Llengües arahuacas

Les llengües arahuacas constituïxen una família llingüística indígena àmpliament distribuïda en Amèrica del Sur i el Carib, caracterisada per la seua diversitat interna i per traces tipològiques com la morfologia aglutinant i la marcació en el núcleu, especialment en el verp. Se sap que estes llengües presenten sistemes gramaticals complexos que codifiquen persona, número i aspecte, aixina com distincions de possessió en el domini nominal. Encara que la seua classificació i reconstrucció històrica encara no estan completament resoltes per la pèrdua de vàries llengües i a la documentació fragmentaria, existix consens en que varen formar part de processos d'expansió precolombina. En l'actualitat, moltes es troben en perill de desaparició, encara que algunes mantenen vitalitat relativa dins de les seues comunitats.

Història arahuaca

L'història dels pobles i llengües arahuacas es remonta a varis milenis i està estretament vinculada a processos d'expansió precolombina des de l'Amazonía occidental. L'hipòtesis més acceptada situa el foc de dispersió inicial en la conca del alt Amazones, des d'a on grups arahuacohablantes es varen desplaçar progressivament cap al nort i l'est, alcançant la regió del Orinoco, el Carib insular i parts de Centroamérica. Esta expansió no sembla haver segut exclusivament demogràfica, sino també cultural, associada a rets d'intercanvi, agricultura intensiva (especialment de yuca) i formes d'organisació social relativament complexes. Abans del contacte europeu, pobles com els taínos en les Antilles constituïen societats jerarquizades en àmplies rets interinsulares. Despuix de l'arribada dels europeus a finals del sigle XV, especialment en l'impacte del Viage de Cristóbal Colón de 1492, es va produir un colapse demogràfic massiu per malties, explotació i desplaçament forçat, lo que va dur a la desaparició de vàries llengües arahuacas, particularment en el Carib. No obstant, en regions continentals molts grups varen sobreviure, i hui algunes llengües arahuacas seguixen parlant-se, encara que freqüentment en contexts de pressió sociollingüística i canvi cultural.

• Aryon Rodrigues va cridar lokono a la llengua parlada en algunes illes antillanas, com Trinitat. Quan els europeus varen iniciar la seua colonisació de les illes del Carib, els arahuacos estaven dividits i compartien la terra en els caribes, per lo que uns i uns atres varen tindre contactes en la població nativa i les seues llengües. De la mateixa manera que el terme caribe, el terme arawac era usat per a designar el conjunt de llengües trobades en l'interior del continent i emparentades en l'arawak-lokono.

Llegat: térmens d'orige arahuaco

Ellegat lèxic de les llengües arahuacas és especialment visible en l'espanyol del Carib i d'Amèrica en general, a on numerosos térmens varen ser incorporats durant el contacte primerenc en pobles antillanos de filiació arahuaca (com els taínos). Entre els eixemples més coneguts es troben hamaca, canoa, barbacoa, dacsa i tabac, tots ells relacionats en elements culturals, tecnològics o ambientals desconeguts per als europeus en el moment del contacte. Estos préstams lèxics es caracterisen per la seua ràpida difusió i adaptació fonològica a l'espanyol, lo que indica no solament transferència llingüística, sino també adopció cultural. En térmens històrics, este procés es va intensificar despuix del Viage de Cristóbal Colón de 1492, quan els cronistes varen documentar vocabulari indígena per a descriure la realitat del Nou Món. Aixina, encara que moltes llengües arahuacas varen desaparéixer, la seua influència persistix de manera estable en elèxic de vàries llengües modernes.

