Mitla
Mitla ( Mictlan / Miktlan o lloc de morts en náhuatl, Yooꞌ Baꞌ o lloc de descans en zapoteco,[1] Ñuu Ntìì o lloc de morts en mixteco) és una zona arqueològica de la cultura zapoteca localisada en el municipi de Sant Pablo Vila de Mitla, en l'estat mexicà d'Oaxaca, a 40 km de la capital per la carretera Panamericana (n.º 190) que du cap a Tehuantepec,[2] i a més de 600 km de la Ciutat de Mèxic. En ella han treballat diversos arqueòlecs entre els que destaca Leopoldo Batres (1852-1926), qui va descobrir fonaments zapotecos baix les decoració mixtecas existents.
Història
[editar | editar còdic]Prehispánica
[editar | editar còdic]En Mitla hi ha evidències d'ocupació humana des de principis de nostra era (I). Davant la desaparició de Mont Albán com a núcleu de poder, Mitla es va convertir en una població molt important que va funcionar com a centre de poder polític i religiós per als zapotecas de la vall.[3] El seu màxim creiximent i apogeu va ocórrer entre 750 i 1521.[4][5]
La zona arqueològica comprén cinc conjunts d'arquitectura monumental: Grup del Nort; Grup de les Columnes; Grup de l'Atobó o del Calvari; Grup de la Riera i Grup del Sur.[6] Els conjunts de l'Atobó o Calvari i del Sur, per haver segut construïts en époques anteriors, reproduïxen la tradició de places, rodejades de palaus sobre plataformes, a l'estil de Mont Albán.
En els conjunts del Nort, de les Columnes i de la Riera, s'ubiquen els edificis administratius i palaus de personages d'alt ranc. Estos palaus es caracterisen per l'us arquitectònic de grans monolits i per les seues fronteres ornamentadas en mosaics de grecas de diferents dissenys emmarcats per taulers, elements que són part de la rica tradició arquitectònica zapoteca iniciada en Mont Albán en fortes influències teotihuacanas.
A l'oest de la població actual de Mitla, es troba "La Fortalea", lloc defensiu amurallado pels zapotecas, per a defendre la seua ciutat de possibles invasions. En les rodalies de Mitla es localisa el lloc de "Hervir l'aigua" que freqüentaven els zapotecas.
Establiment Catòlic
[editar | editar còdic]
En el XVI es va construir sobre les habitacions i pati del quadràngul C el temple catòlic de Sant Pablo. Per a això es varen usar bàsicament materials de construcció obtinguts per mig de la destrucció de varis palaus prehispánicos. Estructuralment, el temple de Sant Pablo va ser soportat pels llindars monolítics de l'habitació inferior. Els patis A i B varen sofrir també modificacions en ser convertits en curato: en el Pati As varen instalar caballerizas i femers, mentres que en el Pati B es va instalar la casa cural.
Per a l'accés a la casa cural es va construir un pòrtic sostingut per dos columnes monolítiques procedents del conjunt major al Sur. Dita reutilisació en fins religiosos va perdre efecte en el pas del temps, a excepció del temple de Sant Pablo per lo establit en les Lleis de Reforma a on es va decretar la Llei de Nacionalisació dels bens Eclesiàstics emesa durant el periodo de govern del President Benito Juárez en 1859.
Conjunts
[editar | editar còdic]Grup de les Columnes
[editar | editar còdic]
Este grup destaca per la seua arquitectura a gran escala, per la fina decoració de les fronteres i per l'us exclusiu en Mitla de columnes monolítiques com a elements estructurals i ornamentals. Està integrat per tres quadrànguls o patis de diferents dimensions cada u (D,I,F). Dits patis estan ubicats a distints nivells i ordenats de nort a Sur. El Pati D al nort, té una decoració de grecas formades en mosaics ensamblados; pel passadiç al sur, s'accedix al Saló de les Columnes. Este sector està ubicat sobre una escalinata monumental que dona accés al Pati E.
En el Pati I es poden trobar els edificis 17, 18 i 19. Dits recints mostren part de l'història de la destrucció i vandalisme que va sofrir Mitla a causa de la conquista espanyola. Els tres edificis mencionats varen ser desmantellats i destruïts en la seua totalitat. Es varen destruir en el simple objecte de reutilisar els materials de les antigues edificacions per a construir el Temple de Sant Pablo. La construcció del Temple de Sant Pablo va buscar acabar en els vestigis de poder de la cultura prehispánica para d'eixa forma impondre tant la civilisació com la religió occidentals.
El Palau ubicat en el Grup de les Columnes va ser un recint de gran privacitat i es va construir originalment com el més exclusiu dels varis palaus que hi haguera en la zona. Les fronteres i els murs interiors estan ornamentados en frisos de grecas que formen diversos dissenys geomètrics. L'edificació conta en quatre habitacions tancades, cada una en una sola entrada, propiciant que moltes de les activitats quotidianes es realisaren en el pati exterior. Les grecas han segut interpretades com a mers elements ornamentals.
