Idioma chuj
| {{{nom}}} 'Koti | |
|---|---|
| Parlat en |  Guatemala i  México
|
| Región | Sant Mateo Ixtatán, Sant Sebastià Coatán, Chiapas. |
| Parlants
• Natius: |
50 000
• 40 000 |
| Post | No en els 100 majors (Ethnologue 1996) |
| Família | {{{familia}}} |
| Alfabet | Llatí |
| Estatus oficial | |
| Oficial en | Cap país. Reconegut com a llengua nacional en Guatemala[1] i Mèxicarchive. org/web/20070208095913/http://www. sep. gob. mx/work/resources/LocalContent/62817/12/ley_gen_derechos_ling_indigenas_2. htm |
| Regulat por | Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala |
| Códigos | |
| ISO 639-1 | ningú |
| ISO 639-2 | myn (colectiu)
|
| ISO 639-3 | cac
|
| {{{mapa}}} | |
El idioma chuj és un dels idiomes mayenses parlat per la població de l'ètnia chuj que habita en el altiplà occidental de Guatemala i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas. El chuj forma part de la branca occidental de la família de llengües mayenses junt en el q'anjob'al, jacalteco, acateco, tojolabal i mocho'. Va formar la seua pròpia branca llingüística (el chujeano) fa aproximadament 21 sigles.[2]
La comunitat llingüística de l'idioma chuj té uns 50 000 parlants, concentrats sobretot en tres municipis del departament d'Huehuetenango a l'oest de Guatemala: Sant Mateo Ixtatán, Sant Sebastià Coatán i Nentón.[3] Algunes comunitats en els municipis de Barillas i Ixcán també parlen chuj. A raïl de la guerra civil en Guatemala (1960-1996) mils de refugiats migraren cap al territori chiapaneco, a on en l'actualitat viuen aproximadament 10 000 persones.[4]
Fonètica, fonologia i escritura
Quadro de fonema
| Anterior | Posterior | |
|---|---|---|
| Tancada | [i] | [o] |
| Mija | [i] | [o] |
| Oberta | [a] | |
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Uvular | glotal | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nassal | [m] | [n] | [ŋ] ⟨nh⟩ | |||||
| Oclusiva/ Africada |
Tènue | [p] | [t] | [t͡s] ⟨tz⟩ | [t͡ʃ] ⟨ch⟩ | [k] | [ʔ] ⟨ʼ⟩ | |
| Glotalizada | [tʼ] | [t͡sʼ] ⟨tzʼ⟩ | [t͡ʃʼ] ⟨chʼ⟩ | [kʼ] | ||||
| implosiva | [ɓ] ⟨bʼ⟩ | |||||||
| fricativa | [v] ⟨w⟩ | [s] | [ʃ] ⟨x⟩ | [χ] ⟨j⟩ | ||||
| Aproximante | [l] | [j] ⟨i⟩ | ||||||
| Vibrant | [r] | |||||||
Ortografia
a, b', ch, ch', i, h, i, j, k, k', l, m, n, nh, o, p, r, s, t, t', tz, tz', o, w, x, i, ' (saltillo)[3][7]
Lèxic
Eixemples del vocabulari chuj en Sant Mateo Ixtatán
- pat = casa
- ix = dòna
- winak = home
- unin = chiquet
- wa'il = tortilla
- ixim = dacsa
- tut = frijoles
- pajich = tomata
- k'o = sol
- nhab' = pluja
- ik' = vent o aire
- asun = núvol
- lum = terra
- slumalte' = Guatemala
- katal = catarina
- Antún = antoño/ña
- xumak = Flor
- pekal = sòria
- cham = mort, mort
Eixemples del vocabulari Chuj de Sant Sebastià Coatán
- chakchak = roig
- b'ak = os
- onh = albocat
- lu'um = terra
- ha' = aigua
- et' = arbre
- nunb'il = mare
- mamb'il = papa
- nholob' = ou
- nha = casa
- k'anal = estrela
- o'j = lluna/més
- o'sej = zopilote
- snichte' = flor
- xib'lb'a = mort /difunt
- lumtak = brut
- Chakpan = arc iris
- wo' = sapo
- namnich = palometa
- tz'i' = gos
Números d'1 a 20
Sant Mateo Ixtatán / Sant Sebastià Coatán
- Jun / Jun[8]
- Chab' / Cha'ab'/chab'
- Oxe' / Oxe'
- Chanhe' / Chanhe'
- Hoye' / Ho'i'
- Wake' (es pronuncia " bake' ") / Wake'
- Huke' / Huke'
- Wajxake' (es pronuncia " bajxake' ") / Wajxke'
- B'alunhe' / B'alnhe'
- Lajunhe' / Lajnhe'
- Huxluche' / Huxlche'
- Lajchawe' / Lajchwe'
- Oxlajunhe' / Oxlajnhe'
- Chanhlajunhe' / Chanhlajnhe'
- Holajunhe' / Holajnhe'
- Waklajunhe' / Waklajnhe'
- Huklajunhe' / Huklajnhe'
- Wajxaklajunhe' /Wajxklajnhe'
- Balunhlajunhe' / B'alnhlajnhe'
- Junk'al / Junwinak
Referències
- ↑ Congrés de la República de Guatemala. «archive. org/web/20090429222225/http://www. almg. org. gt/portal/index. php? id=163 Decrete número 19-2003. Llei d'Idiomes Nacionals». ALMG. Archivat des de l'almg. org. gt/portal/index. php? id=163 original, el 29 d'abril de 2009. Consultat el 22 de juny de 2009.
- ↑ Stzolalil Stz'ib'chaj Tu' Chuj, ALMG, 2007, p.34
- ↑ 3,0 3,1 «almg. org. gt/portal/index. php? id=40&idioma=1 Comunitat Llingüística Chuj -Història». Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala. Consultat el 20 de giner de 2009.
- ↑ Centre estadístic. «archive. org/web/20150626130428/http://www. historia-mexico. info/2015/06/chuj. html Ètnia Chuj.». Archivat des de l'historia-mexico. info/2015/06/chuj. html original, el 26 de juny de 2015. Consultat el 12 de juny de 2014.
- ↑ Buenrostro, 2009, pp. 29-30.
- ↑ Buenrostro, 2009, pp. 27-30.
- ↑ Stzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 66
- ↑ Stuuzolalil Sloloni-Spaxtini Heb' Chuj, ALMG, 2007, p. 145
Bibliografia
- Buenrostro, Cristina (2009). colmex. mx/proyecto/archivo-de-lenguas-indigenas-de-mexico/descripcion Chuj de Sant Mateo Ixtatán, Mèxic: El Colege de Mèxic. ISBN 978-968-12-1376-3.
Enllaços externs
- archive. org/web/20141218172007/http://sanmateoixtatan. gob. gt/ Pàgina oficial de Sant Mateo Ixtatán
- archive. org/web/20090406084756/http://www. ethnologue. com/show_language. asp? code=cnm Ethnlogue report - Chuj d'Ixtatán
- ethnologue. com/show_language. asp? code=cac Ethnologue report - Chuj de Sant Sebastià Coatán
- almg. org. gt/portal/index. php? id=40&idioma=1 Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala
- archive. org/web/20120902115537/http://ixtatan. org/? page_id=135&lang=es Fundació Ixtatán
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma chuj» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.