Sant Pablo Vila de Mitla
Sant Pablo Vila de Mitla és un poble i capçalera municipal situat a l'est de les regions de les Valls Centrals de l'estat d'Oaxaca, a 46 km de la ciutat d'Oaxaca, en el Districte de Tlacolula.[1]
És poble és conegut per les ruïnes arqueològiques de Mitla, pels seus textils fets a mà, les seues peces brodades i pel mezcal.[1] La ciutat tenia un museu, que va tancar en 1995 i des de llavors tota la seua colecció zapoteca i d'elements culturals mixtecas ha desaparegut.[2]
El nom del poble és en honor de Sant Pablo. Mitla és una castellanisació del nom náhuatl Mictlán, que era el nom de l'antiga ciutat prehispánica i significa «terra dels morts».
Poble
El poble i la capçalera municipal de Mitla és el centre comercial i turístic de la zona.[1] Moltes de les cases en la ciutat moderna de Mitla tenen prop de 200 anys d'antiguetat, en un estil rústic colonial. En moltes d'estes cases són tallers de teixits i brodats que venen els seus productes al públic. El poble té un centre cultural o casa de cultura, que oferix diverses classes de disciplines culturals, tals com a balls tradicionals.[3]
Hi ha un chicotet mercat de artesania a l'aire lliure just fòra de la zona arqueològica. La major part de les artesania fabricades i venudes ací són textils, incloent roba tradicional en brodats fets a mà, hamacas, sarapes, tapets, bossos, manteles teixits a mà i atres artículs. Els collars i polseres estan trenats de fibres i decorats en perles, llavors, pedres chicotetes i / o figures de ceràmica. Molts dels dissenys que es troben en els teixits vénen dels còdexs prehispànics i tenen com a base a figures mitològiques zapotecas, pero també es poden trobar imàgens més modernes dels pintors mexicans contemporàneus que també es troben en este lloc.[4]
El poble té dos iglésies, una dedicada a Sant Judas Tadeo i l'atre dedicat a Sant Pablo.[1] Quan els espanyols varen aplegar en la década de 1520,La Mitla prehispánica era coneguda com a centre religiós en la vall d'Oaxaca. En 1544, l'iglésia de Sant Pablo es va construir en part de les ruïnes de l'antic complex religiós zapoteca. L'iglésia se situa sobre una plataforma prehispánica que ara funciona com a atri.[5] L'accés a l'iglésia és a través d'un portal decorat en crestes en forma de piràmide i una caseta.[1] L'iglésia és de 39 metros de llarc i dotze d'ample, en tres naus tancades per cúpules octogonales. Les voltes es varen construir més vesprada, tal volta en el XIX. l'àbsit quadrat es tanca en una cúpula circular i dita cúpula no és tan alta com la nau, provable el seu orige venja des de el XVI Darrere d'ella hi ha una gran cúpula octogonal que tanca el santuari, en una atra cúpula que tanca el cor. La paret de l'atri sur va ser originalment partix d'una estructura prehispánica i encara conté el calat de mosaics que definixen el seu orige zapoteco.[5] L'interior de l'iglésia es destaca per un gran número d'estàtues de sants de el XVI i l'época colonial; molts dels quals es troben en una policromía ben conservada.[6]
El sant patró del poble, Sant Pablo, se celebra en giner en una processó que comença en l'iglésia de Sant Pablo en el lloc arqueològic, passant a través del cementeri de la ciutat i terminant en el centre de la ciutat. Les begudes de mezcal s'oferixen gratuïtament als assistents. La major part de la població participa en la processó, aixina com grups musicals i figures de fantasia tals com a mones jagantes que són fets per a la celebració.