Classificació

La família arahuaca estricta, o maipureana, s'estén en la regió circunamazónica (de fet solament una llengua de la família està íntegrament dins de la regió amazónica). És la major família d'Amèrica del Sur sobre el número de llengües registrades i provablement també sobre extensió original. El parentesc genètic de les llengües arahuacas va ser reconegut per primera volta pel pare Gilij en 1783, tres anys abans de la famosa afirmació de Sir William Jones sobre el indoeuropeo. El reconeiximent de Gilij es basava en la comparació de les marques de persona en maipure, una llengua extinta de la vall del Orinoco, i el moxo de Bolívia. Gilij va denominar a la família maipure, d'a on procedix la denominació llengües maipureanas. D. G. Brinton (1892) va canviar la designació a «arawak», nom pres d'una de les llengües més importants de la família, l'arawak (lokono) parlat en les Guayanas. Esta denominació va guanyar acceptació durant les següents décades fins a convertir-se en majoritària. Els llímits de la família es varen establir definitivament a principis d'el XX. Encara que solament sobreviurien actualment unes 47 llengües, d'un total de 89 (Noble, 1965) a 154 (Loukotka, 1968) llengües registrades. Hui en dia, al voltant de mig milló de persones parlen una llengua arahuaca, si ben el 80 % d'estos parlants pertanyen a sol dos llengües, el garífuna i el wayúu, i solament 17 d'elles superen els mil parlants, per lo que la majoria de llengües de la família estan sériament amenaçades. Sobre les relacions distants d'esta família en atres famílies de llengües establides, no existix un consens definitiu. Hi ha hagut diverses propostes de macrofamilias macro-arawak, totes elles inclourien a les llengües pròpiament arahuacas i atres chicotetes famílies, pero estes propostes divergixen. Kaufmann (1990) va trobar similituts entre la família arahuaca i les famílies arauana, guahibana, harákmbut i uru-chipaya aixina com el puquina. Encara que esta proposta va ser seguida en gran mida per Payne (1991) i Derbyshire (1992), hui en dia no té acceptació general. De fet, si ben sí sembla existir relació entre les llengües araunas i harákmbut, abdós famílies han segut reclasificades en Jokelsky (2016) dins de les llengües harákmbut-catuquinas sense parentesc en les arahuacas. El propi Jokelsky propon una "macrofamilia macroarahuaca" que exclou les chicotetes famílies anteriors i, en canvi, relaciona les llengües arahuacas en algunes llengües prèviament considerades aïllades, com el candoshi, el puquina i el munichi. Lo únic comú a totes estes propostes és que el puquina podria estar relacionat en les llengües arahuacas, pero Alfredo Torero troba esta relació poc convincent; d'existir relació, seria molt lluntana.

Classificació interna segons Payne (1991)

Erro al crear miniatura:

Les llengües arahuacas de Sudamérica. Els punts representen les localisacions precises de les llengües ben documentades; el restant d'àrees sombreades reconstruïx l'extensió en el passat, en blau clar les llengües arahuacas septentrionals i en blava obscur les llengües arahuacas meridionals.

Els estudis comparatius de la mar bolivià sobre les famílies arahuacas tenen una llarga història. No obstant, la primera reconstrucció de proto-arawak sobre bases sòlides i sobre la base d'uns 200 térmens lèxics i unes poques morfemes gramaticals va ser publicada per Payne en 1991. Este mateix treball tracta l'assunt de l'agrupació interna de la família, encara que solament des del punt de les innovacions lèxiques, més que de les innovacions fonològiques o gramaticals, raó per la qual dita classificació seguix sent debatuda. A continuació es donen les principals divisions de la família, junt en el número de llengües encara vives de cada grup i el número aproximat de parlants, en la data del càlcul:

1. Llengües arahuacas centrals
   1. Enawené-Nawé 320 (2000)
   2. Grup Paresí-Waurá
      1. Mehináku 200 (2000)
      2. Parecís 800 (1997); 1290 (1999)
      3. Saraveca †
      4. Waurá 330 (2001)
      5. Yawalapití 7 (2005)
2. Llengües arahuacas orientals
   1. Palikúr 1200 (1997); 1420 (2000)

1. Llengües arahuacas septentrionals
   1. Grup Caribeny
      1. Añu (paraujano) ¿?
      2. Iñeri †
      3. Garífuna 100 000 (1997); 195 800 (2006)
      4. Lokono (o arawak) 2400 (1997); 2450 (2002); 1500 (2012)
      5. Taíno †
      6. Wayuunaiki 305 000 (1995); 127 000 (1997)
      7. Caquetío †
   2. Grup Interior
      1. Achagua 250 (2000)
      2. Baniva †
      3. Baniwa-Curripaco-Katapolítani

