Idioma tariana

El tariana (també tariano o taliáseri) és una llengua amenaçada de la família arawak, encara té prop d'un centenar de parlants a lo llarc dels rius Vaupés i Iauiari (São Gabriel dona Cachoeira, Amazones, Brasil) per menys de 100 persones. Al voltant d'1.500 persones que viuen a lo llarc d'este riu són ètnicament tarianas, pero ya no parlen la llengua ancestral del grup. Pertanyen al mateix complex dialectal que el baniwa-kurripako. Els pobles de la regió del alt riu Negre són llingüísticament exogámos: es casen només en parlants d'una llengua diferent. Degut a que els idiomes i les identitats tribals s'adquirixen paternalmente, el número de parlants ha anat disminuint. També va succeir que bon número de parlants de tariana varen adoptar el tucano (o ye'pa masâ)], que es va convertir en lingua franca de la regió del alt Vaupés, al voltant del final del XIX. En aplegar a la regió en la década de 1920, els misionero salesianos varen promoure l'us exclusiu del tukano entre els pobles de l'alt Riu Negre en l'objectiu d'assossegar-els. Els interessos econòmics varen dur a traslladar a pares de família des de les seues llars per a treballar per als brasilers no indígenes que els usaven com a mà d'obra, lo que va inhibir a la relació entre pares i fills que havia mantingut viu l'idioma tariana, fins a eixe moment.

En 1999, es varen fer introduir l'ensenyança del tariana en l'escola secundària de Yauaretê. Les classes regulars per a deprendre tariana han existit en esta escola des de 2003. L'investigació sobre l'ari, incloent una gramàtica i un diccionari tariana-portugués, va ser escrita per Alexandra Aikhenvald de l'Universitat La Trobe, en la que s'especialisa en llengües arawak. Més recentment, Henri Ramírez va publicar l'Enciclopèdia de les llengües arawak per CRV, i en ella, la llengua tariana rep certa atenció.

Etimologia

Peix aracu.

Segons Henri Ramírez, l'autoglotónimo taliáseri deriva de taali, una paraula que designa al peix aracu en varis idiomes de la branca arawak.

Distribució

Els parlants de tariana es concentren a lo llarc dels rius Vaupés i Iauiari, en el municipi de São Gabriel dona Cachoeira. Vàries de les comunitats més importants del poble tariana es troben en les rodalies del llogaret de Yauaretê. L'àrea aproximada d'estes comunitats i Yauaretê es pot vore en el mapa del costat. Els llocs mencionats es troben tots dins del territori indígena de l'alt Riu Negre.

<mapframe latitude="0.818454" longitude="-68.527222" zoom="7" width="241" height="189" align="right"> {

 "type": "FeatureCollection",
 "features": [
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {},
     "geometry": {
       "type": "Point",
       "coordinates": [
         -69.193954,
         0.608632
       ]
     }
   },
   {
     "type": "Feature",
     "properties": {},
     "geometry": {
       "type": "Polygon",
       "coordinates": [
         [
           [
             -69.186401,
             0.614021
           ],
           [
             -68.505249,
             0.311663
           ],
           [
             -68.400879,
             0.058776
           ],
           [
             -68.109741,
             0.190718
           ],
           [
             -68.587646,
             0.608524
           ],
           [
             -68.933716,
             0.795428
           ],
           [
             -69.186401,
             0.614021
           ]
         ]
       ]
     }
   }
 ]

} </mapframe>

Comparació lèxica

La següent taula presenta una comparació lèxica entre el baniwa, el kurripako i el tariana, es proporciona la reconstrucció per a proto-baniwa-kurripaco-tariana i per a proto-Japurá-Colòmbia:

GLOSSA	Baniwa	Kurripako	Tariana	PROTO- B-K-T	PROTO- JAPURÁ
'cap'	hiwída	híwida	hiwidá	**hiwi-dona	-Siw-
'ull'	thi	thi	thi(dona)	**thi-dona	-(i)tʊSi
'pardal'	képiɻa	wíiphiaɻʊ	képirya || **keSejʊ-ri
'home'	áatsia, atsína(ɺi)	áatʃia	(a)tʃíanɺi	**atʃia-ri	(w)atʃina-ri
'dòna'	íina(ɻʊ)	íina(ɻʊ)	íinarʊ	**íina-ru	**iina-Tʊ
'llengua'	eenéne	éenene	eenené	**eenene	-eenene
'sol'	kámʊi	héeɻi	kéeɾi	**kámʊi	**kamʊ-i
'lluna'	kéeɻi	kéeɻi	kéeɾi	**kéeri	**keeTi
'un' (1)	aapa-	aapa-	(a)pa-	**aapa-	**aapa-
'dos' (2)	dzama-	jama-	jama-	**jama-	(pʊi)jama