Idioma cachiquel

El idioma kaqchikel o kakchikel (nom oficial en Mèxic segons ho establix la Norma d'Escritura de la llengua Kakchikel) és una llengua mayense de la branca quicheana parlada per la població kaqchikel en la regió centre occidental de Guatemala i en el sur de l'estat de Chiapas, Mèxic. L'obra més antiga escrita en kaqchikel són els Anals dels cachiqueles. Una de les gramàtiques més importants de l'idioma és el Art de la Llengua Metropolitana de Reyno Kaqchikel o Guatemálico, de l'any 1753. La llengua més propenca genèticament al kakchikel és la llengua tzutujil, també està relacionat en la llengua k'iche.

Primera pàgina del Art de la Llengua Metropolitana del Reyno Cakchiquel o Guatemálico.

Dialectes

La variació dialectal de l'idioma kaqchikel és relativament elevada i inclou al kaqchikel central (132 000 parlants) en Chimaltenango i Patzún, el kaqchikel oriental (100 000) al noroest de la Ciutat de Guatemala i al voltant de Sant Joan Sacatepéquez, Sant Pedro Sacatepéquez, el kaqchikel occidental, el kaqchikel centre-meridional (43 000) en l'àrea de la panamericana a l'oest de la Ciutat de Guatemala, el kaqchikel meridional (43 000) al sur d'Antiga, el kaqchikel norteny (24 000) al noreste de Chimaltenango, aixina com el kaqchikel de Sant Martín Jilotepeque i B'oko' (Santa Ana Chimaltenango), també el kakchikel de Mazapa de Madero (10 parlants, considerat com a llengua en extinció) en l'estat de Chiapas, Mèxic. La majoria dels parlants del cachiquel són bilingües en l'espanyol. En aproximadament mig milló de parlants, és una de les llengües mayenses més parlades en Guatemala.

Alfabet

En Mèxic, d'acort a la Norma d'Escritura de la llengua Kakchikel, l'alfabet kakchikel consta de 33 grafies; 27 consonant, cinc vocals i una consonant glotal, és oficialment cridat Ts'ibajbil et yólaj Kakchikel.

TS'iwinúne' (vocals)

Nimaqts'ib (mayúscula)	CHi'italts'ib (minúscula)	Bí'aj (nom)
a |A |-	I	i	I
I	i	I
O	o	O
O	o	O

Taq'winun (consonants)

Nimaqts'ib (mayúscula)	CHi'italts'ib (minúscula)	Bí'aj (nom)
B	b	Ba
CH	ch	cha
CH'	ch'	-	D	d	dona
G	g	Ga
J	j	Ja
K	k	Ka
K'	k'	-	L	l	-	M	m	Ma
N	n	Na
Ñ	ñ	Ña
P	p	Pa
Q	q	Qa
Q'	q'	-	R	r	Ra
RR	rr	rre
S	s	Sa
T	t	Ta
TS	ts	TSa
TS'	ts'	-	TH	th	THa
TH'	th'	-	W	w	Wa
X	x	Xa
XH	xh	XHa
I	i	Ya
' / -	' / -	Xunaq'il

Vocabulari

Animals (chikopi’)

1. ajqaj - avespa negra
2. umül - conill
3. utiw - coyot
4. utiwa' - coyots
5. tz'i' - gos
6. tzi'a' - gossos
7. sanïk - formiga
8. sanika' - formigues
9. kej - venado o cavall
10. karne´j chi´j - ovella
11. täp - carranc
12. P'etz' - mona
13. t'ot' - caragol
14. köj - lleó, puma
15. ch'oy - rata
16. kök - tortuga
17. äk - gallina
18. b'alam - tigre
19. uta - coloma
20. xi'l - grill
21. utiw - coyot
22. k'üch - zopilote
23. Tix - elefant
24. Més - gat
25. m'és - gat
26. kär - peix
27. üs - mosca
28. tukür - muçol
29. ch'ök - sanate
30. kot - àguila
31. wuch - tacuacín
32. öm - aranya
33. q'uq' - quetzal
34. cavall - kej
35. cabra - k´isk - tzuntzun
36. pavo - wuruk - qo
37. gall - mama´ak´
38. porc - aq
39. pavo - wuruk - qo´
40. vaca -wa'qu ax