1. 1. 1. 1. Baniwa 6070 (1983-2007)
         2. Curripaco 3100-5920 (1997); 12 540 (2001)
      2. Baré †
      3. Cabiyarí 310 (2001)
      4. Guarequena 500 (1983-2001)
      5. Mandahuaca 3000 (1975)
      6. Piapoco 3100 (1997); 6380 (2007)
      7. Resígaro 1 (2016)
      8. Tariana 430 (1996-2007)
      9. Yavitero †

1. 1. 1. Yucuna 1800 (2001)
   2. Grup Wapishano
      1. Atorada ¿?
      2. Mapidiano 50 (1986)
      3. Wapishana 5500 (1997); 12 500 (2000); 6900 (2012)
   3. No classificada
      1. Yabaâna ¿?
2. Llengües arahuacas meridionals
   1. Grup Paraná-Mamoré
      1. Baure 13 (2000)
      2. Guané †
      3. Ignaciano 4000 (1997); 4500 (2000)
      4. Terêna 15 000 (1991); 20 000 (1997)

1. 1. 1. Trinitario 5000 (1997); 5.500 (2000)
      2. Chané †
   2. Grup Ashéninca-Caquinte (Campa)
      1. Ashéninka 12 000-15 000 parlants (1997)
         1. Ashéninka del Ucayali Sur 13 000 (2002)
         2. Ashéninka de Pichis 12 000 (2001)
         3. Ashéninka del Ucayali-Yurúa 7870 (2001-2004)
         4. Ashéninka del Perené 5500 (2001)

1. 1. 1. Ashéninka Pajonal 2000-4000 (1997); 12 000 (2002)
      2. Asháninka 15 000-18 000 (1997); 26 100 (2000); 26 000 (2007)
      3. Axininca 4000 (2000)
      4. Machiguenga (o Matsiguenga) 6000-8000 (1997); 10 100 (2000); 5700-13 000 (2007)
      5. Nomatsiguenga 2500-4000 (1997); 6500 (2003)
      6. Caquinte 300 (2000)
   2. Grup Purús

1. 1. 1. Apurinã 1500 (1997); 4087 (2003)
      2. Iñapari 4 (1999)
      3. Machinere 400 (1994-1999)
      4. Mashco Piro 60 (1976)
      5. Yine (o piro) 1700-2500 (1997); 4000 (2000)
   2. No classificada
      1. Iránche 190 (1995)
2. Llengües arahuacas occidentals
   1. Chamicuro 2 (2000)

1. 1. Yanesha’ 4000-8000 (1997); 9830 (2000); 1750-8000 (2007); 10 000 (2012)
2. Mawayana
   1. Mawayana 50 (1986)

Classificació interna segons Ramírez (2020)

La classificació interna per a les llengües arahuacas realisada per Henri Ramírez (2020) és la següent. Esta classificació diferix prou de la seua classificació anterior (Ramírez 2001) i també de la classificació de Payne (1991), pero és molt similar a la proposta per Jolkesky (2016).

12 subgrups formats per 56 llengües (29 vives i 27 extintes) († = extint).

1. Arahuaco japureño-colombià (artícul Portugués).
   1. † Mepuri
   2. † Yumana, † Passé
   3. † Kauixana
   4. Perifèria
      1. † Mandawaka, Warekena (de Sant Miguel); Baniwa-Kurripako
      2. Piapoco, Achagua; Cabiyarí.
      3. † Resígaro
      4. † Wainumá-Mariaté
      5. Yucuna
2. Arahuaco del Orinoco
   1. Baniwa de Maroa
   2. † Pareni-Yavitero
   3. † Maipure
3. Central-Amazónico-Antillano ? (branca provable)
   1. Amazones-Antilles
      1. Guajiro, † Paraujano
      2. † Taíno, Iñeri, Loko, † Marawá
      3. ? † Waraiku
      4. ? † Wirina

