario%20multiling%C3%BCe%20tsotsil%2C%20tseltal&f=false Diccionari multilingüe: espanyol, tseltal, tsotsil, ch'ol, tojol-ab'al de Chiapas, Mèxic: Sigle xxi editors. ISBN 968-23-2523-4.

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Idioma_tseltal&oldid=1503275»