Heloderma horridum
El fardacho de chaquira, escorpión gran, fardacho de contes, fardacho escorpión, escorpión negre, o fardacho enchaquirado,[1] també conegut com a fardacho motejat mexicà o acaltetepón (Heloderma horridum) és un fardacho venenós de la família Helodermatydae.
Medix aproximadament 40 cm, en cap, cos gran i coa curta. La punta del seu cap és de color castany obscuro a negre. Part superior, costats i porció ventral són obscurs. Esquena en taques grans redonejades color groc clar, cap als costats del cos, extremitats posteriors i coa formen bandes grogues transversal. Part dorsal del cap, cos, coa, baix el cap i extremitats posseïxen escates granulars redonejades. Extremitats en dits i garres llargues. Llengua extensible i bifurcada en la punta molt notòria. Presenta glàndules de verí.
L'espècie habita el suroest d'Estats Units, Mèxic i Guatemala. Possiblement la seua distribució actual és molt menor que l'històrica i en àrees no pertorbades. En Mèxic es distribuïx a lo llarc de l'alvertent del Pacífic. Este fardacho s'observa en selva mijana o baixa caducifolia, selva baixa espinosa, selva mijana subperennifolia, sabana o bosc de pi encino; generalment es troba en el sol, pero també trepa. En la costa del Pacífic viu principalment en clima càlit subhúmedo, pero també en càlit humit.
La NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a l'espècie com amenaçada; la UICN2019-1 com de preocupació menor. Entre els principals riscs que l'amenacen es troba l'activitat humana per l'aspecte místic i atractiu del fardacho com a mascota. El desconeiximent de la seua biologia impedix criar a l'espècie en captiveri mantenint èxit reproductiu. El fardacho també és colectado per a fins medicinals i afrodisíacs sent una espècie molt atractiva per al comerç i el tràfic illegal.[1]
Característiques
Este fardacho pertany al clado de reptils en glàndules verísas. És de gran tamany alcançant, fins a 90 centímetros de llongitut i podent pesar fins a quatre quilograms. La seua pell és negra en chicotetes taques en color groc o taronja i recoberta de escates.
Història natural
Són ovípars i les femelles depositen entre quatre i dotze ous. El periodo d'incubació aproximat és d'entre quatre i cinc mesos. Este fardacho és capaç de produir verí des del seu naiximent. El seu verí té potencial terapèutic per distints composts presents en el mateix, com l'exendin-3 i l'helodermina entre uns atres. S'ha estudiat com a possible tractament per a diabetis tipo 2, alzheimer i mal de Parkinson.cita requerida
Taxonomia
El fardacho enchaquirado és emparentat en el mònstruo de Gila (H. suspectum) i té molts parents Helodermatidae extints l'història evolutiva dels quals es remonta al periodo Cretácico. El gènero Heloderma ha existit des del Mioceno, quan H. texano s'estenia sobre la major part d'Amèrica del Nort.[2] Degut a que els Helodermatidae no varen experimentar canvis morfològics importants, són en ocasions considerats com a fòssils vivents.[3]
Encara que el fardacho enchaquirado sembla ser relacionat en els varánidos d'Àfrica, Àsia i Austràlia, la separació geogràfica i les característiques úniques que no es troben en els varánidos, indica que el fardacho enchaquirado està millor ubicat en una família separada.[4]
L'espècie va ser inicialment descrita com horridum trachyderma per Arend Wiegmann en 1829, qui la renombró com Heloderma horridum sis mesos despuix.[5] El seu nom de gènero, Heloderma, ve del grec antic Helos (ηλος) ('cap de tacha' o 'perno') i dermis (δερμα) ('pell'), i significa 'tachonado de la pell'. El seu nom d'espècie, horridum, és del llatí i significa 'asprós' o 'rudo'.
Subespècies
Existixen quatre subespècies de fardacho enchaquirado:
- Heloderma horridum horridum (Wiegmann, 1829).[6] Habita en Mèxic, de Sonora fins a Oaxaca.