1. 1. Arahuaco del Riu Negre
      1. † Baré
      2. † Guinau
      3. † Anauyá]; † Mainatari], † Yabahana]
   2. Central
      1. † Bahuana; † Manao, † Cariaí.
      2. † Aruã
      3. Pidjanan
         1. † Mawayana
         2. Wapixana, † Parawana, † Aroaqui
      4. ? † Shebayo
2. Llengües arahuacas de Mate Grosso-Amapá (branca provable)
   1. Arahuaco d'Amapá
      1. Palikur
   2. Arahuaco del Mate Grosso
      1. Xingú
         1. Waurá
         2. Yawalapiti
      2. Xaray
         1. Salumã
         2. Pareci
         3. † Sarave
3. Arahuaco de Bolívia-Purus-Campa-(Amuesha)? (branca provable)
   1. Arahuaco bolivià (Paraná-Mamoré)
      1. Bauré

1. 1. 1. Pauna; Mojeño, Terena
   2. Arahuaco del Purús
      1. † Iñapari
      2. Piro
      3. Apurinã
      4. † Carararí
   3. Llengües campa
   4. Amuesha
2. Arahuaco del baix Ucayali
   1. † Chamicuro
   2. ? † Morique

Descripció llingüística

Les llengües arahuacas presenten un perfil tipològic predominantment aglutinant en tendència a la polisíntesis moderada, a on la paraula —especialment el verp— funciona com a núcleu d'alta càrrega informativa. En la morfologia verbal és comuna la marcació en el núcleu (head-marking), en afijos que indexen arguments com subjecte i objecte, ademés de categories de persona, número, aspecte i modo; en algunes llengües es documenta també evidencialidad. En el domini nominal, és característica la distinció entre possessió alienable i inalienable, freqüentment codificada per mig de prefixos possessius obligatoris en certs sustantius (per eixemple, parts del cos o relacions de parentesc). Algunes característiques comunes a les llengües arahuacas són:

1. Alineamiento morfosintàctic de tipo actiu/inactiu, a on com a marques d'agent actiu s'usen prefixos i les marques d'objecte tenen formes similars pero són sufixos.

1. Gènero gramatical. La majoria de llengües arahuacas distinguixen dos gèneros: masculí i femení, en els pronoms personals de tercera persona, els demostratius, algunes formes nominalizades del verp. Encara que algunes llengües han desenrollat sistemes secundaris més complicats de classificadors nominals, esta característica no sembla remontar-se al proto-arawak.
2. Número gramatical. Totes les llengües arawak diferencien el singular del plural, encara que el plural és opcional quan el referent no és humà. El plural d'humans o animats usa formes derivades de *-na / *-ni, mentres que el plural d'inanimados o no humans prové generalment de *-pe.
3. Possessió alienable front a inalienable. Les llengües arawak distinguixen per mig d'un sufix especial si es tracta de possessió inalienable (parts del cos, parents, etc..) o si es tracta de possessió alineable (objectes materials, etc.).

1. Atribució i negació. La major part de llengües arahuacas tenen un prefix de negació ma- i un prefix d'atributiu-relatiu ka-, per eixemple, en piro ka-yhi 'tenint dents' (ATR-dent), ma-yhi 'desdentado, que no té dents' (NEG-dent) o en bare ka-witi-w (ATR-ull-FEM) 'una dòna en bona vista', ma-witi-w 'una dòna en mala visió, cega' (NEG-ull-FEM).

Fonologia

• Fonológicamente, solen presentar inventaris consonàntics relativament reduïts, en sistemes vocàlics més contrastius que poden incloure nasalización i, en menor mida, llongitut vocàlica. Sobre la sintaxis, l'orde no marcat tendix cap a SOV, encara que existix variació (incloent SVO) condicionada per factors pragmàtics i discursivos. La subordinació pot realisar-se per mig de morfologia verbal dependent, partícules o construccions serial, i en algunes llengües s'observen classificadors nominals, lo que reflectix mecanismes de categorisació semàntica gramaticalizada. En conjunt, estes característiques situen a la família arahuaca com un cas rellevant per a la tipologia llingüística amazónica. L'inventari consonàntic típic d'una llengua arawak és més o menys el següent:

	consonante labialabial	Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva	p, (b)		t, (d)	k, (g)	(ʔ)
aspirada	(pʰ)		(tʰ)	(kʰ)
Africada		ʦ	ʧ
Fricativa	(ɸ)	s	ʃ		h
Aproximantes	β	l,r	j	w
Nassal	m	n	ñ

Els sons entre paréntesis solament apareixen en algunes llengües de la família:

• El contrast entre /b/-/p/ i /d/-/t/ es troba en la major part de les llengües arahuacas septentrionals, pero està absent en les meridionals. El contrast /k/-/g/ és encara més escàs i solament apareix en l'extint resígaro i el garífuna.
• El contrast entre oclusivas aspirades i no aspirades solament apareix en algunes llengües arahuacas septentrionals.

