El idioma akateko (també escrit com acateco) o kuti' (conegut en La Trinitaria, Chiapas com a q'anub'al[4]) és una llengua mayense parlada per la població de l'ètnia akateka en el sur de Mèxic, principalment en l'estat de Chiapas i en menor mida en Campeche i Quintana Roo, aixina com en el departament d'Huehuetenango, Guatemala en el municipi de Sant Miguel Acatán, lloc a on es localisen la majoria dels seus parlants. Les llengües més propenques al akateko són el q'anjob'al i el jakalteko.[5]

{{{nom}}}
'Kuti, q'anub'al
Parlat en Guatemala Guatemala i México México
(importants minories en [[Image:Flag_of_Estados Unidos

.png|20px]])

Región Chiapas (Frontera Comalapa, Mazapa de Madero, La Trinitaria) Campeche, Quintana Rosegue, Huehuetenango
Parlants

• Natius:
• Atres:

58 600

• 48 500 en Guatemala
• 10 100 en Mèxic (100 natius i 10 000 refugiats)[1]

Post No en els 100 majors (Ethnologue 1996)
Família {{{familia}}}
Alfabet Alfabet llatí
Estatus oficial
Oficial en Cap país. Reconegut com a llengua nacional en Guatemala i Mèxic.[2][3]
Regulat por Institut Nacional de Llengües Indígenes
Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala
Códigos
ISO 639-1 cap
ISO 639-2 myn (colectiu)
ISO 639-3 knj
Extensió del {{{nom}}}

El seu núcleu original són els municipis de Sant Miguel Acatán i Sant Rafael L'Independència, 3 llogarets de Concepció, la número 1 de parla akateka és Yatolop, i els demés ya estan mesclats en atres cultures, dos llogarets de Nentón i Sant Sebastià Coatán (Hom)[6] del districte d'Huehuetenango, en les montanyes occidentals de Guatemala. Gràcies a la migració posseïx minories en Estats Units (principalment en els Àngeles, Califòrnia).

Denominacions

Per lo general l'idioma acateco, posseïx varis noms que d'un moment compliquen l'ubicació i classificació espacial i temporal, pero per un atre, ajuden d'acort a la diversitat de nomenclatures usades per les diferents institucions acadèmiques dedicades a l'estudi dels idiomes. Els noms més acceptats són el propi Acateco (en alusió al municipi núcleu Sant Miguel Acatán), Conob, Kanjobal Occidental (en referència a la situació geogràfica i a que va ser considerat un dialecte del idioma kanjobal) i Sant Miguel Acatán Kanjobal.

El següent és un quadro comparatiu a on s'establixen contrasts entre les principals associacions d'estudi llingüístiques. Les cloches en vert ( ) indiquen que l'institució reconeix este nom alternatiu; les creus roges ( ) indiquen que l'institució no ho reconeix.

Noms alternatius per a l'idioma Acateco
Nom/És reconegut per... SIL Ethnologue Global Recordings Network Joshua Project Proyecte Rosetta The Linguist List
Acateco Kanjobal            
Conob            
Kanjobal            
Kanjobal de Sant Miguel Acatán            
Kanjobal, Sant Miguel Acatán            
Kanjobal Occidental            
Kanjobal, Occidental            
Nenton Kanjlobal            
Q'anjob'a l'Occidental            
Sant Miguel Acatán            
Sant Miguel Acatán Kanjobal            
S Miguel Acatán Kanjobal            

Classificació i família llingüística

En els idiomes mayas de Guatemala i Mèxic existixen diferents divisions d'acort als criteris dels distints especialistes. Tals discrepàncies compliquen l'estudi de la família llingüística maya i analisar les seues característiques generals. A continuació es presenten els diversos estudis que s'han realisat sobre este idioma.

Coneiximents previs

Abans del seu reconeiximent com a idioma, als parlants se'ls denominava kanjobal Migueleño,[7] pero en 1971, estudiants llingüístics varen descobrir que posseïx una estructura gramatical distinta (fonològica, morfològica, sintàctica i lèxica) al kanjobal.

