Llengües de Guatemala
En la república de Guatemala es parlen diversos idiomes. L'espanyol és l'idioma oficial, i els idiomes mayas, ademés del idioma garífuna i l'idioma xinca varen rebre un reconeiximent oficial despuix dels acorts de pau que varen seguir al conflicte armat intern. L'idioma espanyol és el que té major difusió en Guatemala i és entés per casi tota la població; la majoria dels parlants indígenes són bilingües, i únicament el 2 % de la població no ho pot parlar ni entendre.[1] En el passat també es parlaven els idiomes náhuat (comunament conegut com pipil) i náhuatl (este últim abans de la conquista en zones dels departaments de Jutiapa, Santa Rosa i Guatemala, i entre la noblea d'atres zones del país; i despuix de la conquista en Salamá, Sant Agustín Acasaguastlán, i Almolonga) pero s'extinguirien per al XIX.[2][3]
Els acorts de pau firmats en decembre de 1996 varen aplegar a un compromís d'estat respecte al reconeiximent dels diferents idiomes del país, que es definix com a país multilingüe, i es fa constar en la Constitució que els idiomes mayas deuran respectar-se i difondre's.
S'han fet esforços per difondre els idiomes mayas, no obstant, els pocs parlants que queden fan difícil la tasca, molts jóvens de les noves generacions no apleguen a deprendre l'idioma indígena dels seus pares. Actualment els idiomes més parlats són el q'eqchi', el k'iche', el mam, el kaqchikel i el Poqomchi', els quals tenen alguns vocables i regles gramaticals en comuna.
Idiomes mayas
Els idiomes mayas de Guatemala, són les varietats llingüístiques que deriven històricament del protomaya. El protomaya és una protolengua hipotèticament reconstruïda per mig del método comparatiu i atres tècniques de la llingüística històrica, al diversificarse esta llengua per estar els seus parlants separats per distàncies grans, les diferents varietats es varen fer més i més diferents fins a crear un conjunt de parles diferenciades, que carixen en molts casos d'inteligibilitat mútua. Usualment estes parles mayas es classifiquen en 25 llengües (la següent secció dona els noms i alguna informació adicional sobre cada llengua.
Llengües yutonahuas o uto-asteques
- Artícul principal → Idioma náhuat.
Entre les llengües yutonahuas o uto-asteques, l'idioma náhuat (comunament conegut com pipil), actualment està extint en Guatemala i únicament sobreviu en el país veí d'El Salvador. Els seus parlants es trobaven al sur del país, en els departaments de Jutiapa, Quetzaltenango, Escuintla, Sacatepéquez, Suchitepéquez, i aledaño. És mencionat en documents de l'época colonial, com en la Recordación Florida del croniste del XVII Francisco Antonio de Fonts i Guzmán.[4][2][5]
En Centroamérica sorgiria abans de la conquista una variant del náhuatl central, a la que investigadors com Sergio Romero i Margarita Cossich Vielman han denominat com Náhuatl Central Centroamericà. Esta variant hauria segut una llengua franca entre les poblacions de la costa pacífica guatemalteco; i hauria segut parlada comunament en algunes zona dels departaments de Jutiapa, Santa Rosa i Guatemala, aixina com entre la noblea d'atres zones de Guatemala i Centroamérica (com podria ser la zona central d'altiplà guatemaltec o en Baixa Verapaz).[6] Està variant té traces que si be es troben en atres varietats, la seua particular combinació la fa única i distinta de les variants náhuatl central de Mèxic, lo que supon que hauria aplegat a Centroamérica sigles abans de l'arribada dels espanyols. Està llengua s'ocuparia per a escriure els documents colonials primerencs d'o dirigit a tots els pobles nahuas guatemalteco (inclús els de parla náhuat, de la que es carix de manuscrits colonials, incloent en El Salvador) i per a evangelizar a la població de la costa pacífica guatemalteco;[6] aixina el document anònim, procedent d'Escuintla i escrit en el XVII, titulat «Tractat de la vida i mort del nostre Senyor Jesu Christo, en llengua vulgar Mexicana de Guatemala», menciona que el náhuat (que referix com pipil, i que afirma que està feta de péntols de la llengua reverencial, el náhuatl central mexicà) era parlat en 2 o 3 poblacions, i que els parlants no solien ocupar-la en els residents espanyols i sacerdots, sino que per a la comunicació interetnica ocupaven la llengua vulgar (el náhuatl central centroamericà).[7][6]