- Heloderma horridum alvarezi (Bogert & Martên del Camp, 1956).[7] Habita Mèxic i Guatemala. En Mèxic es troba en el nort de Chiapas i en la depressió del Riu Lagartero; En Guatemala es troba en el noroest en el departament d'Huehuetenango.
- Heloderma horridum exasperatum (Bogert & Martên Del Camp, 1956).[8] Habita en Mèxic, del sur Sonora fins al nort de Sinaloa.
- Heloderma horridum charlesbogerti (Campbell & Vannini, 1988).[9] Esta subespècie es troba únicament en la vall del Motagua en el surest de Guatemala. Es troba en CITES I i està en greu perill d'extinció. Queden menys de 200 eixemplars en vida selvada. Les seues principals amenaces són la pèrdua d'hàbitat, tràfic illegal per al comerç de mascotes exòtiques, extermini per por a l'espècie i canvi climàtic. És coneguda localment com 'Escorpión'.
Descripció
Els fardachos enchaquirado adults tenen un tamany que varia entre 61 i 91 cm de llarc. És substancialment més gran que el mònstruo de Gila, que només alcança un tamany de 30 a 41 cm. Encara que els mascles són llaugerament més grans que les femelles, els animals no presenten dimorfisme sexual. Tant mascles com a femelles tenen un cap ample, encara que la dels mascles tendix a ser alguna cosa més ampla.[10] Les escates del fardacho enchaquirado són menudes, granulars i no se superponen. A excepció de la part inferior de l'animal, la majoria de les seues escates són subyacer d'osteodermos òsseus.[10]
Notes
- ↑ 1,0 1,1 «Enciclovida (consultat el 9 de febrer del 2020).».
- ↑ Cogger, Harold (1992). Reptils & Amphibians, Sídney: Weldon Owen. ISBN 0831727861.
- ↑ King, Ruth Allen; Pianka, Eric R.; King, Dennis (2004). Varanoid Lizards of the World, Bloomington: Indiana University Press. ISBN 0-253-34366-6.
- ↑ Mattison, Chris (1998). Lizards of the World, Londres: Blandford. ISBN 0-7137-2357-2.
- ↑ «Über die Gesetzlichkeit in der geographischen Verbreitung der Saurier».Isis.Oken.22(3-4)
- 418–428.
- ↑ Heloderma horridum en l'ITIS.
- ↑ Heloderma horridum en l'ITIS.
- ↑ Heloderma horridum en l'ITIS.
- ↑ Heloderma horridum en l'ITIS.
- ↑ 10,0 10,1 «Beaded Dragon».Reptile Care.9(1)
- 36–39.Consultat el 22 de setembre de 2008.
Referències
- Ariano, D. 2008. Envenomation by a wild Guatemalan beaded lizard Heloderma horridum charlesbogerti. Clinical toxicology 46 (9): 897-899. [1] [2] archivat en Wayback Machine.
- Ariano, D. i G. Salazar. 2007. Notes on the Distribution of the Endangered Lizard, Heloderma horridum charlesbogerti, in the Dry Forests of Eastern Guatemala: An Application of Multi-criteria Evaluation to Conservation. Iguana 14(3): 152-158.[3]
- Ariano, D. 2006. The Guatemalan beaded lizard: Endangered inhabitant of a unique ecosystem. Iguana 13(3): 178-183. [4]
- Beck, Daniel D. (2005). Biology of Gila Monsters and Beaded Lizards (Organisms and Environments), University of Califòrnia Press, p. 247. ISBN 0520243579.
- Berkow, Robert, Ed. (1992). The Merck Manual, 16th Ed., Merck Research Laboratories. ISBN 0-911910-16-6.
- Cogger, Harold (1992). Reptils & Amphibians, Sídney: Weldon Owen. ISBN 0831727861.
- Freiberg, Dr. Marcos (1984). The World of Venomous Animals, Nova Jersey: TFH Publications. ISBN 0876665679.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Heloderma horridum.
Wikispecies té un artícul sobre Heloderma horridum.- Video de Heloderma horridum charlesbogerti en Guatemala
- Enciclovida té un artícul sobre Heloderma horridum.
- Naturaliste té una ficha sobre Heloderma horridum.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Heloderma horridum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.