Terrance Kaufman, Thomas Smith-Stark i Lyle Campbell

El llingüiste Terrence Kaufman conjuntament en Thomas C. Smith Stark va destacar en els seus estudis llingüístics que la separació entre el acateko i el jacalteco com a llengües independents es va originar fa 1,500 anys.

Adicionalment segons estudis en conjunt en Lyle Campbell, Kaufman,[8][9][10] ha desglossat el tronc llingüístic de la següent manera:

MAYA (32)

  • Occidental (13)
TZELTAL MAJOR (6)
Q'ANJOB'Al MAJOR (7)
Q'anjob'alano (5)
Q'anjob'a el (3)
Q'anjob'a el
Akateco
Jakalteko
Motozintleco (2)
Chujano (2)

Lluïa T. Varona

Segons afirma Lluïa T. Varona, fa mil o cinccents anys del Q´anjob´a l'es varen dividir el Akateko, el Popti´ (jakalteko) i el Q´anjob´al; del Tezeltal i Tzeltal i el Tzotzil, del Ch´ol es varen separar del Chórti, el Ch´olti, el Ch´ol i el Chotal (tots ubicats en Mèxic, menys el Ch´orti´).[11]

SIL Internacional i Ethnologue

Segons els estudis de la SIL i Ethnologue, el acateco pertany a la subfamília Kanjobalana-Chujeana,[12] esta família es desglossa aixina:

MAYA

Kanjobalano-Chujeano
Chujeano
Chuj, dialecte Sant Sebastià Coatán [cac] (Guatemala)
Chuj, dialecte Ixtatán [cnm] (Guatemala)
Tojolabal [toj] (Mèxic)
Kanjobalano
Kanjobal-Jacalteco
Jakalteko, Occidental [jac] (Guatemala)
Jakalteko, Oriental [jai] (Guatemala)
Q'anjob'al, Occidental [kjb] (Guatemala)
Akateko [knj] (Guatemala)
Mocho
Mocho [mhc] (Mèxic)

Estudis de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala

A continuació es presenta una història gràfica (segons estudis moderns de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala[13]) de l'història llingüística de l'acateco:

Proto maya (fa 4100 anys).

Kanjobalano-chujeano (fa 2100 anys).
Chujeano (fa 1600 o 1500 anys).
Kanjobal (fa 1600 o 1500 anys).
Kanjobal (fa 700 anys).
Acateco (fa 700 anys).
Poptí (Jacalteco) (fa 700 anys).

Roberto Zavala Maldonado

Un dels estudis més complets és Acateco de la Frontera Sur de Roberto Zavala Maldonado, en conjunt en Colette Craig de l'Universitat d'Oregó, se li reconeix com una llengua que pertany a la subfamília kanjobaleana junt en el jacalteco i el kanjobal.

També reconeixen que la classificació interna d'esta subfamília ha segut un tema de debat des dels anys setanta quan es va propondre que els dialectes de Sant Rafael l'Independència i de Sant Miguel Acatán formaven una unitat llingüística distinta del kanjobal parlat en l'occident. Existix una certa inteligibilitat entre els pobles veïns d'esta àrea puix és una cadena de dialectes d'orient a occident a on el acateco és l'esclavó intermig entre el jacalteco i el kanjobal.

L'obra Acateco de la Frontera Sur és un volum de l'Archiu de Llengües Indígenes, valiós lloc que en ell es dona conte de les distintes característiques tipològiques manifestades en el tronc maya.

Fonologia

Existixen moltes particularitats de l'acateco, que ho fan notar sobre els idiomes veïns i al tronc maya en general com la presència d'una série de consonante retroflejas típiques de les llengües kanjobaleanas (vegen-se per eixemple les paraules ʔišim "dacsa", ʔiš "dòna" o 'waš "bo"). A diferència del jacalteco, en el acateco no es dona la nassal velar que és fonémica en el primer idioma (JAC: nhah, ACA: na: "casa"; JAC: onh, ACA: ʔon "albocat"). Les vocals llargues de l'acateco no existixen en cap atra llengua kanjobaleana (cf. els contrasts entre pat "rancho" i paːt "tortilla"). A diferència del kanjobal, el acateco no té el fonema /q/.