Anatomia

Kaqchikel	Castellà
jolomaj	cap
xikinaj	orella
tzamaj	nas
eyaj	dent
telemaj	muscle
tz’umaj	pit
tz’ikaj	colze
ruwi' q’ab’aj	dits
pamaj	estòmec
runaq' wachaj	ulls
metz'aj	celles
wi’aj	pele
chi’aj	boca
qulaj	coll
q’ab'aj	braç
ixk'äq	ungla
q’otzaj	cuixa/galta
ch’ekaj	genoll
aqanaj	peu
kïk'	sagne
b’aq	os
ruchi’ pamaj	boca de l'estòmec
muxu’x	melic
aq’aj	llengua
paläj	cara

Colors

Kakchikel	Castellà
q’än	groc
Xär	blau
saqsöj	blau celest
säq	blanc
q’anq’öj	taronja
q’eq	negre
käq	roig
q’eqqöj	transparent
vert

Pronoms personals (k’exeb’i’aj)

Kakchikel	Castellà
rïn	yo
rat	tu
rigga'	ell, ella
röj	nosatres
rïx	vostés
rije'	ells, elles

Conjugació en salutacions

Kakchikel	Castellà
achike nub'i' rïn?	¿quin és el meu nom?
achike ab'i' rat?	¿quin és el teu nom?
achike rub'i' rigga'?	¿quin és el seu nom?
achike qab'i' röj?	¿quin és el nostre nom?
achike ib'i' rïx?	¿quin és el seu nom? [de vostés]
achike kib'i' rije'	¿quin és el seu nom? [d'ells]

Kakchikel	Castellà
[nom] nub'i' rïn	yo em dic [nom]
[nom] ab'i' rat	tu et dius [nom]
[nom] rub'i' rigga'	ell es diu [nom]
[nom] qab'i' röj	nosatres nos diem [nom]
[nom] ib'i' rïx	vostés es diuen [nom]
[nom] kib'i' rije'	ells es diuen [nom]

Kakchikel	Castellà
achike ab'i' rat?	¿quin és el teu nom?
Xwan nub'i' rïn.	el meu nom és Juan

Pronoms possessius

Kakchikel	Kakchikel sonia	Castellà
nu	w	la meua
aw	el teu
ru	r	la seua
qa	q	el nostre
i	iw	la seua
ki	k	la seua

• Els pronoms de la primera columna s'utilisen en sustantius que inicien en lletra consonant.

• Els pronoms de la segona columna s'utilisen en sustantius que inicien en vocal. El kakchikel no admet l'us de diptongos.

Vore també

• Sara Curruchich
• Películes en kaqchikel
• Anals dels Cakchiqueles
• Llengües de Mèxic

Bibliografia

• La carta de Cristóbal Colón (Ru wuj ri' Cristobal Còlon). Traductor: Luis Ajú Tambriz, professor de l'Universitat Rafael Landívar (Facultats de Quetzaltenango) i membre del Proyecte de Desenroll Integral de la Població Maya (Guatemala).

Enllaços externs

{{{1}}}

• gutenberg. org/etext/20775 Proyecte Gutenberg: Text original dels "Anals dels cakchiqueles" en idioma cakchikel i la seua traducció a l'anglés per Daniel G. Brinton, publicat en el Proyecte Gutenberg.
• archive. org/web/20081221094546/http://www. authenticmaya. com/The_Annals_of_the_Cakchiquel. pdf Annals of the Cakchiquels, per Daniel G. Brinton, en Guatemala, cradle of the Maya civilization.
• archive. org/web/20090210034950/http://literaturaguatemalteca. org/memorialdesolola. htm Memorial de Sololá Una part del text del Memorial de Sololá en espanyol, publicat en el lloc web Lliteratura Guatemalteca.
• significadodelcolor. com/idiomas/colores-en-kaqchikel/ Colors en kaqchikel

Idioma cachiquel en el Viccionari.