Reconstrucció de Nikulin (2019)

En un artícul de 2019, A. Nikulin reconstruïx per al proto-arawak:

• L'estructura silàbica: *CVCV(CV)
• L'inventari consonàntic: /p, pʰ, b, m; t, tʰ, d, n, r, l, *ts, s; tʃ, *ʃ; k, kʰ, w; j, ̣(h)/
• L'inventari vocàlic: /a, *ɨ, i, i, o, o/

Morfologia

La majoria de llengües arahuacas són polisintéticas o predominantment aglutinants en pocs elements fusionantes. En la majoria d'elles les marques morfològiques recauen sobre el núcleu més que el complement, és dir, són llengües en marcage de núcleu. Este factor explica l'absència de cas gramatical en la majoria de llengües. Les llengües arahuacas són predominantment sufijantes i solament tenen uns pocs prefixos, encara que els pocs prefixos són prou uniformes a lo llarc de tota la família, mentres que els sufixos varien molt d'un subrupo arahuaco a un atre. Les morfemes no lligades freqüentment es gramaticalizan com a morfemes lligades, aixina les adposiciones apleguen a ser marcadors aplicatius i les raïls verbals freqüentment es gramaticalizan com a marques d'aspecte gramatical. Les llengües arahuacas tendixen a tindre un gran número de classificadors nominals i solament dos o tres gèneros gramaticals restringits als pronoms i atres elements sense referència fixa. La morfologia nominal és senzilla i molt uniforme en tota la família, sent la morfologia verbal més complexa i variable d'unes llengües a unes atres. La morfologia verbal és particularment complexa en les llengües arahuacas meridionals i solament en algunes de les septentrionals. Com a eixemple d'alt grau de polisíntesis el Amuesha (AM, arawak meridional) i el Tariana (TA, arawak septentrional):

(1a) Ø-omaz-amy-iʔt-ampⁱ-és-i-és-n-iˑn-a

3SG-anar. riu. avall-DISTR-EPENT-DAT-EPENT-PL-EPENT-?-PROG-REFL [AM, Wise 1986:582]

'Anaven anant riu avall en canoa a última hora de la vesprada detenint-se a lo llarc del camí'

(1b) na-mat͡ʃi-ka-i-ya-kaka-tha-sina-bela

3PL-ser. mal-TEM-CAUS1-CAUS2-RECIP-FRUSTRAtiu-PASSEU0. REMOT-LOC [TA, Wise 1986:582]

'S'han transformat un a un atre en alguna cosa ubic encara que en va'

En les llengües arahuacas existixen marques persona en el verp tant per al «agent» (A: agent, o Sa: subjecte actiu) com per al «objecte» (O: pacient, o Baix: subjecte passiu). Les marques de persona per al paper temàtic d'agent usualment van prefixades mentres que les marques per al paper temàtic de pacient o experimentador van sufijades. El següent quadro arreplega les formes propostes per al proto-arawak:

	Prefixos (A/Sa)		Sufixos (O/Baix)
	Singular	Plural	Singular	Plural
1.ª persona	*nu-, *ta-	*wa-	*-na, *-et	*-wa
2.ª persona	*(p)i-	*(h)i-	*-pi	*-hi
3.ª per. masc.	*ɾi-,i-	*na-	*-ɾi, *-i	*-na
3ª per. fem.	*thu-,o-	*na-	*-thu, *-o	*-na
impersonal, reflexiu	*pa-
indeterminat	i-, a-		*-ni