El Pati F té dos monumentals tombes cruciformes. Les Tombes 1 i 2 posseïxen característiques arquitectòniques que els definixen com a marcadors del periodo Postclàssic en Oaxaca. Les cambres i antecámara estan ornamentadas en ensambles i tallats de frisos de grecas, tal com les fronteres dels edificis principals. La Tomba 1 mostra una columna monolítica que fungió com a soport del sostre de la seua travessia. La Tomba 2 anteriorment presentava pintura mural sobre estuc en els llindars interiors. Abdós tombes varen ser explorades entre 1900 i 1902 per Marshall Saville a pesar d'haver segut saquejades en anterioritat. La tradició funerària de Mitla consistia en enterrament consecutius, depositant els cadàvers en les seues respectives ofrenes i removent cap als costats els restants de depòsits anteriors.
La construcció d'este conjunt arquitectònic va implicar profunts coneiximents d'arquitectura, ingenieria i astronomia, aixina com un delicat sentit estètic i una gran habilitat escultòrica per a tallar la pedra. L'acabament de les fronteres i pisos va ser regularment estuc pintat de color roig. La primera restauració del Grup de les Columnes es va portar a terme per Leopoldo Batres de 1901 a 1902. L'investigació arqueològica realisada per Alfonso Case i Daniel Rubín de la Borbolla, entre 1934 i 1935, va servir de base per a datar este i el restant dels conjunts del lloc. S'ha calculat la data de construcció entre 1300 i 1400 d. C.
Grup del Sur
[editar | editar còdic]Grup del Nort; Grup de les Columnes; Grup de l'Atobó o del Calvari; Grup de la Riera i Grup del Sur.
Festa anual
[editar | editar còdic]La festa anual se celebra el 25 de giner en honor al sant patró del poble: Sant Pablo, i es festeja en vespres en calenda, el 24 es cremen fòcs artificials, tota la semana hi ha jocs mecànics i antojitos regionals en el centre de la població, la festa es termina el 31 de giner que és cridada "L'Octava" i es tanca en un ball popular.
Pintura mural tipo còdex en Mitla
[editar | editar còdic]
Entre les vàries referències que tenen del lloc, algunes aludixen a la pintura mural. cal mencionar al Coronel de l'Estany (1803), quí afirma:
Ignacio Marquina es referix a les pintures i afirma:
Paul Gendrop comenta sobre les pintures:
En distints edificis del lloc hi ha evidència de que va existir pintura mural. A pesar de que es tracta de menuts fragments de color roig, principalment, és possible supondre que gran part de les construccions va estar pintada. Es pot apreciar restants de roig en les jambas dels pilars del Pati A en el Grup de l'Iglésia, en les jambas dels pilars del Pati I del Grup de la Riera, en els peralts dels impluvia ubicats al centre dels patis i en els zoclos d'alguns murs. Des de 1990 el proyecte La pintura mural prehispánica en Mèxic del Institut d'Investigacions Estètiques de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, es dedica al registre i estudi dels murals precolombinos, com els de Mitla.
Els llindars monolítics que tanquen els accessos de les habitacions de tot el Pati A, conserven els restants de lo que en el passat varen ser documents pictòrics, també cridats còdexs. En la tradició prehispánica mesoamericana, els còdexs són documents que narren les històries de les ètnia, pobles, genealogia o personages. Es componen d'una série de glifos numerals, aixina com dels personages i llocs involucrats. La tradició artística que els caracterisa ha donat lloc a una discussió sobre la possible presència mixteca en esta zona netament zapoteca.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ancient History Encyclopedia. «MITLA» (en inglés). Consultat el 18 de juny 2017.
- ↑ Institut Nacional de Antropologia i Història. «Zona arqueologica de Mitla» (en espanyol). Consultat el 3 de juliol de 2017.
- ↑ Arqueologia Mexicana. «Mitla Oaxaca» (en espanyol). Consultat el 19 de juny de 2017.
- ↑ «Mitla, Oaxaca».
- ↑ Roures García, Nelly M. (2016) Mitla El seu desenroll cultural i importància regional. Fondo de Cultura Economica, capítul IV, ISBN 9786071640512
- ↑ Encliclopedia Britannica. «Mitla Lloc Arqueologico de Mexico» (en inglés). Consultat el 18 de juny de 2017.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mitla.- Proyecte La Pintura Mural Prehispánica en Mèxic, IIE, UNAM
- Entre zapotecos i mixtecos
- Blog sobre disseny prehispánico que inclou els patrons de Mitla i treballs d'investigació
- Portal governamental de Sant Pablo Vila de Mitla, lloc oficial del municipi
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mitla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.