Vocals

Curtes Llargues en to baix
[a] [aː]
[i] [iː]
[i] [iː]
[o] [oː]
[o] [oː]

Consonante

Inventari fonémico de les consonante
Bilabial Alveolar Postalveolar Retrofleja Palatal Velar Uvular Glotal
Nassals m n
Oclusivas p t tʼ k kʼ qʼ ʔ
Implosivas ɓ
Fricatives s ʃ ʂ x
Africades t͡s t͡sʼ t͡ʃ t͡ʃʼ ʈ͡ʂ ʈ͡ʂʼ
Aproximantes β̞ j
Vibrants ɾ
Laterals
aproximantes
l
  • Les oclusivas sonores /p/ i /k/ tenen dos alòfons posicionals: es pronuncien [p] i [k] en posició inicial i mija, i es transformen en els fonema aspirats [ph] i [kh] en posició final. La oclusiva sonora /t/ també té un alòfon pla, [t], i un atre aspirat, [th], pero en este cas, el primer ocorre en posició inicial o entre vocals i el segon, abans de consonante oclusivas .
  • Les consonants eyectives són fonema separats de les seues variants simples.
  • La implosiva bilabial sonora /ɓ/ es ensordece [ɓ̥] en posició final.
  • La fricativa velar sorda /x/ es pronuncia com una fricativa glotal sorda [h] en posició inicial.
  • La nassal alveolar sonora /n/ es pronuncia com nassal bilabial [m] davant /p/ i /ɓ/ i com nassal velar [ŋ] davant consonants velares i postvelares.
  • La aproximante bilabial sonora /β̞/ és pronunciada com una fricativa bilabial sonora [β] per parlants jóvens.
  • La oclusiva uvular glotalizada /qʼ/ és realisada per alguns parlants en forma oclusiva velar glotalizada /kʼ/ quan es troba en posició inicial i mija. Ademés, també pot ocórrer que en posició mija i final, es neutralise en la glotal o en l'oclusió glotal /ʔ/ en /kʼ/.
  • En la proximitat de /ʔ/ o d'una atra consonante glotalizada, les vocals tendixen a sofrir laringalisació.

Gramàtica

Sistema de categorisació lèxica

Un de les traces típiques de la subfamília kanjobaleana i que es manifesta de manera àmplia en el acateco és el sistema de categorisació lèxica. La llengua té tres paradigmas de morfemas clasificatorios, dos d'ells en el sintagma quantitatiu i un atre en el sintagma nominal individuatiu. Els classificadors nominals apareixen en sintagma nominals precedint al núcleu o són substituts de sintagma nominals, és dir, funcionen com pronoms de tercera persona. Esta és una de les característiques sintàctiques de major interés en esta subfamília.

L'us anafórico dels classificadors nominals és evident en la narració inicial a on es recupera al referent recorrent contínuament al classificador nax "masculí" per a mantindre als protagonistes constantment identificats a lo llarc del discurs. El sistema de classificadors nominals d'estes llengües es diferencia dels sistemes de gènero i classes nominals, entre atres coses, perque permeten establir especificacions semàntiques que etimológicamente són encara transparents.

L'eixemple (8) dona conte de les possibilitats per a categorizar a un sintagma nominal que té com a referència a un ser humà: nax "home", ʔiš "dòna", k´o "humà conegut", yab´ "humà apreciat". També existixen classificadors per a animals, plantes i productes de fusta: noʔ "animal" (8), ʔan "plantes" (17), etʔ "fusta" (1).

La llengua també té classificadors numerals, tal com es veu ejemplificado en kaneb´ "quatre inanimado", kank´on "quatre animals", kanwan "quatre humans" (140 en el lèxic).