La forma impersonal-reflexiva ha variat molt en les llengües modernes; en algunes llengües s'usa per a la primera persona del plural inclusiva, també s'usa quan el subjecte i el pacient coincidixen (reflexividad), per a expressar reciprocitat entre subjecte i pacient i inclús quan un possessiu dins de l'oració és correferencial en l'agent. Les llengües arahuacas meridionals tenen una estructura de predicat més complexa que les llengües arahuacas septentrionals Esta diferència podria deure's a efectes de difusió dins de l'àrea llingüística, ya que la major part de les llengües arahuacas i no arahuacas de l'Amazònia meridional són més polisintéticas que les llengües del nort. Les característiques morfològiques reconstruibles per al proto-arawak inclouen (a) pronoms personals i afijos que marquen persona en el verp, (b) gènero gramatical, (c) número gramatical, (d) marques possessives en els noms, (i) marques d'atribució i negació. Sobre el gènero gramaticala majoria de les llengües distinguixen dos gèneros, masculí i femení, com en els següents eixemples del Palikur (PA, arawak septentrional) i Tariana (TA, arawak septentrional):

(2a) amepi-yo / amepi-ye

lladre.FEM / lladre.MASC

'lladre' / 'lladre' [PA, Aikhenvald 2001:172]

(2b) nu-phe-ri / nu-phe-m

1.ªSG-germà. major-MASC / 1.ªSG-germà. major-FEM

'el meu germà major' / 'la meua germana major' [TA, Aikhenvald 2001:172]

Sintaxis

Tendixen a tindre un alineamiento morfosintàctic de tipo actiu-inactiu, més que un ergatiu-absolutiu o acusatiu-nominatiu.

Comparació lèxica

A continuació es presenten breus llistes de cognados per als tres principals grups:

Llengües arawak septentrionals

	Arawak caribeny						Arawak septentrional continental
	Yucuna	Arawak	Wayúu	Garífuna	Taíno	Proto-AC	Achagua	Baniwa-W.	Kurripako	Warekena	Piapoco	Resígaro	Proto-AS
'un'	pajluwája	ábã	wane	ában	heketi	*abã-n	Baque	patsià	pada	peya	abéíri	sagú	*aapa-(ya) *pati-
'dos'	ijamá	bian	piama	piáma	yamo-ka	*piama	čámai	enaba	jamada	damtatha	pučáiba	migaakú	*(pʊi)jama
'tres'	wéeji kéele	kabun	apünüin	*ürua	kanokum	*kabɨnV	matálii	terètsi	madalida	mabaitalisa	máisiba	migaakú sagú	- align=center	'quatre'	pa'ú quéele	biti	pienči	gádürü	bibiti	?			likuadaka		báinúaka	po'tsáávágaahí	?
'home'	ačiñá	wadili	hašiči	eyeri	iro	*atsiri	wašiaáli	*ênami	aačia	inauli	athìari	atsáagí	*atsiri
'dòna'	inanáru	hiaro	jiérü	hiñanru	inaru	*hi(n)ãru	íina	néeyawa	inaro	inautam	inanái	ináadó	*inaru
'gos'	jáahui- pirákaná	(péero)	erü	aunli	aon	aũri	áuli	tsîinu	tsino	čino	áuri	íiní	*auri *tsino
'sol'	kaamú	hadali	ka'í	weyu	wey	kããwói	káiwia	va amarši	heri	kamoi	èeri'	jáhí	kãwósi
'lluna'	kéeri	kati	kaší	kati	karaya	*kasiri	kéerri	ašída	keri	keti	kéeri	keégí	ka(si)vaig donar
'aigua'	Júuni	uini	wüin	duna	ni	*(h)uni	šiátai	wéni	ooni	one	úni	jooní	*(h)uni