En l'arribada dels espanyols, grups parlants de náhuatl central serien traslladats a Guatemala assentant-se en Salamá, Sant Agustín Acasaguastlán, i en Almolonga; sent en este últim a on es varen assentar els indígenes auxiliars (principalment tlaxcaltecas) que varen acompanyar als espanyols en la conquista.[2][3]
Taula llingüística de Guatemala
D'acort al cens realisat en l'any 2018, els parlants materns majors de 4 anys de cada u dels idiomes són els següents:[1]
| Idioma | Família | Branca | Parlants materns | Notes |
|---|---|---|---|---|
| Espanyol | Indoeuropeo | Iberorromance | 9 488 838 | Senyes de 2018.[1] L'espanyol és l'idioma oficial del país. El 70 % de la població va deprendre a parlar en este idioma.[1] |
| K'iche' | Maya | K'iche' | 1 054 818 | Senyes de 2018.[1] Idioma parlat en sis departaments: en cinc municipis de Sololá, Totonicapán, Quetzaltenango, El Quiché, Suchitepéquez i Retalhuleu. És parlat pel 7.76 % de la població.[8] |
| Q'eqchi' | Maya | K'iche' | 1 127 387 | Senyes de 2018.[1] Es parla en Alta Verapaz, El Petén, Izabal i en El Quiché. És parlat pel 8.31 % de la població.[1] |
| Kaqchikel | Maya | K'iche' | 411 089 | Senyes de 2018.[1] Es parla en sèt departaments: En Guatemala(Sant Joan Sacatepéquez, Sant Pedro Sacatepéquez), Sacatepéquez, Chimaltenango, en Escuintla, Suchitepéquez, Baixa Verapaz i Sololá. És parlat pel 3.03 % de la població.[1] |
| Mam | Maya | Mam | 590 641 | Senyes de 2018.[1] Es parla en tres departaments: Quetzaltenango, en el departament de Sant Marcos i Huehuetenango, pel 4.4 % de la població del país.[1] |
| Poqomchi' | Maya | K'iche' | 133 074 | Senyes de 2018.[1] En Baixa Verapaz i en Alta Verapaz. És parlat pel 0.98 % de la població.[1] |
| Tz'utujil | Maya | K'iche' | 72 436 | Senyes de 2018.[1] Es parla en els departaments de Sololá i Suchitepéquez. És parlat únicament pel 0.53 % de la població.[1] |
| Achi | Maya | K'iche' | 124 338 | Senyes de 2018.[1] És parlat en cinc municipis del departament de Baixa Verapaz. És parlat pel 0.5 % de la població.[1] |
| Q’anjob’al | Maya | Q'anjob'a el | 166 261 | Senyes de 2018.[1] Es parla en 4 municipis del departament d'Huehuetenango, per l'1.23 % de la població del país.[1] |
| Ixil | Maya | Mam | 114 997 | Senyes de 2018.[1] Parlat en 3 municipis del departament de Quiché, també conegut com el Triàngul Ixil: Santa María Nebaj, Sant Gaspar Chajul, Sant Joan Cotzal, és parlat pel 0.85 % de la població del país.[1] |
| Akateko | Maya | Q'anjob'a el | 55 290 | Senyes de 2018.[1] És parlat en dos municipis del departament d'Huehuetenango: Sant Miguel Acatán i Sant Rafael L'Independència, pel 0.4 % de la població del país.[1] |
| Jakalteco (o Popti') | Maya | Q'anjob'a el | 32 568 | Senyes de 2018.[1] Es parla en el departament d'Huehuetenango, pel 0.24 % de la població del país.[1] |
| Chuj | Maya | Q'anjob'a el | 58 592 | Senyes de 2018.[1] Es parla en tres municipis del departament d'Huehuetenango, pel 0.43 % de la població del país.[1] |
| Poqomam | Maya | K'iche' | 10 787 | Senyes de 2018.[1] És parlat en el departament de Jalapa i en el departament d'Escuintla. És parlat únicament pel 0.08 % de la població.[1] |
| Ch'orti' | Maya | Chol | 16 663 | Senyes de 2018.[1] Es parla en 2 municipis del departament de Chiquimula (Jocotán i Camotán). Es parla també en una part del municipi de L'Unió en Zacapa, pel 0.12 % de la població del país.[1] |