Gramaticalisació de la noció d'espai

Esta és una característica d'interés tipològic i constant en la família maya, que en la subfamília kanjobaleana es manifesta per mig d'un sistema de morfemes direccionals que apareixen com a enclítics de les bases predicatives. Este paradigma de morfemes no codifica merament la noció de moviment i direcció sino que senyala la trayectòria entre dos punts de l'espai. Esta propietat es reflectix clarament en els eixemples en verps estatius com l'existencial ʔey "existir" que apareix en diversos direccionals: ʔey=ʔok "existix per a adins"; ʔey=tox "existix cap a allà". És típic d'esta subfamília la possibilitat de combinar en una cadena sintagmática varis direccionals com en l'eixemple: ʔiːl=toj "existix d'adins cap a fòra".

Distribució i llímits llingüístics

Guatemala

En una cobertura geogràfica de 114 km², la comunitat acateca ocupa part del territori del departament d'Huehuetenango en la comunitat nort-occidental de Guatemala. Al nort colindar en Sant Sebastià Coatán, Nentón i Santa Eulalia; al sur, en Sant Joan Ixcoy, Soloma i Santa Eulalia i a l'oest, en Jacaltenango. S'ubica en la serra dels Cuchumatanes.

La comunitat acateca es troba rodejada per pobles que parlen distints idiomes, pero relacionats entre sí: al nort es troben les comunitats Popti' i Chuj; al sur i a l'oest, la comunitat Popti' i un àrea de parlants d'espanyol; i a l'est la comunitat Q'anjob'al.

En el departament d'Huehuetenango, es parla en els següents municipis i llogarets: Sant Rafael L'Independència, Sant Miguel Acatán i el llogaret Jo'om de Sant Sebastià Coatán.[14]

Mèxic

Segons Roberto Zavala Maldonado, el acateco de la frontera sur és una llengua de la família kanjobaleana molt propenca al kanjobal parlada també en el municipi guatemaltec de Barillas. En Mèxic s'ubica en els ejidos de Cuauhtémoc, Benito Juárez i Llac Amagat, tots en el municipi de Les Margarites en Chiapas. Els acatecos mexicans són descendents d'immigrants guatemaltecs provinents dels municipis de Sant Miguel Acatán i Sant Rafael L'Independència. També hi ha escasses minories en Quintana Roo.

Vocabulari

Cóm dir "Hola":

  • Tet shi'

Cóm dir "¿Cóm estes?:

  • Watx' el meu ja Kul?

Cóm respondre a l'anterior:

  • Watx'

Cóm dir "Adeu":

  • Xawil hab'aa
  • Qil xin

Cóm dir "¿Quin és el teu nom?:

  • Tzet hab'i?

Cóm dir "El meu nom és...":

  • Hi pi'han ha...

Cóm dir "Sí":

  • Haa'

Cóm dir "No":

  • K'amaj
  • K'am

Cóm dir "Et vullc":

  • Chach wochejan

Números

  • 1: Jun
  • 2: Kaab’
  • 3; Oxeb'
  • 4; Kane'b’
  • 5; Joeb’

Escritura

Per a escriure este idioma, es necessiten 36 grafemas. Les minories nortamericanes utilisen la llengua tant en forma oral com a escrita.[15] Segons senyes de Joshua Project, en 1981, es varen escriure porcions de la Bíblia i el Nou Testament.[16] En 1974 José Juan Andrés, natiu de Sant Miguel Acatán va escriure Wakax Kan i atres texts acatecos (en les seues respectives traduccions a l'espanyol) utilisant l'alfabet pràctic del Proyecte Llingüístic Francisco Marroquín.[17]