Llengües arawak meridionals

	Arawak meridional
	Amuesha	Asháninka	Ashéninka	Machiguenga	Mehinaku	Nomatsi- guenga	Paresi	Piro- Yine	Waurá	Yawalpití	Proto-AM
'un'	paterr	aparo	aparoni	paniro	pauitsa	patiro	hatita	satupje	pãwã	paua	pãtire/ pãwã
'dos'	epa	apite	apiti	piteni	mepiama	chiule	hinama	gepi	mepĩjãwã	purziñama	*piti-/ *piama
'tres'	ma'pa	maava	maawa	mavani	kamayukule	maba	hanama	mapa	kamaukula	kamayunkula	*maapa-
'quatre'	pa'tats			tovaini		otsibasati		gepkoxamkoje			?
'home'	yakma	širampari	širampari	surari	erináu	sërari	ena	exi	eniža	*örinau	serãri
'dòna'	pene	tsinane	tsinani	tsinane	teneru	tsinane	ohiro	setu	tinežo	tináu	*tsinaru
'gos'	oček	otsiti	otsitsi	otsiti	awajalukuma	otsiti	(kačolo)	abe	awaulukumã		*otsiti *away-
'sol'	atsne'	poreatsiri	oorya	poreatsiri	kame	paba	kamai	kaxi	kami	kame	*kamá(s)i *(pori)atsiri
'lluna'	arrorr	kaširi	kaširi	kaširi	keri	mančakori	kaimare	airi	keži	keri	*kasiri
'aigua'	oñ	nija	jiñaa	nia	one	nija	one	gonu	uni	o	*uni(ha)

Numerals

Els numerals reconstruïts per a diferents branques arahuacas són:

GLOSSA	Oriental	Septentrional		Central	Meridional			Occidental		PROTO- ARAWAK
	Palikur	PROTO- CARIBENY	PROTO- INTERIOR	PROTO- PARESÍ- WAURÁ	PROTO- PARANÁ- MAMORÉ	PROTO- CAMPA	PROTO- PURÚS	Chamicuro	Yanesha (amuesha)
'1'	paha-t	*aban(i)	*aapa-	*paw- *pati-	*pa-(tu)	a-pa(tu)-ro	*pati	padláka	patʲiʐ	a-ba(-tu)
'2'	pi-ta-na	*piama	*(pʊi)jama	*(la meua)pĩiãmã	*(a)pi-	a-chiule-	he-pi	maʔᵃpóhta	i̤pa	pʊhi-nama, *pi-ta-
'3'	mpana	*apa-ni- *kabɨn-	*ma-pe- *ma-la-	*kamayukúla	*mopo-	*maba-	*mapá	kíɬko	maʲpa	mapa- *kabɨn-
'4'	paxnika	*pinti		*2x2				maʔᵃpohta- mádla	pa'taʦ
'5'	poho-wku '1x5'	*(a)bada	*pa-kapi	*1x5	*pa-X			(pička)	amnaːɾ	*1x5
'6'	pugunkuna		*5+1	*1+5				(sókta)	peːʧap	*1+5
'7'	nteunenker		*5+2	*2+5	*2+5			(kañčis)	(kantʂiʐ)	*2+5
'8'	7+1		*5+3	*3+5	*3+5			(púsak)	(posok)	*3+5
'9'	7+2		*5+4	*4+5	*4+5			(ískon)	(eskont)	*4+5
'10'	madik-awku		*2x5	*2x5				(čúŋka)	tʂaːʐaʔ	*2x5

Els térmens entre paréntesis del chamicuro i el yanesha són préstams del quechua.

Vore també

• Llengües del Carib

Bibliografia

• Alexandra I. Aikhenvald: "The Arawak language family" (chapter 3), in The Amazonian Languages, ed. Dixon & Aikhenvald, Cambridge Univesity Press, 1999. ISBN 0-521-57021-2.
• Alexandra I. Aikhenvald: "Areal Diffusion, Genetic Inheritance, and Problem of Subgrouping: A North Arawak Case of Study" (chapter 7), in Areal Diffusion and Genetic Inheritance, ed. Dixon & Aikhenvald, Cambridge Univesity Press, 2006. ISBN 978-0-19-928308-8.
• Matthias Brenzinger (2007). Language Diversity Endangered. Berlín: Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-017049-8.
• Ramirez, Henri (2020). Enciclopédia dones línguas Arawak: acrescida de sis novas línguas i dois bancs de donats, Curitiba: Editora CRV. doi:10.24824/978652510234.4. ISBN 978-65-251-0234-4.

Enllaços externs

• Fabre, Alain (2005) Arawak Diccionari etnolingüístico i guia bibliogràfica dels pobles indígenes suramericans.
• Lèxic comparat en vàries llengües arawak