| Awakateko | Maya | Mam | 10 145 | Senyes de 2018.[1] Es parla principalment en el municipi d'Aguacatán en el departament d'Huehuetenango, pel 0.07 % de la població del país.[1] |
| Sakapulteko | Maya | K'iche' | 6528 | Senyes de 2018.[1] Es parla en el municipi de Sacapulas en El Quiché. És parlat únicament pel 0.1 % de la població.[1] |
| Sipakapense | Maya | K'iche' | 4155 | Senyes de 2018.[1] Ho parla únicament el 0.03 %, en el municipi de Sipacapa en el departament de Sant Marcos. |
| Garífuna | Arahuaca | Caribenya | 2856 | Senyes de 2018.[1] Encara que no és un llenguage del tronc maya, este idioma, propi dels habitants d'Izabal, és un dels idiomes que es varen sembrar en terres guatemalteques, després de que els Garinagu fugiren de St. Vincent en ser perseguits pels britànics. És parlat pel 0.02 % de la població del país. |
| Uspanteko | Maya | K'iche' | 5125 | Senyes de 2018.[1] És parlat en els municipis d'Uspantán i Chicamán en el departament del Quiché. És parlat únicament pel 0.04 % de la població. |
| Tektiteko | Maya | Mam | 3009 | Senyes de 2018.[1] És parlat en el municipi de Tectitán en el departament d'Huehuetenango, pel 0.02 % de la població del país. |
| Mopan | Maya | Yucateca | 2011 | Senyes de 2018.[1] Es parla en el departament d'El Petén, pel 0.03 % de la població del país. |
| Chalchiteko | Maya | Mam | 21 550 | Senyes de 2018.[1] És parlat pel poble de Chalchitán, ara anexat com un barri al municipi d'Aguacatán en el departament d'Huehuetenango. És parlat per 0.16 % de la població del país. |
| Xinca | Aïllada | Llengües xinca | 2755 | Senyes de 2018.[1] És una llengua no emparentada en les llengües mayas. El xinca és parlat per unes 2000 persones en els departaments de Santa Rosa i Jutiapa i Jalapa (Santa Maria Xalapan) actualment és una llengua amenaçada en perill d'extinguir-se, parlada pel 0.02 % de la població del país. |
| Itza' | Maya | Yucateca | 406 | Senyes de 2018.[1] És parlat en 6 municipis del departament de Petén, pel 0.003 % de la població del país |
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 1,29 1,30 1,31 1,32 1,33 1,34 1,35 1,36 1,37 1,38 1,39 1,40 1,41 1,42 censopoblacion. gt/archivos/resultados_censo2018. pdf «Resultats del XII Cens Nacional de Població i VII de Vivenda».INE Guatemala.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Campbell (1985). «Appendix 2 Varieties of Nahua in Guatemala», The Pipil Language of El Salvador, Mouton Grammar Library (No. 1). Berlín: Mouton Publishers.
- ↑ 3,0 3,1 Escalante Arce (2004). org/details/lostlaxcaltecase11esca Els tlaxcaltecas en Centre Amèrica (en espanyol), Concultura. ISBN 99923-0-077-9.
- ↑ «The cultural evolution of ancient nahua civilisacions. The pipil nicarao of Central America».
- ↑ «caratula. net/nawat-y-no-nahuatl-el-nawat-centroamericà-y-sus-sabores-nawat-pipil-y-nawat-nicarao/ Náwat - i no náhuatl. El náwat centroamericà i els seus sabors: Náwat pipil i náwat nicarao» (en és). Revista Carátula. Consultat el 2024-01-04.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Els manuscrits en náhuatl centroamericà i l'història cultural de Guatemala».Anals de l'Acadèmia de Geografia i Història de Guatemala, XCII.
- ↑ «Grammar, Dialectal Variation, and Honorific Registers in Nahuatl in Seventeenth-Century Guatemala».Anthropological Linguistics.56(1)
- ↑ Senyes dels Censos XI de població i VI d'Habitació, 2002. archive. org/web/20091203173647/http://www. ine. gob. gt/Nesstar/Censo2002/survey0/dataSet/dataFiles/dataFile1/var26. html
Bibliografia
La Carta de Colón (Tuij Còlon). Traductor: Juan Ortiz Dumenge, catedràtic de Mam de l'Universitat Rafael Landívar, Facultats de Quetzaltenango, Proyecte de Desenroll Integral de la Població Maya.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lenguas de Guatemala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.