Vore també

Referències

  1. ↑ Gordon, Raymond G., Jr.. «ethnologue. com/show_language. asp? code=knj Ethnologue report for language code:knj» (en en). Ethnologue. Ethnologue. com. Consultat el 4 d'agost de 2006.
  2. ↑ Congrés de la República de Guatemala. «archive. org/web/20090429222225/http://www. almg. org. gt/portal/index. php? id=163 Decrete número 19-2003. Llei d'Idiomes Nacionals». ALMG. Archivat des de l'almg. org. gt/portal/index. php? id=163 original, el 29 d'abril de 2009. Consultat el 22 de juny de 2009.
  3. ↑ «georgetown. edu/Constitutions/Guate/reforms99. html Proyecte de Reformes a la Constitució Política» (en espanyol). Base de Senyes Polítiques de les Américas (Dilluns 26 d'octubre de 1998). Consultat el 4 d'agost de 2006. La Consulta Popular es va realisar el 16 de maig de 1999. Les Reformes Constitucionals no varen ser aprovades pel poble.
  4. ↑ (2016) inali. gob. mx/publicaciones/cuentos_ninos_akatekos. pdf Ab'ix ik'tu' yet unin Akateko.
  5. ↑ «inpi. gob. mx/akatecos-lengua/ ATLES DELS POBLES INDÍGENES DE MÈXIC: Llengua akateko».
  6. ↑ Ernesto Díaz Couder Cabral (giner de 2001). «archive. org/web/20100215201714/http://www. relint. deusto. es/ALFA_EPI/documentos/Culturas%20e%20interculturalidad%20en%20Guatemala%5B1%5D.16-5-02. doc Cultures i interculturalidad en Guatemala». Lic. Manuel de Jesús Salazar Tetzagüic. Universitat Rafael Landívar Facultat d'Humanitats Institut de Llingüística i Educació. Archivat des de l'relint. deusto. es/ALFA_EPI/documentos/Culturas%20e%20interculturalidad%20en%20Guatemala%5B1%5D.16-5-02. doc original, el 15 de febrer de 2010. Consultat el 29 de juny de 2007.
  7. ↑ «archive. org/web/20071009214605/http://www. ebiguatemala. org/filemanager/download/211/04_Metodologia%20Atlas%20. pdf Mapes llingüístics i metodologia utilisada» (en espanyol). ebiguatemala. Archivat des de l'ebiguatemala. org/filemanager/download/211/04_Metodologia%20Atlas%20. pdf original, el 9 d'octubre de 2007. Consultat el 30 de juny de 2007.
  8. ↑ Ernesto Díaz Couder Cabral (octubre 2000-març 2001). «archive. org/web/20070927213740/http://www. ejournal. unam. mx/ciencias/no60-61/CNS06021. pdf La classificació de les llengües indígenes» (en espanyol). Lyle Campbell i Terrance Kaufman. Ejournal. Archivat des de l'ejournal. unam. mx/ciencias/no60-61/CNS06021. pdf original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 28 de juny de 2007.
  9. ↑ Campbell, Lyle. Mesoamerican historical linguistics and distant genetic relationships: Getting it straight, pp. 362-72.
  10. ↑ Campbell, Lyle (1990). Llingüística Mayence: ¿On nos trobem ara?, L'Antiga, Guatemala, pp. 51-58.
  11. ↑ Lucia T. Varona (2003). «archive. org/web/20070709111130/http://itrs. scu. edu/instructors/lvarona/Multilinguisme. htm GUATEMALA; UN PAIS DE MOLTES LLENGÜES» (en espanyol). Santa Clara University. Archivat des de l'scu. edu/instructors/lvarona/Multilinguisme. htm original, el 9 de juliol de 2007. Consultat el 30 de juny de 2007.
  12. ↑ Gordon, Raymond G., Jr. (2005). «ethnologue. com/show_lang_family. asp? code=knj Linguistic Lineage for Akateko» (en anglés). Ethnologue. Ethnologue. com. Consultat el 30 de juny de 2007.
  13. ↑ Institut d'Estudis Interétnicos de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala (Abril de 2002). «archive. org/web/20070315104943/http://www. idei. usac. edu. gt/publicaciones/revista/estudios%20interetnicoss_15. pdf INTERCULTURALIDAD Un enfocament Acadèmic a una Realitat Social» (en espanyol). Institut d'Estudis Interétnicos de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala i la Facultat de Ciències Socials de l'Universitat de Tromso, Noruega. Serviprensa, S. A.. Archivat des de l'idei. usac. edu. gt/publicaciones/revista/estudios%20interetnicoss_15. pdf original, el 15 de març de 2007. Consultat el 4 d'agost de 2006.
  14. ↑ «archive. org/web/20070204034952/http://www. mcd. gob. gt/MICUDE/arqueologia_antropologia/mapas_sitios_arqueologics/mapa%20linguistico. pdf Distribució dels idiomes: núcleus de parla i dispersió de parlants» (en espanyol). Ministeri de Cultura i Deports Guatemala. Archivat des de l'mcd. gob. gt/MICUDE/arqueologia_antropologia/mapas_sitios_arqueologics/mapa%20linguistico. pdf original, el 4 de febrer de 2007. Consultat el 30 de juny de 2007.
  15. ↑ «archive. org/web/20000815202144/http://mi-guatemala. tripod. com/Datos. html Senyes Generals de Guatemala» (en espanyol). La meua Guatemala (1997-2003). Archivat des de l'tripod. com/Datos. html original, el 15 d'agost de 2000. Consultat el 4 d'agost de 2006.
  16. ↑ «joshuaproject. net/languages. php? rol3=knj Joshua Project - Ethnic People Groups speaking Akateko» (en anglés). Joshua Project. Joshua Project. Consultat el 30 de juny de 2007.
  17. ↑ Andrés, J. J., & Dakin, K. (2013). El wakax kan i atres texts acatecos. Tlalocan, 11.