Museu Ervin Frissell
En el carrer Benito Juárez que està molt prop de la plaça central, es troba el Museu Oaxaqueño d'Arqueologia Ervin Frissell.[7] L'edifici d'esta institució va ser una posada cridada La Sorpresa, que operava principalment en la segona mitat de el XIX i principis de el XX per la família Quero. En la década de 1950, l'edifici va ser venut al nortamericà Edwin Robert Frissell. Frissell va coleccionar un gran número de peces arqueològiques, en les que va fundar el museu. La colecció del museu s'ha millorat en donacions d'Howard Leigh, que coleccionava art zapoteca i va traslladar dita colecció a este lloc des de la ciutat d'Oaxaca. El museu va ser inaugurat en 1950 i va ser patrocinat per una associació civil cridada la Junta cultural zapoteca de Mitla.[8]
El museu tenia vàries sales en peces que mostraven l'evolució de l'art zapoteca i mixteca. Les peces incloïen ceràmica, tals com a urnes, tarros, braseros i morters,[7] fetes de jade i obsidiana, en un gran número d'ídols, astrals i atres peces. La colecció del museu s'estima que té entre 40.000 i 80.000 peces[8] i es coneixia que era la major colecció d'objectes culturals zapotecas.[7]
El museu es va tancar sense explicació alguna en 1995 fins a l'any 2001, ningú tenia idea de lo que estava ocorrent. Pero a partir del 2001, Rufino Aguilar Quero i els seus advocats varen investigar i varen trobar contractes que especifiquen les condicions de les donacions de les peces de Frissell a la UDLA.[2] Frissell estipula que despuix de la seua mort, el Colege de la Ciutat de Mèxic (hui UDLA) tindria el control de les peces i no podia cedir-ho a una atra institució. Una atra estipulació va ser que cap de les peces es podia separar de la colecció.[8]
Un periòdic local va informar que l'edifici del museu s'havia segut venut a José Murat per un valor d'1,5 millons de pesos, contra l'estipulació de Frissell que les peces i l'edifici devien mantindre's junts.[2][8]
En algun moment entre 1995 i 2007, tota la colecció del museu va desaparéixer, junt en pintures de León Zurita, el registre de visitants i una colecció de sagells.[2][8] A principis del 2007, Samuel Quero Martínez, Rufino Aguilar Quero i Robert Luís Arreola, residents de Mitla, varen denunciar el saqueig del museu i la venda de les seues peces,[2] en el govern d'Oaxaca sent el sospitós de tindre un paper en l'assunt.[8] Els càrrecs formals varen ser presentats en 2008.[2]
El decà de la UDLA ha negat els càrrecs i també ha negat de que les peces estaven en la responsabilitat de l'escola quan es va trobar que havien desaparegut, sino que era propietat del INAH per a ser part de la propietat de la nació. El decà afirma que l'universitat no està en condicions d'administrar un museu, afirmant que va entregar la gestió del mateix al INAH. També nega de vendre l'edifici a José Murat, pero que estava disponible per al govern de l'estat d'Oaxaca per a una possibilitat de venda.[2]
El museu permaneix tancat, supostament per a la remodelació. Les discussions sobre el destí del museu i la seua colecció varen resorgir en juny de 2009, quan un grup de residents de Mitla va solicitar al INAH la tornada d'a lo manco un trenta per cent de la colecció del museu.[7] Pero mentres que l'investigació formal està en curs, el lloc està sent utilisat com un restaurant i posada.[2]
Lloc arqueològic de Mitla
- Artícul principal → Mitla.
L'atracció principal són les ruïnes de la ciutat prehispánica de Mitla, que és més coneguda pels seus edificis decorats en mosaics de chicotetes pedres planes que encaixen entre sí per a crear dissenys, especialment calats.[1] Mitla és la segona zona arqueològica més visitada en l'estat d'Oaxaca. La major part de l'economia del municipi es basa en el turisme al lloc, estant ple de restaurants, chicotets hotels i tendes de venda de artesania i mezcal. No obstant, molts residents ací senten que l'àrea no és promoguda lo suficient pel govern. Fonts del govern diuen que el número de visitants que vénen al lloc va en aument. La majoria dels visitants són nacionals, mexicans que vénen durant les fins de semana, procedents dels estats veïns de Pobla i Veracruz. La majoria dels visitants estrangers són d'Europa. Aproximadament 500 persones visiten al dia la zona arqueològica de Mitla.[7]
Municipi
Com a capçalera municipal, la ciutat de Sant Pablo Vila de Mitla ha regulat la jurisdicció de les comunitats de Sant Josep del Pas, Sant Miguel Albarradas, Unió Zapata (Loma Llarga), Xaagá, Santa María Albarradas, Don Pedrillo, El tequio i El Rosari,[9] que comprenen en conjunt un territori de 82.93km2.[1] la població total del municipi a partir en 2005 va ser d'11.219 persones, de les quals 7.829 o aproximadament el 70% viu en les ciutats o pobles. Aproximadament 3655 persones o al voltant d'un terç de la població parla un idioma indígena.[1] El municipi llimita en els municipis de Sant Dumenge Albarradas, Vila Díaz Ordaz, Tlacolula de Matamoros, Sant Lorenzo Albarradas i Sant Dumenge Albarradas.[1]
La major part del territori està format per tossals al peu de la Serra del Nort. L'elevació més notable és la montanya anomenada Donen Guido o el tossal del temple. Una atra elevació es diu Donen Belgo o tarro Hill. L'únic riu important que creua en esta zona és el riu Gran, en una série de chicotetes rieres que desemboquen en ell, molts dels quals fluïxen només durant la temporada de pluges. El clima és templat i prou sec. La temporada de pluges és de juny a setembre i en l'hivern es congela en regularitat. Les elevació més altes tenen boscs de pi i existixen plantes com el mezquite, maguey i nopal en les zones més baixes i seques. Les zones boscoses tenen de chicotets a mijans mamífers com a llops, coyots, venados, javalins, rabosots, etc., aixina com les aus i algunes serps venenoses.[1]
Al voltant d'un vint per cent de la població es dedica a l'agricultura, Mentres que el 80% restant es dedica a l'artesania i/o activitats relacionades en el turisme. Artesania com les teles brodades i en especial les penyores de llana teixides són una font important d'ingressos. Estos inclouen la roba tradicional feta en telers manuals, aixina com hamacas, sarapes, tapets, manteles i atres artículs. Molts d'estos elements també es broden. Les joyes fetes a partir de materials naturals també estan disponibles. Els municipis tenen mines para de la que extrauen pedrera rosa utilisada per a la construcció.[1]
Al sur de la capçalera municipal es troba la Hacianda de Xaaga, en la que es troba una tomba en forma de creu decorada en grecas i que conserva la seua pintura original. Una atra tomba va ser trobada en un tossal anomenat Guirui, aixina com els restants d'una fortificació prehispánica.[1] En un tossal propenc cridat La Fortalea, els antropòlecs han trobat 21 esquelets d'hòmens, dònes i chiquets que es remonten a 500 anys abans de Crist. També s'han trobat tarros, peces de ceràmica i un jaguar tallat en pedra, aixina com mazorcas de dacsa. L'excavació del lloc va ser fet per Gary Feinman i Lindo Nocholas del Field Museum de Chicago, que ho consideren un de les troballes recents més importants de la zona.[10]
Hi ha una zona per a acampar disponible en un chicotet llac situat darrere d'un tossal que es troba darrere de la zona arqueològica; no obstant, es recomana encaridament un guia local i un bon equip de campament.