Bibliografia

  • Andrés, José Juan i Andreas Koechert (1989) unam. mx/tlalocan/index. php/tl/article/view/130 "El wakax kan i atres texts acatecos", Tlalocan. Revista de Fonts per al Coneiximent de les Cultures Indígenes de Mèxic núm. 11, 285-300. Etnolingüística. Llengües Mexicanes: Acateco.
  • Dakin, Karen, José Juan Andrés, Leandro López i Fernando Peñalosa (1996), Diccionari akateko-espanyol, Yaxte, Pals Verts, Califòrnia. Lexicologia i Lexicografia: Diccionaris. Llengües Mexicanes: Acateco i Espanyol.
  • Schüle, Susanne (1996) "Word order flexibility in Akatec", Memòries de l'III Trobada de Llingüística en el Noroest, Eds. Sarina Estrada Fernández, Max I. Figueroa Esteva i Gerardo López Cruz. Universitat de Sonora, Hermosillo, t. 1, pp. 219-246. Morfosintaxis i Tipologia. Llengües Mexicanes: Acateco.
  • Zavala Maldonado, Roberto (1996) "La pragmàtica de les veus en akateko", Memòries de l'III Trobada de Llingüística en el Noroest, Eds. Sarina Estrada Fernández, Max I. Figueroa Esteva i Gerardo López Cruz. Universitat de Sonora, Hermosillo, t. 1, pp. 247-288. Morfosintaxis i Pragmàtica. Llengües Mexicanes: Acateco.
  • Zavala Maldonado, Roberto (1992)archive. org/web/20090205181815/http://www. eric. ed. gov/ERICDocs/data/ericdocs2sql/content_storage_01/0000019b/80/13/9a/89. pdf Acateco de la Frontera Sur (Acateco of the Southern Border), Corporació Industrial Gràfica S. A. de C. V. ISBN 988-12-0569-3
  • Zavala Maldonado, Roberto (1994) "Se'ls està movent el tapet: gramaticalisació de verps de moviment en akateko", Memòries de l'II Trobada de Llingüística en el Noroest, Ed. Sarina Estrada Fernández. Universitat de Sonora, Hermosillo, t. 2, pp. 101-141. Morfosintaxis i Tipologia. Llengües Mexicanes: Acateco
  • Zavala Maldonado, Roberto (1997), "Functional analysis of akatek voice constructions", International Journal of American Linguistics, 63, núm. 4, 439-474. Morfosintaxis. Llengües Mexicanes: Acateco.
  • Zavala Maldonado, Roberto (2000) "Multiples classifier systems in Akatek (Mayan)", Systems of nominal classification, Ed. Gunter Senft. Cambridge University Press, Cambridge, pp. 114-146. Tipologia i Morfosintaxis. Llengües Mexicanes: Acateco.

Enllaços externs

Referències