La música tradicional d'ací és interpretada per bandes d'instruments de vent i marimbas. La chirimía, un instrument d'orige hispà, també es pot escoltar en este lloc. La cuina de la regió es basa en moles, com a negre, vert, groc i Colorat. Un atre plat popular és fege en ous. Les begudes locals inclouen el chocolate calent fet en aigua en lloc de llet, atole de dacsa, atole en formage panela o chocolate, tejate (una beguda fermentada en dacsa o cacao), pozole, una beguda feta d'una fruta anomenada cilacayota i tepache. El mezcal és una beguda destilada important que és embotellada i aromatizada en aditius. Els mezcales en sabor són cridats «cremes» i vénen en sabors de taronja, coco, café, llima i uns atres.[1] En Mitla i els pobles de les afores existixen els «palenques», chicotets productors de mezcal a on es produïx la beguda a mà des del cor de la planta de agave. A 5 km de Mitla hi ha un chicotet poble cridat Matatlán que, per la cantitat de palenques, se li crida el "capital mezcal del món".[11]
El Dia de Morts és una celebració important ací, ya que la zona té història de ser un lloc relacionat en el descans i el inframón. Ofrenes o altars es coloquen en les llars dels sers volguts fallits. Les celebracions comencen al migdia el 31 d'octubre en campanes de l'iglésia per a rebre primer la visita dels chiquets fallits. L'1 de novembre, les famílies visiten les tombes per a netejar, decorar i colocar ofrenes en les tombes de la família. Fòcs artificials es capcionen per a ajudar al difunt a trobar el camí a les seues llars. A partir del migdia de l'1 de novembre al migdia del 2 de novembre es creu que els morts estan entre els vius gojant del menjar i les begudes que són deixades en les ofrenes o altars. Esta activitat es coneix ací com «togolear» de la paraula zapoteca togool, que significa 'mort'. El 3 de novembre, una festa de disfrassos es porta a terme en el parc central de Mitla. En el que els assistents disfrassats competixen per premis en efectiu, en distintes categories tals com l'originalitat. En la nit del 3, comparses com les de Carnestoltes recreen les activitats tradicionals, tals com a bodes, en els seus participants disfrassats d'esquelets. El 4 de novembre les pintures que han estat en exhibició des del 30 d'octubre són calificades i premiades.[12]
Agermanament
La ciutat de Mitla té Agermanament en les següents ciutats al voltant del món:
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Pablo Vila de Mitla.
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 «Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic Oaxaca Teotitlán de la Vall» (en espanyol). INAFED. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 10 de decembre de 2009.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 [enllaç trencat]
- ↑ «Cultura» (en espanyol). Municipality of Sant Pablo Vila de Mitla. Archivat des d'el original, el 26 d'abril de 2009. Consultat el 10 de decembre de 2009.
- ↑ «Mercat de Artesania de Mitla» (en espanyol). Travel by Mexico. Consultat el 10 de decembre de 2009.
- ↑ 5,0 5,1 (2002) Architecture and its sculpture in viceregal Mexico, Austin, Texas: University of Texas Press, pp. 72–73. ISBN 0-292-75210-5.
- ↑ Sants in Oaxaca's Ancient Churches: Sant Pablo Mitla. Retrieved 2012-04-13.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 [enllaç trencat]
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 «Saquege impune al museu de Frissell de Mitla» (en espanyol). El Piñero de la Conca. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 10 de decembre de 2009.
- ↑ «INEGI Census 2005» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 27 de febrer de 2013. Consultat el 10 de decembre de 2009.
- ↑ «[1]». Consultat el 10 de decembre de 2009 (en espanyol).
- ↑ «Ciutat d'Oaxaca».Guia Mèxic Desconegut: Oaxaca.137
- ↑ «seus-morts-anuncien-festejos.html ». Consultat el 10 de decembre de 2009 (en espanyol).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «San Pablo Villa de Mitla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.